Tarkin (XI)

Anterior

CAPÍTOL 11

JOC NET

Mentre la canonera tornava al centre de la ciutat, Tarkin observava la devastació, pensant que allò podria ser Eriadú si no hagués convençut als líders planetaris que recolzar a Dooku era una invitació a la catàstrofe.

No tots els membres del cos regent del planeta estaven d'acord amb ell, però havien acabat fent-li cas i Eriadú s'havia mantingut lleial a la República. Però Tarkin va sentir que s'havia acabat la seva etapa al govern del seu planeta natal. Quan es va saber que havia decidit renunciar a la reelecció, el seu ancià i per llavors xacrat pare li va cridar a la mansió familiar per tenir una conversa sincera amb ell.

—La política no t'ha semblat suficient camp de batalla? —li va preguntar el seu pare des del llit en el qual estava confinat, amb el cos ple de sondes i vies. La vista des del gran finestral abastava pràcticament tota la badia.

—Més que suficient —li va dir Tarkin, assegut en una cadira al costat del llit—. Però els problemes d'immigració estan resolts, l'economia torna a encarrilar-se i el nostre món és ara vist com un Món del Nucli de la Vora Exterior.

La sala adjacent al dormitori principal s'havia transformat en una espècie d'unitat de vigilància intensiva, amb un tanc de bacta i un equip de droides mèdics preparats per si el vell Tarkin necessitava ser reanimat.

—D'acord —va dir el seu pare—. Però això no significa que hagis acabat la teva tasca. Molta gent va treballar molt dur perquè arribessis al càrrec.

—He complert el que vaig prometre i els he recompensat de sobres —va dir Tarkin, més bruscament del que desitjava—. Pot ser que més del que mereixien —es va quedar callat un instant—. M'exaspera haver de satisfer tants interessos diferents i lluitar perquè s'aprovin i apliquin noves lleis. La política és pitjor que un escenari de guerra.

El seu pare va esbufegar.

—Ho diu algú que sempre ha predicat la importància de la llei i del govern de la por.

—Això no ha canviat. Però ha de ser a la meva manera. És més, els assumptes interns d’Eriadú amb prou feines tenen importància en l'estat actual de les coses. L'última vegada que vaig veure a Dooku em va parlar com si la guerra galàctica fos tan inevitable com imminent.

—I t'estranya? Et volia convèncer que t'unissis als separatistes i va utilitzar les seves armes de seducció, amenaces i tot el que fos necessari.

Tarkin va recordar la seva recent conversa amb el comte i va negar amb el cap.

—M'ocultava alguna cosa, però no vaig poder treure-li-ho. Gairebé semblava que m'estigués oferint l'oportunitat d'unir-me a una espècie de fraternitat secreta composta pels responsables de tot aquest garbull.

El seu pare va semblar reflexionar sobre les seves paraules.

—I què penses fer? Esperar que la República creï un exèrcit i allistar-te? —va sacsejar el cap irritat—. Ja has servit a les Regions Exteriors i el Departament Judicial. Allistar-te seria fer un pas enrere just quan Eriadú més et necessita. Sobretot si aquest cisma condueix a la guerra. Qui podria protegir a Eriadú si caigués en mans de les forces de Dooku?

—Aquesta és precisament la qüestió. Les paraules i els arguments tenen un límit.

—Així que corres cap a la llum dels làsers. No era això el que solies cridar quan eres comandant de les Regions Exteriors? —el seu pare va llançar una rialleta trista—. Podries adoptar-ho com a lema.

—Mort o glòria, pare. En definitiva, sóc fill teu.

—És veritat —va dir el seu pare, assentint lentament—. Què opina el canceller suprem sobre la teva decisió?

Tarkin va assentir.

—Palpatine em recolza.

—Això em temia —el seu pare se’l va quedar mirant—. T’has d’en recordar de Carronya, Wilhuff. Quan un territori es veu amenaçat, la bèstia dominant es manté ferma. No surt corrent a allistar-se per combatre per una causa més gran. Has de pensar que Eriadú és com l'altiplà.

Tarkin va fer un cop d'ull per la finestra i es va tornar per mirar al seu pare.

—Jova em va explicar una història que influeix en la meva decisió. Molt abans que naixessis, abans fins i tot que ell hagués nascut, va aparèixer un grup de constructors amb plans per a Carronya i totes aquelles terres repletes de recursos que la família Tarkin havia pastat. Al principi, els nostres ancestres van intentar solucionar la qüestió pacíficament. Van intentar aplacar als constructors amb crèdits. En un moment donat, segons em va explicar Jova, van arribar a estar disposats a oferir als constructors les terres al nord del riu Orrineswa, fins a la muntanya Veermok, però aquests van rebutjar l'oferta de males maneres. Per a ells era o tot l'altiplà i territori circumdant o res.

El seu pare va somriure lleument.

—Sé com acaba aquesta història.

Tarkin li va retornar el somriure.

—Els Tarkin van entendre que no anaven a poder repel·lir als seus adversaris col·locant rètols de NO PASSAR, ni envoltant Carronya de barreres de plasma. Els van fer creure que estaven pensant a rendir-se i van atreure als líders del conglomerat fins a la taula de negociacions.

—I els van matar a tots —va dir el seu pare.

—A tots. I es va acabar el problema.

El seu pare va respirar profund i va llançar una exhalació entretallada.

—Entenc. Però peques d'innocència si creus que la República té nassos per fer-li això a Dooku i als altres. No oblidis el que et dic, aquesta guerra s'allargarà i allargarà fins que tots els mons hagin pagat el seu preu. I m'alegro de no viure per veure-ho.

***

L’ambaixadora a Murkhana els estava esperant a la part alta de l'escalinata ornamentada que hi havia enfront de l'entrada principal de l'edifici imperial. Era una dona alta i d'espatlles amples que a Tarkin li va semblar adequadament vestida per Murkhana, enfundada en una armadura de soldat d'assalt.

Aparentment incapaç de decidir si fer una salutació o una reverència mentre s'acostaven, es va limitar a obrir els braços en gest de benvinguda i va esbossar un somriure cínic. La pluja àcida i l'aire embafador de Murkhana havien passat factura al seu pèl i pell, però a part d'això semblava sana.

—Benvinguts, Lord Vader i Governador Tarkin. Sabia que Coruscant havia enviat un equip d'investigadors, però no tenia ni idea que...

—Ha arribat l'agent? —la va interrompre Vader.

Ella va assenyalar la residència amb el cap.

—Està dins. El vaig fer venir quan vaig rebre el seu missatge.

—El volem veure.

Girà sobre els talons de les seves botes i es va encaminar cap a la porta davantera, on hi havia dos soldats d'assalt que van saludar a Vader i Tarkin quan van passar al costat d'ells. El vestíbul i el saló principal de la residència estaven escassament decorats i l'aire estava aromatitzat artificialment. Van trobar un home koorivar més alt que Tarkin enfundat en una toga gastada assegut en silenci en un sofà corbat. La seva banya cranial era de la grandària mitjana de la seva espècie, però les seves crestes facials estaven marcades per cicatrius creuades.

L'ambaixadora va fer un gest a Vader i Tarkin perquè s'asseguessin, però tots dos van declinar la invitació.

—Permetin almenys que els ofereixi alguna cosa per...

—Digui'm, ambaixadora —va tornar a interrompre-la Vader—, alguna vegada surt d'aquesta mansió amb parets repletes de sensors i una companyia de sentinelles armats?

—Per descomptat.

—En aquest cas, no dubto que haurà vist els gargots i pintades obscenes que hi ha pràcticament en un de cada dos edificis des d'aquí fins al pretès port espacial del planeta.

Ella li va dedicar una mirada sarcàstica.

—Milord, quan els esborrem apareixen altres nous.

—I què em diu de les bandes de delinqüents que hi ha en cada cantonada? —va preguntar Tarkin.

Ella va llançar una breu rialleta.

—Proliferen encara més ràpid que les pintades, Governador Tarkin. Quan es van marxar els del Sol Negre van arribar els Crymorah.

—Els Crymorah —va dir Vader.

—De fet, una filial local coneguda com els Sugi.

Vader va semblar registrar la informació.

—Hauria d'usar-los per donar exemple —va dir Tarkin.

L'ambaixadora li va mirar com si s'hagués tornat boig.

—Per ventura creu que no ho he intentat?

Tarkin va arquejar una cella.

—Com, exactament?

Ella va anar a respondre, es va detenir, va esbufegar i va tornar a començar.

—Li he sol·licitat més soldats d'assalt al Moff Therbon infinitat de vegades, sense èxit.

—I si nosaltres ens ocupem que rebi aquests reforços addicionals, farà el que és degut?

Ella seguia mirant a Tarkin amb escepticisme.

—Perdoni, governador, però crec que no acaba de comprendre la situació. Aquesta destinació ha estat per a mi com una condemna per un crim que no he comès. Els soldats d'assalt tenen una dita: «Millor vagant per l'espai que destinat a Belderone», doncs això és fins i tot pitjor que Belderone —va esbufegar—. Sí, puc sortir d'aquesta mansió, però la meva vida corre perill cada vegada que ho faig. D'aquí el meu vestuari blanc —va clavar la vista entre Tarkin i Vader—. Potser no ho hagin notat però Murkhana no és Coruscant. La població m'odia. De vegades crec que el propi Murkhana m'odia. Em consideren responsable des de l'augment d'impostos imperials fins al menor canvi legal. Solament respecten als contrabandistes perquè són els únics que subministren béns de consum... a preus desorbitats. Quant als capos criminals, són els únics prou poderosos per oferir protecció enfront dels lladres i assassins que han prosperat en aquest planeta des que va acabar la guerra.

Vader va fer un pas cap a ella.

—M'asseguraré de traslladar-li el seu descontentament a l'Emperador, ambaixadora.

Ella no es va acovardir.

—Res em faria més feliç. És a dir, m'honra que l'Emperador em considerés digna de servir-lo, però aquesta plaça...

Vader la va assenyalar amb el dit índex.

—Permetre que una cèl·lula de dissidents actuï sota la seva jurisprudència no em sembla servir a l'Emperador, ambaixadora.

—Dissidents? —ella va sacsejar el cap, genuïnament sorpresa—. No entenc.

Vader va desviar la seva atenció cap al koorivar.

—És vostè l'agent d'intel·ligència?

—Sóc Bracchia —va dir el koorivar, gairebé en un murmuri.

Tarkin sabia que solament era un nom en clau, però era l'únic que el Director adjunt Harus Ison havia volgut donar-los.

—Va ser agent de la República durant la guerra?

Bracchia va assentir.

—Així és, Governador Tarkin. Vaig participar en la seva operació contra les emissions ombra, aquí mateix.

Tarkin va arrufar els llavis en una expressió recelosa.

—Parli'ns de l'edifici de l'Aliança Corporativa... L'antic centre mèdic.

El koorivar va assentir.

—Vaig vigilar l'edifici durant una setmana, Governador Tarkin. Quan em vaig assegurar que estava buit, vaig entrar i vaig fer un inventari ràpid dels dispositius, com em van ordenar.

—Com li van ordenar? —va preguntar Tarkin, sorprès.

Però abans que Bracchia pogués respondre, Vader va dir:

—Com va entrar?

El koorivar es va tornar cap a ell.

—Per les portes corredisses, Lord Vader, no conec cap altra entrada. I els dispositius estaven just on em van dir que estarien.

—No va veure el turboascensor? —va dir Vader.

El koorivar va mirar al terra.

—Disculpi, Lord Vader. Estava concentrat a revisar els dispositius.

Tarkin es va col·locar deliberadament entre Bracchia i Vader.

—Ens està dient que no els va descobrir sol?

—No, governador, no els vaig descobrir sol. Solament havia de confirmar un informe que m'havien enviat des de Coruscant.

Tarkin va arrufar les celles.

—Des del Departament de Seguretat Imperial?

Bracchia va assentir.

—Del meu oficial en el DSI, sí.

Tarkin havia obert la boca per afegir una cosa més però el seu comunicador va emetre una xiuletada i se’l va treure de la funda del cinturó.

—Estem a l'edifici, Governador Tarkin.

Tarkin va reconèixer la veu del Sergent Crest.

—En quin edifici?

—En el de l'Aliança Corporativa, senyor.

—No estan en el camp d'aterratge?

Crest va trigar un moment a contestar.

—Senyor, ens va dir que tornéssim aquí quan haguéssim acabat de carregar els dispositius en la corbeta.

—Qui els va dir això?

—Vostè, senyor —Crest semblava estar tan confós com Tarkin.

—Jo no he donat aquesta ordre, sergent.

—Perdoni, senyor, però l'ordre ens va arribar en l’holotransmissió que va fer després que haguéssim traslladat a la nau els dispositius marcats. Com no teníem la canonera, ens vam veure obligats a requisar un aerolliscador del camp d'aterratge.

—Qui hi ha en la nau ara? —va dir Vader, inclinant-se cap al micro del comunicador.

—Dos soldats del nostre esquadró, Lord Vader, a més del capità i l'oficial de comunicacions de la corbeta.

Tarkin va sentir que es quedava pàl·lid.

—Sergent, tornin a la nau immediatament.

—Immediatament, senyor.

Vader va mirar a Tarkin mentre aquest intentava contactar amb el capità de l’Agulla Carronya.

—Un nou capítol dels productors de l’holovídeo fals transmès a la base lunar?

—En el qual l'actor principal sóc jo —va dir Tarkin, intentant no mostrar-se massa nerviós. Va tornar a mirar el comunicador—. No aconsegueixo comunicar-me amb la nau.

—Passa constantment, Governador Tarkin —va dir l'ambaixadora—. Quan no és la xarxa elèctrica de la ciutat, és la de comunicacions.

La va mirar bocabadat, amb una sensació estranya creixent en el seu pit. Els seus dits van volar pel teclat del comunicador, va obrir un segon canal que li va permetre comunicar-se amb la pròpia nau i va introduir un codi que va donar ordres al sistema esclau de l’Agulla Carronya d'impedir que ningú se li acostés si més no. Però el sistema no va respondre.

—Res —li va dir a Vader—. Ni la cabina de comandament, ni la nau.

Vader es va girar cap a l'ambaixadora.

—Contacti amb Coruscant per HoloNet immediatament.

Ella va obrir les mans en senyal de disculpa.

—Lord Vader, Murkhana no té comunicacions d’HoloNet des del principi de les Guerres Clon —va mirar a Tarkin—. L’HoloNet va ser destruïda durant el primer assalt republicà.

Tarkin ho va recordar. Havien destruït el repetidor per tallar les emissions ombra de Dooku per als mons de la ruta Comercial Perlemiana. Se sentia marejat.

—Enviï una transmissió subespacial —estava dient Vader llavors.

—Governador Tarkin —va dir Crest pel comunicador—, ja estem de tornada en el camp d'aterratge —es va quedar callat una estona i quan va tornar a parlar el seu to va delatar el seu desconcert—. Senyor, no veiem l’Agulla Carronya per enlloc.

Tarkin es va quedar mirant el comunicador.

—Com?

—No està aquí, senyor. Deu haver desenganxat.

—Impossible! —va dir Tarkin.

—On estan els seus soldats, sergent? —grunyí Vader.

La resposta va tornar a demorar-se.

—Lord Vader, hem trobat quatre cadàvers... dos soldats d'assalt, el capità i l'oficial de comunicacions —Crest va fer una pausa i va afegir—. Tirotejats, Lord Vader.

Aquest va tancar el puny dret.

—És l'última vegada que em falla, sergent.

—Sí, senyor —va dir Crest amb to ombrívol.

Vader es va tornar cap a Tarkin.

—Esquivem el parany petit i caiem en la gran, governador. Almenys ara sabem per a què ens han atret fins aquí —va posar la mà esquerra sobre el seu casc i es va posar a caminar, allunyant-se d'ells, fins que es va girar per mirar-los—. La nau segueix en el Sistema Murkhana.

Tarkin no es va molestar a preguntar com ho sabia. Mirà a un dels soldats d'assalt.

—El creuer Judicial del camp d'aterratge.

El soldat d'assalt va negar amb el cap amb pesar.

—No està en condicions de volar, senyor. Portem tres mesos esperant peces de recanvi per al motivador d’hiperimpulsió.

—Sé on trobar una nau —va dir abruptament Vader. Va fer un gest amb el braç cap als soldats d'assalt—. Vostès... vinguin tots amb mi —després es va girar cap a Bracchia—. I vostè també.

Tarkin es va apressar a atrapar-los mentre sortien de la residència de l'ambaixador.

***

Tarkin tenia els seus dubtes.

En Lola Sayu, quan Skywalker, Kenobi i Ahsoka Tano havien participat en el seu rescat de Ciutadella, Tarkin havia optat per l'estratègia Jedi de dividir-se en dos equips. Renunciar a la integritat del grup per multiplicar per dos els problemes potencials no tenia massa sentit, però així era precisament com s'havia desenvolupat la missió. El general de Tarkin, Even Piell, havia estat assassinat i els altres havien estat a punt de caure en les sàdiques urpes de l’alcaid separatista de la Ciutadella. Ara, tants anys després, Vader havia dividit les seves forces i allà estaven, deixant-se conduir a punta de blàster fins al cau d'un dels senyors del crim Sugi, mentre els soldats d'assalt estaven en una altra part de Ciutat Murkhana duent a terme la seva part del pla de Vader.

I Tarkin tenia els seus dubtes.

Però amb l’Agulla Carronya aparentment en mans d'uns segrestadors de naus i el seu capità, oficial de comunicacions i dos soldats d'assalt morts, no tenia cap més remei que acceptar el subterfugi i creuar els dits perquè funcionés.

—Segueix sense agradar-me la idea de dividir l'equip —li va dir a Vader mentre un dels Sugi li empenyia.

Vader li va mirar però, com sempre, no va poder saber què estava passant darrere de les esferes i el morrió negre de la seva màscara.

L'edifici dels mafiosos estava en millors condicions que la majoria dels de Ciutat Murkhana, els seus bonics colors coral·lins i submarins havien sobreviscut a la guerra o s'havien restaurat. A primera vista, els Sugi li havien semblat una espècie d’insecte a Tarkin, però de fet eren petits bípedes enfundats en armadures blindades. Aquestes armadures els hi aportaven un segon parell de cames i un abdomen segmentat i acabat en pues que els donaven aspecte de criatures mitològiques. Com a mínim als soldats. Altres dels ocupants de l'humit saló al que van escortar a Vader i Tarkin estaven dempeus sobre les seves dues cames i portaven uns cascos tipus cogulla i una espècie de motxilles d'energia a l'esquena. Els desproporcionats cascos feien que les seves cares esquelètiques d'ulls grans semblessin més petites encara del que eren.

A part de la mitja dotzena que els estaven apuntant, hi havia altres vint soldats, a més de diversos droides de combat separatistes remodelats. El que semblava el seu líder estava estirat en un cridaner tron de coral, donant ordres als seus esbirros.

Vader es va detenir a uns cinc metres del tron i va dedicar un instant a examinar aquell espai desmesurat.

—No li ha anat gens malament des de la caiguda del seu antic competidor, senyor mafiós —va dir finalment.

—I li estic agraït per això, Lord Vader —va respondre el Sugi en un bàsic galàctic amb fort accent—. Aquest és l'únic motiu pel qual li he permès entrar a la meva casa... poder agrair-li personalment que matés al meu predecessor i convencés a Sol Negre de canviar Murkhana per terrenys més segurs.

—És vostè tan insolent com ell, senyor mafiós.

—Tenint en compte que ara sóc jo el que tinc la paella pel mànec, Lord Vader, crec que m’ho puc permetre.

Vader va creuar els braços enfront del seu enorme pit.

—No es confiï massa.

El Sugi va ignorar l'advertiment.

—Els meus socis m'han explicat les seves proeses, Lord Vader. Però dubto que pogués derrotar a tants com som —Vader no va dir res, així que va seguir—. Bé, què és aquesta ximpleria de requisar la meva nau estel·lar?

Tarkin va fer un pas endavant.

—Som plenament conscients de la nostra inferioritat numèrica. Però potser hi hagi una manera més pacífica de convèncer-li perquè accedeixi a la petició de Lord Vader.

Els grans ulls del Sugi es van obrir encara més.

—No tinc el plaer...

—Li presento al Moff Tarkin, senyor —va dir Vader—. Governador del Sector Gran Seswenna, entre moltes altres coses.

El Sugi es va reclinar en el seu seient.

—Ara sí que estic impressionat. Dues eminències imperials com vostès a Murkhana... Molts considerarien un favor a la galàxia que els eliminés en l'acte —va clavar la seva mirada en Tarkin—. Però què estava dient, Governador Tarkin?

—Que en reunions d'aquesta índole sempre es poden trobar alternatives a l'ús de la força bruta.

—No aconsegueixo imaginar una sola alternativa que em convenci de cedir la meva preciosa nau estel·lar, Governador Tarkin.

Tarkin va treure amb cura un disc holoprojector portàtil de la butxaca de la seva túnica.

—Si em permet.

El Sugi va donar permís.

—Sergent Crest —va dir Vader a l'aparell—. Estan en el magatzem del senyor del crim?

—Sí, Lord Vader. Llestos per demolir-ho quan doni l'ordre.

—Acaba de redimir els seus pecats, sergent.

—Gràcies, Lord Vader.

El senyor del crim semblava divertir-se amb allò.

—No poden dir-ho de debò. De debò creuen que vaig a renunciar a la meva nau per salvar un magatzem ple d'armes?

—Els seus socis Crymorah ho podrien creure oportú.

—Correré aquest risc, Lord Vader.

—Té tota la raó —va intervenir Tarkin ràpidament—. Però ara el seu magatzem conté una cosa més que armes. Ens les hem manegat perquè les seves diverses esposes i fills estiguin allà també —va projectar la imatge d'una família de Sugis apinyada en cercle en el terra del magatzem i envoltada de soldats d'assalt amb les armes a punt—. Tenim entès que estan molt units. Sospito que és cosa de la seva genètica.

—No s'atreviran! —va dir el Sugi.

Els seus dubtes sobre el pla de Vader començaven a dissipar-se i va arquejar una cella amb arrogància.

—Segur que no?

El Sugi estava inquiet i espantat.

—Puc fer que els matin als dos ara mateix!

—Correrem aquest risc —va dir Tarkin amb un lleu somriure—. La nau a canvi de les seves vides.

Després de parpellejar acceleradament i fregar-se les mans, ell Sugi va trencar el tibant silenci.

—Molt bé, emportin-se la nau! Ja compraré una altra. Compraré altres vint. Però no els matin... No els matin!

Tarkin es va posar molt seriós.

—Abans haurà de proporcionar-nos tots els codis d'enlairament necessaris i ordenar als seus subordinats que abandonin el camp d'aterratge immediatament.

—Ho faré —va dir el senyor del crim—. Faré el que demanin!

Vader es va inclinar lleument cap al comunicador.

—Sergent Crest, porti a la família del senyor del crim al camp d'aterratge i avisi'm quan els seus soldats estiguin en possessió de la nau.

—No els matin —va suplicar el Sugi, aixecant-se una mica del tron.

—Animi's —va dir Tarkin—. Segur que viuen més que vostè.

 Següent