Estrella a Estrella 2
El Nou Orde Jedi
# 9
Troy
Denning
Masegats, colpejats,
així com perseguits
i aclaparats, els
Jedi es mantenen dempeus davant la seva major adversitat.
L'Ànakin Solo, el fill de la Leia, té un pla, encara
que molt arriscat, constitueix
l'única esperança per a donar un veritable
cop a la invasió dels yuuzhan vong.
L'Ànakin,
en Jacen i la Jaina
Solo, els tres
germans són els líders de la força d'atac
que serà capturada i conduïda al cor del
territori vong.
CAPÍTOL 1
No era
estrany veure a Tsavong Lah al Summe Mos del Sunulok, com els oficials de la nau cridaven afectuosament al
menjador, per això va saber que el sobtat silenci que va recórrer a les taules
a la seva esquena tenia menys a veure amb ell que amb la persona que se li
aproximava. No es va tornar per comprovar qui era, això hauria implicat
curiositat, i ell no era curiós. El Mestre Bèl·lic va continuar estudiant l'atuell
de yanskac que estava davant seu amb els ulls posats en un suculent subjecte
amb una defensa d'espines dorsals de vuit centímetres. L'animal va semblar
adonar-se que l'estaven mirant i va mantenir en alt la seva cua enverinada,
però no va fer gest d'ocultar-se sota dels altres, com van fer els yanskac més
vells i savis. Aquest semblava digne, una autèntica criatura de Yun-Yammka.
Les
veus darrere d'en Tsavong Lah van passar dels murmuris al silenci, i es va
sentir com algú arrossegava els peus en caminar. Ell li va aixecar un braç per
indicar-li que esperés i després va portar ràpidament la mà al vas i va agafar
al yanskac per sota de la seva cua plena de pues. En comptes de lluitar per
escapar, la criatura es va aixecar i va clavar les espines dorsals en els dits
del Mestre Bèl·lic.
Dues
d'elles van punxar l'os i una altra es va allotjar en un artell, injectant verí
directament a l'articulació. Un riu incandescent va recórrer el braç d'en Tsavong
Lah fins a l'espatlla. El dolor era exquisit.
Encara
amb les espines clavades als dits, el Mestre Bèl·lic es va dirigir a la taula
dels condiments i es va enfrontar a les pinces del yanskac per a esbudellar-lo
viu. Després el va llançar al braser, encara movent-se, per cuinar-lo amb les
seves escates. Les entranyes van ser llançades a terra per als carronyers
netejadors kaastoag, que van començar a lluitar entre ells amb agullons i
tentacles. Tals eren els dons que els Déus concedeixen als forts: batalla, mal,
vida, mort. En Tsavong Lah va netejar la seva coufee en una gerra de venogel i es
va passar el tall pel palmell de la mà per santificar la daga, després es va
tornar per veure el nouvingut.
-Sí?
Per a
la seva sorpresa, no es tractava d'un missatger, sinó una espectacular jove,
ajudant de comunicacions, amb negres bandes d'honor cremades que creuaven les
seves galtes.
-Pots parlar,
Seef.
Ella
es va emportar un puny a l'espatlla oposada en senyal de salutació.
-Notícies
de Talfaglio, Mestre Bèl·lic.
En
comptes de continuar, va dirigir una mirada nerviosa als altres oficials del Summe
Mos.
-M'imagino
que els Jeedai s'han mostrat.
El
cruixit de les escates en trencar-se va informar a Tsavong Lah que el seu
yanskac ja estava cuinat. Va treure el menjar d'entre les flames amb les seves
pròpies mans. Cap oficial al Summe Mos pensaria tan sols a usar els tong d'os
disposats per a tal fi. Després va arrencar la cua, traient al mateix temps la
pell escamosa.
-A quants
refugiats han salvat?
-A tots,
el meu senyor, o gairebé -La Seef abaixà la mirada-. El bloqueig ha estat
derrotat, així com la nostra flota.
-Derrotada?
-En Tsavong Lah va agafar al yanskac per les espines dorsals i li va donar una
mossegada. La carn era ferma i picant, dissenyada pels cuidadors per ser
saborosa i nutritiva-. Estàs segura?
La Seef
va treure el seu coufee i li va oferir l'empunyadura.
-Em fa
vergonya portar aquestes notícies, però la visió dels sentinelles era clara.
Van atacar amb una flota moltes vegades més gran del que els nostres espies
deien que hi era, i van utilitzar armes que els nostres cuidadors encara estan
intentant analitzar -baixà la vista per no ofendre al gran Mestre Bèl·lic amb la
seva mirada mentre informava de les infortunades notícies-. Els seus
destructors estel·lars van ser capaços fins i tot de capturar una de les
nostres naus capitals, el Lowca.
-Intacta?
-Força,
em temo -Va contestar la Seef.
-Interessant.
Vull veure-ho.
-Els Txilab
de memòria que han enviat els sentinelles estan de camí en aquest moment,
Mestre Bèl·lic.
-No serà
necessari -En Tsavong Lah va posar a un costat el coufee-. Ho esperàvem.
-Ho esperàvem?
-La Seef semblava més sorpresa que alleujada.
-Per fi
els Jeedai han permès que les seves emocions els condueixin pel camí equivocat.
Encara
que des de la caiguda de Duro havia treballat perquè arribés aquest moment, es
va sentir estranyament decebut amb els seus enemics. Tenia millor opinió dels
seus adversaris, no creia que fossin tan fàcilment manipulables.
-Seef,
demanaràs als Lectors que descobreixin si els Déus afavoreixen dos agosarats
atacs, un per prendre Borleias i un altre per prendre Reecee.
-Reecee?
-Va exclamar un mestre tàctic que es trobava dret darrere d'ell-. Passaràs de
llarg les drassanes de Bilbringi?
-Per ara.
En Tsavong
Lah va posar una mà a l'esquena de la Seef i la va empènyer amb suavitat cap a
la porta, després va separar les pinces del seu yanskac. Les va obrir i va
alçar el seu braç prou perquè tot el món en el Summe Mos pogués veure-ho.
-Ha arribat
l'hora de preparar la nostra tenalla, els meus guerrers.
Ajuntà
les urpes.
-Estem
preparats per a la batalla de Coruscant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada