IX
A mesura que
s'internaven més lluny i més profundament en les entranyes de la gegantesca
estació, els va resultar cada vegada més difícil mostrar un aire indiferent.
Per fortuna, aquells que podrien haver percebut cert nerviosisme per part dels
dos soldats cuirassats, ho van considerar natural donat l'enorme i perillós wookiee
que havien capturat. Chewbacca mateix impedia que els dos joves resultessin tan
poc cridaners com haguessin desitjat.
Com més s'internaven,
més dens es feia el tràfic. Altres soldats, buròcrates, tècnics i mecànics voleiaven
al seu entorn. Concentrats en les seves missions, van ignorar totalment aquell
trio i només uns pocs humans van fer al wookiee una mirada de curiositat.
L'expressió esquerpa de Chewbacca i l'aparent confiança dels seus capturadors
va tranquil·litzar als curiosos.
Finalment van arribar
a un ampli banc d'ascensors. Luke va sospirar alleujat. El transport controlat
per la computadora els portaria a qualsevol lloc de l'estació com a resposta a
l'ordre verbal.
Va haver-hi un instant
de nerviosisme quan un oficial subaltern va córrer per agafar l'ascensor. Solo
va fer un gest sec i l'altre, sense protestar, es va posar en la fila de
l'ascensor contigu.
Luke va estudiar el
tauler d'operacions i quan va parlar per la xarxa del fonocaptor va tractar de
mostrar-se com algú entès i important. La seva veu va sonar nerviosa i
espantada, però l'ascensor era un mecanisme de resposta pura que no estava
programat per diferenciar la propietat de les emocions transmeses oralment. De
manera que la porta es va tancar i ja estaven de camí. Després del que van
semblar hores però en realitat només eren minuts, la porta es va obrir i van
entrar a la zona de seguretat.
Luke havia abrigat
l'esperança que descobririen alguna cosa semblada a les antiquades cel·les barrades,
semblants a les quals s'utilitzaven a Tatooine, en ciutats com Mos Eisley. Però
només van veure estretes rampes que vorejaven un fossat de ventilació sense
fons. Aquestes andanes, de diversos nivells, corrien paral·lels a les parets
uniformes i corbades que limitaven les monòtones cel·les de detenció. Guàrdies
d'aspecte alerta i portes d'energia apareixien en qualsevol direcció que
miressin.
Plenament conscient
que com més temps romanguessin immòbils en un lloc, més probabilitats existien
que algú s'acostés i fes preguntes impossibles de respondre, Luke va cavil·lar
frenèticament en una manera d'acció.
—Això no funcionarà
—li va murmurar Solo a cau d'orella.
—Per què no ho vas dir
abans? —va replicar, espantat i desenganyat Luke.
—Crec que ho vaig fer.
Jo...
—Shhh!
Solo va callar en el
mateix instant en què els més terribles temors d’en Luke es tornaven reals. Es
va acostar un oficial alt i d'aspecte seriós. Va arrufar el gest mentre
examinava al silenciós Chewbacca.
—On van vostès dos amb
aquesta... cosa?
Chewbacca es va
enfuriar en sentir la pregunta però Solo li va tranquil·litzar amb un
precipitat cop en les costelles.
Luke, presa del pànic,
va replicar gairebé instintivament:
—Trasllat del presoner
des del bloc TS-138.
L'oficial semblava
desconcertat.
—No m'ho van notificar.
Hauré d'aclarir-ho.
L'home va girar, es va
acostar a un reduït pupitre i va començar a transmetre les seves preguntes.
Luke i Han van analitzar ràpidament la situació i les seves mirades van passar
des de les alarmes, les portes d'energia i els fotosensors de control fins als
altres tres guàrdies apostats a la zona.
Solo va fer un senyal
d'assentiment a Luke mentre obria els anells d’en Chewbacca. Després va
murmurar unes paraules a cau d'orella de wookiee. Un udol ensordidor va
recórrer el passadís quan Chewbacca va aixecar ambdues mans i es va apoderar
del rifle de Solo.
—Vigila! —va cridar Solo,
aparentment aterrit —. S'ha deixat anar. Ens destrossarà!
Tant ell com Luke
s'havien apartat del desaforat wookiee; van desenfundar les seves pistoles i li
van disparar. La seva reacció va ser excel·lent, el seu entusiasme innegable i
la seva punteria execrable. Ni un sol tret va passar prop del wookiee, que s’esquitllava.
No obstant això, van destrossar càmeres automàtiques, comandaments d'energia i
als tres estupefactes guàrdies.
En aquestes alçades,
l'oficial va pensar que l'espantosa punteria dels dos soldats era massa eficaç
selectivament. Es disposava a donar l'alarma general quan una ràfega de la
pistola d’en Luke li va donar a la meitat del cos; va caure al terra gris sense
dir ni una paraula.
Solo va córrer fins a
l'altaveu obert de l'enllaç de comunicacions, que feia preguntes espetegants i
preocupades sobre el que ocorria. Evidentment, existien enllaços auditius a més
de visuals entre aquesta estació de detenció i altres llocs.
El corellià va ignorar
el doll simultani d'amenaces i preguntes i va verificar la pantalla de lectura
d'un panell proper.
—Hem d'esbrinar en
quina cel·la està la teva Princesa. Deuen existir una dotzena de nivells i...
Aquí està. Cel·la 2.187. Endavant... Chewie i jo els contindrem aquí.
Luke va assentir i va
sortir corrent per l'estreta andana.
Després d'indicar al wookiee
que escollís una posició des de la qual cobrir els ascensors, Solo va respirar
profundament i va respondre a les trucades incessants de l'enllaç de
comunicacions.
—Tot està sota control
—va dir a través del fonocaptor amb veu raonablement oficial —. La situació és
normal.
—No ho semblava —va replicar
una veu amb to sever—. Què va succeir?
—Eh, bé, un dels guàrdies
va sofrir un desperfecte en l'arma —va quequejar Solo i el seu to oficial es va
convertir en nerviosisme—. Ja no hi ha problemes... Estem tots bé, gràcies. I
vostès?
—Enviarem un
destacament —va anunciar sobtadament la veu.
En Han gairebé podia
olorar la desconfiança de l'altre. Què podia dir? Era més eloqüent amb la boca
d'una pistola.
—Negatiu... negatiu.
Tenim una fuita d'energia. Necessitem alguns minuts per eliminar-ho. Una fuita
considerable... molt perillós.
—Un desperfecte en
l'arma, una fuita d'energia... Qui és vostè? Quin és el seu nivell d'operació?
Solo va apuntar als
panells i va convertir els instruments en trossets silenciosos.
—De totes maneres, era
una conversa avorrida —va murmurar. Girà i va cridar passadís avall —: Dóna't
pressa, Luke! Aviat tindrem companyia!
Luke li va sentir,
però estava concentrat a córrer de cel·la en cel·la i a estudiar els nombres
que brillaven damunt de cada llinda. La cel·la 2.187 semblava inexistent. Però allà
estava, i la va trobar en el mateix instant en què decidia abandonar aquest
nivell i provar en l'immediatament inferior.
Durant un llarg
instant va estudiar la monòtona paret metàl·lica convexa. Va posar al màxim la
seva pistola i, amb l'esperança que no se li fongués a la mà abans
d'aconseguir-ho, va obrir foc contra la porta. Quan l'arma es va escalfar
massa, la va passar d'una mà a l'altra, amb la finalitat de què el fum tingués
temps de dissipar-se; sorprès, va comprovar que havia arrencat la porta.
La jove el retrat de
la qual havia projectat R2D2 en un garatge de Tatooine feia aparentment
diversos segles, mirava a través del fum, sense comprendre.
Era fins i tot més bella que la seva imatge, va pensar Luke
mentre l'observava atordit,
—Vostè és... més bella
encara... del que jo...
La seva mirada de
desconcert i incertesa es va trasmudar primer en confusió i després en
impaciència.
—No és vostè massa
baix per formar part de les tropes d'assalt? —va preguntar ella finalment.
—Com? Ah... l'uniforme
—es va llevar el casc i, alhora, va recuperar cert componiment—. He vingut a
rescatar-la. Sóc Luke Skywalker.
—Com ha dit?—va
inquirir la Leia amablement.
—He dit que he vingut
a rescatar-la. Ben Kenobi m'acompanya. Tenim els dos androides que vostè...
Instantàniament, la
incertesa es va convertir en esperança gràcies a l'esment del nom de l'ancià.
—Ben Kenobi! —va mirar
al seu voltant i va prescindir d’en Luke mentre buscava al Jedi—. On està?
Obi-Wan!
El Governador Tarkin
va observar a Darth Vader, que caminava ràpidament d'un costat a un altre de la
sala de conferències on es trobaven a soles. Finalment, el Fosc Senyor es va
detenir i va mirar al voltant com si una gran campana que només ell podia
sentir, hagués repicat prop d'allà.
—Ell està aquí —va assegurar
Vader sense emoció.
Tarkin es va mostrar
sorprès.
—Qui?
—Obi-Wan Kenobi.
—Obi-Wan Kenobi? És
impossible. Què li porta a pensar-ho?
—Una sensació en la Força
d'un estil que només he sentit en presència del meu antic mestre. És
inconfusible.
—Sens dubte... sens
dubte, Kenobi ja està mort.
Vader va vacil·lar i
la seva seguretat va desaparèixer sobtadament.
—Tal vegada... Ja ha
desaparegut. Només va ser una sensació fugaç.
—Els Jedis estan
extingits —va declarar Tarkin contundentment—. Fa dècades que el seu foc es va
apagar. Amic meu, vostè és l'única cosa que queda d'ells.
Un enllaç de
comunicacions espetegà suaument per cridar l'atenció.
—Què ocorre? —va
preguntar Tarkin.
—Tenim una alerta
d'emergència en el bloc de detenció AA-23.
—La Princesa! —va
cridar Tarkin i es va posar dempeus d'un salt.
Vader es va girar i va
intentar veure a través de les parets.
—Ho sabia... Obi-Wan
està aquí. Vaig saber que no podia equivocar-me amb una sensació tan poderosa
de la Força.
—Alerta a totes les
seccions —va ordenar Tarkin a través de l'enllaç de comunicacions. Després va
mirar fixament a Vader—: Si vostè té raó, no hem de permetre que s'escapoleixi.
—Tal vegada Obi-Wan
Kenobi no tingui intenció de fugir —va replicar Vader i es va esforçar per
dominar les seves emocions—. És l'últim Jedi... i el més gran. No hem de
subestimar el perill que representa per a nosaltres... però jo sóc l'únic que
pot fer-li front. —Girà el cap per mirar atentament a Tarkin—. Tot sol.
En Luke i la Leia
havien començat a pujar pel passadís quan una sèrie d'explosions encegadores
van destrossar l'andana que s'estenia davant seu. Diversos soldats havien
intentat arribar en ascensor, però Chewbacca els va liquidar un a un. Van
deixar de costat els ascensors i van obrir un forat en una paret. El buit era
tan gran que Solo i el wookiee no ho cobrien per complet. Els imperials
s'obrien pas fins al bloc de detenció en grupets de dos i de tres.
En retrocedir per
l'andana. Han i Chewbacca es van trobar amb Luke i la Princesa.
—No podem tornar per allà!
—els va dir Solo, amb el rostre encès per l'agitació i la preocupació.
—No, sembla que us les
heu enginyat per bloquejar la nostra única ruta de fugida —va reconèixer la Leia
ràpidament —. Com sabeu, aquesta és una zona de detenció. Aquí no construeixen
massa sortides.
Panteixant, Solo va
girar per mirar-la de dalt a baix.
—Altesa, suplico el
seu perdó —va dir sarcàsticament—, encara que tal vegada preferiria estar en la
seva cel·la.
Ella va apartar la
mirada amb expressió impassible.
—Ha d'haver-hi una
altra sortida —va murmurar Luke; va agafar una petita unitat transmissora del
cinturó i va sintonitzar acuradament la freqüència—: C3PO... C3PO!
Una veu coneguda va
respondre amb rapidesa consoladora:
—Sí, senyor.
—Estem bloquejats
aquí. Existeix alguna altra sortida de la zona de detenció... alguna cosa?
L'estàtica va dominar
la minúscula xarxa mentre Solo i Chewbacca contenien als soldats imperials en
l'altre extrem de l'andana.
—De què es tracta...?
No ho vaig aconseguir captar...
R2D2 va llançar uns
bips i unes xiulades frenètiques en l'oficina del pont de senyals mentre C3PO
ajustava els comandaments i intentava aclarir la transmissió confusa.
—Senyor, vaig dir que
tots els sistemes han rebut l'alerta de la seva presència. Sembla que l'entrada
principal és l'única entrada i sortida del bloc de cel·les. —Va accionar els
instruments i la visió de les pantalles de lectura properes va canviar
constantment—. La resta de la informació sobre la seva secció està restringida.
Algú va començar a trucar
a la porta tancada de l'oficina... Al principi amb serenitat i després, quan no
va obtenir resposta des de l'interior, amb més insistència.
—Oh, no! —va gemegar
C3PO.
El fum en el passadís
de les cel·les era tan intens que Solo i Chewbacca tenien dificultats per
apuntar als seus blancs. Això els convenia, ja que ara els superaven
notòriament en nombre i el fum confonia als imperials amb la mateixa persistència.
De tant en tant, un
dels soldats intentava acostar-se, però l'única cosa que aconseguia era quedar
exposat en penetrar en la fumera. Sota els trets precisos dels dos
contrabandistes, es reunia ràpidament amb la massa creixent de figures immòbils
en el terra de la rampa.
Els rajos d'energia
van rebotar frenèticament per tot el bloc mentre Luke s'acostava a Solo.
—No existeix una altra
sortida —va cridar enmig del rugit ensordidor del foc sostingut.
—Bé, ens estan
voltant. Què fem ara?
—Quin rescat! —Es va
queixar darrere d'ells una veu irritada. Tots dos homes es van girar i van
veure a la Princesa que, profundament disgustada, els observava amb règia
desaprovació—. No teníeu un pla de sortida en entrar?
Solo va assenyalar a
Luke amb el cap.
—Aquest és el cervell,
estimada.
Luke va aconseguir
somriure incòmode i es va encongir d'espatlles, en gest d'impotència. Girà per
ajudar a retornar els trets, però abans que pogués fer-ho, la Princesa li va
arrabassar la pistola de la mà.
—Ei!
Luke la va mirar de
fit a fit mentre ella avançava al llarg de la paret fins a localitzar un petit engraellat
proper. Va apuntar amb la pistola i va disparar.
Solo la va observar
amb incredulitat.
—Què està fent?
—Sembla que està a les
meves mans salvar les nostres pells. Aviador, fica't en aquest abocador
d'escombraries!
Mentre els altres
miraven bocabadats, la Leia es va llançar dempeus per l'obertura i va
desaparèixer. Chewbacca va rugir amenaçadorament i Solo va bellugar lentament
el cap.
—No, Chewie, no vull
que la destrossis. Encara no estic segur. O ha començat a caure’m bé, o jo
mateix la mataré. —El wookiee va intentar dir alguna cosa però Solo li va
cridar —: Endavant, llanut! No m'importa l’olor que faci. No hi ha temps perquè
et mostris melindrós!
Solo va empènyer al reticent
wookiee cap al minúscul forat i va contribuir a acomodar la seva voluminosa
forma. El corellià li va seguir quan va desaparèixer. Luke va disparar una
última ràfega, més amb l'esperança d'aixecar fum com a cobertura que d'encertar
en algun blanc, es va llençar per l'abocador i va desaparèixer.
Com no desitjaven
sofrir més pèrdues en un espai tan limitat, els soldats perseguidors es van
detenir momentàniament per esperar l'arribada de reforços i d'armes més
pesades. A més, havien acorralat a la presa i, malgrat la seva obstinació, cap
desitjava morir inútilment.
La càmera on Luke va
caure estava feblement il·luminada. Però no necessitava llum per distingir el
seu contingut. Olorava la putrefacció abans de caure en ella. Sense cap adorn,
excepte les llums ocultes, el dipòsit d'escombraries estava, com a mínim, ple
en la seva quarta part d'unes immundícies bavoses, la majoria de les quals ja
havien aconseguit un estat de descomposició que va obligar-li a arrufar el nas.
En Solo ensopegava en
un costat del lloc, relliscava i s'enfonsava fins als genolls en el terra
insegur en el seu intent per localitzar una sortida. Tot el que va trobar va
ser una escotilla petita i gruixuda de la qual va tirar i a la qual va empènyer
per tractar d'obrir. La tapa de l’escotilla es va negar a moure's.
—L'abocador
d'escombraries va ser una idea meravellosa —va dir irònicament a la Princesa i
es va assecar la suor del front—. Quina aroma increïble acaba de descobrir! Per
desgràcia, no podem sortir d'aquí cavalcant en una olor arrossegada per l'aire,
ni sembla existir una altra sortida. Tret que aconsegueixi obrir aquesta escotilla.
Va retrocedir, va
esgrimir la pistola i va disparar contra la tapa. El pany va saltar volant a
través de la cambra mentre tots intentaven protegir-se en les escombraries.
Una última mirada i el
pany va esclatar pràcticament damunt d'ells.
La Leia, que a cada
moment que passava es mostrava menys majestuosa, va ser la primera d’abandonar
l'acre amagatall.
—Aparti aquesta arma —va
dir severament a Solo— o ens matarà a tots.
—Com la seva Altesa
mani —va murmurar Solo sarcàsticament servil. No va fer posat de guardar l'arma
mentre feia una ullada cap a l'abocador obert al capdamunt —. No trigaran molt
a esbrinar què ens va ocórrer. Teníem les coses bastant ben controlades... fins
que vostè ens va conduir cap a aquest lloc.
—Segur —va replicar la
Leia mentre es llevava escombraries del cabell i les espatlles —. Oh, bé,
podria ser pitjor...
A manera de resposta,
un gemec penetrant i horrible va recórrer la cambra. Semblava provenir d'algun
punt existent sota ells. Chewbacca va llançar un esgarip aterrit i va intentar
aixafar-se contra la paret.
Luke va preparar la
pistola i va observar atentament diversos monticles d'escombraries, però no va
veure res.
—Què ocorre? —va
preguntar Solo.
—No estic segur. —Luke
va saltar sobtadament i va mirar sota i darrere —. Crec que alguna cosa acaba
de passar al meu costat. Vigila...
Luke va desaparèixer
amb sobtada rapidesa en les escombraries.
—Ha agafat al Luke —va
cridar la Princesa—. El va submergir!
Solo va mirar
frenèticament al voltant a la recerca d'alguna cosa contra la qual cosa
disparar.
Luke va ressorgir amb
la mateixa rapidesa amb què s'havia esvaït... igual que una part d'una altra
cosa.
Un gruixut tentacle
blanquinós s'enroscava atapeïdament en la seva gola.
—Dispara-li! Mata’l!
—va cridar Luke.
—Que li dispari! Ni
tan sols el distingeixo... —va protestar Solo.
Luke va ser absorbit
una vegada més per allò al que estava unit aquest horrorós apèndix. Solo va
observar descoratjat la superfície multicolor.
Es va sentir un llunyà
retrunyir de maquinària pesada i dues parets paral·leles de la càmera van
avançar diversos centímetres cap a dintre. El baluern va cessar i va tornar a
regnar el silenci. Luke va aparèixer inesperadament prop d’en Solo, va furgar
per sortir del sufocant embull i es va fregar el blau del coll.
—Què va ocórrer amb
això? —va preguntar la Leia mentre mirava cautelosament les escombraries
immòbils.
Luke semblava
autènticament desconcertat.
—No ho sé. Em tenia...
i després vaig quedar lliure. Em va deixar anar i va desaparèixer. Tal vegada
la meva olor no li semblava prou penetrant.
—Tot això em sembla
molt sospitós —va murmurar Solo.
El baluern llunyà va
tornar a omplir el lloc; les parets van iniciar novament la seva marxa cap a
dintre.
Però aquesta vegada ni
el so ni el moviment mostraven indicis de detenir-se.
—No seguiu mirant-vos
amb la boca oberta! —els va constrènyer la Princesa—. Prepareu-vos per resistir
amb alguna cosa.
Ni
tan sols amb els pals gruixuts i les bigues metàl·liques que Chewbacca va
aconseguir portar van poder reduir l'avanç de les parets. Semblava que com més
resistent era l'objecte que col·locaven contra les parets, major era la
facilitat amb què quedava anul·lat.
Luke
va extreure l'enllaç de comunicacions i simultàniament va intentar parlar i suggestionar a les parets perquè retrocedissin.
—C3PO...
vinga, C3PO! —Va fer una pausa coherent en la qual no va obtenir resposta, per
la qual cosa va mirar preocupat als seus companys —. No sé per què no respon
—va tornar a intentar-ho—: C3PO, vinga. Estàs captant?
—C3PO —va seguir
cridant la veu apagada—, vinga, C3PO.
Era la veu d’en Luke i
sorgia suaument enmig de brunzits del petit enllaç de comunicacions de mà
recolzat en el desert pupitre de la computadora. Excepte aquell intermitent
prec, l'oficina del pont de senyals estava silenciosa.
Una tremebunda
explosió va ofegar les apagades súpliques. Va volar d'arrel la porta de
l'oficina i va acomiadar fragments de metall en totes direccions. Diversos
d'aquests van copejar l'enllaç de comunicacions, el van llançar al terra i van
interrompre la veu d’en Luke a la meitat de la transmissió.
Amb posterioritat al
cataclisme menor, quatre soldats armats i proveïts van travessar la porta volada.
Una primera ullada els hi va demostrar que l'oficina estava deserta... fins que
van sentir una veu suau i espantada que provenia d'un dels alts armaris propers
al fons de la cambra.
—Socors! Socors!
Deixin-nos sortir!
Diversos soldats es
van ajupir per revisar els cossos immòbils de l'oficial del pont de senyals i
del seu ajudant mentre uns altres obrien l'armari parlant.
Dos robots, un d'alt i
humanoide i l'altre purament mecànic i de tres potes, van sortir de l'interior.
El més alt semblava desequilibrat a causa del temor.
—Són bojos, ho juro,
bojos! —va assenyalar urgent la porta —. Crec que van parlar de dirigir-se al
nivell de la presó. Acaben de sortir. Si s'apressen, tal vegada els atrapin.
Per allà, per allà!
Dos dels soldats que
estaven dins es van unir als quals esperaven en el passadís i van desaparèixer
corrent. D'aquesta manera, únicament van quedar dos guàrdies per vigilar
l'oficina. Van ignorar totalment als robots mentre discutien què havia
ocorregut.
—Aquesta agitació ha
sobrecarregat el circuit del meu company —va explicar C3PO amb summa cura—. Si
no els molesta, m'agradaria portar-ho a Manteniment.
—Humm. —Un dels
guàrdies va aixecar la mirada amb indiferència i va respondre afirmativament al
robot.
C3PO i R2D2 van
travessar a tota velocitat la porta, sense mirar cap enrere. Mentre sortien, el
guàrdia va pensar que el més alt dels dos androides era d'una classe que mai
havia vist. Es va encongir d'espatlles: no era sorprenent en una estació de
tanta envergadura.
—Vam estar massa a
prop —va murmurar C3PO mentre s'escapolien per un passadís buit—. Haurem de
trobar un altre panell amb control d'informació i endollar-ho, o tot estarà
perdut.
La càmera
d'escombraries es va reduir sense pietat i les parets metàl·liques que
encaixaven perfectament es van acostar amb impassible precisió. Els trossos
d'escombraries més grans van interpretar un concert d'espetecs i esclats que va
augmentar fins a un últim crescendo escruixidor.
Chewbacca gemegava llastimosament mentre lluitava
amb totes les seves increïbles forces i el seu pes per contenir una de les
parets, semblant a un Tàntal hirsut que s'acosta al seu últim cim.
—Hi ha una cosa
indubtable —va opinar Solo amb tristesa—. Tots serem molt més prims. Aquest
podria ser un mètode popular d’aprimament. L'únic problema és la permanència.
Luke es va detenir per
respirar i va sacsejar furiós l'impotent enllaç de comunicacions.
—Què haurà ocorregut
amb C3PO?
—Tornem a intentar
obrir l’escotilla —va proposar la Leia—. És la nostra única esperança.
Solo es va protegir
els ulls i li va fer cas. L'ineficaç raig va retrunyir burleta en la càmera
cada vegada més estreta.
La badia de servei
estava desocupada i, evidentment, tots s'havien sentit atrets per la commoció
ocorreguda en una altra part. Després d'un caut estudi de l'estada, C3PO va
indicar a R2 que li seguís. Junts van revisar a tot córrer els múltiples
panells de servei. R2 va llançar un bip i C3PO va tornar al seu costat. Va
esperar impacient mentre la unitat més petita introduïa acuradament el braç
receptiu en l'encaix.
Una ràfega electrònica
superràpida va sorgir indisciplinadament del androide petit. C3PO es va moure
amb cautela.
—Espera un moment! No
corris tant! —Els sons es van convertir en una conversa —. Així és millor. On
estan? Oh, no! Sortiran d'allà convertits en líquid!
Als ocupants atrapats
en l'abocador d'escombraries els quedava menys d'un metre de vida. Leia i Solo
s'havien vist obligats a girar de perfil i estaven cara a cara. L’altivesa va
desaparèixer per primera vegada del rostre de la Princesa. Es va estirar, va
agafar la mà d’en Solo i la va estrènyer convulsivament mentre sentia el primer
contacte amb les parets que es tancaven.
Luke havia caigut, es
trobava de costat i lluitava per mantenir el cap damunt del llot creixent. Va estar
a punt d'ofegar-se amb un mos d'aigües de clavegueram comprimides quan l'enllaç
de comunicacions va començar a brunzir cridant la seva atenció.
—C3PO?
—Senyor, està vostè allà?
—va replicar l’androide—. Vam tenir alguns problemetes... no em creurà si...
—Calla, C3PO! —va
cridar Luke a la unitat—. I tanca totes les unitats de desaprofitaments del
nivell de detenció o de l'immediatament inferior. Ho captes? Tanca les unitats
de desaprofitaments...
Uns instants després,
C3PO es va agafar el cap, en senyal de dolor, quan a través de l'enllaç de
comunicacions va escoltar uns xiscles i uns crits terribles.
—No, tanca-ho tot! —va
implorar a R2—. Dóna't pressa! Oh, escolta'ls... R2, s'estan morint! Maleeixo
el meu cos de metall. No vaig ser prou ràpid. La culpa és meva. El meu pobre
amo... tots ells... No, no, R2!
Però els crits i els
xiscles van continuar molt després del que semblava un interval raonable. Francament,
eren exclamacions d'alleujament. Les parets de la càmera havien canviat
automàticament de direcció amb el tancament d’R2 i tornaven a separar-se.
—R2, C3PO! —va xisclar
Luke a través de l'enllaç de comunicacions —. Tot marxa bé! Estem tots bé! Em sents?
Estem perfectament... ho vau fer d'allò més bé.
Mentre es llevava amb
repugnància les restes d'escombraries, es va acostar tan ràpid com va poder a
la tapa de l’escotilla. Es va ajupir, va separar els detritus acumulats i es va
fixar en el nombre apuntat.
—Obre l’escotilla de
manteniment de la pressió de la unitat 366-117.891.
—Sí, senyor —li va
arribar la resposta de C3PO.
Tal vegada van ser
aquestes les paraules més estimulants que Luke va sentir en la seva vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada