Tarkin (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

COPS CONTRA L'IMPERI

La porta de les estances de Tarkin es va obrir amb un brunzit i aquest va sortir, vestit amb uns pantalons gastats, unes botes que no li anaven bé i un sobretot lleuger gris verdós sobre les espatlles. Mentre el seu assistent acuitava el pas per no quedar ressagat pels passos decidits de Tarkin, més alt que ell, es va sentir la veu estrident de l’androide de protocol abans que la porta tornés a tancar-se.

—Però, senyor, no ha acabat de provar-se l'uniforme!

Sentinella, originalment una petita guarnició desplegada des d'un destructor estel·lar de classe Victoria, havia crescut en totes direccions com a conseqüència dels mòduls prefabricats transportats o construïts allà... El cor de la instal·lació era un laberint de passadissos que connectava els mòduls entre si, amb els sostres ocults darrere de fileres de potents llums, conductes de ventilació, canonades antiincendis i munts de cables sinuosos. Per l'aspecte tot semblava improvisat però aquell era el territori del Moff Wilhuff Tarkin, així que els passadissos i parets climatitzats estaven impecables, i totes les canonades i conductes estaven meticulosament organitzades i etiquetatges alfanumèricament. Les depuradores maldaven per filtrar l'aire estancat i eliminar l'olor d’ozó del reciclat. Els passadissos estaven abarrotats, no solament d'especialistes i suboficials, sinó també de droides de totes les formes i grandàries emetent xiuletades i refilant-se uns a uns altres mentre els seus sensors òptics calculaven la velocitat i inèrcia de Tarkin i s'apartaven del seu camí a l'últim moment possible, rodant sobre les seves cintes o donant tombs sobre les seves maldestres cames metàl·liques. Entre el baluern d'alarmes llunyanes i l'aldarull dels anuncis ordenant a tot el personal que acudís als seus llocs, costava sentir fins i tot els propis pensaments. Però Tarkin estava rebent informació actualitzada per un auricular i estava en contacte permanent amb el centre de comandament de Sentinella a través d'un micròfon adherit a la seva laringe.

Es va ajustar l'auricular a cau d'orella mentre avançava per un mòdul voltat les lluernes del qual revelaven que la tempesta estava caient sobre Sentinella amb totes les seves forces. Va sortir del mòdul, va haver de sortejar una multitud de personal i droides i va donar dos girs a la dreta pels passadissos. Les portes que trobava s'obrien quan s'acostava i en cada encreuament s'anava afegint més personal a la comitiva: oficials, soldats de la marina, tècnics de comunicacions... Alguns d'ells joves i rapats, la majoria en uniforme i tots humans. Per quan va arribar al centre de comandament, amb la pols aixecant-se darrere d'ell com la cua d'una capa, semblava liderar una desfilada.

A petició seva, aquell espai rectangular s'havia construït basant-se en els pous de dades que hi havia a bord dels destructors estel·lars de classe Victòria. El personal que s'havia anat incorporant a la comitiva pel camí va córrer als seus llocs, mentre els ja presents es posaven dempeus per realitzar les salutacions protocol·làries. Tarkin els va fer un gest perquè tornessin als seus seients i es va col·locar sobre un pedestal al centre de la sala des del qual tenia una visió clara dels holoprojectors, els monitors dels sensors i els autentificadors. A un costat el comandant de la base, Cassel, un tipus robust de pèl negre, estava inclinat sobre la taula holoprojectora principal, sobre la qual parpellejava una imatge granulosa de caces estel·lars vells bombardejant la lluenta superfície de Muralla mentre els canons de l'estació de proveïment responien amb descàrregues verdes d'energia làser. En un altre holovídeo encara més desfigurat que el primer es podia veure als obrers insectoides geonosians corrent a posar-se a cobert en un dels molls de caces estel·lars de l'estació. Una veu distorsionada crepità en els altaveus de paret del centre de comandament.

—Els nostres escuts estan al quaranta per cent, Sentinella... interferint les nostres transmis... em perdut comunicació amb el Brentaal. Sol·licitem refor... Sentinella. Repeteixo: sol·licitem reforços immediats.

Una ganyota d'escepticisme es va dibuixar en el rostre de Tarkin.

—Un atac llampec? Impossible.

—Muralla informa que la nau atacant va transmetre un codi d’HoloNet vàlid en entrar en el sistema —va dir Gassel—. Muralla, poden sentir el que diuen els pilots d'aquests caces estel·lars pels seus comunicadors?

—Negatiu, Sentinella —la resposta va arribar al cap d'un moment—. Estan interferint la nostra xarxa de senyals.

Cassel va mirar per sobre de l'espatlla a Tarkin i va fer posat de cedir-li el seu lloc, però aquest li va fer un gest perquè no es mogués del lloc.

—Pot estabilitzar la imatge? —va preguntar a l'especialista als controls de l’holoprojector.

—Ho sento, senyor —va dir l'especialista—. Si l'ampliem solament empitjorarem les coses. La transmissió sembla danyada en origen. No he pogut destriar si Muralla està aplicant contramesures.

Tarkin va fer un cop d'ull a la sala.

—I nosaltres?

—El relé de l’HoloNet està en perfecte estat —va dir l'especialista del tauler de comunicacions.

—Està plovent, senyor —va afegir un altre especialista, suscitant un cor de riures amables dels quals tenia asseguts a prop. Tarkin va somriure fugaçment.

—Amb qui estem parlant? —li va preguntar a Cassel.

—Amb un tal Tinent Thon —va dir el comandant—. Solament porta tres mesos en l'estació, però està seguint el protocol i transmet en un encriptat prioritari.

Tarkin va ajuntar les mans a la seva esquena i va mirar a l'especialista assegut davant l’autenticació.

—El registre d'efectius disposa d'alguna imatge del Tinent Thon?

—En la pantalla, senyor —va dir el soldat, movent un comandament i assenyalant un dels monitors.

Tarkin el va mirar. Thon, un humà ros amb orelles de pàmpol, era tan novell com sonava. Semblava recentment sortit d'una de les acadèmies. Va baixar de la plataforma i va anar fins a la taula holoprojectora per examinar de prop els caces atacants. Unes franges de distorsió es van alçar en el pampalluguejant holovídeo. Els escuts de Muralla estaven repel·lint la majoria de descàrregues dels atacants però amb massa freqüència una ràfega els superava i es veien explosions en un dels molls d'espai profund de l'estació.

—Això són tikiars i caçacaps —va dir Tarkin sorprès.

—Modificats —va dir Cassel—. Amb hiperimpulsors bàsics i armament renovat.

Tarkin va mirar l’holo.

—Hi ha distintius en els fuselatges —es va girar cap a l'especialista més proper al lloc d'autenticació—. Busqui aquests distintius en la base de dades. Vegem si podem determinar amb qui estem tractant...

Es va tornar cap a Cassel.

—Van arribar sols o van desenganxar de la nau assaltant?

—Els van llançar des de la nau —va dir el comandant.

Sense girar-se, Tarkin va dir:

—El tal Thon ens ha proporcionat holovídeos o coordenades de la nau que va portar als caces estel·lars?

—Holovídeo, senyor —va dir algú—, però solament hem pogut fer-li un cop d'ull ràpid.

—Reprodueixi la transmissió —va dir Tarkin.

Una altra holotaula va projectar una imatge borrosa en tons blaus d'una nau capital amb la cua en ventall i un mòdul de control esfèric a meitat de l'embarcació. La seva proa descendent i corbada i el casc llis feien que semblés un monstre de les profunditats marines. Tarkin va envoltar la taula i va contemplar l'holograma.

—Què és això?

—Una nau apedaçada de peces, senyor —va dir algú—. Principalment amb enginyeria separatista. L'esfera central sembla una de les computadores de control de droides de la vella Federació de Comerç. I tota la part davantera podria provenir d'un destructor del Gremi de Comerciants. Té una torre de bateries de sensors frontal. Mòduls IAE que podrien provenir de naus de guerra de classe Providència, Recusant i Munificent.

—Pirates? —va preguntar Cassel—. Corsaris?

—Han fet alguna demanda? —repreguntà Tarkin.

—Encara no —Cassel va fer una breu pausa—. Insurgents?

—No hi ha cap dada sobre els distintius del fuselatge dels caces estel·lars, senyor —va dir algú.

Tarkin es va gratar la barbeta però no va dir res. Seguia donant voltes al voltant de l'holograma quan un centelleig de distorsió en la part inferior esquerra li va cridar l'atenció.

—Què ha estat això? Aquí a baix... Una altra vegada —es va posar a comptar en silenci; a la de deu va fixar la mirada a la mateixa zona de l'holograma—. I una altra! —es va tornar cap a l'especialista—. Torni a reproduir l'enregistrament a la meitat de velocitat.

Tarkin no va apartar la vista del quadrant inferior esquerre mentre l’holovídeo tornava a començar i va iniciar mentalment un nou compte.

—Ara! —va dir, anticipant-se a cada moment de distorsió—. Ara!

Les cadires de la sala es van girar.

—Sorolls en l'encriptat? —va suggerir algú.

—Efectes de ionització —va dir un altre.

Tarkin va aixecar una mà per fer callar les especulacions.

—No és una endevinalla, dames i cavallers.

—Algun tipus d'interval de distorsió —va dir Cassel.

—D'algun tipus deu ser, d'això no hi ha dubte —Tarkin va observar en silenci mentre l’holovídeo pregravat es reproduïa per tercera vegada i va anar cap al lloc de comunicacions—. Digui-li al Tinent Thon que es deixi veure —li va ordenar a l'especialista allà assegut.

—Disculpi senyor?

—Digui-li què es posi davant de la càmera.

L'especialista va transmetre l'ordre i es va sentir la veu de Thon pels altaveus.

—Sentinella, mai m'havien demanat res així però si és el que necessiten per procedir al rescat, ho faré amb molt gust.

Tots els presents a la sala es van tornar cap a l’holotransmissió i als pocs segons una imatge tridimensional de Thon va prendre forma sobre la taula.

—La identificació està dins dels marges acceptables, senyor —va afirmar un especialista.

Tarkin va assentir i es va inclinar cap a un dels micròfons.

—Resisteixi, Muralla. Els reforços van cap enllà —va seguir examinant l’holotransmissió en directe i havia iniciat un altre compte quan es va tallar abruptament, just abans de la possible distorsió.

—Què ha passat? —va preguntar Cassel.

—Estem en això, senyor —va dir un especialista.

Tarkin va reprimir un somriure i va mirar per sobre de la seva espatlla dreta.

—Hem intentat obrir un canal buidat amb Muralla?

—Sí, senyor —va respondre l'especialista de comunicacions—. No obstant això, no hem pogut superar els bloquejadors de senyals.

Tarkin va anar fins al lloc de comunicacions.

—Quines naus tenim a dalt?

—El moll està pràcticament buit, senyor —l'especialista de comunicacions va clavar la mirada en el tauler—. Tenim la Salliche, la Fremond i l’Electrum.

Tarkin va barrejar les seves opcions. El destructor estel·lar de classe Imperial de Sentinella, l'Enviat del Nucli i la majoria de naus capitals de la flotilla estaven escortant combois de subministraments camí a Geonosis. Amb el que solament li quedava una fragata i un remolcador, tots dos buits i literalment aparcats en òrbita estacionària, i l'elecció més òbvia, l’Electrum, un destructor estel·lar de classe Venator enviat des d'un moll profund de Ryloth.

—Contacti amb el Capità Burque —va dir finalment.

—Ja el té en el comunicador, senyor —va dir l'especialista.

Una imatge a quart d'escala del capità va aparèixer en l’holoprojector del lloc de comunicacions. Burque era alt i desmanegat i portava una barba curta que perfilava la seva marcada maixella.

—Governador Tarkin —va dir i va fer una salutació.

—Estan al corrent del que succeeix en l'estació Muralla, Capità Burque?

—Ho estem, senyor. L’Electrum està preparat per saltar fins allà quan ho ordeni.

Tarkin va assentir.

—Tingui preparades les coordenades hiperespacials, capità. Però ara mateix vull que realitzi un microsalt fins al límit d'aquest sistema. Entesos?

Burque va arrufar les celles, confós, però va dir:

—Entès, governador.

—Allà esperi noves ordres.

—A la vista o ocults, senyor?

—Sospito que no importa, capità, però és preferible que trobi alguna cosa darrere de la qual amagar-se.

—Disculpi la pregunta, senyor, però esperem problemes?

—Sempre, capità —va dir Tarkin severament.

L'holograma va desaparèixer i el centre de comandament va quedar en un esborronador silenci, excepte pels sons dels sensors, els escàners i les actualitzacions de dades dels especialistes, anunciant que l’Electrum s'havia posat en marxa. El silenci es va fer més profund. Fins que una alarma urgent i perllongada en el lloc d'avaluació de perills els va sobresaltar a tots. L'especialista del lloc es va acostar als monitors.

—Senyor, els sensors estan registrant lectures anòmales i radiació Cronau en zona de perill...

—Estela de rotació! —li va tallar un altre especialista—. Detectem alguna cosa en l’hiperespai, senyor... alguna cosa gran. Nou-cents vint metres de llarg. Dotze canons turbolàser, deu canons d'ions defensius, sis llançatorpedes de protons. Revertint en el costat proper del planeta; El rang són dos-cents mil clics i aproximant-se —va esbufegar—. Encara sort que ha mobilitzat l’Electrum, senyor, si no, ja estaria fet trossos!

Un especialista, assegut en el lloc adjacent va intervenir.

—Estem introduint els programes de tret en les defenses de terra.

—L’IAE ho identifica com el mateix vaixell que ha atacat Muralla —l'especialista va mirar a Tarkin—. Pot haver saltat des d'allà, senyor?

—Si és que estava allà —va dir Tarkin, gairebé per a si mateix.

—Senyor?

Tarkin es va treure el sobretot, el va deixar caure al terra i va anar cap a l’holoprojector.

—Fem-li un cop d'ull.

Si la nau de la transmissió d’holovídeo orbital no era la mateixa que havia atacat Muralla, havia de ser la seva germana bessona.

—Senyor, ens arriben múltiples senyals de la nau... —l'especialista va fer una pausa per assegurar-se que estava interpretant les lectures correctament—. Senyor, són caces droides! Tricaces, voltors, tot el zoo separatista.

—Què interessant —va dir Tarkin assossegadament. Va seguir examinant l'holograma amb una mà en la barbeta—. Comandant Cassel, activi el xafarranxo de combat, augmenti la potència dels escuts base i anunciï l'inici de contramesures.

—Senyor, és un simulacre no anunciat? —va preguntar algú.

—Diria que és un grapat de separatistes que no han entès que van perdre la guerra —va dir un altre.

Tarkin va pensar que aquella podia ser l'explicació. Les forces imperials havien destruït o s'havien apropiat de la majoria de naus capitals fabricades per i per a la Confederació de Sistemes Independents. Feia anys que no es veien caces droides. I feia encara més temps que no veia una falsificació d’HoloNet del calibre de la qual havien usat contra la base Sentinella.

Es va apartar de la taula.

—Escanegin la nau a la recerca d'éssers vius. És remotament possible que ens les vegem davant un adversari intel·ligent, en comptes d'una computadora de control de droides —va mirar a l'especialista de comunicacions—. Alguna resposta de Muralla pel canal independent?

Aquesta va negar amb el cap.

—Encara no hem rebut res, senyor.

—En la nau hi ha trenta éssers vius, senyor —va dir algú des de l'altra punta de la sala—. Està astrogant manualment, no en automàtic.

Des del lloc d'avaluació de perills va arribar una altra veu.

—Senyor, els caces droides s'estan acostant a la vora del mantell atmosfèric.

Tarkin va pensar que era un mantell molt fi.

—Alerti als nostres artillers perquè ignorin els programes de tret i obrin foc a discreció —es va tornar cap a l’holotaula i es va adonar immediatament que la base Sentinella estava exactament en la mateixa situació en la qual semblava estar Muralla amb prou feines uns instants abans, excepte perquè ara les naus enemigues i l’holotransmissió eren autèntiques.

—Posin-se en contacte amb el Capità Burque i diguin-li que torni a casa.

—Els tricaces estan trencant la formació i comencen a llançar l'atac.

Els sons d'explosions llunyanes i les tronadores respostes de l'artilleria de terra es van colar al centre de comandament. La sala va donar una sacsejada. Van caure motes de pols de les canonades i cables del sostre, la il·luminació va parpellejar. Tarkin va examinar els holovídeos de terra. Els caces droide eren molt àgils però no eren rival per als potents canons de Sentinella. El cel tempestuós de la lluna va adquirir un to més profund amb els centelleigs intermitents i les detonacions globulars dels tricaces crestats i els voltors destruïts. Uns pocs van aconseguir arribar fins a la vora de l'escut defensiu hemisfèric de la base, encara que van ser abatuts i es van estavellar en flames contra l'aspre terreny.

—Comencen a retirar-se —va dir un tècnic—. Els canons làser els estan repel·lint.

—I la nau capital? —va preguntar Tarkin.

—La nau està iniciant maniobres evasives i accelerant. El rang, és ara de tres-cents mil clics i augmentant. Totes les seves armes estan inactives.

—Senyor, l’Electrum ha tornat a l'espai real.

Tarkin va somriure lleument.

—Informe al Capità Burque que els seus pilots de TIE trobaran un munt de blancs.

—El Capità Burque pel comunicador.

Tarkin va anar fins al lloc de comunicacions, on l’holopresència de Burque surava sobre el projector.

—Suposo que aquests eren els problemes que esperava, governador.

—En realitat, capità, han estat bastant inesperats. Per això vull que faci tot el possible per inutilitzar la nau enemiga, en comptes de destruir-la. Estic segur que podríem esbrinar més si interroguem a la tripulació.

—Ho faré amb tota la suavitat que pugui, governador.

Tarkin va mirar l’holotaula just a temps de veure, esquadrons de flamants caces TIE de cabina esfèrica desenganxant del moll dorsal del destructor estel·lar en forma de punta de llança.

—Senyor, tinc al Comandant Jae de l'estació Muralla pel comunicador, solament àudio.

Tarkin va fer un gest perquè l'hi passessin.

—Governador Tarkin, a què dec aquest honor? —va dir Jae.

Tarkin es va acostar a un dels receptors d'àudio de la sala de comandament.

—Com va tot per la seva estació, Lin?

—Ara millor —va dir Jae—. El nostre repetidor d’HoloNet ha estat momentàniament inactiu, però ja torna a funcionar. He enviat un equip tècnic a esbrinar què ha succeït. Governador, li dono la meva paraula que aquesta fallada tècnica no afectarà al calendari d'enviaments de subministraments...

—Dubto que els seus tècnics descobreixin alguna avaria —va dir Tarkin.

En comptes de contestar, Jae va dir:

—Què tal per la seva lluna, governador?

—Doncs ara mateix ens estan atacant.

—Què? —va preguntar Jae, clarament sorprès.

—Ja li ho explicaré, Lin. Ara estem ocupats.

Tarkin, d'esquena a la taula d’holoprojector, no va veure alguna cosa que va generar grunyits sonors en gran part del personal. Quan es va donar la volta va veure que la nau de guerra havia desaparegut.

—Ha saltat a velocitat llum abans que l’Electrum pogués disparar per inutilitzar-la —va dir Cassel.

La decepció es va dibuixar en les comissures de la boca de Tarkin. Després de la fugida de la nau capital va poder veure als caces droide donant tombs fora de control... Preses encara més fàcils pels TIE d'ales verticals. Una explosió esfèrica dispersa va centellejar en un racó de l'espai.

—Recuperin totes les restes de valor —li va dir Tarkin a Burque—. I portin-los al pou per analitzar-los. Atrapi també a algun dels pocs droides intactes. Però vagi amb compte, semblen inofensius però poden estar manipulats per autodestruir-se.

Burque va respondre afirmativament i l’holo es va dissipar.

Tarkin va mirar a Cassel.

—Ordeni l'abandó dels llocs de combat i anunciï que la situació torna a estar completament sota control. Formi un equip forense per examinar els droides. Dubto que descobrim gran cosa però potser puguem determinar el punt de partida del vaixell enemic —es va quedar pensatiu un moment—. Prepari un informe post-acció per a Coruscant i transmeti-ho a la meva cabina perquè pugui afegir les meves notes.

—A les seves ordres —va dir Cassel.

Un especialista li va donar el seu sobretot i anava camí a la porta quan va sentir una veu a la seva esquena.

—Senyor, puc fer-li una pregunta?

Tarkin es va detenir i es va girar.

—Endavant.

—Com ho ha sabut, senyor?

—Com he sabut què, caporal?

La jove especialista es va mossegar el llavi inferior abans de prosseguir.

—Que l’holotransmissió de l'estació Muralla era falsa, senyor.

Tarkin la va mirar de dalt a baix.

—Per què no prova a donar-li vostè una explicació?

—En la segona reproducció... la barra de distorsió que va veure. D'alguna manera li va dir que algú havia aconseguit filtrar una falsa transmissió en temps real pel repetidor local d’HoloNet.

Tarkin va somriure lleument.

—Si practica podrà detectar-los... practiquin-ho tots. Aquests enganys són el mínim que ens tenen preparat els nostres desconegudes enemics.

 Següent