9
Semblants en la distància
La Tinent Gayla Riemann va mantenir
ambdues mans enguantades fermes en els controls del seu Ala-X mentre es
capbussava en l'atmosfera de Bakura. El paisatge verd i daurat sota ella
insinuava innombrables zones boscoses, i espècies voladores, planejadores i terrestres
amb les quals mai havia somiat. Òbviament, l'Imperi no portava molt temps allà.
En la ment de la Gayla Riemann, la
batalla era una nova forma d'art, efímerament visible, i s’alegrava d’estar
lluitant contra l'Imperi. Amb prou feines va poder creure les seves ordres quan
es van dirigir a Bakura, per ajudar a un governador imperial... encara que aquest
enemic alienígena semblava fins i tot més despietat que l'Imperi. Després de
l'atac inicial, havia passat el seu torn a bord del Frenesí realitzant un esbós aquí, dibuixant un traç allà.
Però el propi Bakura era un món encara
humit amb les pinzellades del Gran Pintor.
Allà —just sota ella— un petit lliscant
civil volava ràpidament tractant de realitzar una extracció. Diversos lliscants
militars li trepitjaven els talons.
Concentrant-se en la seva tasca, Gayla
va mirar els seus instruments i va somriure. El Comandant Skywalker havia
anticipat el seu curs d’intercepció fins al mínim detall d'elevació, grau de
latitud, minuts i segons. Ella i el seu company d'ala es mantenien en silenci
mentre descendien; el factor sorpresa era essencial. No dispareu tret que hàgiu de fer-ho, havia ordenat el Comandant
Skywalker. Apreciava el seu estil de comandament empàtic tant com la seva
sorprenent reputació.
Un imperial va disparar i va fallar.
El pilot del petit lliscant va fer sacsejar el vehicle salvatgement, obligant-lo
a realitzar una increïble maniobra. Aquest
rebel era bo. Molt bo. Només necessitava una mica d'ajuda des de dalt. A
l'ombra, si fos possible...
Va fixar un imperial al punt de mira.
Si el derrocava, l'explosió podria abatre als seus companys...
El petit lliscant civil va aixecar el
morro. El seu pilot tractava de guanyar altitud.
Ara.
Gayla va prémer el seu comunicador, presintonitzat en la freqüència Inter-esquadró
Local.
—Bon dia aquí a baix —va saludar als
imperials. Veieu el que puc fer?
Es van dispersar com peixos espantats.
Gayla va llançar un suau sospir. Odiava destruir qualsevol cosa, o a qualsevol
persona.
El lliscant civil va descendir
planejant per un rierol de drenatge cap a un ample riu. Gayla va minorar a poc
més de punt mort i amb un balanceig es va col·locar al seu costat, escortant-lo
amb el mateix respecte que si fos un creuer calamarià. Llavors va mirar per la
finestreta als seus col·legues rebels. El pilot i el seu passatger estaven tan
a prop que podia veure els seus rostres...
El
General Solo? La princesa-senadora Organa? No era d'estranyar que el Comandant
Skywalker hagués demanat l'ajuda del Frenesí!
Aquesta dona també havia perdut un
bell planeta natal... en un obrir i tancar d'ulls.
L'Imperi havia trigat una dècada a
espoliar Aldraig IV. Ulls intensament
expressius, va observar Gayla. Ha
après a no mostrar por. Hauria de fer un esbós d'ella abans que oblidi aquest gest
arrufat amb ràbia...
El gest arrufat es va relaxar. La
princesa-senadora Organa va saludar amb la mà.
Colpejada per un sentiment d'afinitat,
Gayla va retornar la salutació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada