Tarkin (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

CAS PENDENT

Tarkin caminava per un separador blindat de l'hangar de manteniment de Sentinella. La tempesta hi havia amainat i la base havia recuperat l'activitat normal, encara que molts soldats i especialistes seguien assimilant l'atac que havien sofert. Pels més joves, reclutes o voluntaris, era el primer moment d'acció que havien viscut mai.

A l'altre costat dels enormes panells de transpariacer del separador, diversos tècnics forenses amb vestits de protecció contra materials perillosos estaven examinant les restes de la batalla i realitzant proves a tres caces estel·lars droide col·locats sobre forquetes i penjats de grues altes. Per tot l'hangar hi havia muntacàrregues i droides classificant enderrocs. L'aire desprenia una forta olor de lubrificant i metall cremat, i el xivarri generat pels droides obrers era grinyolant. Com havia advertit, molts dels droides voltors s'havien convertit en bombes en perdre contacte amb la computadora de control central de la nau de guerra. Així i tot els equips de salvament del Capità Burque havien aconseguit recuperar un droide, el mecanisme d'autodestrucció del qual havia quedat danyat.

Penjat en configuració de vol, amb les ales del canó blàster lateral plegades, el droide voltor de tres metres i mig d'altura no semblava l'au carronyera que li donava nom sinó un quadrúpede amb cap equí. Amb la barqueta central oberta i el cervell de la computadora exposat i tatxonat d'instrumental, semblava que estiguessin torturant al droide, en comptes de practicant-li l'autòpsia. Els altres dos captius penjants, els caces de tres braços que imitaven l'aspecte de l'espècie que els havia dissenyat, estaven exposats de manera similar i connectats a vàries sondes sensores.

Tarkin havia perdut el compte dels vaivens que havia donat. Estava enfront del droide voltor quan es va obrir una escotilla de descontaminació en el separador i va aparèixer un tècnic, que es va llevar la caputxa del vestit antiradiació i es va netejar la suor de la cara i la calba.

Tarkin es va tornar i el va anar a rebre.

—Què han descobert?

—Menys del que esperàvem, senyor. L'anàlisi de les dades de l'identificador amic-enemic del centre de comandament confirma que la nau capital era una versió reduïda d'un vaixell de càrrega-creuer separatista de classe Providència, modificat amb mòduls presos de fragates i destructors de la CSL. Aquest tipus de naus es va fer cèlebre en la guerra per interferir senyals i destruir repetidors d’HoloNet. Algunes parts de la torre de sensors de la nau, que els separatistes solien col·locar en la part posterior, semblen procedir del creuer Veu Lúcida, que va actuar a Quell, Ryloth i altres dos sistemes disputats.

Tarkin va arrufar les celles.

—Com és possible que els equips d'apropiació no confisquessin aquesta nau?

—No ho van fer, senyor. Els registres diuen que el Veu Lúcida va ser desmantellat en les drassanes de Bilbringi fa quatre anys.

Tarkin va reflexionar sobre allò.

—En altres paraules, algunes peces d'aquella nau es van extraviar.

—Es van extraviar, les van robar, les van vendre... impossible saber-ho. Altres parts de la nau de guerra semblen venir de l'Invencible.

Tarkin no es va molestar a dissimular la seva sorpresa.

—La nau de l'almirall separatista Trench... destruïda durant la Batalla de Christophsis.

—Parcialment destruïda, en qualsevol cas. La nau tenia disseny modular i els mòduls que van sobreviure havien de ser dignes de ser recuperats per posar-los al mercat. Els comerciants de peces de la Vora Exterior estan sempre desesperats per aconseguir material, per la qual cosa els mòduls van poder acabar en el Cúmul Tion o algun lloc semblat —el tècnic es va llevar l'altre guant llarg i va tornar a netejar-se la cara—. L'escàner de Idellian va detectar trenta formes de vida, unia, tripulació d'humans i humanoides, la qual cosa concorda amb la pràctica habitual de col·locar éssers intel·ligents al comandament de la majoria de naus classe Providència. Però per a una nau d'aquesta grandària i arsenal, trenta éssers vius és literalment la definició de la tripulació mínima. De vegades els separatistes substituïen als pilots per droides OOM i suposo que la nostra fugissera nau de guerra també havia de disposar d'alguns perquè qualsevol que va acoblar la nau, la va equipar amb una rudimentària computadora de control de droides... probablement una de les quals hi havia en la primera generació de Lucrehulk de la Federació de Comerç.

—Qualsevol que sigui, com diu.

—El Veu Lúcida va ser construït pels quarren del Cos d'Enginyers Voluntaris del Dac Lliure... per a descontentament dels mon calamari que comparteixen el planeta amb ells. Estem revisant si CEVDL o els seus antics socis, Molls Pammant, van poder supervisar la remodelació. Últimament ha aparegut tecnologia de la Federació de Comerç i separatista en el Sector Corporatiu, per la qual cosa també estem investigant la possibilitat que fos construïda allà. Els caces estel·lars caçacaps vistos en l’holovídeo poden sortir de qualsevol lloc.

Els tikiars es produeixen a Senex, però no és estrany trobar-los en aquest sector de la Vora.

Tarkin va assentir i va anar cap al moll.

—I els droides?

L'especialista es va girar cap als finestrals.

—El voltor està relativament poc modificat. Mateixa propulsió amb combustible projectil, mateix armament. La identificació alfanumèrica indica que va pertànyer a un grup de combat de la Confederació conegut com la Legió Severa.

—I també va acabar al mercat negre...

—Això sembla, senyor.

Tarkin si va allunyar pel separador.

—I els tricaces?

—Res destacable. No tenim proves sobre el seu origen. Almenys de moment.

Tarkin va esbufegar.

—Han esbrinat alguna cosa sobre el punt de partida de la nau de guerra?

L'especialista va negar amb el cap.

—Negatiu, senyors. Els mòduls de memòria dels droides no emmagatzemen informació sobre salts hiperespacials.

—Molt bé —va dir Tarkin—. Prossegueixin amb l'exploració. Vull que examini fins a l'última rosca i l'últim cargol.

—Estem en això, senyor —el tècnic va tornar a cobrir-se el cap amb la caputxa, va ficar les mans en els guants llargs i es va marxar per l’escotilla.

Tarkin li va mirar entrar en l'hangar i va seguir amb el seu passejar, reproduint l'atac en la seva ment.

La fustigació de les instal·lacions imperials per part de pirates i desafectes no era res nou, però en pràcticament tots els casos els assalts havien estat missions llampec i cap s'havia produït tan a prop del fortament defensat Geonosis. La falsa holotransmissió en viu pretenia que les naus de Sentinella es traslladessin a l'estació Muralla, amb l'esperança de deixar la primera vulnerable. Però estava clar que era un pla suïcida. Encara que hagués enviat l’Electrum a l'estació de proveïment, encara que s'hagués deixat enganyar per aquella petició d'auxili i hagués enviat la meitat de la seva flotilla, els escuts d'energia i els canons làser que protegien la seva base haurien estat prou per repel·lir qualsevol atac, especialment si el duien a terme droides. La mateixa nau de guerra de l’holovídeo que els atacants havien transmès per l’HoloNet local havia aparegut sobre Sentinella, però on estaven els caces estel·lars modificats pilotats per éssers vius? Malgrat portar tripulants, el misteriós creuer no hi havia obert foc. Si l'objectiu era destruir la base, per què no havien usat la pròpia nau com a bomba revertint de l’hiperespai molt més a prop de la lluna? Cossos planetaris més grans que Sentinella havien acabat destruïts amb aquest tipus de maniobra.

Igual de preocupant era la qüestió de com els falsificadors havien descobert l'existència del Tinent Thon, perquè el seu recent trasllat a Muralla era alt secret. Els creadors del fals holovídeo havien pogut improvisar un holograma en viu del jove oficial quan Tarkin li va ordenar que es deixés veure. Estava Thon implicat en la conspiració o els atacants havien manipulat enregistraments ja existents obtinguts de l’HoloNet pública o alguna altra font?

Era bastant inquietant assumir que la ubicació de les bases Sentinella i Muralla havia deixat de ser secreta i a més seguia sense entendre l'atac. Què pretenien aconseguir aquells pirates o corsaris llançant un atac dron condemnat al fracàs? I uns dissidents polítics?

Es tractava d'una venjança?

Hi havia un grup que encaixava: els Droides Gotra, una terrorífica banda de droides de combat modificats que es consideraven, segons molts legítimament, perjudicats per l'Imperi per haver-los abandonat després del seu servei en les Guerres Clon. Però els informes d'intel·ligència més recents afirmaven que els Droides Gotra seguien en un complex industrial de les entranyes de Coruscant, exercint com a esbirros del sindicat criminal Crymorah en atracaments, tasques de protecció, segrestos, ferralleria il·legal i extorsions, Podia ser que els Gotra s'estiguessin expandint, també que haguessin descobert l'existència de la base Sentinelles però era molt improbable que els droides usessin un armament, tan obsolet per enviar-li un missatge a l'Imperi.

Tarkin va sacsejar el cap, irritat. En part, l'estació de combat mòbil d'espai profund pretenia posar fi a tot tipus de fustigacions, ja fossin motivades per la cobdícia, la dissensió política o la venjança per actes comesos durant les Guerres Clon o posteriorment. Quan tots els habitants de la galàxia entenguessin el potencial de l'arma, quan s'imposés la por a les represàlies, de l'Imperi, el descontentament deixava de ser un problema. Però en aquell precís instant, tenint en compte a més la naturalesa secreta del projecte de Geonosis, el Departament de Seguretat Imperial i Intel·ligència Naval estaven molt atrafegats intentant fer callar els rumors i evitar qualsevol filtració. En els tres anys que Tarkin portava al comandament de Sentinella i centenars de posts d'avançada de subministrament o vigilància propers, a més d'en qualitat d'administrador d'una bona porció de la Vora Exterior, ningú havia aconseguit penetrar en espai geonosià.

La possibilitat que allò canviés li posava els nervis de punta.

Si establir la identitat dels enemics de Sentinella resultava descoratjador, conèixer el veritable origen de l'estació de combat era pràcticament impossible. Tothom, des de cèlebres dissenyadors de naus fins a enginyers talentosos, volia atribuir-se el mèrit de la superarma. El propi Tarkin havia debatut la necessitat d'una arma semblant amb l'Emperador molt abans del final de les Guerres Clon. Però ningú excepte l'Emperador coneixia tots els detalls d'aquell projecte de dimensions lunars. Alguns asseguraven que havia nascut com a arma separatista dissenyada per la colònia rusc de l'arxiduc geonosià Poggle el Menor per al Comte Dooku i la Confederació de Sistemes Independents. Però en aquest cas, els plànols havien d'haver arribat d'alguna manera a les mans de la República abans del final de les Guerres Clon, perquè el casc esfèric de l'arma i el disc de centrat del làser ja estaven en fabricació quan Tarkin la va veure amb els seus propis ulls per primera vegada, després de ser ascendit al rang de moff... Quan va anar fins a Geonosis acompanyat pel mateix Emperador en el major dels secrets.

Tampoc tenia cap motiu per intentar resoldre l'enigma de l'origen de l'estació de combat. El que li preocupava era que, per culpa de l'estratègia que feia que cap comandant de base (moff, almirall o general) tingués accés complet a la informació sobre enviaments, calendaris o progrés de la construcció. No hi havia ningú supervisant tot el projecte. A no ser, per descomptat, que es considerés a l'Emperador com aquesta persona. Però les visites d'aquest havien estat comptades i ningú sabia quanta informació estava arribant al Consell de Govern Imperial, davant el qual responien els moffs, ni molt menys la que arribava a l'orella del propi Emperador. Sens dubte li estaven passant informes, però ja no n’hi havia prou amb això. El projecte havia aconseguit un punt en el qual depenia d'innombrables proveïdors i, encara que es mantenia ocult el destí final del seu treball, milions d'éssers de tota la galàxia, desenes de milions potser, estaven en aquell moment implicats d'una manera o una altra en la construcció de l'estació de combat. Sí, el projecte implicava la presència obligatòria sobre el terreny d'un grup de científics, especialistes en armament i arquitectes ambientals, però què sabien ells de protegir l'estació davant sabotejadors?

Si Tarkin podia fer les coses a la seva manera, una cosa que en aquestes altures no tenia molt clar, implantaria l'estructura hegemònica vigent de Coruscant i altres parts i col·locaria un supervisor que coordinés totes les qüestions relacionades amb la construcció i la defensa. Un supervisor únic davant el qual responguessin tots... o paguessin les conseqüències si no ho feien.

Si l'única cosa que volia el responsable del sospitós atac contra Sentinella, fos qui fos, era cridar la seva atenció, el pla havia tingut un èxit relatiu, perquè Tarkin ara tenia més dubtes que certeses.

El seu incansable passejar es va detenir quan el seu assistent va arribar precipitadament a la zona segura de l'hangar de manteniment.

—Un comunicat de Coruscant, senyor.

Tarkin va suposar que seria d'Intel·ligència Militar, la resposta a l'informe post-acció que havia enviat, i això va dir.

—No, senyor. Ve de més amunt en la cadena de comandament.

Tarkin va arquejar una cella.

—Com de amunt?

—Des de les màximes altures, senyor.

Tarkin es va posar lleugerament tibant.

—En aquest cas rebré la transmissió en la meva cabina.

Allà on dos dies abans havia estat l’holopresència uniformada de Tarkin, l’holotaula projectava ara una imponent visió del Visir Mas Amedda, vestit amb una elegant toga granada. El tint cian de l’holocamp enfosquia la pigmentació blava natural del chagrian. Des de les protuberàncies de carn que tenia a banda i banda del seu coll ample penjaven unes banyes punxegudes, les quals coronaven el seu crani calb.

—Esperem que vagi tot bé per la base Sentinella, governador.

Tarkin no estava segur de què sabia Amedda sobre el recent atac. A Coruscant la gent es guardava la informació, encara que solament fora per mantenir el seu caixet, i fins i tot el líder del Consell de Govern podia no estar al corrent dels detalls que sí coneixia Intel·ligència Militar i l’Almirallat.

—No té de què preocupar-se, visir —va dir Tarkin.

—Cap sorpresa, llavors?

—Solament les esperades.

L'ambiciós amfibi es va dignar a esbossar un lleu somriure des del seu costat de l’holocomunicació. Obstruccionista i crític durant els seus anys com a vicecanceller del senat republicà, s'havia convertit en un dels assessors més benvolguts per l'Emperador, a més del seu millor emissari.

—Governador, es requereix la seva presència a Coruscant —va dir Amedda al cap d'un instant.

Tarkin va anar fins al seu escriptori i es va asseure enfront de l’holocàmera.

—No dubti que buscaré el moment de fer-los una visita, visir.

—Disculpi, governador, amb això no hi ha prou. Potser hauria d'haver dit que es requereix la seva presència urgentment.

Tarkin va fer un gest desdenyós amb la mà.

—Ho sento, visir, però això no canvia les meves prioritats.

—Quin tipus de prioritats?

Tarkin li va retornar el somriure sardònic. Probablement no hi havia res dolent a compartir amb Amedda certa informació sobre els enviaments de material des de l'estació Desolació fins a Geonosis, que incloïen peces fonamentals per al complex generador de hiperimpulsió de l'estació, però no estava obligat a fer-ho.

—Em temo que les meves prioritats són confidencials.

—Bé. Això significa que no pensa atendre la sol·licitud?

Tarkin va veure alguna cosa en els ulls de vores rosades del chagrian que li va fer tranquil·litzar-se.

—Diguem que sóc poc inclinat a abandonar la meva feina en aquests moments, visir. Si vol comunicaré els meus motius a l'Emperador personalment.

—Això no serà possible, governador. L'Emperador està ocupat.

Tarkin es va inclinar cap a la càmera.

—Tant que no pot parlar un moment amb un dels seus moffs?

Amedda va impostar un to fastiguejat.

—No sóc jo qui ha de dir-ho, governador. Els assumptes de l'Emperador són confidencials.

Tarkin es va quedar mirant l'holograma. El que hauria donat el seu besoncle Jova per tenir el cap d'un chagrian penjat en la paret de la seva cabanya de Carronya.

—Potser pugui aclarir-me la necessitat de tanta urgència? —va preguntar.

Amedda va inclinar el seu enorme cap cap a un costat.

—Això ha de parlar-ho directament amb l'Emperador, és ell qui requereix la seva presència a Coruscant.

Tarkin va reprimir una ganyota de desgrat.

—Podria haver començat per aquí, visir.

Amedda va adoptar una expressió altiva.

—I haver-nos perdut aquest esgrima verbal? La propera vegada, potser.

Tarkin es va quedar assegut en el seu escriptori després que Amedda hagués tallat la transmissió i s'hagués esvaït el seu holograma. Després, va fer un gest cap a l’androide de protocol.

—Vaig a necessitar aquest uniforme urgentment —va dir; quan va entrar RA-7.

L’androide va assentir.

—Per descomptat, senyor. Donaré instruccions al sastre perquè es posi a la feina.

Tarkin va fer aparèixer la seva pròpia imatge tridimensional uniformada sobre l’holotaula i la va examinar, recordant-se una vegada més d’Eriadú i el comentari de Jova.

«Quedarà millor tacat de sang».

 Següent