Tarkin (IX)

Anterior

CAPÍTOL 9

A DALT I A BAIX

—Aixequi’s, Lord Vader. —Vader, que estava de genolls, es va posar a peu dret i es va reunir amb el seu mestre, Darth Sidious, en la barana de la terrassa occidental de l'agulla central. Sostrada però oberta, la petita balconada, un dels quatre miradors idèntics col·locats cadascun cap a un punt cardinal, coronava una estructura arquitectònica en forma d'aleta situada diversos nivells per sota del cim arrodonit de l'agulla. L'aire era suau i un vent persistent agitava la toga de Sidious i la capa llarga de Vader.

La reunió a la sala d'actes havia acabat feia hores i per llavors estava enfosquint en aquella part de Coruscant. Les llargues ombres dels llunyans tallanúvols semblaven intentar abraçar el colossal palau, en va, i el cel estava banyat de metxes d'un color taronja flamejant i violeta envellutat.

Els dos lords Sith van romandre en silenci una estona, fins que Vader va dir:

—Quines són les seves ordres, mestre?

Sidious va parlar sense deixar de contemplar les vistes.

—Acompanyaràs al Moff Tarkin a Murkhana per investigar aquesta suposada partida de dispositius de comunicació. Em comunicaràs les teves conclusions directament i jo decidiré quina informació ha de traslladar-se als nostres espies i exèrcits. No vull que Ison i els altres enterboleixin les aigües fent les seves pròpies indagacions.

Vader va trigar un moment a respondre.

—La presència del governador no és necessària, mestre.

Sidious es va girar cap al seu aprenent, entretancant els ulls per la curiositat.

—Em sorprens, Lord Vader. Ja has realitzat missions abans amb el Moff Tarkin. Ha fet alguna cosa que li hagi fet guanyar les teves antipaties?

—No, mestre.

L'Emperador va esbufegar sonorament.

—Aquesta resposta no em diu res. Dóna'm un motiu satisfactori.

Vader li va mirar. El soroll de la seva respiració regulada quedava eclipsat pels udols del vent en aquelles altures.

—El Moff Tarkin hauria de rebre ordres de tornar a la base Sentinella i seguir amb els seus deures allà.

—Ah, estàs parlant en nom de Tarkin, veritat?

—Per l'Imperi, mestre.

—Per l'Imperi? —Va repetir Sidious, fingint sorpresa—. Des de quan poses les necessitats de l'Imperi per davant de les nostres?

Vader va creuar les mans enfront del pit.

—Les nostres necessitats són el primer, mestre.

—Llavors, per què em repliques?

—Disculpi, mestre. Compliré les seves ordres.

—No... no en tinc prou —li va etzibar Sidious—. Per descomptat que les compliràs. I no és menys cert que el Moff Tarkin hauria de seguir amb els seus deures en la lluna Sentinella. Quan més aviat possible acabem l'estació de combat, abans podrem tu i jo consagrar-nos a assumptes més urgents... assumptes que solament nosaltres podem investigar i que han de veure molt poc amb l'Imperi.

Vader va deixar caure les seves mans al costat del cos.

—I per què és important Murkhana, mestre?

Darth Sidious es va apartar de la barana, va anar cap a una cadira recolzada contra la paret corbada de l'agulla i es va asseure.

—No et sembla intrigant que tant el Moff Tarkin com tu tingueu vincles amb aquest planeta en el qual han trobat la partida de dispositius d'interferències? Tarkin va frustrar les emissions ombra d’en Dooku i tu, crec recordar que en una de les teves primeres missions, vas haver d'executar a algú. Potser pensis que no hi ha cap connexió, que és mera coincidència.

Vader coneixia la resposta.

—Les coincidències no existeixen, mestre.

—I per això, el meu aprenent, Murkhana és tan important per a nosaltres. Perquè és el Costat Fosc de la Força el que ha tornat a atreure la nostra atenció cap a aquest planeta... com bé hauries de saber.

Vader va donar l'esquena a la barana i el vent li va embolicar la capa al voltant del cos.

—Quin dels dos comandarà la missió, mestre?

A Sidious li van brillar els ulls i es va encongir d'espatlles.

—Pensava deixar que fóssiu el Moff Tarkin i tu els qui decidíssiu això.

—Que ho decidíssim...

—Sí —va prosseguir Sidious—. Que arribéssiu a algun acord.

—Entenc, mestre.

La cara torturada de Sidious es va mantenir impertèrrita.

—Em pregunto si és cert... Però tornem un moment al Moff Tarkin. Has pensat alguna vegada que els tres, Tarkin, tu i jo, els grans arquitectes de l'Imperi, per dir-ho d'alguna manera, provenim de mons situats en una petita porció de l'espai galàctic? Naboo, Tatooine, Eriadú... tots en un arc de menys de trenta graus.

Vader no va dir res.

—Apa, Darth Vader, tu més que ningú hauries d'acceptar que hi ha éssers que neixen per fer grans coses. Que alguns som especials.

Vader seguia en silenci.

—Sí, Lord Vader... com Tarkin —Sidious va suavitzar el to—. Tu ets un veritable Sith, Lord Vader. La teva dedicació és infal·lible i els teus poders únics. No obstant això, pot ser que tinguis la impressió equivocada que solament els Sith i els Jedi han de superar proves.

—Quines proves ha superat el Governador Tarkin?

—Has estat alguna vegada a Eriadú?

—Sí.

—Doncs ja saps com és el planeta. Si surts del refugi segur de Ciutat Eriadú, el terreny és tan inhòspit i hostil com a Tatooine. Aquesta terra va forjar a Tarkin de la mateixa manera que Tatooine et va forjar a tu.

Vader va negar amb el cap.

—Tatooine no em va forjar.

Sidious li va mirar fixament i va somriure lleument.

—Ah, entenc. L'esclavitud i el desert van forjar a Skywalker. És això el que vols dir?

Vader no va respondre.

—Quines proves va haver d'afrontar Tarkin?

Sidious es va demorar un instant per respondre.

—Proves que li van ajudar a transformar-se en el geni militar que és avui dia.

Vader va continuar en silenci un moment. Després va dir:

—Anirem a Murkhana, mestre. Com ha ordenat.

Sidious va inclinar el cap per mirar a Vader.

—De vegades es guanya més caient en el parany que esquivant-lo. Particularment quan vols esbrinar qui l'ha col·locat.

—Està suggerint que Murkhana és un parany?

—T'estic suggerint que prestis molta atenció al que el Moff Tarkin i tu descobriu allà. Per arribar al moll d'aquest assumpte potser hàgim d'emprar tota la nostra determinació.

Vader va inclinar el cap en un gest d'obediència.

Sidious va ajuntar les gemmes dels dits.

—Saps per què la nau de Tarkin es diu Agulla Carronya?

—No, mestre.

Sidious va mirar el cel del vesprejar.

—Li ho hauries de preguntar.

***

Després de ser informat sobre la missió de Murkhana per Mas Amedda, Tarkin va contactar amb el Comandant Cassel per anunciar-li que el seu retorn a la base Sentinella es posposava i després va enviar a tothom de tornada a la lluna, excepte el capità i l'oficial de comunicacions de l’Agulla Carronya. De moment, la seva tripulació es limitaria a la dotzena de soldats d'assalt que Vader havia seleccionat perquè els acompanyessin. Amedda no li havia dit si la missió la comandava Vader o ell i estava intentant esbrinar-ho sol. Vader tenia un rang invisible. Però l’Agulla Carronya era la seva nau, la qual cosa li donava certa autoritat. Tarkin a més era moff, però el títol en si no li concedia jurisdicció sobre el sector de Murkhana. Una ombra de desdeny es va colar en els seus pensaments. Que Vader fos un Sith no hauria de tenir res a veure amb la qüestió de qui manava però com no anaven a influir en el tema els poders en el Costat Fosc de Vader i la seva espasa de llum carmesina?

Tot l'assumpte empestava a política.

Vint anys abans, Tarkin anava camí de ser nomenat capità prebost del Departament Judicial, fins que va renunciar al seu rang i càrrec. Per aquell temps Coruscant estava vivint un gran desenvolupament econòmic del que es beneficiaven aquells senadors, membres de grups de pressió i emprenedors que s'havien posat al servei dels grans conglomerats industrials galàctics. Valent-se de les llacunes existents en la legislació de les zones de lliure comerç, la monolítica Federació de Comerç estava estenent la seva influència fins a la Vora Exterior, a més de la qual ja tenia en el Senat. Contra tot pronòstic, els seguidors de Finis Valòrum havien aconseguit que fos reelegit per a la cancelleria de la República, però quan portava poc més d'un any de legislatura, els ciutadans de Coruscant van començar a apostar si arribaria a complir el seu mandat. El nom de Palpatine ja corria com el de possible candidat a substituir a Valòrum com a canceller suprem.

Tarkin i Palpatine solament havien tingut contactes esporàdics durant el temps que el primer havia passat al servei dels Judicials, però mai havien deixat d'escriure's i Palpatine havia estat un ferm defensor de la legislació que havia beneficiat a Eriadú i el Sector Seswenna. Quan Tarkin va sol·licitar reunir-se amb ell a Coruscant, Palpatine li va organitzar el viatge. Tarkin era de les poques persones que podien tractar de tu a tu al senador, però per respecte a la seva major edat i que hagués estat una espècie de mentor per a ell, solia dirigir-se a ell pel títol.

—Necessita un nou camp de batalla —va dir Palpatine després d'haver escoltat el relat de la decepció de Tarkin—. Des que ens vam conèixer vaig sentir que el Departament Judicial era massa marginal per albergar a un home del seu talent... A pesar que ha aconseguit allà fins i tot més suport que a Sullust.

Estaven, asseguts; en unes cadires elegants a l'apartament de sostre vermell del senador, en un dels edificis més prestigiosos de Coruscant.

—En qualsevol cas, els Judicials estan concloent el seu període de servei, ara que els Jedi semblen haver-se convertit en els agents de l'ordre triats pel Senat —Palpatine va sacsejar el cap amb pesar—. L'Orde ha rebut autorització per intercedir en assumptes que normalment no serien de la seva incumbència. Però els moments complicats condueixen a decisions poc meditades —va esbufegar i va mirar a Tarkin—. Com li vaig dir fa molts anys a Sullust, Eriadú sempre serà un món Tarkin, més enllà de qui resideixi en la mansió del governador. Ara més que mai, el seu món necessita l'orientació d'un líder astut amb grans coneixements de política i economia galàctiques.

—Per què ara? —va preguntar Tarkin.

—Perquè alguna cosa perillosa s'està preparant en el nostre raconet de la Vora Exterior. Creix el descontentament, com les organitzacions criminals i els grups mercenaris que contracten les egoistes corporacions. Diverses empreses de mineria de lommita del Sector Seswenna estan competint per cridar l'atenció de la Federació de Comerç, que està decidida a instaurar un monopoli a les zones de lliure comerç. Fins i tot en el meu Naboo el rei té tractes amb la Federació de Comerç i banquers d'altres planetes relacionats amb les nostres exportacions de plasma.

Palpatine va mirar fixament a Tarkin.

—Els nostres són mons remots, però el que es respira en aquests sectors de la Vora Exterior podria tenir repercussions d'àmbit galàctic. Eriadú li necessita i, potser el més important, nosaltres necessitem a algú com vostè a Eriadú.

L'ús del plural per part de Palpatine va ser una mica més que una mera afectació però, malgrat la confiança que es tenien, el senador mai li donava detalls sobre aquells amics i correligionaris als quals solia al·ludir. Encara que això no evitava les especulacions dels seus adversaris. A part de la camarilla de senadors en la qual acostumaven a situar-li, amb un seguici d'assessors abnegats que li acompanyaven des de Naboo, es rumorejava que Palpatine tenia estrets vincles amb infinitat d'éssers tèrbols i organitzacions clandestines que incloïen a banquers, financers i industrials representants dels sectors més importants de la galàxia.

—Porto molts anys fora d’Eriadú —va dir Tarkin—. La dinastia Valòrum és molt influent allà i no tindria, ni molt menys, garantida la victòria política. Sobretot veient el que ha passat a Coruscant.

Palpatine va sacsejar la seva petita mà de forma despectiva i clarament avorrida.

—Valòrum no guanyarà les eleccions, li deixaran guanyar-les. Els grups d'interès del Senat necessiten un canceller al que puguin embullar fàcilment en el doble llenguatge burocràtic i els procediments obsolets. Així es mantenen les escletxes i es passen per alt il·legalitats. Però, respecte als seus dubtes, tenim fons suficients per enfrontar-nos als Valòrum i garantir la seva victòria —va llançar una mirada penetrant a Tarkin—. Potser podríem ajudar-nos l'un a l'altre, a més de la República, baixant-li una mica els fums a Valòrum —va encongir les espatlles—. Amb el suport de la seva família potser no necessiti si més no la nostra ajuda, però no dubti que la tindrà sempre que vulgui —Palpatine va esbossar un lleu somriure—. Serà el millor líder d’Eriadú, Wilhuff.

—Gràcies, Sheev —va dir Tarkin sincerament, usant el nom de pila de Palpatine—. Faré el que sigui millor per al meu planeta i la República... de la forma que vostè consideri oportuna.

Les paraules de Palpatine sobre Naboo i Eriadú van resultar ser profètiques.

Després de la Crisi de Naboo i l'elecció de Palpatine com a canceller suprem, molts dels antics companys Judicials de Tarkin van posar totes les seves esperances en què Palpatine evités l'escissió de la República. Però el moviment separatista es va enfortir i Tarkin i uns altres es van veure obligats a acceptar que el nou canceller suprem, malgrat tots els seus talents, havia arribat al poder massa tard. Les injustícies socials i les desigualtats comercials van provocar que centenars de sistemes estel·lars se secessionessin de la República i les escaramusses locals es van convertir en norma. I després va arribar la guerra... una guerra que es va estendre ràpidament per tota la galàxia.

Gràcies a la seva ubicació estratègica en la Vora Exterior i les seves aliances geopolítiques, Eriadú es va trobar és una situació espinosa en relació a la República i els separatistes. Potser el Governador Tarkin es trobés també en un dilema però, de fet, mai va dubtar sobre a qui havia de servir.

A l'alba de l'endemà, Tarkin es va dirigir al camp d'aterratge del palau amb la finalitat de preparar l’Agulla Carronya per al viatge a Murkhana. En arribar, es va trobar a Vader i un contingent de soldats d'assalt ja en acció. Lliures de les seves enutjoses armadures i cascos, la majoria dels soldats estaven ocupats supervisant el trasllat d'una esfera negra des d'un destructor estel·lar de classe Victòria a una dels cellers de càrrega més grans de l’Agulla Carronya. L'esfera, d'uns tres metres de diàmetre i aplanada per a baix, estava recolzada sobre una base hexagonal que també estaven, pujant a la corbeta. Vader passejava sota les grues repulsores, inquiet o preocupat. Quan el soldat d'assalt que manejava l'equip va deixar que l'esfera colpegés accidentalment la vora de l’escotilla oberta del celler, Vader va tancar amb força els seus punys enguantats.

—Li he dit que vagi amb compte! —va cridar al soldat.

—Disculpi, Lord Vader. El vent del...

—Les excuses no em serveixen, Sergent Crest —li va tallar Vader—. Pot ser que estigui envellint massa ràpid per seguir en el servei actiu.

Tarkin no va entendre el comentari fins que es va adonar que havia vist la cara de Crest infinitat de vegades durant la guerra, la cara dels soldats clons originals de Kamino. La resta de soldats rapats que formaven l'esquadró de Vader eren humans normals allistats després de la guerra.

—No tornarà a succeir, Lord Vader —va dir Crest.

—Més li val que així sigui —li va advertir Vader.

Tarkin va desviar la vista de Vader cap a l'esfera negra suspesa, sense saber molt bé què era allò que estava veient. Una arma, un laboratori, un excusat personal, una càmera hiperbàrica... una mescla de les quatre coses? Vader depenia de l'esfera com depenia del seu respirador i casc? Potser no era més que un espai privat en el qual podia alliberar-se momentàniament dels confins del seu vestit.

Fos el que fos, l'esfera no disposava d’escotilla pròpiament dita, encara que dues juntures longitudinals semblaven indicar que l'artefacte s'obria. Tarkin va tornar a mirar a Vader, que estava amb els punys recolzats en els malucs, la capa negra onejant al vent produït per les naus de guerra que desenganxaven, i la llum matutina reflectint-se en el seu llustrós i lluent casc. Estava sent tan brusc amb els seus homes com ho havia estat Tarkin durant el salt hiperespacial fins a Coruscant. Pitjor encara, era evident que Vader estava tan molest com Tarkin per haver rebut ordres de viatjar a Murkhana.

Vader va semblar recuperar el componiment quan l'esfera i la seva plataforma van ser dipositades amb èxit en el celler de càrrega. Un trio de soldats d'assalt ja estava desenrotllant cables per connectar l'artefacte al generador elèctric de l’Agulla Carronya. En passar prop de Tarkin, camí a la rampa d'embarcament de la nau, Vader es va detenir per dir-li:

—No trigarem gens, governador. Podrem marxar quan hàgim acabat.

Tarkin va assentir.

—Dediqui el temps que necessiti, Lord Vader. Murkhana no es mourà d'on està.

Vader se’l va quedar mirant un moment abans de reprendre la marxa.

Aquella mirada una altra vegada. O com a mínim el suggeriment d'aquella mirada que sempre li feia sentir que Vader el coneixia d'alguna vida anterior.

«Ningú esmenta ja als Jedi», li havia dit Mas Amedda mentre veien com Vader llançava els seus advertiments als brivalls dels baixos fons de Coruscant. A Tarkin li va semblar que el comentari del chagrian no es limitava a la cort de l'Emperador. En els escassos cinc, anys que havien passat des de l'erradicació de l'Orde, després que els soldats clon que comandaven i al costat dels quals havien combatut aniquilessin a tots els Mestres, Cavallers i padawans Jedi, semblaven haver-se convertit en un record llunyà.

Malgrat haver-se negat a ajudar a Eriadú en la seva lluita contra els pirates, Tarkin els respectava com a pacificadors, encara que els seus generals havien mostrat moltes mancances. El mestre Jedi al que havia servit més estretament durant les Guerres Clon era Even Piell, que havien assignat al seu creuer. Brusc i bel·ligerant, el lannik destacava en el combat amb espasa de llum, semblava haver assimilat tots els estils de combat, però tenia els seus defectes com a estrateg. Si li hagués cedit el comandament durant la missió d'exploració d'una hipervia que havia de servir com a drecera cap a l'espai controlat pels separatistes, haurien pogut evitar la seva captura i empresonament, i potser Piell hagués sobreviscut, almenys fins al final de guerra.

La Força havia atorgat poders prodigiosos als Jedi, però el seu major fracàs havia estat no recórrer a Ella per posar fi a la guerra. Sempre fidels al seu codi ètic, havien permès que la guerra es perllongués i entrés en una absurda espiral sagnant. La sobtada conclusió del conflicte i la decisió de l'Orde de deposar al Canceller Suprem Palpatine havien enxampat a tothom per sorpresa. Tarkin sospitava que els Jedi havien contingut les seves ganes de llançar-se contra Palpatine al seu moment de major esplendor, però l'esotèric Orde s'havia condemnat a l'extinció. On la seva flama havia cremat durant generacions s'havia imposat ara el poder tecnològic.

De totes maneres, Tarkin mai havia entès les Guerres Clon. Una batalla a Geonosis, un exèrcit en embrió sortit no se sap d'on... Gairebé des del principi havia sospitat que un foraster d'elit, o un grup de forasters d'elit, havia estat manipulant els esdeveniments, que les batalles s'havien lliurat per recolzar una agenda subreptícia. En les enrevessades converses preguerra que Tarkin havia mantingut amb el Comte Dooku, l'antic Jedi mai li havia donat arguments convincents a favor del separatisme, ni molt menys de la guerra galàctica. Si, com asseguraven alguns, Dooku no havia abandonat mai l'Orde, per què els Jedi no s'havien unit als separatistes des del principi?

En la seva última trobada, solament unes setmanes abans de la Batalla de Geonosis i l'inici oficial de les Guerres Clon, Dooku l’havia intentat convèncer perquè incorporés Eriadú a la Confederació de Sistemes Independents.

Per llavors el món de Tarkin s'havia transformat en un important nucli comercial de la via Hydiana. Amb el monopoli de la Federació de Comerç en la Vora Exterior sobre el transport trencat com a conseqüència de la Crisi de Naboo i la pèrdua de prestigi soferta per Transports Valòrum després dels escàndols i la legislatura truncada de Finis com a canceller suprem, Mineria i Transports Eriadú estava prosperant a un ritme que superava àmpliament les millors expectatives de la família Tarkin. El propi Wilhuff estava concloent el seu segon mandat com a governador planetari i eren molts els que li animaven a postular-se per ocupar un escó en el Senat de la República. Igual que molts dels seus amics d'acadèmia, convençuts que la guerra entre la República i els separatistes era ineludible, li aconsellaven que no es tanqués a la possibilitat que el Senat acabés aprovant la Llei de Creació de l'Exèrcit i s'instaurés una Marina republicana.

El Comte Dooku de Serenno havia estat el principal responsable de la unió de tots els mons marginats de la galàxia. Tarkin no l’havia conegut quan era un dels més ben plantats duelistes de l'Orde Jedi, sinó fins poc després de la seva discreta desafiliació, presentats a Coruscant pel senador koorivar Passel Argente, que acabaria convertint-se en un dels líders separatistes. A Tarkin li va intrigar aquell comte alt i carismàtic, no tant perquè hagués estat un Jedi sinó perquè havia renunciat a una fortuna familiar que li hauria garantit un lloc entre els éssers més poderosos i influents de la galàxia. No obstant això, en aquella primera trobada, no havien parlat de riqueses sinó de política i de les creixents tensions provocades per les desigualtats comercials i els conflictes intersistema. Tarkin coincidia amb Dooku en què la República corria un greu risc d'implosió, però defensava que era preferible un govern suprem, encara que ineficaç, a l'anarquia i la fractura de la galàxia.

Durant els vuit anys següents a la seva marxa de l'Orde Jedi amb prou feines es va saber d'ell. Corrien rumors que estava fomentant l'agitació política en molts planetes i gairebé tothom estava convençut que s'hi havia autoexiliat per fundar una nova branca de l'Orde. En comptes d'això havia tornat amb un cop d'efecte a l'esfera pública, ocupant una estació d’HoloNet del Sistema Raxus i pronunciant un discurs commovedor que condemnava a la República i, en essència, preparava el terreny per al moviment separatista. Actuant en secret i, segons deien, esquivant sempre als assassins contractats per grups d'interès republicans, Dooku es va convertir en el focus de l'atenció galàctica, recolzant cops a Ryloth, immiscint-se en els assumptes de Kashyyyk, Sullust, Onderon i molts altres mons, i rebutjant totes les ofertes de negociació del Canceller Suprem Palpatine.

Eriadú, principalment per la seva ubicació en la confluència de la via Hydiana i la ruta comercial Rimma, es va convertir en un món disputat des del principi, i mentre els seus sectors veïns se secessionaven o s'unien als separatistes, Tarkin va rebre pressions de tots dos bàndols perquè els hi declarés la seva lleialtat. Dooku es va reunir diverses vegades amb ell, com si volgués demostrar-li que tenia un interès personal en el futur d’Eriadú. De fet, ja havia assegut les bases per a la creació d'una branca separatista meridional, unint a les seves files a Yag’Dhul i Sluis Van, per la qual cosa necessitava a Eriadú per tancar el tractat. Si Dooku era capaç de fer a Gran Seswenna el mateix que havia fet amb èxit en altres parts, podria provocar l'esfondrament del Nucli, revertint l'expansió que havia resultat de mil·lennis d'exploració, conquesta i colonització espacials.

En totes aquelles trobades Dooku havia posat l'accent que, durant la major part de la seva història, Eriadú havia estat ignorat o havia estat a mercè econòmica del Nucli. Però havia forjat el seu propi destí i no li devia fidelitat a Coruscant. En la seva última trobada les amenaces reemplaçaren als arguments. Els recents disturbis a Camino i Ansion havien deixat esbalaïda a la galàxia i Dooku semblava atrapat en el frenètic curs dels esdeveniments. Així i tot havia arribat a Eriadú amb la seva habitual elegància urbana. En la residència de Tarkin, amb vista a la badia i les pampalluguejants llums de la llunyana riba, van sopar plats preparats pels xefs de la família i van provar els exclusius vins que va portar el barbut comte. Així i tot, Dooku va estar permanentment inquiet i va acabar per deixar de fingir i sortir disparat de la taula cap a la barana de la terrassa, on es va tornar cap a Tarkin.

—Necessito una resposta, governador —va dir—. Ha estat una vetllada molt agradable i he gaudit de la seva companyia, com sempre, però les circumstàncies exigeixen que tanquem l'assumpte de la filiació d’Eriadú.

Tarkin va deixar el tovalló i la copa de vi sobre la taula i va anar a la terrassa.

—Què ha passat per trobar-nos en aquesta disjuntiva?

—S'apropa una crisi imminent —va dir Dooku—. No puc dir-li més.

—Jo sí. Sospito que és a punt de convèncer als seus aliats secrets perquè provoquin un desastre econòmic.

La resposta de Dooku va ser solament un lleu somriure, així que Tarkin va prosseguir.

—Eriadú té amics de tota índole. No passa res en aquest sector, ni en cap altre, sense que ens assabentem.

—Precisament per això el seu món és tan important per a la nostra causa —va dir Dooku—. Però de vegades les pressions econòmiques no són suficients per garantir l'èxit... com bé sap, governador. Per ventura creu que podria haver subornat als pirates que fustigaren aquest sector durant tant temps perquè els deixessin en pau? Per descomptat que no. Eriadú va crear la Força de Seguretat de les Regions Exteriors perquè s'ocupés d'ells. Van anar a la guerra.

—És una guerra el que prepara?

En comptes de respondre, Dooku li va dir:

—Pensi en la situació actual d’Eriadú. Tinc entès que ha pogut transportar lommita via Malastare, envoltant Bestine per arribar a Fondor i el Nucli. Però què passarà quan Fondor s'uneixi a la Confederació?

—S'uneixi o es rendeixi a ella?

—Uneixi's a nosaltres i podrà seguir fent negocis amb els membres de la Confederació... a través de Falleen i Ruusan, fins als sectors de Tion —va fer una breu pausa—. El seu amic i benefactor de Coruscant està en disposició d'oferir-li tal garantia, amb el progressiu avanç del Nuclis cenyint-se al seu voltant?

—El canceller suprem no necessita comprar la meva lleialtat.

—A part del fet que l'ha comprat ja, vol dir. Com quan va permetre que els seus actes il·legals a Seswenna fossin ignorats si servien per enfonsar a Finis Valòrum —va dir Dooku amb desdeny—. Un líder fort mai hauria permès que els esdeveniments galàctics haguessin arribat a aquest punt crític. L'Emperador està feble i és un inepte.

Tarkin va negar amb el cap.

—Està acorralat per un Senat corrupte i incompetent. De no ser així, la República ja hauria creat un exèrcit per respondre a la seva amenaça.

—Sí, governador, però s'acosta el final del seu segon mandat i no hi ha ningú digne de succeir-li. A no ser, per descomptat... que alguna crisi obligui a perllongar el mandat.

Tarkin va intentar desxifrar aquell comentari del comte.

—Sembla que advoca per la guerra perquè la creu avantatjosa. Però com van a fer-ho? Les forces de seguretat voluntàries dels mons confederats contra... qui, els Judicials i deu mil dels seus antics companys Jedi?

Dooku va adoptar una expressió arrogant.

—Governador, no hauria de sorprendre-li massa que la República disposés de forces secretes.

Tarkin li va mirar molt sorprès.

—Mercenaris?

—Reunits seria més correcte.

—En aquest cas, ja ha decidit anar a la guerra.

—Estic decidit a defensar la idea d'una galàxia regida per un gran líder, amb lleis universals... no unes per als Mons del Nucli i unes altres per a la Vora Exterior.

—Una autocràcia —va dir Tarkin—. Liderada pel comte de Serenno.

Dooku va fer un gest desdenyós.

—Sóc ambiciós, però no tant.

—Qui, llavors? —va insistir Tarkin.

—Això millor ho deixem per a un altre dia. Solament intento evitar que acabi en el bàndol equivocat.

Tarkin li va mirar fixament.

—La gent com vostè i jo pot acabar en el bàndol equivocat? De vegades crec que aquesta crisi no és més que una farsa.

Dooku li va sostenir la mirada.

—S'oposaria a participar en una farsa si facilités que la galàxia passés a ser governada per un sol ésser?

Tarkin es va quedar una estona en silenci.

—No sé a què es refereix, Dooku.

El comte va assentir.

—Potser no pugui preveure les repercussions, governador, però si aquesta situació desemboca en una guerra entre la Confederació i la República, faré tot el possible perquè el seu món no sofreixi danys irreparables.

Tarkin va arrufar les celles.

—Per què?

—Perquè vostè i jo acabarem sota el mateix paraigua.

Tarkin s'havia preguntat durant molt temps per què no s'havia complert la profecia de Dooku. El bàndol perdedor va acabar sent el dels separatistes, Dooku i, el més inesperat, l'Orde Jedi al complet. I eren l'Emperador i Tarkin els que s'havien trobat sota el mateix paraigua.

***

—L’Agulla Carronya s’ha enlairat, Sa Majestat —li va dir 11-4D a Darth Sidious.

El droide semblava un model de protocol, excepte pels seus múltiples braços, solament dos dels quals acabaven en una cosa semblada a mans i la resta disposava d'eines d'utilitats diverses, incloses interfícies de computadores i extensions de recarrega elèctrica. El droide havia pertangut a Plagueis, el mentor de Sidious, qui ho havia heretat després de la mort del seu mestre, encara que des de llavors havia tingut diferents aspectes.

L'anunci va treure a Sidious de la seva meditació, per la qual cosa va trigar un moment a projectar-se fins a Vader, el seu atribolat aprenent.

—Avisa'm quan la nau aterri a Murkhana —va dir Sidious.

El droide va inclinar el cap.

—A l'ordre, Sa Majestat.

Els dos estaven en el cau de Sidious, un espai petit amb parets de pedra situat per sota del més profund dels diversos nivells subterranis del palau i que antigament havia estat una capella Sith. Que els Jedi havien edificat el seu temple sobre aquella capella havia estat durant milers d'anys un dels secrets millor guardats per aquells lords Sith que havien implementat i perpetuat la seva estratègia de venjança contra els fundadors de l'Orde Jedi. Fins i tot els més poderosos adeptes del Costat Fosc creien que aquell tipus de santuaris solament existien en mons llunyans de Coruscant, i fins i tot els Jedi més destacats creien que el poder inherent de la capella s'havia anul·lat i segellat per complet. En realitat, el poder havia ascendit des de la seva sepultura, filtrant-se pels passadissos i sales superiors, afeblint a l'Orde Jedi mentre els mestres Sith es colaven discretament en els passadissos del poder polític i feien caure la República.

Excepte Sidious, cap ésser intel·ligent havia posat un peu en el santuari en cinc mil anys. De l'excavació i restauració de la sala s'havien ocupat les màquines, sota la supervisió d'11-4D. Ni tan sols Vader coneixia la seva existència. Encara que seria allà on un dia treballarien braç a braç, com Sidious i Plagueis havien hagut de fer per arrabassar-li al Costat Fosc els seus últims secrets. En el transcurs d'aquells anys havia arribat a apreciar a Plagueis per les seves qualitats com a planificador i profeta. Maquinacions tan perilloses com aquelles requerien de dos Sith, un que actués com a esquer del Costat Fosc i l'altre com el seu receptor. Si tenien èxit podrien controlar plenament el poder del Costat Fosc i es garantirien governar durant deu mil anys.

Sidious es va adonar que no podia tornar a les seves meditacions. Va projectar els seus sentits i va intentar avaluar l'estat d'ànim a bord de l’Agulla Carronya. Vader havia expressat clarament la seva opinió sobre la missió però, gràcies al Visir Amedda, s'havia assabentat que Tarkin tampoc estava molt content amb l'encàrrec. Durant les Guerres Clon, Sidious havia intentat per tots els mitjans fomentar la relació entre Skywalker i Tarkin, però aquesta mai havia prosperat enterament al seu gust. Després va succeir allò de l'aprenenta togruta de l’Skywalker, Ahsoka Tano, que va accentuar la desafecció del seu mestre i va crear una ferida entre Tarkin i aquest que potser encara no havia cicatritzat. Sí, havien treballat junts des del final de la guerra però, per a disgust de Sidious, semblaven incapaços d'apreciar els seus respectius talents.

Pensava que si havien de seguir servint-li ja era hora que trobessin la manera de solucionar les seves diferències.

El fet que Sidious tingués en tan alta consideració a Tarkin ho feia tot molt més desmanegat. S'havien conegut anys després que Sidious, encara aprenent de Darth Plagueis, hagués estat nomenat representant de Naboo en el Senat de la República. Naboo i Eriadú eren dos mons molt diferents de la Vora Exterior però Sidious havia notat que Tarkin, uns vint anys més jove, era tan de províncies com ell. No solament això, era un humà amb potencial per convertir-se en un poderós aliat, no solament per a les ambicions polítiques de Sidious, sinó també per implementar el seu veritable pla de destrucció de l'Orde Jedi.

Per a tal fi, Sidious havia incorporat a Tarkin a la cleda molt ràpida, facilitant fins i tot una reunió entre aquest i molts habitants influents de Coruscant, encara que solament fora per conèixer l'opinió de l'heroi local d’Eriadú. Com més investigava el passat de Tarkin, la seva estranya educació i exòtics ritus d'iniciació, més li semblava que els seus pensaments respecte a la República i el lideratge en si eren molt similars. I no li havia decebut. Quan Sidious li va demanar ajuda per afeblir al Canceller Suprem Valòrum i guanyar les eleccions al càrrec, Tarkin va desbaratar tots els intents de Finis per investigar els desastrosos successos d'un cim comercial d’Eriadú, la qual cosa serviria per crear i precipitar la Crisi de Naboo. Tarkin també s'havia mantingut lleial durant les Guerres Clon, allistant-se en l'exèrcit de la República, malgrat les reiterades ofertes del Comte Dooku... Ordides en realitat per Sidious per provar la lleialtat de Tarkin.

Sidious va suposar que Tarkin havia endevinat que Vader era Anakin Skywalker, sota el qual havia servit en la guerra. També havia pogut endevinar que era un Sith. Si era així, semblava haver entès que Sidious era el mestre en el Costat Fosc de Vader. Però les possibles intuïcions de Tarkin solament li semblaven rellevants perquè mai les havia compartit amb ningú ni havia permès que interferissin amb les seves pròpies ambicions.

Tant pel seu bé com pel de Tarkin, Sidious havia tingut la cautela de mantenir a ratlla aquelles ambicions. Entenia que se sentís frustrat amb el seu càrrec actual de governador de sector i comandant de base, però supervisar la construcció de l'estació de combat mòbil era una cosa massa gran i laboriosa per a una sola persona, fins i tot per una tan capaç com Tarkin. Per poderosa que arribés a ser l’estació, la seva veritable funció era ser el símbol tangible i permanent del poder del Costat Fosc, estalviant-li a Sidious la necessitat d'haver de demostrar-ho.

Darth Plagueis li havia dit una vegada: «la Força pot contraatacar», la mort d'un estel no implicava necessàriament la desaparició de la seva llum i Sidious podia veure-ho ocasionalment en Vader... un lleu parpelleig en aquella llum eterna. Atacs com el dirigit contra la base lunar de Tarkin i troballes com la de Murkhana eren distraccions del seu objectiu final, que no era un altre que assegurar-se que la Força no pogués contraatacar i extingir per sempre fins a la més lleu espurna d'esperança que quedés.

 Següent