Tarkin (XII)

Anterior

CAPÍTOL 12

AVANTATGE PERDUT

Després de sortir de Murkhana, el pilot i tres dels nous tripulants de l’Agulla Carronya estaven reunits en la cabina de comandament, meravellant-se amb els prodigis de la nau. Els segrestadors (un humà, un mon calamari, un gotal i un koorivar), alguns dempeus altres asseguts enfront del tauler corbat de l'instrumental, amb prou feines podien estar-se callats, no en va havien conclòs amb èxit un acte de pirateria que havien trigat dos anys a planificar-se.

L'humà, Teller, era un home alt i prim de mitjana edat amb una espessa cabellera negra i celles a joc. La seva cara allargada estava permanentment ombrejada per una barba curta i tenia un clotet profund en la barbeta. Vestit amb pantalons militars, botes i una camisa tèrmica, estava entre les cadires d'acceleració principals, observant com el pilot gotal i l'especialista en operacions koorivar es familiaritzaven amb els complexos controls de la nau. La mampara a l'esquerra dels finestrals davanters tenia rastres de cremades de carboni i sang del breu tiroteig de rifles blàster que s'havia deslligat quan els segrestadors havien creuat l’escotilla de la cabina de comandament per eliminar al desafiador capità i l'oficial de comunicacions de Tarkin.

—Li pilleu el truc? —va preguntar Teller al gotal, Salikk.

L’humanoide de dues banyes i cara plana va assentir sense apartar els seus ulls escarlata de gruixudes parpelles del tauler de comandaments.

—Vola sola —va dir en un bàsic amb fort accent. Natural de la lluna Antar IV, era baix i de pell fosca, amb flocs de pelatge clar en les galtes i barbeta. Portava un vestit de pilot vell però pràctic que deixava a l'aire els dits amb urpes de les seves fines mans.

—Potser voli sola, però hem de dir-li on —va dir el doctor Artoz.

El mon cal portava un vestit de pilot amb el coll modificat per acomodar el cap voltat de color salmó de l'amfibi humanoide i unes mànigues que acabaven a mig avantbraç per deixar passar les seves grans mans palmípedes. Artoz, caminant d'un costat a un altre enfront del tauler d'instrumental, estava assenyalant comandaments individuals, girant independentment els seus dos ulls per fixar-los simultàniament en Salikk i l'especialista d'operacions, Cala.

Teller els coneixia als tres des de feia anys, però amb l'olor suosa de Salikk i el salí que emanava Artoz, agraïa l'amplitud de la cabina de comandament de l’Agulla Carronya. Encara que, per la qual cosa li havien dit els seus amics no-humans, els humans tampoc eren precisament cap bicoca en qüestió d'olors corporals.

—Control de tret assistit per ordinador per als làsers laterals i els canons de proximitat —estava dient Artoz, indicant un bloc de comandaments darrere l'altre—. Computadora de navegació amb plena autoritat, iniciador de sistema d'infiltració, ions subllum, hiperimpulsor.

—Tecnologia imperial d'última generació —va dir Cala. La seva banya cranial espiral, que sobresortia d'una cogulla que la queia fins a sota les espatlles al koorivar, era el doble de llarg que les projeccions còniques de Salikk i més gruixut que aquestes dues juntes. Portava uns pantalons amb moltes butxaques sota una túnica ampla semblant a la de Teller que li arribava fins a la meitat de les seves amples cuixes—. Aquesta corbeta escaparia amb facilitat d'un destructor estel·lar.

—Tal com us vaig prometre —va dir Artoz, sense donar-se cap importància. Va assenyalar els controls auxiliars—. Bateria de sensors, antena rectificadora, reguladors al·luvials, compensador d'acceleració d'accionament invers...

—Quin desguassa els vàters? —va preguntar una altra humana en entrar per l’escotilla socarrimada de la cabina. Era una dona en forma, d'aspecte desmanegat, esvelta i amb una pell color fusta noble tropical. El seu pèl curt i arrissat era negre però se l’havia tenyit en una barreja de castanyer i ros. Portava un uniforme pràctic i botes altes. La femella zygerriana que va entrar darrere d'ella en la cabina de comandament també era prima, però una mica més alta i d'aspecte clarament felí. Als costats de la seva cara triangular de nas fi sorgien unes orelles peludes i punxegudes. El seu exotisme natural es veia potenciat per la seva coloració vermellosa.

Teller es va tornar cap a elles.

—Està tot ben segellat aquí enrere?

La humana, Anora, va assentir.

—L’escotilla exterior està completament segellada. La resclosa d'aire no tant —va assenyalar a la zygerriana amb la seva barbeta punxeguda— Hask haurà de seguir treballant en això... perquè va ser el seu blàster el que la va danyar.

Hask grunyí.

—Després que ella m'empenyés —parlava un bàsic perfecte però amb molt accent.

Anora la va mirar amb recel.

—Se suposava que havies de portar el fiador posat.

—Ja prou —va dir Hask—, no sóc un soldat i mai ho seré.

—Tots tenim part de culpa —les va interrompre Teller—. Les holocàmeres han sobreviscut?

Hask va assentir amb entusiasme. El seu cap tenia un patró simètric de petites pigues.

—Estan en la cabina principal. Vaig a connectar-les al tauler de comunicacions de l’HoloNet...

—Quan hagis acabat de reparar la resclosa d'aire —va dir Anora, amb els seus ulls grisos brillant i un somriure.

Hask la va ignorar.

—Quina sort que els soldats d'assalt de Tarkin hagin pujat a bord part dels dispositius del magatzem. Creia que hauríem de renunciar a ells.

—Tenim moltes coses que agrair-li a Tarkin —va dir Teller. Es va donar la volta just a temps per veure com Artoz acabava d'estudiar l'instrumental.

—Anul·ladors de resclosa d'aire, tintat blindat per als finestrals... Què més es pot demanar?

—Tots els moffs de l'Emperador tenen naus com aquesta? —va preguntar Anora, admirada i acariciant el tauler.

—Solament Tarkin —va dir Artoz— pel que sabem.

—Testimoniatge de la seva amistat amb Sienar —va dir Teller.

—Sistemes de Flotes Sienar no va ser l'únic mecenes —va rectificar Artoz—. La corbeta té el seu disseny característic però tots els fabricants de naus, des d'Enginyera Theed fins a Tallers Espacials Cygnus, van col·laborar per equipar-la.

—A part del propi Tarkin —va dir Teller—. Als setze anys el moff estava dissenyant naus per a la Força de Seguretat de les Regions Exteriors d’Eriadú.

Hask va fer mala cara.

—Més llegendes de l'acadèmia Prefsbelt.

Anora va negar amb el cap.

—És totalment cert.

Teller estava recolzat sobre el recolza-braços d'una de les cadires d'acceleració auxiliars.

—Segons em van dir, Eriadú estava perdent molts enviaments de lommita a les mans d'un grup pirata que havia fortificat la proa d'una de les seves naus per usar-la com rostral, com una espècie d'ariet, per evitar destruir massa càrrega amb els làsers.

—Els pirates no tenien canons d'ions? —va dir Salikk des del seient de pilot.

Teller va mirar al gotal.

—Les naus de Seswenna estaven massa ben blindades contra rajos... una altra innovació de Tarkin, hauria d'afegir. En qualsevol cas, va dissenyar una nau de perfil estret amb canons giratoris que li permetien concentrar tot el poder del seu arsenal cap endavant. I es va llançar contra la nau pirata.

—Ignorant les descàrregues de partícules a màxima velocitat —va dir Hask, poc inclinada a empassar-se la llegenda.

Teller va assentir.

—Va travessar el blindatge dels pirates com un ganivet la mantega i va volar la nau pirata per l'espai —es va tornar per assenyalar uns interruptors del tauler de comandament—. Aquí disposa del mateix sistema.

Cala va somriure.

—Pot ser que ens resulti útil.

—Esperem —va dir Artoz, dedicant un últim cop d'ull d'admiració al tauler amb l'ull dret mentre mantenia l'esquerre clavat en Salikk—. Alarmes de proximitat, unitat d’hipercomunicació, encriptador imperial d’HoloNet...

—Per què es diu Agulla Carronya? —va dir Anora.

Teller va xarrupar entre dents i va sacsejar el cap.

—Ni idea.

Tots es van quedar callats un instant, mirant pels finestrals el planeta més exterior del Sistema Murkhana i el vast camp estel·lar al fons.

—Encara no puc fer-me a la idea que Vader estigués allà —va dir finalment Hask—. És a dir, per què anava l'Emperador a enviar-lo com a escorta de Tarkin?

—Vader va visitar Murkhana just després del final de la guerra —va dir Cala—. Va executar a un xantatgista twi’lek de Sol Negre, entre altres coses.

—De totes maneres —va dir Hask—, Vader...

—Deixa de dir-li pel seu nom —va dir bruscament Anora. Després va suavitzar el to—. És una màquina. Un terrorista —va mirar a Teller—. Vas assumir un risc enorme deixant aquest parany en la porta corredissa.

Teller li va restar importància.

—Havíem de deixar un escenari versemblant. A més, encara que haguessin volat per l'aire això no afectaria al nostre pla de cap manera.

—A l'Emperador no anava a fer-li cap gràcia perdre a dos dels seus sequaços més destacats —va comentar Cala.

—En qualsevol cas, això tampoc li farà cap gràcia.

El tauler de comandaments va emetre una alarma i Cala va aixecar la mirada cap a la pantalla.

—Ei, Teller, tenim una nau estel·lar trepitjant-nos els talons.

Teller va arquejar les celles fosques.

—No pot ser. Estàs segur que tens activat el sistema d’ocultament?

El koorivar va assentir.

—Això diuen els indicadors. Hauríem de ser invisibles als escàners.

Tots es van apinyar al voltant de la bateria de sensors.

—Posa la nau en pantalla —va dir Teller.

Els gruixuts dits de Cala volaren pel teclat i una nau negra amb ullals frontals va aparèixer en el monitor.

—Esperant la signatura de transponedor...

—No et molestis —va dir Salikk—. És la nau de Faazah. La Depredadora de Parsecs.

Teller va assentir.

—El traficant d'armes Sugi.

—El criminal més buscat de Murkhana —va dir Salikk.

Cala va mirar els indicadors dels sensors.

—Calca cadascuna de les nostres maniobres.

Teller va mirar la pantalla i es va gratar el cap, perplex.

—Estic desitjant conèixer l'explicació.

Artoz va ser el primer a parlar.

—Pot ser que el Sugi vagi cap al mateix punt de salt que nosaltres.

Teller va fer un gest amb el cap cap a Salikk.

—Fes algunes maniobres de marrada i vegem què passa.

La corbeta va canviar els seus vectors, virant a babord i després a estribord, i es va llançar a tota velocitat a un ascens abrupte i sinuós que els va portar ràpidament al Costat Fosc del planeta cobert de cràters.

Tots van tornar a quedar en silenci, esperant la informació del koorivar.

—La Depredadora segueix amb nosaltres, acaba de sortir del transitor —Cala es va tornar cap a Teller—. I hi ha quelcom estrany, no ens segueixen amb els escàners.

Teller i Artoz semblaven desconcertats.

—Has dit que estava calcant les nostres maniobres —va dir el mon cal.

—I així és —va dir amb èmfasi Cala—. I repeteixo, no ens segueixen amb els escàners. No ens està detectant cap sensor, no hi ha cap indicació que ens estiguin monitorant tecnològicament.

Teller i Artoz es van mirar.

—Un rastrejador? —va suggerir.

El mon cal seguia igual de confús.

Teller va mirar a Hask.

—Tu eres l'encarregada de buscar rastrejadors.

—I ho vaig fer —li grunyí la zygerriana—. No n’hi havia cap.

—O no en vas trobar —va dir Teller.

—Per què anava Faazah a instal·lar un localitzador en la nau de Tarkin? —va dir Anora—. O és alguna cosa que els Sugi fan habitualment?

—La veritat és que no se m'ocorre cap motiu —va dir Artoz—. Però no hi ha dubte que podem escapar de la Depredadora si hem de fer-ho.

Teller es va quedar pensatiu.

—Això no em consola, doc. No si el nostre sistema d’ocultament està avariat.

—Teller, no ens segueixen amb els seus escàners —va repetir la Cala—. El sistema d’ocultament funciona a la perfecció. Mira les pantalles d'estat, si no em creus.

Teller va fer un gest tranquil·litzador.

—I tant que et crec. És solament que no ho entenc.

—Hauríem de contactar amb el nostre aliat? —va dir Salikk.

—No, encara no —va dir Teller—. A més, no trigarà a comunicar-se amb nosaltres.

—A no ser... —va dir Hask.

Anora va dedicar un lleu somriure a la zygerriana.

—M’hi jugo el que vulguis que sé el que vas a dir. I sí, també se m'ha passat pel cap.

Teller i els altres les van mirar.

—M'estic perdent alguna cosa? —va preguntar Teller.

—Vader —va dir Hask, amb un esbufec—. Vader i Tarkin.

Teller seguia mirant-les.

—Què? El Sugi els porta a fer un volt?

Anora va negar amb el cap.

—O s'han apropiat de la seva nau.

—És possible —Teller es va mossegar el llavi inferior—. Però segueix sense tenir sentit... si som invisibles als sensors de la Depredadora. O estàs dient que Tarkin té alguna manera secreta de conèixer la nostra posició?

Cala va intervenir.

—Vam desactivar el circuit esclau després de silenciar els comunicadors dels soldats d'assalt i de la nau.

—Potser Tarkin és telèpata, a més de dissenyador de naus —va dir Salikk.

—Vader —va dir Hask—. Va... der.

Teller la va mirar fixament.

—Vader té alguna manera d'inutilitzar la tecnologia d’ocultament?

Hask va obrir les seves mans primes i peludes:

—Qui sap què passa dins d'aquest casc? A més, quina altra explicació pot haver-hi?

—Hauríem d'haver desenganxat abans —va dir Cala—. Ja estaríem fora del sistema.

Teller se’l va mirar fixament.

—Quan hàgim realitzat un parell de salts hiperespacials et recordaré el que acabes de dir —va dirigir la mirada cap a Salikk—. Quant falta perquè puguem entrar en velocitat llum?

El gotal va examinar la pantalla de la computadora de navegació.

—Res. Podem fer-ho quan vulguis.

Teller va respirar profund i va exhalar lentament.

—Vegem si intenten seguir-nos per l’hiperespai.

***

—Aquesta nau és prou ràpida per acostar-nos-en?

Darth Vader va tirar del comandament cap a ell.

—És més ràpida que la mitjana, governador, però no tant com la seva, desafortunadament. Hem d'inutilitzar la corbeta abans que se'ns escapi.

Tarkin es va desesperar. Per ben armada que estigués la nau del senyor del crim, inutilitzar l’Agulla Carronya era molt més fàcil de dir que de fer. Si aquella nau era, en algun sentit, una mostra de la seva posició en l'hegemonia imperial, la seva tan esbombada bona reputació podia caure amb ella.

Estaven en els confins del Sistema Murkhana, molt lluny ja del planeta homònim, que ja solament era un record amarg. Vader i ell compartien els comandaments, el Senyor Fosc encaixonat en una cadira d'acceleració dissenyada per un ésser molt més petit i Tarkin en el seient del copilot. Crest i els altres soldats d'assalt estaven a la meitat de la nau, manejant els canons làser quàdruples.

Tarkin, que no havia compartit mai una cabina amb Vader, estava estupefacte davant les habilitats de pilotatge del Senyor Fosc. Encara que potser no hauria d'estar-ho.

La respiració lenta i rítmica de Vader omplia la cabina quan li va assenyalar un punt enfront d'ells, lleument a babord.

—Allà.

Tarkin no va veure res, solament foscor esquitxada d'estels. L'instrumental de la nau tampoc va percebre l’Agulla Carronya, que evidentment volava en manera ocultació. No podia imaginar com era capaç Vader de rastrejar la nau, però per una vegada es va acontentar amb la seva ignorància.

—Per què segueixen en el sistema? —va dir—. No poden haver segrestat la nau per anar a fer una passejada.

Vader li va mirar des de l'altre costat del monitor central.

—Confiaven que no podríem seguir-los. Hauran pensat dedicar un temps a familiaritzar-se amb l'instrumental.

—En aquest cas, ja deuen saber que els estem seguint.

—Per descomptat.

Tarkin va notar que Vader li queia millor, sobretot després del que havia passat en la caserna general dels Sugi. Quan van tenir constància que el Sergent Crest i els seus soldats d'assalt estaven en possessió dels codis necessaris per desenganxar amb la Depredadora de Parsecs, Vader es va venjar del capo mafiós per haver-li fet esperar. Tarkin va saber, pels sorolls ofegats que van començar a brollar del Sugi, que Vader estava fent aquella màgia fosca seva amb el polze i l'índex, aixafant-li la tràquea al mafiós. Per llavors, a més, els soldats d'assalt de l'ambaixadora havien entrat a la casa, llançant granades encegadores i descàrregues blàster que havien enxampat desprevinguts als sequaços Sugi. Vader els havia preguntat si estaven disposats a morir pel seu líder i quan van respondre disparant, va treure l'espasa de llum de tall carmesí de sota la seva capa. Tarkin havia vist diversos Jedi brandant espases de llum durant les Guerres Clon però mai a ningú amb tanta determinació ni amb resultats tan ràpids i letals. Dos soldats d'assalt havien mort en el tiroteig, però tots els Sugi ho havien pagat amb les seves vides. L'espasa de Vader va reduir a peces inservibles als droides de combat remodelats.

«L'ambaixadora li deu un gran favor», li havia dit Tarkin a Vader en aquell moment.

Ara li va dir:

—Estic segur que no ens van atreure fins a Murkhana solament per poder segrestar l’Agulla Carronya.

—Per què no? —va dir Vader—. Ocultació, potència de foc, velocitat —va fer una pausa, com si fora a preguntar alguna cosa però no va dir res més.

—No hi ha dubte que és única, però què planegen? Desmuntar-la i vendre-la per peces? Disseccionar-la i replicar-la? —Tarkin va sentir les paraules sortint precipitadament de la seva boca i es va controlar.

—Una flota d’Agulles Carronya? —va dir Vader, clarament confós.

Tarkin va fer un gest despectiu.

—No sense l'ajuda dels principals conglomerats d'enginyeria de la galàxia. És més, siguin qui siguin, ara tenen la corbeta i una nau capital.

—Està convençut que són els mateixos que van atacar Sentinella.

—Ho estic. Qualsevol amb el talent suficient per falsificar holovídeos amb naus i éssers i d'interrompre els senyals d’HoloNet ha de ser capaç també d'embolicar l’Agulla Carronya en un mantell de silenci, desactivant no solament el sistema esclau de la nau sinó també els seus diversos sistemes de comunicacions, inclosos els comunicadors i les ràdios de casc —va fer una breu pausa—. Els Vicealmiralls Rancit i Screed tenien raó quan deien que la partida només era part d'un pla més ambiciós. Si solament era un esquer, el pla encara està en curs.

—Llavors, digui'm com puc inutilitzar la seva nau, governador.

Tarkin va arrufar els llavis.

—Té un punt dèbil. Si podem fer que els lladres baixin els escuts, hauria de ser prou amb concentrar el foc en l'espina dorsal, on el fuselatge principal s'uneix a la balisa posterior. Mai vam aconseguir resoldre el problema de la protecció adequada del generador d’hiperimpulsió quan la bomba elèctrica alimenta els impulsors d'ions, els escuts deflectors i les armes. No és tant una fallada de disseny com un problema d'adaptació de la grandària de la nau en relació al seu armament. Ni tan sols en Flotes Sienar sabien què fer.

—Ho tindré en compte —va dir Vader, gairebé per a si mateix.

—Francament, Lord Vader, em preocupa més el que les armes de l’Agulla Carronya poden fer-nos a nosaltres quan intentem col·locar-nos per llançar una descàrrega blàster precisa.

—Això deixi-m'ho a mi, governador.

—Per ventura tinc elecció?

Vader va accelerar al màxim abruptament, allunyant-se del planeta més exterior del sistema i llançant la nau del senyor del crim cap a l'espai estrellat que havia assenyalat anteriorment. Però llavors va emetre un soroll gutural d'ira i frustració.

—Han saltat a velocitat llum!

A Tarkin li carrisquejaren les dents. La situació empitjorava per moments. En sistemes estel·lars sense estacions repetidores hiperespacials properes, els pilots havien de navegar mitjançant balises o boies, tret que la nau estigués equipada amb una computadora de navegació sofisticada com la de l’Agulla Carronya, capaç de traçar els salts molt abans d'arribar a la següent balisa, fins al mateix Nucli si era necessari. Segons el dispositiu menys desenvolupat de la Depredadora, en el Sistema Murkhana hi havia una dotzena de punts de salts i la majoria d'ells eren cap a altres sistemes de la Vora Exterior en els quals les balises seguien sent més abundants que les estacionis repetidores hiperespacials.

Vader va trencar el seu perllongat silenci:

—Han saltat, però no gaire lluny —va allargar la mà esquerra per introduir dades en la computadora de navegació.

Tarkin estava perplex. Llavors ho va entendre: Vader no estava rastrejant la nau. Estava rastrejant l'esfera negra que havia pujat a l’Agulla Carronya!

Així i tot, el seu optimisme va ser efímer, menyscabat pel record d'una cosa que Jova solia dir-li quan revertien la situació amb algun depredador, convertint-lo en presa en comptes de caçador.

«Quan estiguis seguint una presa, pensa: intenta escapar o va a buscar reforços? Busca potser un amagatall temporal des del qual tendir-te una emboscada o, mogut encara per la seva gana, ha decidit buscar una altra presa més vulnerable?».

Següent