Jo Jedi (XXIX)

Anterior

29

Vaig mirar al meu avi atentament perquè no entenia ben bé el que havia dit. Era vell i podia estar perdent el cap, encara que no havia vist cap evidència d'això fins ara.

—Sé perfectament el que estàs pensant.

Es rigué amb delit, un so profund i ric que jo recordava molt bé.

—No et sentis perdut, Corran. Vaig haver d'acudir a un sistema d'emmagatzematge que seria confús fins i tot pel més diligent dels investigadors. Vine amb mi.

El vaig seguir cap a la part posterior de l'hivernacle, fins als ordinadors i processadors de manipulació genètica.

—Probablement no recordis això de l'escola, però el codi genètic en moltes formes de vida consisteix en quatre nucleòtids disposats en parelles. Proporcionen un mapa genètic que produeix el que som.

Vaig assentir.

—Ho sé. Els imperials van joguinejar amb genètica per produir el virus Krytos.

—Sí, un assumpte desagradable, aquest —el meu avi va teclejar alguna cosa en l'ordinador i l’holoprojector adjunt em va mostrar una doble hèlix girant lentament en l'aire. Tenia l'aspecte de dues escales retorçades que giraven en espiral al voltant la una de l'altra—. El que la majoria de la gent falla a comprendre és que, a pesar que els gens són molt petits, consisteixen en un vast nombre d'aquests parells de bases de nucleòtids. El que tampoc comprenen és que gran part de la codificació de qualsevol gen és redundant i els gens sovint estan plens de fragments de codificació sense sentit, o fragments de codificació sobrants de l'evolució. Aquests intranscendents fragments de codi són essencialment inerts i inútils. El que jo he fet és fabricar cadenes de reemplaçament de parells de bases per posar-les en el seu lloc. Aquestes cadenes de reemplaçament utilitzen un parell per representar el zero i un altre per representar l'u.

Li vaig mirar fixament, bocabadat.

—Has digitalitzat informació i l'has inserit en el material genètic d'una planta, permetent que les plantes dupliquessin el codi amb cada divisió cel·lular.

—Correcte. A pesar que les mutacions aleatòries podrien destruir petits fragments d'informació, hi ha tantes mostres per aquí que comparant-les ompliries qualsevol buit —va somriure àmpliament—. Recordo que almenys un caçador de Jedi va venir aquí i va demanar algunes plantes bàsiques per al seu jardí al Centre Imperial. Li vaig donar tant com va voler de la meva línia Jedi.

Els meus ulls es van entretancar.

—Les flors que envies als polítics... contenen les claus de xifrat dels arxius que els concerneixen, no?

—Haig de divertir-me una mica, no? —s’arremangà—. Vaig passar el suficient temps amb Nejaa com per saber que els Jedi no consideraven res fortuït. Sabia que si posava la informació Jedi en aquestes plantes i assegurava la seva distribució, la informació seria descoberta de nou. En aquell moment vaig començar a pensar que el descobriment no succeiria durant la meva vida, però volia que estigués disponible.

Vaig somriure.

—Vull que em parlis d'ell, de Nejaa.

—Ho faré —em va mirar i va tornar a sacsejar el cap—. La teva aparença, no et vaig reconèixer al principi. El teu pare tenia una dita, una que va aprendre del seu pare. Ho recordes? «Si no pots reconèixer a l'home del mirall, és hora de fer un pas enrere i veure quan vas deixar de ser tu mateix».

Vaig assentir.

—Ho recordo.

—Bé, veient-te ara, haig de demanar-te que em diguis en qui t'has convertit —va assenyalar cap a la casa—. Primer, no obstant això, menjarem alguna cosa. Després t'uniràs a mi per moure el munt d'abonament.

—Hi ha més dades amagades aquí?

Em picà l'ullet.

—Crec que trobaràs el treball gratificant.

Vàrem parlar sobretot de les seves flors i de la manera en què el veïnat va estar en els vells temps. Atès que el personal de la casa entrava i sortia, Corran Horn era referit en tercera persona, com si Keiran Halcyon fos un amic seu. En justícia, suposo que hauria d'haver trobat el subterfugi incòmode, però em vaig ficar en el paper de l’Halcyon de la mateixa manera que m'hagués ficat en qualsevol identitat encoberta. Vàrem compartir el joc i tots dos gaudírem molt amb ell.

L'avi va enviar a Tosruk al meu hotel per recollir les meves coses mentre nosaltres dos sortíem cap al munt d'abonament armats amb pales. El meu avi em va dirigir cap a una pila de fems de bantha que utilitzava com a fertilitzant. Ho havia estat rebent dels Jardins Botànics i Zoològics de Ciutat Coronet per més temps del que podia recordar, a canvi de proporcionar-los els seus últims híbrids.

—Cava profund i mou la pila en aquesta direcció uns tres metres —inclinant-se sobre la pala, vestint un peto i botes altes de goma, em va somriure—. Si la pots moure d'una altra manera, ets lliure de fer-ho.

Vaig negar amb el cap.

—Podria fer-te creure que s'ha mogut.

—Els Halcyon sempre han estat notòriament febles en l'àrea de l'habilitat telecinètica —es rigué—. Els daus eren l'únic joc d'atzar en el qual em sentia segur jugant contra Nejaa.

—Aspiro a fer que un dau es mogui mitjançant la Força algun dia.

El meu avi va somriure.

—Els Halcyon tenen les seves fortaleses. La projecció mental a la qual has al·ludit va ser una cosa que Nejaa feia molt bé. També podia absorbir energia. Vaig escoltar que aquesta era una habilitat molt rara entre els Jedi.

Vaig assentir.

—També jo he escoltat això. Bé, sense telecinesi, suposo que hauré d'usar aquesta pala i treball dur per moure la pila.

Mentre jo cavava, el meu avi m'explicava històries d’em Nejaa Halcyon.

—Vam treballar junts durant molt temps, o pel que va semblar molt, abans que fos cridat a les Guerres Clon. La nostra associació va durar només deu anys o així, tal com ho recordo. Suposo que tenia uns set anys més que tu quan es va anar. Era una mica major que jo i que la seva esposa... jo havia crescut vivint prop d’Scerra, així que la vaig conèixer bastant bé abans si més no que ells es coneguessin. El teu pare només tenia deu anys quan Nejaa se’n va anar, però havia estat treballant amb Nejaa durant anys per desenvolupar les seves habilitats.

Vaig apartar la suor del meu front.

—Nejaa va morir en les Guerres Clon, veritat?

—En realitat, va morir poc després, abans que pogués tornar a casa. Ell i jo bromejàvem sobre la seva partida a les Guerres Clon, perquè es deia que un Jedi corellià que abandona el sistema ho fa pel seu propi risc —els ulls del meu avi es van ennuvolar—. Nejaa ens va prometre a la seva esposa i a mi que les Guerres Clon no el matarien. Tenia raó, però així i tot va sofrir la destinació dels Jedi corellians que es van marxar.

»Un amic seu, un Jedi caamasià anomenat Ylenic It’kla, va venir aquí, portant els efectes personals d’en Nejaa a casa. Es va disculpar per no portar el seu cos, però els cossos dels Mestres Jedi s'esvaeixen en morir. Tampoc tenia el sabre de llum d’en Nejaa. Va dir que el Museu Galàctic l’havia demanat per a la seva col·lecció Jedi —va somriure lleument—. Suposo que encara està allà.

Vaig negar amb el cap.

—No. M'ha servit bé en un parell d'ocasions. Va salvar la meva vida.

Ell va ajuntar les seves mans.

—I a mi també. «Els lladres corren espantats per la seva llum platejada». Solia prendre el pèl a Nejaa amb això.

Vaig somriure, però vaig seguir cavant.

—Solia sortir amb tu quan treballaves en casos?

—Sempre. Sovint es vestia amb roba de carrer, igual que jo. Va trobar que molta gent desconfiava dels Jedi i els temia. Sense que sabessin qui era, ell podia ajudar a les víctimes. Quan arribava el moment d'anar darrere dels criminals, ell es posava la seva capa i la vestidura Jedi més tradicional. Scerra solia referir-se a aquestes peces com la seva roba de caça. Els criminals van aprendre que no feia tant mal si no es resistien, així que vam ser capaços d'apaivagar moltes situacions tibants amb només fer-lo aparèixer com a Jedi. Per descomptat, les històries del que ell feia es van estendre a través dels baixos fons i ràpidament es van exagerar, per la qual cosa la gent reaccionava a la seva imatge i reputació, no a la realitat.

Vaig netejar l'àrea que el meu avi havia indicat i vaig retirar la lona plastificada que havia estat sota el munt de fem. Vaig descobrir, en la part inferior, una lluentor metàl·lica.

—És això un panell difusor?

—Ho és? No m'havia adonat.

Vaig arrufar el nas. Els difusors eren de diferents formes i grandàries, i simplement canalitzaven l'energia dels escàners perquè els senyals de tornada dels escàners no revelessin el que estigués ocult pel difusor. Els contrabandistes els utilitzaven sovint per evitar que les cerques superficials revelessin el contraban, però una mica de temps i esforç era quant es necessitava per trobar fàcilment els difusors, i trobar un significava trobar el que ocultaven.

En aquest cas, el difusor cobria un pegat nu de terra.

—Deixa'm endevinar: una porta enterrada que ningú ha trobat perquè no volien cavar a través del fem de bantha?

—Mira, va ser un esforç com aquest el que va permetre al teu pare atrapar a Booster Térrik. No és una sorpresa que l'home odiés als Horn.

—Ara té més raons.

El meu avi va somriure.

—Sí, com porta el fet de tenir a la seva filla casada amb un Horn?

Vaig remoure una palada de terra, llavors vaig mirar al meu avi amb sorpresa.

—Ho saps?

—Corran, t’estimo molt i crec que recordaràs que passàvem llargues hores parlant de la teva vida amorosa i dels desastres que l'acompanyaven.

—No m'ho recordis —li vaig grunyir—. Escolta, aquesta pala és només per recolzar-se, o també pot cavar?

—Pot cavar. Vols usar-la? S'ha trencat la teva?

Vaig arquejar una cella en la seva direcció.

—No vas a ajudar?

—Vaig fer la meva part enterrant-lo —el seu somriure es va afluixar lleugerament—. Au vinga, no queda molt. Tornant al tema... quan les teves missives censurades van deixar d'esmentar les teves dificultats romàntiques, vaig assumir que havies trobat a algú. Vaig fer preguntes.

—I no estàs decebut?

—Decebut? Per què hauria?

—Ella és la filla de Booster Térrik.

El meu avi es va acostar i va recolzar la mà dreta en el meu clatell.

—Corran, si ella va ser suficient per guanyar-se el teu cor i mantenir-lo, ha de ser meravellosa. M'alegro per tu, de debò. Algun dia has de portar-la aquí perquè la pugui conèixer.

—És clar, tan aviat com les sentències de mort que pesen sobre mi s'aixequin.

Ell va arrufar el nas.

—Oh, sí, el treball de Gil Bastra. Jo m'ocuparé d'això. Tal vegada aquest oficial d'enllaç imperial que tenies hauria de ser trobat culpable.

—Loor? Està mort.

—Tant millor —va baixar la mirada cap al forat quan la meva pala va colpejar metall—. Aquí està.

Vaig buidar el forat.

—Un vell refugi?

—Estava aquí quan vaig comprar la casa —es va ajupir i em va ajudar a tirar de la porta metàl·lica per obrir-la—. És bastant estret. Pots anar primer —va treure una vara lluminosa de la seva butxaca posterior, la va encendre i me la va donar.

Vaig baixar per l'escala oxidada que hi havia a un costat del pou de duracret. La part inferior s'obria a l'àrea per sota del munt d'abonament. La sala quadrada havia estat buidada de tot excepte un vell i polsós bagul de fibraplàstic. Semblava ser del tipus que havia vist utilitzar habitualment als contrabandistes... antic excedent militar pre-imperial, barat i fàcil de trobar.

Vaig sentir al meu avi baixar darrere meu.

—Aquest bagul, què és?

—Quan l'Imperi va decidir que tots els Jedi havien de morir, vaig prendre algunes decisions. Algunes, com alterar arxius per ocultar a la teva àvia i al teu pare dels caçadors imperials, van ser bones decisions. No em penedeixo en absolut.

Vaig tornar la mirada cap a ell.

—Va haver-hi altres famílies de Jedi corellians que vas amagar?

—Aquesta no és una informació que necessitis saber, Corran. Si hi ha alguna, i si volen ser trobats, ho seran —les seves mans van descansar sobre les meves espatlles—. Altres decisions van ser arriscades. Vaig triar, nèciament, posar a la meva família en perill, i a mi mateix, ocultant això aquí sota. Si s'hagués descobert, podria haver-nos matat a tots. En justícia, ho hauria d'haver destruït... la teva àvia i el teu pare pensaven que ho vaig fer perquè els vaig dir que sí, però simplement no vaig poder.

Les seves mans van prémer les meves espatlles.

—Aquí, en aquesta caixa, estan totes les coses que Ylenic It’kla va portar de retorn aquí després de la mort d’en Nejaa.

Vaig assentir lentament, la llum oscil·lava sobre la forma fosca del bagul.

—Com va morir Nejaa?

—No conec els detalls. El caamasià em va demanar que no preguntés. El que sí em va dir va ser que un gran home, un heroi de les Guerres Clon, els va seleccionar a ells dos per a una missió molt especial i honorable. Van anar amb ell i entre els tres van derrotar als enemics més letals, però Nejaa va ser ferit mortalment. Totes les tècniques de curació Jedi no el van poder salvar, i va morir.

—Llavors tu et vas casar amb la seva esposa i vas adoptar al seu fill.

La veu del meu avi va sonar distant.

—Havia conegut a Scerra durant tota la meva vida. Sempre havíem estat bons amics, i tots dos vam perdre al nostre millor amic al mateix temps. El nostre pesar compartit ens va acostar més, i les nostres vides compartides ens van proporcionar sòlides arrels. Sempre he triat pensar que Nejaa coneixia un besllum del seu destí i el que passaria amb nosaltres després de la seva mort. M'agrada pensar que saber que els seus amics rescatarien amor del seu dol va fer que la seva mort fos molt més fàcil.

Em va donar uns copets en l'espatlla.

—La pols d'aquí sota fa que em llagrimegen els ulls. Vaig a tornar a dalt. Podem treure el bagul d'aquí, si vols, o pots obrir-ho i mirar les coses aquí sota. Tu tries. Ets l'últim Halcyon, així que et pertany.

—Gràcies —vaig fer un pas cap al bagul, però em vaig tornar i vaig mirar al meu avi—. Però t'equivoques en una cosa.

Llàgrimes relluïen en la penombra.

—M'equivoco?

Vaig assentir.

—No em veig com l'últim Halcyon. Sóc l'últim Horn. Només espero que en aquest bagul i en el jardí de dalt hi hagi tot el que necessito per garantir que ambdues línies continuïn.

Tot sol en la persistent foscor, vaig obrir el bagul. La pols va relliscar de la tapa, omplint l'aire. Esperava l'olor d’humitat de roba vella que s’hauria rovellat fins al no-res, però en comptes d'això em vaig trobar amb un bagul polit i net. Tota la roba havia estat doblegada amb precisió i segellada en borses transparents de plastina. Acuradament vaig treure una darrere d'una altra, però no vaig obrir-ne cap. Així i tot, pel que vaig poder veure a la llum de la vara lluminosa, la roba havia estat rentada, la qual cosa em va portar a sospitar que el Jedi caamasià es va esforçar molt a cuidar els efectes personals del seu amic.

Cap al fons del bagul vaig trobar unes botes tancades en plastina, així com una túnica i una capa similarment embolicades. Sota això vaig veure la tapa articulada d'un compartiment que vaig obrir. En el seu interior hi havia un dens embuatat d'escuma amb espais buits per a diversos articles. Vaig reconèixer fàcilment la ranura per al sabre de llum d’en Nejaa. Una petita farmaciola de primers auxilis, un kit d'afaitat, un conjunt d'utensilis per menjar, tot això es trobava en la seva ranura corresponent. Estranyes monedes omplien altres ranures, així com paquets d'energia per a varietat d'articles i un comunicador realment antic.

No obstant això, allò que va atreure immediatament la meva atenció va ser una ranura rectangular plena d'hologrames estàtics. Els vaig recollir i els vaig portar on la llum del sol es filtrava a través del llarg pou. Un a un, els vaig anar passant davant els meus ulls i em vaig trobar somrient encara que no vaig reconèixer a ningú.

Em vaig figurar qui havia de ser Nejaa després d'un parell d'imatges, fixant-me en altres elements, especialment en el sabre de llum que portava en el cinturó. Em vaig adonar que era una mica més alt que jo, però no més que el meu pare, i tenia la meva mateixa constitució. Realment no ens assemblàvem molt, excepte al voltant dels ulls i la barbeta. No obstant això, tenia una posi casual i oberta, amb els peus a l'altura de les espatlles, les mans obertes, un somriure en el seu rostre i vitalitat en els ulls. Vaig reconèixer en la seva postura la forma en què el meu pare solia col·locar-se, i sabia que jo també havia adoptat aquesta posi.

L'altra figura que vaig trobar fàcil de reconèixer va ser al caamasià. El color daurat li cobria excepte al voltant dels ulls, on un pelatge porpra formava una màscara al voltant dels seus ulls estenent línies cap amunt per ratllar el seu crani. Els ulls grans i foscos del caamasià semblaven plens de curiositat, no de la tristesa que havia marcat els dels caamasians que jo havia vist; no obstant això en rares ocasions havia vist caamasians, i aquesta imatge va ser presa abans que gairebé tots ells fossin aniquilats. Els dos (el meu avi i el seu amic) semblaven cansats en moltes imatges, però això no era inesperat de gent que lluitava en una guerra. També semblaven contents, la qual cosa deia molt del seu compromís per mantenir la galàxia fora de perill.

Algunes de les imatges tenien a gent que vaig reconèixer. Vaig veure a un Jan Dodonna molt jove al costat d’en Nejaa. Vaig recordar que el general em va preguntar en el Lusankya si ell coneixia al meu avi. Realment el va conèixer, però jo no sabia qui era el meu avi per aquell temps. Jan em va salvar la vida en aquella presó. També va salvar la teva, Nejaa, o estava pagant-te un antic deute quan va salvar la meva?

Bail Organa apareixia en una imatge amb Nejaa i el caamasià. Altres individus s'unien a ells en imatges en grup o individuals, però no vaig identificar categòricament a cap dels altres. Les vestimentes antigues, els rostres juvenils, fàcilment es podrien haver convertit en incomptables senadors i líders, els rostres envellits dels quals hauria reconegut fàcilment. Alguns em resultaven molt familiars (irritantment familiars), però sense ningú que em digués qui eren o imatges que usar per comparar, estava embussat en la ignorància.

De sobte, els hologrames de guerra van acabar i em vaig trobar observant imatges en temps de pau. La primera mostrava al meu avi amb Nejaa. Nejaa estava lliurant-li un dels Crèdits Jedi que denotaven l'ascensió de Nejaa al rang de Mestre. Llavors vaig veure a Nejaa amb la seva cara pressionada galta contra galta amb la de la meva àvia. Em va sorprendre perquè jo només l'havia vist amb el meu avi, Rostek. Després, en una imatge més extensa, vaig veure a Scerra, Nejaa i un nen que es convertiria en el meu pare.

Em vaig recolzar contra la paret i vaig tancar els ulls contra les llàgrimes. Durant la meva vida havia escoltat moltes vegades els laments de persones oprimides que mantenien que l'Imperi els estava robant les seves vides, la seva dignitat i els drets que mereixien per la senzilla raó de la seva saviesa. Havia escoltat, però no massa atentament perquè trobava els seus arguments febles i egoistes. Sempre em van advertir que algun dia seria el meu torn, que els soldats d'assalt anirien a per mi, i aquest dia seria massa tard. Em vaig riure d'ells llavors perquè, amb la meva família, mai vaig imaginar que l'Imperi pogués danyar-nos.

Però ens va danyar. L'Imperi ni tan sols existia quan Nejaa va morir, però les accions de l'Emperador van obligar al meu pare i a la meva àvia a viure una mentida. La por al descobriment havia hagut de mortificar al meu avi cada dia de la seva vida. Saber que havia salvat a gent que podria resultar un antídot contra l'Imperi, però haver de suportar aquesta por durant tant temps, era increïble. El meu respecte per ell es va duplicar i duplicar de nou. És un heroi que mai serà reconegut pel que ha fet. I ha d'haver-hi més gent com ell al llarg de la galàxia... herois desconeguts de temps foscos.

Vaig ficar els hologrames en la meva butxaca, després em vaig girar i ho vaig recol·locar tot en el bagul excepte l'uniforme Jedi corellià, la capa i les botes. El vaig tornar a tancar, després vaig treure el botí del refugi i el vaig amagar en l'hivernacle. Vaig tancar l'entrada al refugi i vaig tornar a enterrar-lo, tornant a col·locar el difusor i col·locant el fems damunt una altra vegada.

El meu avi es va unir a mi quan vaig acabar el treball.

—Has trobat alguna cosa d'interès aquí a baix?

Vaig assentir.

—Un passat que mai vaig conèixer —li vaig oferir un somriure valent—. I un respecte renovat per algú que va demostrar ser el millor amic que ningú podria tenir.

Els seus ulls es van ennuvolar per un moment, després va somriure i va assentir lentament.

—Un dia ocupat, llavors. Tens molt en el que pensar.

Vaig somriure.

—Sí, però això pot esperar. Ara mateix, a un nét li agradaria passar temps amb el seu avi, plantar tests, lliurar flors, passejar pel Carrer de la Nau del Tresor a la recerca de problemes. Què en penses?

Rostek Horn va somriure àmpliament i va passar un braç sobre la meva espatlla.

—Crec que Ciutat Coronet està preparada per una mica d'emoció. Ha passat un temps des que dos homes Horn van fer notar la seva presència. Serà una nit per recordar.

 Següent