Estrella de la Mort (XIV)

Anterior

14

COBERTA DE RECEPCIÓ 7, LQ HAVELON

Tarkin va arrufar el nas mentre esperava l'arribada de Vader en la coberta de recepció. Era cert que l'Emperador podria enviar a qui volgués, sempre que volgués, a verificar el progrés en l'estació. Tarkin no tenia cap raó per estar qualsevol cosa menys que agraït amb l'Emperador... després de tot, quants altres grans moffs hi havia? Qui l'havia elevat fins a aquesta puixant posició i li va donar el comandament del projecte militar més important de la història galàctica?

Tot això era cert. I ell estava agraït a Palpatine. Però un se sent de manera diferent cap al qual sosté la corretja que cap al qual està en la corretja.

Hi havia alguna cosa sobre Vader que li feia carrisquejar les dents. No era només el vestit protètic amb la seva màscara i respirador, ni el fet que no podia veure els ulls darrere de les lents polaritzades. Vader tenia poder, a nivell personal i com l'eina de l'Emperador, i la sensació que tenia Tarkin d'ell era que li importava tant la vida humana dempeus al costat d'ell, com la d'una mosca de boira allunyada en els pantans de Neimoidia. Estar al costat de Vader era com estar al costat d'una granada tèrmica gegantina... podria explotar en qualsevol moment.

I l'home de negre tenia mal geni, no hi havia cap dubte sobre això. Fins al moment, no l’havia deslligat en la direcció d’en Tarkin, però Tarkin l’havia vist deslligar-se sobre uns altres, i aquells que pensaven a contrariar-lo ràpidament s'adonaven que era un error fatal.

No importava quant la gent denunciés la Força com una superstició que no havia salvat als Jedi de l'anihilació, era prou real com per permetre-li a Vader detenir el cor d'un home o frenar la respiració dels seus pulmons simplement per la seva voluntat. Per no parlar de llevar sagetes de blàster de l'aire amb aquest sabre de llum seu. Cert, res seria capaç de suportar la força de l'armament d'aquesta estació de combat, una vegada que estigués en funcionament. Però no estaria plenament operativa fins a dins d'un parell de mesos, i si algú era prou fort i prou ximple com per matar a Vader anava a haver de bregar amb la ira de l'Emperador... i ell feia que Vader semblés un hugglepup iridonià.

L’escotilla de la llançadora es va obrir. Amb la majoria dels VIPs militars, hi hauria una guàrdia d'honor de soldats d'assalt d'elit o fins i tot guàrdies imperials vermells sortint en primer lloc. No era així amb Vader. Va sortir per l’escotilla i va baixar de la rampa a gambades sol, la seva capa onejant darrere d'ell pel vent del seu propi pas, sense por, sense preocupar-se gens ni mica per qualsevol possible perill. Era arrogant, però naturalment que tenia raó per ser-ho.

Tarkin esperava, els seus almiralls es movien nerviosament inquiets darrere d'ell. Alguns d'ells, no podien suportar la idea d'un home com Vader, que existia fora de la cadena de comandament i era capaç d'anar i venir al seu antull, sense estar realment subjecte a les ordres militars. Bé, era el que era, i no es podia evitar.

Vader es va acostar per parar-se davant Tarkin. Sempre semblava més gran i més alt del que Tarkin recordava, una presència fosca, una força de la naturalesa.

—Gran Moff Tarkin —va dir, sense oferir ni tan sols la mes lleu inclinació o reverència militar. Vader no doblegava el genoll davant ningú, excepte l'Emperador, sabia Tarkin.

—Lord Vader. —No tenia cap sentit oferir conversa o formalitats; Vader no tenia cap ús per a elles—. Vol començar el recorregut? —li va preguntar Tarkin, estenent una mà en un gest que abastava la totalitat de l'estació.

—Procedeixi.

—Per aquí. Agafarem la meva barcassa.

Vader podia sentir l'hostilitat d'alguns dels homes darrere d’en Tarkin, però això mancava d'importància. Si hi havia paraules o accions hostils podia i havia d'ocupar-se d'elles, però els pensaments de les ments febles no eren cap amenaça. Tarkin, tan untuós i suau com sempre, era un home que sabia on estava el seu millor interès, i mentre els seus propis plans encaixessin amb els de l'Emperador, era una eina útil. La qual cosa era bo, perquè Vader no dubtaria a utilitzar aquesta eina.

Els rebels estaven resultant ser més problemàtics del que molts havien esperat. L'Emperador havia sabut que seria així, per descomptat, la resistència no havia estat una sorpresa per a ell. L'Emperador estava completament en concert amb el Costat Fosc de la Força. Era el Sith més poderós que havia existit mai.

Com Vader ho seria, algun dia.

Però això estava en el futur. Ara tenia deures més mundans. Hi havia problemes amb la construcció d'aquesta estació. Quan Vader se n'anés, els problemes estarien corregits. Tornaria quan fos necessari per corregir més problemes, a mesura que apareguessin, i també tornaria en moments quan les coses correguessin sense problemes, només per recordar-li a Tarkin i els seus funcionaris que els ulls de l'Emperador sempre estaven observant-los.

Sempre.

 Següent