Una nova amenaça (XXII)

Anterior

Capítol 22

Boba va aspirar bruscament,

Estava en una càmera gran, més semblant a una caverna que a una sala. Circuits pampalluguejant i brillants cobrien les parets platejades. Els panells dels monitors s'estenien pertot arreu. Hi havia munts de peces pertanyents a droides: braços, cames, blàsters, cèl·lules d'energia… Grups de fongs xabar, i altres fongs també, sorgien entre ells.

Res d'això va sorprendre a Boba.

Però sí ho va fer, allò que estava al centre de la càmera.

Empenyia cap amunt des del sòl, era una massa enorme, sense forma i porpra. Bategava i s'estremia com un gran fong bavós. Una flama carmesina parpellejava corrent pel seu interior. Li sortien dotzenes de tentacles que semblaven tubs. Cada vegada que bategava, Boba podia veure un líquid, violeta fosc, brillant a través d'uns tubs, alimentant les parets.

Hi havia altres venes també. Aquestes ondaven des de les parets i cap al centre neurològic de bioenginyeria, alimentant-lo. El líquid que sorgia a través d'elles era vermell intens.

Boba ho mirava, regirat. Això era la raó de per què cap dels soldats CAR de la Glynn-Beti havia tornat. Estava mirant al cor de Mazariyan! Així era com l'enorme fong rebia el seu poder alimentant-se del que trobava dins!

Una veu profunda va destrossar els pensaments d’en Boba.

–No ets qui jo estava esperant.

Boba va alçar la vista. Al centre de l'habitació s'elevava el separatista. La seva expressió va ser momentàniament tan de sorpresa com la d’en Boba.

Wat Tambor era alt i d'una complexió poderosa. El seu cos estava tancat en una armadura de combat que ell mateix havia dissenyat. Només per sobre d'ella, la part superior del seu crani era visible. Els seus ulls estaven ocults darrere d'uns rodons sensors òptics. Un coll de metall pesat cobria la seva boca i la part inferior de la seva cara.

Quan Wat Tambor parlava, la seva veu inhumana era tranquil·la.

–Així que, un intrús. No passa res. Faré ús de tu… d'una o una altra forma!

Va aixecar la mà. Un raig de llum escarlata va sorgir d'ell. Amb un crit Boba va saltar a un costat. El raig va copejar el pis, polvoritzant el plastiacer en una substància viscosa fumejant.

Wat Tambor va maleir. Boba va rodar i va alçar el blàster. Va disparar.

BLAM!

El tret de la seva arma va sortir directament cap a Wat Tambor!

L'alegria d’en Boba va acabar abruptament. Tambor era més ràpid del que semblava i va esquivar el tret, que aparentment després va ser absorbit per la paret de la càmera.

Boba va sentir estremir-se tota l'habitació al seu voltant. El gran centre neuràlgic va donar una poderosa sobrecàrrega. Els lluents circuits resplendien encara més brillants.

–Les teves armes només serveixen per alimentar-li –va anunciar Wat Tambor, amb aquesta veu tranquil·la i mecànica–. Com també ho faràs tu!

Boba es va posar dempeus.

–No! –va cridar.

Els tentacles de Mazariyan estaven pertot arreu. Retorçant-se, movent-se i arrossegant-se pel sòl, dotzenes d'ells, amb un sol objectiu.

Boba Fett!

Amb un crit Boba va treure la vibrodaga. Va tallar una vena enorme i va sentir la fulla tallar amb un satisfactori xuclet. Un líquid brillant va esquitxar cap a fora. Es va ajupir a un costat, gairebé caient sobre el sòl polit.

Però el pis de la càmera ja estava en marxa, absorbint el líquid amb avidesa.

–Pren això! –va cridar Boba. Un tentacle semblat a una cobra es va precipitar cap a ell i li va agafar. Li va assotar, esgarrapant el sostre. Boba l’agafava amb totes les seves forces. Va esperar fins que estigués just damunt d'on Wat Tambor estava parat, al costat del palpitant nervi central de Mazariyan. I llavors es va deixar anar.

–Yaaah! –va cridar.

Es va llançar cap al capatàs de la TecnoUnió, disparant el blàster.

Massa tard. Wat Tambor s'havia mogut ràpidament.

El separatista es va girar, llançant un altre raig d'energia des de la mà. Boba es va llançar pel sòl. Si només pogués arribar en aquest munt de metall trencat…

–Ah!

Va sentir una ràfega ardent de dolor en la cama, tan poderosa que havia sobrepassat l'armadura, que ara estava esquerdada i fumejant. Boba es va estavellar contra el sòl. Tenia a la vista la figura de Wat Tambor buscant-li. Després el separatista va mirar de sobte, cap a l'entrada de la càmera.

Haig d'ocultar-me, va pensar Boba desesperat, abans que vegi que estic a baix…

Va rodar i va començar a arrossegar-se al munt de peces de droides. Era més fosc allà. Podria ser capaç de guanyar un minut, temps suficient per tenir a Wat Tambor a la vista una vegada més.

Boba es va acostar a la paret. Els droides destrossats li donaven la suficient ombra per amagar-se, de moment. Enmig de la sala els tentacles encara xarrupaven amb impaciència el fluid que degotava de la vena tallada.

–On està? –va murmurar Boba. Va fregar la seva cama. El dolor s’estava apaivagant, només havia estat un cop de refiló–. Haig de trobar-lo…

Boba s'esforçava per veure a Wat Tambor. Però el capatàs de la TecnoUnió estava fora de la seva visió, ocult per la mola del centre neuràlgic.

Boba va poder sentir-lo, encara que... Estava parlant amb algú, però qui? Nuri?

Hauria d’haver matat al clawdite!, va pensar Boba furiós. Ara m'ha traït una altra vegada! Va començar a sortir de les ombres. Una mà subjectava fermament el blàster. L'altra estava en el cinturó, preparada per treure qualsevol altra arma que necessités.

Però quan Boba va mirar, es va adonar que anava a necessitar totes elles. Perquè a la cambra caminava a gambades la figura més terrible i feroç que mai hagués presenciat.

El seu cap gairebé tocava el sostre, un cap compost de bandes entrellaçades d'un aliatge que mai havia vist abans. Una pàl·lida i folgada túnica, embolicava el seu cos. A través dels plecs Boba podia entreveure la seva veritable forma: membres metàl·lics brillants amb sis dits a les mans semblants a arpes robòtiques. Quan va girar el cap, buscant, Boba va veure els seus ulls. Ulls reptilians i daurats, la pupil·la era una franja negra situada en conques del color de la sang. Fins i tot els tentacles de Mazariyan semblaven sentir la seva terrible amenaça. Es van retractar al cor, com un caragol carnívor en la seva petxina, esperant.

A Boba se li va gelar la sang. De sobte i amb una horrible certesa, sabia que estava mirant a l'amenaça més poderosa i més letal a la qual mai s'hagués enfrontat mai.

El terrible general de l'exèrcit droide…

Grievous!

Següent