Jo Jedi (XXIV)

Anterior

24

Vaig passar la resta del dia treballant en el Caçador de Caps, acabant les reparacions. Li vaig demanar a Streen que m'ajudés. No necessitava ajuda, només volia tenir-lo a prop. Alguns dels altres estudiants li defugien, i donat el que havia succeït, no era sorprenent. Tenint-li ajudant-me podia mantenir un ull sobre ell i monitorar-li detingudament en cas que Exar Kun tractés d'influenciar-li de nou.

També li vaig oferir a Kun el Caçador de Caps com a esquer a través de l’Streen. El vell prospector de gas sabia prou sobre naus com per ser capaç de fer volar el caça i col·locar-lo en l'hangar adequat de la pista d'aterratge, però no semblava capaç de fer funcionar les armes. La nau de la Mara ja no tenia el paquet convencional d'armes amb la qual s'havia fabricat. Els llançadors de míssils de commoció s'havien rebutjat i reemplaçat per un canó d'ions. Cada ala encara lluïa un triple-blàster, però havien estat cablejats per disparar foc doble, la qual cosa no era una elecció que jo hagués fet.

Li vaig dir a Streen prou de les armes com perquè pensés que les podia fer funcionar, però no li vaig dir que havia instal·lat un codi d'anul·lació requerit per usar-les. Si les armes eren accionades sense el codi, el Caçador de Caps reduiria l'impuls a zero, desconnectant els feixos repulsors, i deixant el caça surant immòbil. Els ordinadors de bord també tenien el Gran Temple designat com a zona de vol passiu: no podria accelerar i estavellar-se contra el Temple. L'ordinador de navegació assumiria el control i aterraria la nau davant el fet d'un error tan evident de pilotatge.

La meva idea era que Kun, encara penalitzat per haver canalitzat tant poder a través de l’Streen per crear el cicló, aprofités l'oportunitat de tenir-lo amb el Caçador de Caps per matar a Luke. Vaig tractar de fer-li-ho més fàcil donant-li petits consells per volar i comptant-li històries de pilot rebel, però Exar Kun no va mossegar l'ham. Em vaig sentir una mica decebut, però no vaig insistir per temor a revelar-li la nostra connexió.

No va ser fins aquesta nit, mentre tractava de quedar-me dormit, quan em vaig adonar que Kun no era tan sofisticat com havia esperat. Les alarmes activades per R2, que estava estacionat en la Gran Càmera d'Audiències, em van treure del llit. Vaig estendre els meus sentits i vaig captar impressions punxants de criatures que se sentien malament en el cim del ziggurat.

Ni tan sols vaig pensar a pujar per les escales o esperar al turboascensor. Vaig córrer cap al Caçador de Caps, vaig introduir el codi d'encès i vaig activar les armes. Vaig fer cas omís de les directives de vol passiu i vaig navegar sortint de l'hangar cap al crepuscle ataronjat de la nit. Li vaig donar la volta al caça i vaig fer una passada per sobre del Temple, però tot el que vaig poder veure va ser l'indici d'una ala triangular lliscant-se a través d'una de les claraboies.

La frustració va recórrer el meu interior, però la vaig apartar. Aquestes criatures no són el meu problema ara mateix. Exar Kun sí. Estenent els meus sentits, vaig descobrir fins circells foscos d'influència, tres d'ells, vinculats a les criatures que el Senyor Fosc havia enviat a matar a Luke Skywalker. Les criatures eren bèsties sense ment, molt més fàcils de controlar que Streen, oferint a Kun una destrucció màxima per una mínima quantitat d'energia gastada.

Vaig sobrevolar el Temple, llavors vaig tallar la impulsió i vaig desconnectar els feixos repulsors. Això em va deixar surant quatre-cents metres per sobre del terra. Usant el timó del Caçador de Caps, vaig girar la nau al voltant fins que el morro va apuntar cap a on vaig percebre que radicava l'origen de l'influx de Kun. Vaig pressionar un botó en la meva consola, registrant aquesta direcció.

Empenyent l'accelerador, vaig donar la volta cap a estribord i vaig navegar més enllà del Gran Temple a un quilòmetre de distància. Vaig tallar la impulsió de nou, surant i apuntant el morro en la direcció des d'on percebia sorgir l'influx de Kun. Vaig registrar les coordenades en l'ordinador de navegació.

La meva unitat de comunicacions va xiular i un senyal de «tot buidat» d’R2-D2 va aparèixer en la pantalla principal. Vaig somriure i vaig sentir els petits circells afeblir-se i retirar-se cap a Exar Kun. Vaig empènyer les meves percepcions, enfocant-les amb fermesa, amb l'esperança de captar un centelleig d'ira o decepció d'ell, però no vaig obtenir res semblat. En el seu lloc vaig trobar quatre més de les formes de vida anòmales aletejant de camí al Gran Temple des del profund de la selva.

Em vaig permetre un riure baix. L'únic problema amb els sistemes de punteria del caça estel·lar era que estaven dissenyats amb un conjunt de sensors que reconeixien el duracer i altres components que constituïen altres caces o naus o qualsevol altra cosa que legítimament pogués ser classificada com un objectiu. Actualitzacions addicionals de la programació podrien definir nous objectius, permetent que els sistemes s'adaptessin a mesura que nous enemics i nous equips apareguessin en escena. I encara que aquestes criatures tenien urpes metàl·liques, en realitat tenien menys contingut metàl·lic que una civil mitjana passejant per Coruscant. En el que es referia al Caçador de Caps, aquestes criatures simplement no eren veritables objectius.

Com a Jedi, per a mi eren objectius ben grossos.

Volaven directament cap al Temple, no més capaços de reconèixer al Caçador de Caps com una amenaça del que el caça era capaç de reconèixer a les criatures. Els enormes animals fàcilment tenien un cos tan alt com el d'un home, amb unes lletges ales carnoses d'enorme envergadura. Tenien dos caps, cadascun amb un crani prou petit com per albergar només un centímetre cúbic de cervell. Cadascun també tenia una cua musculosa que acabava en un desagradable agulló cristal·lí. Decididament terrorífic i letal.

Tret que siguis un pilot en un caça estel·lar.

El meu primer tret va travessar dos rajos làser bessons pel tòrax de la criatura que anava davant. Van bullir carn i van fondre escates, després van sortir per la seva esquena i van volar allunyant-se només una mica minvats. El cap de la criatura es va corbar cap a dintre, baixant la mirada cap al forat fumejant del seu pit, llavors les ales van col·lapsar. La criatura va caure al terra amb la velocitat d'un droide ejectat d'un caça. A baix, es va empalar en les branques d'un enorme arbre massassi.

El meu tret a la següent bèstia va ser ràpid i menys potent... només un raig làser. No obstant això, el solitari projectil energètic va fer el treball. Va cremar l'ala que va copejar. La criatura aletejà furiosament amb l'ala bona, però sense cap benefici perceptible. Xisclant, la bèstia va caure en espiral i es va estavellar contra la base de pedra del Temple.

Pels dos últims monstres vaig canviar al canó d'ions. El tret inicial va impactar en la pelvis del tercer monstre. El feix d'ions blau va esclatar en centenars de petits circells llampeguejant. El tret va encendre tots els nervis de la criatura alhora, fent que les extremitats de la criatura es contraguessin espasmòdicament. La seva cua es va sacsejar cap enrere i cap endavant amb tanta violència que es va apunyalar a si mateix. El cap de la criatura va colpejar la seva pròpia cua, estripant grans trossos desiguals, llavors les seves ales es van plegar i la bèstia va caure aixafant-se contra el costat nord de la piràmide.

L'última bèstia va resultar ser més àgil que les altres i, lliure de la minvant influència de Kun, va girar en el cel i es va precipitar cap al Caçador de Caps. Vaig aixecar el morro i vaig encendre els escuts a temps per interceptar l'atac. La bèstia va rebotar en l'escut davanter, però va estendre un peu amb urpes i es va enganxar al morro del Caçador de Caps. Espurnes es van disparar per la cabina quan l'escut davanter va fallar, i el curtcircuit va deshabilitar el canó d'ions. La bèstia es va aferrar del morro amb el seu altre peu, el duracer va xerrotejar quan va enfonsar les seves urpes. Es va reclinar cap endavant sobre el fuselatge, amb les seves ales embolicant al Caçador de Caps en una abraçada, mentre els seus caps llançaven xiscles cap a mi en la cabina.

Els làsers no podien colpejar-lo i el canó d'ions no dispararia. Podria deixar la nau surant, obrir la carlinga i ocupar-me del monstre amb el meu sabre de llum, però me l’havia deixat a l'habitació. Mentre un cap rebotava sobre la coberta de transpariacer de la carlinga, vaig saber que era només qüestió de temps abans que la coberta cedís.

—Bé —vaig somriure—. Vols jugar? Juguem.

Vaig aixecar el morro i vaig accelerar els impulsors al màxim.

A tota velocitat només portaria un grapat de segons arribar a la vora de l'atmosfera. La pressió de l'aire va aixafar a la bèstia contra el casc i la va mantenir allà com una manta. La fricció va escalfar el casc de duracer de la nau, causant que parts i trossos de les ales de la criatura es fregissin. Quan va tractar de retrocedir i desplegar les seves ales per apartar-les del metall calent, la pressió de l'aire les va trencar ambdues i les va assotar al voltant del monstre, llavors el va llançar cap endavant i el va estavellar contra el casc de nou.

Una vegada fora de l'atmosfera, un problema diferent es va presentar per a la criatura. El buit de l'espai va refredar eficientment el casc, absorbint tota la calor. Va fer el mateix amb la criatura, deixant per a l'eternitat les expressions de fúria i temor en les seves dues cares congelades. Vaig tallar la impulsió mentre la bèstia es congelava, deixant a la deriva el Caçador de Caps mentre l'ornament del morro es refrigerava amb bastant rapidesa.

Estava bastant alleujat en veure que la bèstia no estava adaptada per sobreviure al fred buit de l'espai, tampoc pensava que res originari de Yavin IV ho estigués.

Finalment, quan vaig pensar que havia tingut suficient fred, vaig pressionar el timó fermament a la dreta. Mentre que l'amortidor inercial de la nau ens impedia a mi i al Caçador de Caps sentir l'efecte d'una maniobra tan violenta, la criatura no va tenir tanta sort. El seu cos es va desprendre de la nau trencant-se pels turmells i va començar a rodar caient cap al gegant gasós, mentre jo vaig girar el Caçador de Caps i vaig començar a descendir cap al Temple.

Kam es va trobar amb mi en l'hangar mentre aterrava el Caçador de Caps. Vaig obrir la carlinga i vaig baixar a la coberta. Kam em va observar amb una mirada freda mentre envoltava el morro del caça.

—Hi ha hagut un atac contra el Mestre Skywalker. On estaves?

Vaig somriure, llavors vaig aixecar una mà i vaig arrencar una urpa d'on s'havia allotjat en el morro del Caçador de Caps. La vaig llançar cap a ell.

—Pràctiques de tir.

—Aquest no és el tipus de coses que hauries de fer pel teu propi compte.

Li vaig arrufar el nas.

—Era l'única cosa que podia fer, Kam. No podia pujar allà dalt prou ràpid com per ajudar dins, per la qual cosa vaig detenir als reforços de Kun.

—No saps si era Kun.

—Ho sé.

Kam va negar amb el cap i va assenyalar amb un dit a dalt, cap a la càmera d'audiències.

—Però acabem de saber-ho, d’en Luke.

—Luke està despert?

—No, però els seus nebots poden sentir-lo. Ha dit que Exar Kun està darrere del problema —la cara de Kam es va enfosquir—. Hem de derrotar a Kun si volem que Luke torni. Estem preparant un consell de guerra en aquest moment per determinar què anem a fer.

—El consell de guerra està bé. Però no en aquest moment —vaig sospirar—. Kun ha estat derrotat aquesta nit. No tornarà immediatament.

—Com saps això? —indicis de traïció i confusió es van lliscar en la pregunta de Kam.

—Confia en mi en això, Kam, ho sé —vaig estendre una mà i la vaig posar sobre la seva espatlla, però ell la va rebutjar encongint-se d'espatlles—. Mira, si estigués del costat d’en Kun, no hauria vaporitzat a quatre de les seves mascotes, no? Tinc el meu propi sabre de llum i podria haver tallat en filets al Mestre Skywalker en qualsevol de les meves guàrdies. Pots confiar en mi.

—Però tens secrets —els ulls d’en Kam es van convertir en escletxes—. Tu i el Mestre Skywalker no heu estat totalment sincers.

—Cert, però hi ha bones raons per a això, raons que el propi Mestre Skywalker em va donar. La seva germana, malgrat les terribles circumstàncies aquí, va optar per no violar aquestes confidències —li vaig mirar directament als ulls—. Tu tens les teves raons per estar aquí, pots apuntalar la teva personalitat contra les febleses que van fer que fossis seduït pel Costat Fosc. Les meves raons per estar aquí són diferents, però no menys importants per a mi. Vull que la influència d’Exar Kun acabi tant com tu. Junts podem aconseguir-ho, cadascun fent la seva part. La meva simplement és diferent a la teva.

Kam va considerar les meves paraules per un moment, i després va assentir lentament.

—Els hi diré als altres que penses que aquesta nit no és un bon moment per fer plans contra Kun.

—Millor no m'esmentis. Simplement és per lògica; pensar en això ara no beneficiaria a ningú. Dormim una mica i demà planificarem, durant el dia. Kun sembla que no ataca amb eficàcia durant el dia —li vaig llançar un somriure ferm—. Anem a guanyar-li, ho saps.

—No tenim cap altra opció.

—Estic d'acord —li vaig donar un copet a l'espatlla—. Kun s'ha ficat amb la gent equivocada al moment equivocat, i aquest és l'últim error que li permetrem cometre.

El consell de guerra es va reunir en el que havia estat el post de comandament rebel per al primer atac a l'Estrella de la Mort. La pols cobria els diversos artefactes que no s'havien emportat els equips de reconeixement imperials o els conservadors de museus de la Nova República. El que quedava va resultar útil i ens va permetre als catorze que estàvem asseure'ns còmodament. A pesar que hi havia un ampli espai en la taula central, em vaig quedar enrere i vaig estendre la meva esfera de responsabilitat fins a omplir la sala i així controlar el que passés amb els meus companys aprenents.

Immediatament vaig percebre un bri fosc connectant a Streen amb Kun. Estava segur que el vell prospector de gas no tenia ni idea que estava aquí. Encara estava mortificat pel seu gairebé assassinat del Mestre Skywalker i el fet de reviure-ho en el seu pensament permanentment era el que permetia a Kun mantenir el vincle. Afortunadament, la confusió emocional de l’Streen feia que qualsevol informació que passés per aquesta connexió a Kun no fos fiable, carregant amb si les agres impressions emocionals.

Si això no fos suficient per fer que Kun pensés que érem irremeiablement incompetents, la curiosa lògica de l'Ambaixadora Cilghal el va haver de convèncer d'això. Ella va descartar el temor d’en Dorsk 81 al fet que Kun pogués escoltar les nostres sessions de planificació dient:

—Hem de començar a actuar basant-nos en la hipòtesi que encara el podem combatre. Ja tenim suficients problemes reals als quals enfrontar-nos... no hi ha cap necessitat que fabriquem problemes encara pitjors amb la nostra imaginació —com a soldat, no podia imaginar res pitjor que el nostre bàndol romanent voluntàriament ignorant davant la possibilitat que el nostre enemic sabés el que estàvem planejant, però al món carregat d'espionatge de la diplomàcia, això no semblava ser tan important.

Vaig mantenir un seguiment acurat sobre quina informació passava a través del conducte entre Streen i Exar Kun i vaig descobrir que en realitat havia d'afegir o editar molt poc a aquesta informació. Dotze aprenents mig entrenats i dos nens petits planejant aniquilar a algú que havia sobreviscut a un assalt d'una força combinada de Jedi de la seva època... sonava ridícul a primera vista. Tionne va posar esment a explicar-nos com el nostre petit consell reflectia el Gran Consell de Deneba, on els Jedi es van unir per derrotar a Kun. Ho va fer sonar grandiós i esperançador, però amb solament una petita pressió vaig ser capaç de fer-ho sonar desesperançat per a Kun.

Vaig deixar que Streen aclaparés a Kun amb la nostra resolució d'unir-nos i derrotar-li, però el menyspreu de Kun cap a nosaltres va acudir en resposta a través de la connexió com un ressò. Ell s'havia enfrontat a flotes de naus i a tots els Jedi coneguts. Havia assassinat al seu propi Mestre. El seu poder era inigualable. Havia derrotat al nostre Mestre i més enllà de la nostra determinació de lluitar, no teníem plans operatius ni res amb el que desafiar-li. Érem aperitius que podia devorar a plaer, no bocades que poguessin ofegar-li.

La seva connexió amb Streen es va atrofiar i va desaparèixer mentre diversos de nosaltres llançàvem plans que no atraparien ni a un stintaril.

El meu riure sufocat des de la cantonada va atreure la mirada de la Cilghal.

—Aquest és un assumpte difícilment divertit, Keiran. Si no vas a contribuir...

Em vaig posar dempeus i vaig entretancar els ulls.

—Vaig a contribuir. Heu traçat el rumb correcte: la unió és l'única forma d'atrapar-li. Això és bo.

Brakiss va esbufegar.

—Estem encantats que ho aprovis.

Vaig ignorar el seu comentari.

—El que heu omès és la clau. Streen, com l’anomenes?

El prospector es va passar els dits pel seu arrissat pèl gris.

—L'Home Fosc.

—Això és. El Mestre Skywalker me’l va descriure com una ombra, i més o menys, Gantoris també va dir això —vaig fixar la mirada en Kam—. I això és el que jo vaig veure l'única vegada que va venir a reclutar-me.

El cap d’en Kam es va aixecar.

—Llavors, a on ens porta això?

—Ens porta al fet que és una criatura d'ombres, una criatura del Costat Fosc. En què ha insistit el Mestre Skywalker des del primer dia?

Els ulls de la Kirana Ti es van engrandir.

—L'antídot per al Costat Fosc és el Costat Lluminós.

—Exacte. Quan brilla intensament cap ombra pot suportar-ho —vaig mirar al meu voltant a cadascun d'ells—. Aquest és el vostre treball. Quan torni a pel Luke, doneu-li més llum de la qual mai pugui manejar.

L'Ambaixadora mon calamari decantà el cap cap a mi.

—El nostre treball? Tu has d'estar amb nosaltres, ser part de la nostra força unida.

—No serà així —em vaig inclinar cap endavant, sostenint-me a mi mateix posicionant els braços sobre la taula—. Fins aquest moment, Exar Kun ha actuat quan ell ha volgut. S'ha mogut quan ha volgut moure's, fet el que ha volgut fer. Ja no. Demà a la tarda, quan la nit s'acosti, li obligarem a actuar. No estarà llest, però així i tot pensarà que ens pot vèncer. S'equivocarà.

La Tionne em va mirar amb els seus ulls perlats.

—Què vas a fer?

Vaig negar amb el cap.

—No heu de saber-ho, com jo no haig de saber exactament el que fareu vosaltres. La clau és que quan ens moguem —vaig assenyalar cap a Streen—, ell estarà custodiant el cos de Luke Skywalker.

—Streen? —Kam va negar amb el cap inflexiblement—. Impossible.

—Jo? —Streen semblava afligit.

—Tu, Streen. Seràs just com els vents que vas convocar l'altra nit. Semblaràs feble, però seràs fort. No et trencaràs, resistiràs —vaig somriure—. Tots resistireu.

La bruixa dathomiri m'observava amb atenció.

—Ho fas sonar com si anessis a anar a l’encalç d’Exar Kun tu mateix. Saps que és impossible que aguantis enfront d'ell sol.

Dorsk 81 va assentir.

—Va derrotar al Mestre Skywalker. La teva missió és impossible.

—Podria ser —vaig somriure, recordant asseveracions similars respecte a missions amb l'Esquadró Murri—. D'altra banda, ja he estat a la terra dels impossibles abans. Si tots fem la nostra part, pot ser que fins i tot sobrevisqui a un altre viatge fins allà.

 Següent