Tarkin (VII)

Anterior

CAPÍTOL 7

MESTRES DE LA GUERRA

Vint nivells més a baix, en un pati semblat en aquell en què Tarkin havia volgut jutjar a l'aprenenta Jedi Ahsoka Tano per assassinat i sedició durant les Guerres Clon, estava la mà dreta de l'Emperador, Darth Vader, gesticulant amb la seva mà dreta enguantada mentre arengava a un grup de no-humans reunits en una zona reservada als acusats.

—És aquí on celebrava els seus judicis l'Orde Jedi? —li va preguntar Tarkin a Amedda.

En un to tan dur i fred com els seus pàl·lids ulls blaus, el visir va dir:

—Ningú esmenta ja als Jedi, governador.

Tarkin va encaixar el comentari amb calma, desviant la seva atenció cap a Vader i la seva audiència aparentment captiva. Al costat del Senyor Fosc estava el director adjunt del Departament de Seguretat Imperial, Harus Ison, un fornit republicà canós de la vella guàrdia amb la cara perpètuament enrogida, i un mascle twi’lek prim amb una cua cranial vermella al que no va reconèixer. Al costat del trio de comandaments hi havia quatre soldats d'assalt imperials amb rifles blàster penjats a l'espatlla i un oficial amb uniforme i gorra negra amb les mans juntes a l'esquena i les cames lleugerament separades.

—Sembla que alguns de vostès no han prestat suficient atenció —estava dient Vader, bellugant un dit en el fred aire reciclat—. O potser solament ignoren les nostres indicacions. En qualsevol cas, ha arribat el moment que decideixin si volen buscar camins més segurs o afrontar les conseqüències.

—Savi consell —va dir Amedda.

Tarkin va assentir.

—Un consell que poden córrer el risc d'ignorar, sospito —i va afegir, mirant al chagrian—. Conec a Ison, però qui són els altres?

—Xusma dels nivells més baixos —va dir Amedda amb evident desdeny—. Uns trepes, contrabandistes, caça-recompenses... Purrialla de Coruscant.

—Hauria d'haver-ho suposat, per la pinta. I el twi’lek que està al costat de Lord Vader?

—Phoca Soot —va dir Amedda, girant-se lleument cap a ell—. Prefecte del nivell u-tres-tres-un, on operen molts d'aquests brivalls.

Vader passejava amunt i avall enfront de la seva audiència, com si esperés el moment d'abalançar-se sobre ells.

—La llibertat de la qual van gaudir i van abusar en temps de la República i les Guerres Clon són cosa del passat —estava dient—. Llavors convenia fer els ulls grossos davant les il·legalitats i fomentar certes faltes d'honradesa. Però els temps han canviat i toca canviar amb ells.

Vader es va quedar en silenci i el soroll de la seva sonora respiració va omplir la sala. Tarkin ho observava atentament.

«El llegat dels Tarkin et proporcionarà accés a molta gent influent i molts cercles socials», li havia dit el seu pare. «A més, la teva mare i jo farem tot el que estigui a les nostres mans per ajudar-te a fer realitat els teus somnis. Però solament la força de la teva ambició t'acostarà a aquells que t'ajudaran en el teu ascens i acabaran concedint-te poder».

Des del final de la guerra, Vader havia estat ocasionalment un soci d'aquest tipus en la vida de Tarkin, tant a l'espai de Geonosis com en campanyes polítiques i militars que els havien portat d'una punta a una altra de la galàxia. Tarkin sempre havia albergat sospites sobre qui s'ocultava darrere de la màscara facial i el casc negre de Vader, però era prou llest per no manifestar obertament els seus pensaments.

—Perquè cap de les seves activitats presents infringeixi els designis de l'Emperador —va prosseguir Vader—, potser vulguin plantejar-se la possibilitat de traslladar les seves operacions a sectors de la Vora Exterior. O potser optin per quedar-se a Coruscant i arriscar-se a complir llargues condemnes en una presó imperial —va fer una pausa per deixar que assimilessin les seves paraules. Després, amb els braços en gerres i la seva llarga capa negra, tirada sobre les espatlles, va afegir—. O alguna cosa pitjor.

Va tornar a passejar.

—Ha arribat a les meves oïdes que cert ésser aquí present no ha entès que els seus recents actes són una evident falta de respecte cap a l'Emperador. El seu desvergonyit comportament suggereix que, en certa manera, s'enorgulleix dels seus actes. Però la seva hipocresia no ha passat desapercebuda. Estem encantats de poder fer-li servir com a exemple.

Vader es va detenir abruptament, examinant a la seva audiència i fent que tots ells s'estremissin... toydarians, dugs i devaronians. Mentre la seva mà dreta es tancava lentament en un puny, molts d'ells van començar a toquerejar-se nerviosament els colls de les seves túniques i capes. Però va ser el prefecte twi’lek, a menys d'un metre del Senyor Fosc, qui va llançar un crit ofegat inesperat i es va portar les mans al pit, com si acabessin de clavar-li una llança en el cor. El lekku de Phoca Soot es va redreçar sobre el seu cap com si l’haguessin electrocutat i va caure sobre els genolls en una evident agonia, incapaç de respirar i amb els vasos sanguinis de la seva cua cranial començant a esquerdar-se. Els ulls se li entelaren i la seva pell vermella va començar a empal·lidir, després es va apartar els braços del pit com en un acte desesperat de súplica i va caure d'esquena, colpejant-se amb força la part esquerra del cap contra el terra, que es va omplir de sang.

Durant una estona solament es va sentir la respiració de Vader. Sense molestar-se a mirar el fruit dels seus actes, el Senyor Fosc finalment va dir:

—Potser sigui el moment de concloure aquesta reunió, si no tenen preguntes.

El comandant dels soldats d'assalt va fer un moviment ràpid amb la mà i dos dels soldats en armadures blanques van fer un pas endavant. Van agafar al prefecte pels braços i cames entumits, el van començar a arrossegar per la sala, deixant un rastre de sang, i van passar prop de Tarkin i Amedda. La cara blava del visir estava desencaixada en una expressió d'estupefacció i empipament.

Tarkin va ocultar un somriure. Li agradava veure a Amedda amb la guàrdia baixa.

—Lord Vader —va dir el visir quan l'ajudant de l'Emperador se'ls va acostar—, no ens hem atrevit a sol·licitar l'ajornament de les execucions dels acusats, però hi ha algú en particular a qui vulgui perdonar?

—M'ho pensaré —li va dir Vader.

Amedda va adoptar una expressió sorruda d'exasperació i es va retirar, deixant a Tarkin i Vader cara a cara. El Senyor Fosc no semblava afectat per les paraules del chagrian, ni el seu port ni el greu to de la seva veu havien canviat.

—Feia molt que no ens vèiem a Coruscant, governador.

Tarkin va aixecar la vista del control de respiració de la placa pectoral i el morrió enreixat i va mirar les indesxifrables esferes oculars de la màscara.

—Les necessitats de l'Imperi ens mantenen ocupats en altres llocs, Lord Vader.

—Així és.

Tarkin va mirar als soldats d'assalt, que es retiraven.

—Estic intrigat pel Prefecte Soot.

Vader va creuar els seus fornits braços sobre els indicadors lluminosos de la seva placa pectoral.

—És una llàstima. Havia de controlar el crim en el seu sector però va sucumbir a la temptació i es va vendre als Droides Gotra.

—Bé, és evident que no estava compromès —va dir Tarkin—. Però és estrany que no hi hagi representació de la màfia Crymorah entre la seva audiència.

Vader li va mirar... Circumspecte? Molest?

—Hem fet un tracte amb els Crymorah —va dir Vader.

Tarkin va esperar que prosseguís però Vader no volia afegir res més, així que va deixar el tema i van anar cap als turboascensors, amb Amedda i la seva comitiva de Guàrdies Reials seguint-los els passos.

No hi havia res en Vader que semblés natural, ni la seva imponent altura, ni la seva veu greu, ni la seva dicció antiquada. Però malgrat allò, la màscara i el respirador, Tarkin ho considerava més humà que màquina. Encara que era evident que havia forçat els poders de la Força per adaptar-los als seus propis i foscos propòsits, la seva fortalesa innata resultava innegable. També la seva ira continguda era genuïna, no solament el resultat d'un ciberprograma homicida. Però el que li feia més humà era la fervent dedicació que mostrava cap a l'Emperador.

Era aquella obediència submisa, aquella devoció ferma per executar qualsevol tasca que l'Emperador li assignés, allò que havia donat motiu a tants rumors sobre Vader: que era el contrapunt del General Grievous de la Confederació que l'Emperador s'havia guardat en la màniga; que era un humà o gairebé humà millorat i entrenat, per uns altres o a sí mateix en les antigues arts fosques dels Sith; que no era res més que un monstre fabricat en algun laboratori clandestí. Molts creien que la voluntat de l'Emperador de concedir tanta autoritat a un ser com aquell presagiava com anaven a ser les coses a partir de llavors, perquè Vader era indubtablement la principal arma de terror de l'Imperi.

Tarkin no sempre estava d'acord amb els mètodes emprats per Vader per bregar amb els qui s'oposaven a l'Imperi, però tenia en gran estima al Senyor Fosc i esperava que fos recíproca. Des del principi de la seva cooperació, poc després que els hi parlessin per primera vegada de l'estació de combat mòbil secreta, Tarkin es va convèncer que Vader li coneixia molt millor del que mostrava i que els ulls humans que amagava darrere de les voluminoses lents de la seva màscara facial li miraven amb respecte. Aquelles primeres impressions havien estat el principal motiu de la sospita de Tarkin sobre la identitat de Vader. Més endavant, observant la relació que el Senyor Fosc tenia amb els soldats d'assalt a les seves ordres i la tècnica que mostrava en usar la seva espasa de llum carmesí, es va anar convencent cada vegada més que les seves suposicions eren certes.

Vader podia ser perfectament el Cavaller Jedi Anakin Skywalker, al costat del qual Tarkin havia combatut en les Guerres Clon i al que havia arribat a apreciar malgrat les seves reticències.

—Com va la vida per la lluna Sentinella, governador? —li va preguntar Vader mentre caminaven.

—D’aquí a una setmana tornarem a estar en la cara il·luminada del gegant gasós, que és més segura.

—Per això s'oposava a desplaçar-se a Coruscant?

Vader no deuria saber-ho, però a Tarkin no li va sorprendre que ho fes.

—Digui'm, Lord Vader, el visir sempre comparteix les seves confidències amb vostè?

—Sempre que l'hi ordeno.

—Doncs hauria d'haver matisat les seves paraules. Potser em mostrés poc inclinat a abandonar la meva plaça, però mai em vaig oposar.

—Sobretot quan va saber que la sol·licitud provenia de l'Emperador.

Tarkin va somriure.

—Per què no dir-la ordre, llavors?

—És irrellevant. El resultat és el mateix.

Tarkin va mirar de reüll a Vader però no va dir res.

—La seva absència afectarà als terminis de construcció?

—En absolut —va dir ràpidament Tarkin—. Les peces del generador d’hiperimpulsió seran enviades des de l'estació Desolació, on s'han conclòs les proves inicials, en el termini previst. Ara mateix segueixen treballant en la matriu de navegació, a més del reactor d’hipermatèria. No em preocupa massa l'estat dels motors subllum ni dels generadors d'escuts.

—I els canons?

—Això és una mica més complicat. Els nostres caps de disseny encara han de posar-se d'acord sobre la bateria de làsers i si han d'usar un feix de protons o no. També estan debatent la configuració òptima de l'acoblament de cristalls kyber. Els retards es deuen tant a la seva manipulació com als contratemps en la producció.

—Això no funcionarà.

Tarkin va assentir.

—Francament, Lord Vader, hi ha massa gent opinant.

—Doncs això ho hem de remeiar.

—Porto temps posposant-ho.

Es van quedar en silenci en entrar en un turboascensor que conduïa a l'agulla principal del palau, obligant a Amedda i els Guàrdies Reials a esperar un altre. El silenci va continuar quan van començar a ascendir nivells. Vader va detenir l'ascensor en la penúltima planta i va sortir. Tarkin va fer posat de seguir-lo però Vader va aixecar una mà per impedir-li-ho.

—L'Emperador li espera a dalt —li va dir.

El turboascensor el va portar al cim del món. Va sortir a un gran espai circular envoltat de finestrals altíssimes que oferien vistes de centenars de quilòmetres en totes direccions. Un separador corbat delimitava un espai que Tarkin va suposar que eren les estances personals de l'Emperador. A la zona principal destacava una gran taula envoltada de cadires enormes, una d'elles amb respatller alt i uns controls en els recolza-braços.

Estava sol així que es va dedicar a passejar, admirant els quadres i estàtues col·locats per reflectir la llum del sol ascendent o ponent de Coruscant. Va reconèixer algunes que provenien de la suite del canceller suprem a l'edifici Executiu, en particular un baix relleu que mostrava una escena d'una batalla antiga. En una balconada circular elevada hi havia prestatges i més prestatges replets d'escrits i dispositius d'emmagatzematge.

L'Emperador va sortir de les seves estances mentre Tarkin contemplava una estilitzada estàtua de brònzium. Vestit amb la tradicional toga fosca amb la caputxa posada, es movia com si surés sobre el terra lluent.

—Benvingut, Governador Tarkin —va dir en una veu que a molts semblava sinistra però que a ell solament li sonava forçada.

—Milord —va dir, amb una lleu reverència. Després d'un gest ampli amb el braç, va afegir—. M'agrada el que ha fet aquí —l'Emperador no va respondre i Tarkin va assenyalar l'estàtua de brònzium d'una figura embolicada en una capa—. Si la memòria no m'enganya, això estava en el seu antic despatx.

L'Emperador va recolzar una mà arrugada i citrina sobre la peça.

—Sistros, un dels quatre filòsofs antics de Dwartii. Ho conservo pel seu valor sentimental —va assenyalar la resta de la sala—. Algunes de les altres, bé, es podria dir que són una col·lecció de botins de guerra —va tornar a mirar a Tarkin—. Però vingui, assegui's, Governador Tarkin. Hi ha molt de què parlar.

L'Emperador es va asseure en una butaca i la va girar per donar l'esquena al finestral i deixar la seva cadavèrica cara entre les ombres. Tarkin es va asseure en la cadira de davant i va creuar les mans sobre els genolls.

Com Nils Tenant li havia dit, corrien tants rumors sobre l'Emperador com sobre Darth Vader. El fet que amb prou feines es mostrés en públic, ni tan sols en les sessions del Senat, havia convençut a molts que l'atac dels Jedi no solament li havia destrossat la cara i el cos, sinó que també havia suposat la mort del polític optimista d'abans de la guerra, traït pels qui havien servit a les seves ordres i havien defensat la República durant segles. Alguns habitants de Coruscant van confessar i fins i tot guardar un record afectuós del ex-canceller Finis Valòrum, sobre el qual també corrien infinitat de rumors. Trobaven a faltar veure al seu Emperador passejant per la plaça Imperial, assistint a l'òpera o inaugurant un nou complex immobiliari.

Però Tarkin no va esmentar res d'allò sinó que va dir:

—Coruscant sembla molt pròsper.

—I molt atrafegat —va dir l'Emperador.

—El Senat li recolza?

—Ara serveix més que assessora —l'Emperador es va tornar lleument cap a Tarkin—. És millor envoltar-se d'aliats nous i lleials que de vells i traïdorencs.

Tarkin va somriure.

—Algú va dir que la política no és més que l'organització sistemàtica de les hostilitats.

—Molt cert, per la meva experiència.

—Però així i tot el necessita, veritat, milord? —va preguntar Tarkin en un to cautelós i controlat.

—Al senat? —l'Emperador no va poder reprimir un lleu somriure—. De moment sí —i va afegir amb un gest desdenyós—. Vostè i jo hem arribat molt lluny.

—Disculpi, milord?

—Qui hauria pogut pensar fa vint anys que dos homes de la Vora Exterior estarien instal·lats en el cor de la galàxia?

—M'afalaga, milord.

L'Emperador li va examinar obertament.

—Encara que de vegades em pregunto si vostè, nascut en la perifèria com jo, sent que hauríem de fer més per ajudar als mons que vam derrotar en la guerra. Sobretot els de la Vora Exterior.

—I posar la galàxia potes enlaire? —Tarkin va dir això més enèrgicament del que pretenia—. Al contrari, milord. Les poblacions d'aquests mons van crear molt caos. Han de guanyar-se el dret de tornar a unir-se a la comunitat galàctica.

—I els que titubegen o es neguen?

—Hauríem de fer-los sofrir.

—Represàlia? —va dir l'Emperador, aparentment intrigat per la resposta de Tarkin—. Embargament? Ostracisme?

—Si es mostren intractables sí. No es pot permetre que ningú desestabilitzi a l’Imperi.

—Anihilació.

—El que consideri necessari, milord. La força és l'únic poder incontestable. Sovint costa educar o raonar amb éssers que no han estat degudament castigats.

L'Emperador va repetir aquelles paraules per a si mateix i va dir:

—Això sona a lliçó paterna, Governador Tarkin.

Tarkin va riure complagut.

—Ho és milord... encara que adaptada a la meva manera.

L'Emperador va girar la seva cadira cap a la llum i Tarkin va albirar la seva cara sepulcral, la pell cremada sota els seus ulls, el front protuberant; malgrat els anys, seguia sense habituar-se a ella. «Quan un dorm amb escurçons, corre el risc que li piquin», li havia dit l'Emperador després que li ataqués un quartet de Mestres Jedi.

S'explicaven moltes històries sobre el que havia ocorregut aquell dia en el despatx del canceller. L'explicació oficial era que alguns membres de l'Orde Jedi s'havien presentat amb la intenció d'arrestar al Canceller Suprem Palpatine i que s'havia originat un duel feroç. Els detalls sobre com havien mort els Jedi o com li havien deformat la cara a l'Emperador mai havien quedat completament clars i Tarkin tenia les seves pròpies teories sobre aquest tema. El fet que Vader i l'Emperador fossin ànimes bessones podia suggerir que tots dos eren Sith. Tarkin es preguntava sovint si no era aquest el veritable motiu pel qual els Jedi havien volgut detenir o matar a Palpatine. No és que l'Orde volgués fer-se amb el control de la República, sinó que els Jedi no podien suportar la idea que un membre del vell Orde Sith, al qual s'oposaven i detestaven, es presentés com l'heroi de les Guerres Clon i assumís el càrrec d'Emperador.

—Li agraeixo que hagi seguit en el servei actiu en l'Imperi i no s'hagi dedicat a escriure —va dir l'Emperador—, com van fer alguns dels seus coetanis.

—Oh, jo també faig els meus passos, milord.

—Escrits doctrinaris? —va dir l'Emperador amb un interès aparentment genuí—. Lliçons d'història? Unes memòries, potser?

—Una mica de tot, milord.

—Malgrat les seves obligacions com a governador de sector és capaç de trobar el moment de fer-ho.

—La base Sentinella és molt remota i bastant tranquil·la.

—Una cosa que encaixa amb vostè, o és que està ben preparat per a ella?

—Sentinella no és cap tortura, milord.

—Ni tan sols quan l'ataquen, governador?

Tarkin va reprimir un somriure. Sabia reconèixer una pulla.

—Per això m'ha fet venir, milord?

L'Emperador es va reclinar en el seu seient.

—Sí i no. Encara que conec l'informe que va enviar als caps d'intel·ligència. Els seus actes a Sentinella demostren la seva gran intuïció, governador.

Tarkin va adoptar una expressió indolent.

—L'important és que l'estació de combat mòbil segueixi segura.

L'Emperador va imitar la falsa indiferència de Tarkin.

—No és la primera vegada que ens veiem obligats a tractar amb desafectes. Ni serà l'última. De tot arreu —va fer una pausa—. No podem protegir-nos de l'engany allà on encara quedin enemics.

—Raó de més per defensar les vies de subministrament, sobretot les que travessen sectors fora del meu control personal.

L'Emperador va recolzar els colzes sobre la taula i va ajuntar les puntes dels seus llargs dits.

—És evident que té certes teories sobre la manera de corregir la situació.

—No voldria semblar presumptuós, milord.

—Ximpleries —va dir l'Emperador—. Parli amb franquesa, governador.

Tarkin va arrufar els llavis i va dir:

—Milord, no és res que no hàgim debatut ja.

—Es refereix a la necessitat d'un control supersectorial?

—Sí. Cada governador de supersector seria responsable de mantenir el control dels seus sectors. Encara que solament fos patrullant els districtes sense haver de sol·licitar permís ni ajuda a Coruscant.

L'Emperador no va respondre immediatament.

—I qui assumiria el seu càrrec si volgués reemplaçar-li de Sentinella?

—El General Tagge, potser.

—Motti no?

—O Motti.

—Algú més?

—Nils Tenant és molt competent.

L'Emperador tornà a quedar-se en silenci.

—Segur que els assaltants desconeguts de Sentinella van aconseguir manipular l'estació repetidora de l’HoloNet local?

—Completament, milord.

—Té alguna idea de com ho van fer?

Tarkin es va humitejar els llavis.

—La visita a Coruscant no m'ha permès realitzar una recerca completa. Però tinc alguna idea.

—Idees que desitja compartir amb els nostres assessors i caps d'intel·ligència?

—Si això serveix als seus objectius, milord.

L'Emperador va exhalar amb força.

—Ja veurem a qui li serveix.

 Següent