CAPÍTOL 2
Amb la
seva cara demacrada, els llavis fins, el nas molt trencat i un plaeryin bol
negre que mirava des d'una conca ocular reestructurada, en Nom Anor era el
yuuzhan vong més recognoscible de la galàxia, almenys per a un Cavaller Jedi.
La criatura emplomallada que saltava al seu costat era una cosa molt diferent.
Es movia sobre potes amb les articulacions invertides que li arribaven fins a
una mica més amunt de la cintura, tenia orelles llargues, antenes amb forma de
llevataps i delicats bigotis que vorejaven una ampla boca de simi. En Jacen mai
havia vist una criatura així però, tot i això, tenia la impossible sensació que
havia de conèixer-la.
La
cosa es va aturar a mig camí del seu destí, la rampa on Ganner havia insultat
sense voler als yuuzhan vong de la nau de rescat, i va girar el cap cap a ell.
Va mirar-lo directament, encara que ho feia a través de dues capes de membrana
de finestra i a dos-cents metres de distància.
Va
romandre immòbil, amb la vista fixa el temps suficient per provocar-li un
calfred, llavors va somriure astutament i es va allunyar aletejant per unir-se
a Nom Anor.
-No pot
haver-nos vist! -Va murmurar en Ganner al costat d'en Jacen. Però malgrat la
seva afirmació es va apartar per amagar-se encara més a l'ombra-. Va haver de
mirar cap aquí per casualitat.
-Notà
la nostra presència -Va dir en Jacen, baixant els electrobinoculars-. Més que
això, va notar la nostra aprensió.
No va
afegir que la criatura ho havia fet a través de la Força. La sorpresa que
emanava d'en Ganner suggeria que també havia arribat a la mateixa conclusió.
-Què us
passa a vosaltres? -Va preguntar la Jaina, unint-se a ells en l'entrada-. Us
percebo com si haguéssiu sentit la veu de l'Emperador! No em digueu que us
espanten uns pocs yuuzhan vong.
-Són més
que uns pocs -En Jacen li va passar els electrobinoculars a la seva germana.
Percebia les seves emocions de forma estranyament inconnexa, com solia passar
quan el combat era imminent, però no podia criticar la seva actuació. Quan els
insectes atordidors començaven a volar, sempre era la Jedi més segura i més
equilibrada de tot el grup d'atac. En Jacen ignorà la companyia de guerrers
yuuzhan vong que formaven davant la llançadora d'en Nom Anor i va assenyalar a
la cosa ocell-. Però el que em preocupa és la mascota d'en Nom Anor. Crec que
m'ha tocat amb la Força.
La
Jaina estudià a la petita criatura.
-Estàs
segur?
-Segur,
no -Va aclarir en Jacen-, però sí convençut.
-I jo -Va
afegir en Ganner-. Aquest somriure...
-Umm -La
Jaina arrufà les celles pensativa-. No et recorda a ningú les plomes?
-No deixo
de pensar que hauria -Va dir en Jacen-. Però mai he vist un ésser així.
-Perdona,
oblidava que avui dia el Servei d'Intel·ligència de la Nova República no
informa de res a l'oncle Luke. A l'Esquadró Murri hem vist alguns hologrames
molt interessants. Aquesta és la Vergere.
-Vergere?
-Va dir en Jacen amb un sobresalt.
Havia
estat implicada en un dels primers intents yuuzhan vong d'assassinar als Jedi,
però també havia estat qui va lliurar al seu pare les llàgrimes curatives que
van fer remetre la malaltia de la Mara. Els Jedi seguien discrepant si la Vergere
era amiga o enemiga, una simple mascota de l'assassina o una agent per dret
propi.
-O és la
Vergere, o és una altra criatura com ella -Va dir la Jaina-. I si t'ha tocat
amb la Força, podem assumir que era alguna cosa més que la mascota de
l'assassina.
En
Ganner va assentir.
-Va ser
ella la que ens va assenyalar a l'assassina.
-Jo no
estic tan segur -Va dir en Jacen-. Si ella era part del complot, per què li va
salvar la vida a la Mara? Per què no ha donat la veu d'alarma sobre la nostra
presència?
-Potser
estem equivocats -Va suggerir en Ganner-. Potser no ens ha sentit.
-Jo l'he
sentit a ella -Va insistir en Jacen.
La
seva discussió es va veure interrompuda per l'arribada de l'Ànakin i la resta
del grup d'assalt. Amb ells anaven en Welk i la Lomi, els dos Jedi Foscos, ara
vestits amb la seva pròpia armadura fosca i embolicats en els embenats bacta de
la la Tekli. Al Jacen li va avergonyir descobrir que desitjava que el seu grup
hagués conegut la identitat de la parella abans que el seu germà decidís sortir
en el seu rescat; estava segur que ho haurien intentat de totes maneres, però
després d'acabar amb la reina voxyn.
En
Ganner li va passar a l'Ànakin els electrobinoculars en el moment en què en Nom
Anor i la Vergere arribaven al seu destí. El desarmat yuuzhan vong que abans
havia reptat al grup d'assalt va aparèixer a la rampa i es va posar a parlar
amb Nom Anor. Quan la Vergere va intervenir per fer un comentari tallant, es va
encarcarar i la va saludar portant-se el puny a l'espatlla i la va incloure en
la conversa.
L'Ànakin
va dirigir els electrobinoculars cap a les tropes formades davant la llançadora
d'en Nom Anor.
-Quants...?
-Massa
per combatre'ls -Va respondre en Jacen. L'Ànakin ho va ignorar i va mirar a
Ganner. Més decebut que irritat pel seu gest, en Jacen es va empassar l'orgull
i va guardar silenci.
Després
de tot, el seu germà havia demanat informació, no consells.
-He comptat
cent quatre guerrers -Va dir en Ganner-, probablement tres escamots i un
oficial supervisor.
L'expressió
de l'Ànakin va romandre immutable, però en Jacen va sentir en ell una onada
d'ansietat. El primer pla ja havia fallat, i el segon s'estava enfonsant. Va
fer el que va poder per silenciar l'aprensió de l'Ànakin i impedir que afectés als
altres a través de la fusió de combat.
La Lomi
es va situar al costat de l'Ànakin.
-Podem
escapar pel camp d'entrenament. Té una sortida que dóna al laboratori.
En
Jacen va veure que en Welk empal·lidia, i va sentir el seu terror gràcies a la
Força.
-Què és
el camp d'entrenament? -Va preguntar en Jacen.
-És on
els yuuzhan vong ensenyen als voxyn a caçar-nos -Va explicar la Lomi. Aclucà
els ulls, clarament molesta per ser interrogada-. Serà perillós, però menys que
l'espaiport.
-I coneixem
el terreny millor que els ensinistradors -Va dir en Welk. Malgrat la seva por,
estava disposat a donar suport a la seva Mestra, potser perquè li feia més por
que els voxyn-. Els voxyn no seran cap problema, no per a la majoria de
nosaltres.
-A no
ser que els estudiants de l'Skywalker no estiguin a l'altura de la seva
reputació -es va burlar la Lomi amb un somriure desdenyós-. Tu decideixes, jove
Solo.
-La nostra
reputació és merescuda -Va dir l'Ànakin.
El
yuuzhan vong sense armadura va assenyalar a Nom Anor els calabossos on
s'amagava el grup.
-No crec
que li estigui dient on trobar la cabina del lavabo -Va dir en Ganner-. Les
coses es posen perilloses.
-Perilloses
no, només interessants -Va replicar l'Ànakin. Es va apartar de l'entrada i va
fer senyals a la Lomi perquè s'internés més en el cau de detenció-. Tu davant.
-Què estàs
fent, Ànakin? -li va dir en Zekk anant darrere seu.
En
Jacen va fer el que va poder per esmorteir l'alarma i indignació que entraven
en la fusió de combat, però els sentiments d'en Zekk eren massa potents. Es
vessaven sobre tot el grup, despertant enemistat i ressentiment en Raynar i l'Eryl,
i una cosa més letal en els barabels.
L'Ànakin
va mirar la fossa d'aterratge, on Nom Anor i la Vergere saludaven a les seves
tropes.
-Mai aconseguirem
envoltar l'espaiport. Cal seguir la Lomi per la zona d'entrenament.
-És una
Germana de la Foscor! -Va dir en Zekk-. No pots confiar-hi... Ni tan sols
hauries de portar-la amb tu!
-No tenim
una altra elecció, Zekk -Va dir en Jacen. Li alegrava tenir una oportunitat de
donar suport al seu germà, potser això faria que l'Ànakin li perdonés pel seu
error a bord del Mort Exquisida-.
Abandonar-los aquí seria el mateix que matar-los.
-Pitjor
-Va dir la Lomi, guiant-los més enllà de les cel·les de detenció-. No crec que
tingueu sabres làser de sobres, però potser sí una pistola.
-He dit
que us necessito, no que em fiï de vosaltres -Va dir l'Ànakin.
-Com vulguis
-Va dir la Lomi amb un somriure astut.
Va girar
per un passadís tan cobert d'arbres d'ysalamiri que al Jacen li va semblar
estar viatjant per la selva de Yavin IV. La fusió de combat es va interrompre
breument quan van entrar en una regió on els ysalamiri no havien olorat la
càpsula de feromones, i el passadís va desembocar en un conducte de corall
Yorik tan estret que fins la la Tekli haver de moure's de costat. De no haver
estat les parets cobertes per una manta relliscosa de rosada, en Lowbacca no
hauria pogut passar en absolut.
El
final del conducte donava a un bosc bastant clar format per arbres d'olor
amarg, copes caigudes i fulles amb forma de ganivet. En Jacen va veure, entre
el fi fullatge, que havien entrat en un gran corredor semblant a un congost, de
potser cent metres d'ample i la meitat de profunditat, amb un cel de lluminós
liquen enganxat al sostre, a sobre de les copes dels arbres.
La Lomi
es va aturar allà.
-Tingueu
les armes a mà. Els ensinistradors estaven entrenant a un ramat quan vau
arribar i ens van treure d'aquí a corre-cuita. Els voxyn podrien estar en
qualsevol part.
En
Jacen va mirar enrere. A l'estreta gola de corall Yorik.
-Per què
no en les cel·les de detenció?
-Els fongs
els hi impedeixen agafar-se a les parets i el passadís és massa estret perquè hi
passin.
Es van
detenir prou perquè en Lowbacca i en Ganner plantessin dues mines de detonita
al passadís, i van continuar endavant. En Jacen va restablir la fusió de combat
i li va sorprendre la discòrdia del grup. Les emocions estaven a flor de pell
amb tots els esdeveniments en contra i els nervis per una possible emboscada
voxyn.
La Lomi
guià al grup d'assalt pel sender i en un encreuament que en Jacen no havia vist
van baixar per un passadís. Els arbres es van tornar més foscos i densos, amb
branques embolicades en llargues barbes de tremolosa molsa. Tot just havien
donat cinquanta passos per aquesta zona quan darrere d'ells va sonar un esclat
esmorteït, seguit pel rugit encoixinat d'una pedra en caure.
-Detonació
de mina confirmada -Va dir 2-4S-. Nombre de baixes no disponible.
-Digues-nos
quelcom que no sapiguem -Va dir la Tahiri.
La Lomi
els va fer girar per diverses cantonades més. Els comentaris de la Tahiri es
van tornar més freqüents a mesura que el bosc s'espessia i es feia més i més fosc.
Dos coralites van volar sobre ells, van girar just a sota del sostre i van
baixar cap a la copa dels arbres.
-Presència
detectada -Va alertar 2-4S.
La Lomi
guià al grup per una zona pantanosa amb arbres de tronc escamós que
sobresortien de l'aigua verda.
-2-4S,
assegura la cruïlla -Va ordenar l'Ànakin.
-Afirmatiu
-Va respondre el droide.
Tot
just havien xipollejat al pantà un centenar de vegades quan el so del canó
làser del droide reverberà pel congost.
-Nau d'avantguarda
destruïda -Va dir 2-4S pel comunicador.
Els
trets van continuar un segon més fins que es va unir el rugent xiuxiueig d'un
volcà de plasma. En Jacen observà per entre les copes dels arbres el fosc disc
d'un coralita dirigint-se de costat cap a l'entrada del congost, del seu ventre
brollava un ventall de boira negra.
-Les màscares
respiradores! -Va cridar.
La
majoria dels membres del grup ja s'estaven posant les màscares, però els dos
Jedi Foscos només van poder mirar impotents als altres. La Lomi es va tornar
cap a l'Ànakin amb una mà estesa.
-Necessito
una màscara.
-Contingues
l'alè -Va dir en Zekk en to desagradable.
-I qui
ens guiarà si ella cau? -Va preguntar l'Alema.
La
twi'lek li va tirar la seva pròpia màscara usant la Força perquè caigués en
mans de la Lomi, i a continuació es va sentir, provinent de l'encreuament, el
rugit dels coets propulsors de 2-4S. En Jacen tornà la vista per veure el
droide elevant-se del pantà en una columna de foc groc, disparant al morro del coralita
amb tots els sistemes d'armament. El pilot enemic va replicar amb dues boles de
plasma al pit. CYV 2-4S va desaparèixer en una bola de foc blanc, però tot i
així se les hi va arreglar per llançar-se contra el coralita i connectar les
seves càrregues autodestructores.
Coralita
i droide es van desintegrar alhora en una fogonada de llum. La visió d'en Jacen
es va omplir de motes i l'ona de xoc el va tirar d'esquena contra l'aigua. La
mà forta de la Tenel Ka el va ajudar a aixecar-se.
Després
d'incorporar-lo, ella li va dir una cosa que no va poder sentir pel brunzit de
les orelles, però va poder reconèixer a través de la fusió de combat el seu sentiment:
La màscara respiradora no li serviria de res penjant de la mà.
En
Jacen se la va ajustar, una mica més que alterat per l'aniquilació de 2-4S. El
droide no només havia estat un camarada valuós i respectat, sinó que la seva
destrucció i la de 2-1S deixaven al grup d'assalt sentint-se molt més exposat,
com si el seu protector hagués desaparegut i els hagués deixat perquè se les
arreglessin sols.
Quan
va deixar de veure motes, en Jacen va poder distingir un núvol de greixós fum
desplaçant-se cap a ells pel congost. Sota ell flotava la mateixa boira fosca
que alliberava el coralita quan 2-4S la va destruir. Es va tornar per avisar
als altres i es va trobar amb l'Ànakin fent senyals a la resta perquè seguís
endavant, i llavors va sentir l'agitació familiar d'un voxyn en algun lloc
davant d'ells.
-Sang
de Sith! -La Tahiri empunyà el sabre làser amb una mà i la pistola amb
l'altra-. Quan ens sortirà alguna cosa bé?
Un
bosc de sabres làser va cobrar vida.
-Seguiu-vos
movent, mantinguem-nos davant d'aquesta boira fins que es dissipi.
Els
barabels es van inserir els micròfons per les orelles, es van deixar caure
sobre el ventre i van lliscar per l'aigua, propulsant-se amb les gruixudes
cues. La resta del grup es va posar els seus propis micròfons i van travessar
l'aigua seguint als companys de niu; uns empunyant les pistoles làser, altres
el sabre i alguns ambdues coses.
Tot
just havien recorregut vint metres quan un sonor ronc es va obrir pas entre els
arbres de davant, i en Jacen va sentir un esclat de sorpresa en la Bela.
La
barabel saltà de l'aigua com un coet, pegant el cos contra el tronc d'un arbre
proper i començant-se a enfilar cap a la copa. Darrere d'ella va aparèixer el
morro pla d'un voxyn, obrint els llavis per escopir àcid. Un granissat de trets
làser va convergir al cap de la criatura.
Molts
van donar a les seves escates i van rebotar inofensius, però diversos més van
cremar o es van enterrar en el teixit tou del voltant dels ulls i les ranures
de les orelles. En Ganner i l'Alema van saltar cap endavant i li van tallar el
fumejant cap amb el sabre làser, deixant que el monyó del coll desaparegués
sota la superfície de l'aigua.
-L'he
trobat! -Va cridar la Bela, deixant-se caure de tornada al pantà.
Els
tres barabels van trencar en un atac de xiuxiuejos dins de la màscara
respiradora. Llavors la cortina de boira va arribar fins a ells i gotetes de
vapor negre van començar a fondre's en l'aigua.
-Alema,
Welk, a l'aigua! -Va cridar en Jacen.
L'Alema
ja estava sota l'aigua per quan va acabar de cridar, però, en no ser part de la
fusió de combat, en Welk va ser més lent. Va mirar al seu voltant, confús per
un moment, es va adonar del que passava i es va tirar sota l'aigua, només per
sortir a la superfície segons després, immòbil i surant cap per avall.
La Lomi
va usar la Força per portar-lo fins on era ella i el va sostenir per sobre de
l'aigua mentre la la Tekli l'examinava.
-La seva
respiració és regular -Va dir la chadra-fan-. Crec que només està...
Va
interrompre la frase en experimentar, com tots els altres en la fusió de
combat, un sobtat atac de pànic provinent de l'Alema.
-Creus
que...? -Va preguntar la Lomi, sense saber el que sentien els altres-. Es
recuperarà, o estic...
La va
interrompre l'espurneig del líquid convertint-se en vapor quan l'Alema va
connectar el sabre làser sota l'aigua. La twi'lek saltà de l'aigua embolicada
en un núvol de vapor, usant la Força per saltar cap enrere en l'aire sobre en Ganner.
-Un altre
voxyn! -Va cridar l'Alema, senyalant-. Em va agafar per... la...
Els
seus ulls es van tancar abans que acabés de parlar, i va caure a l'aigua
d'esquena. En Ganner i la Bela van encendre el sabre làser i van començar a
retrocedir d'esquena, colpejant l'aigua mentre es movien. En Jacen es va
concentrar a silenciar els pensaments negatius del grup i a mantenir eficient
la fusió de combat, mentre l'Ànakin usava la Força per a levitar a l'Alema fora
de tot mal i dirigir-la cap a la Tahiri.
-Emporta-te-la
-L'Ànakin va assenyalar cap enrere, al tèrbol bosc on els havien trobat els coralites-.
Emporta't la Lomi i la la Tekli i espera'ns en terreny sec.
-Jo? -La
Tahiri va deixar que la twi'lek es mig s'enfonsés en l'aigua abans d'usar la
Força per mantenir-la flotant-. Per què he de ser jo qui...?
-Perquè
l'Ànakin t'ho ha ordenat -Va dir en Jacen. Va allargar una mà cap al lloc on
havia caigut l'Alema i va treure el seu sabre làser de l'aigua, posant-li a
continuació a la mà d'ella-. No és moment per gelos, Tahiri.
-No estic
gelosa -Va saltar la Tahiri-. És que no m'agrada que m'apartin com si fos una
criatura.
Després
de dir això, va fer un senyal a la Lomi i a la la Tekli, va agafar l'Alema i es
van retirar congost amunt.
En
Jacen va activar el seu propi sabre làser i es va dirigir cap als altres que
seguien buscant els voxyn, però va veure als barabels desplegant-se pel canal
amb un grapat de granades de concussió i es va adonar que la seva idea era molt
millor.
-Tothom
enrere -Va ordenar l'Ànakin, aprovant el pla fins i tot abans que ho
suggerissin els barabels-. Compte amb aquests arbres, no volem que caiguin a sobre
de ningú.
Els
barabels van començar a llançar les granades en trios simultanis, començant per
la major distància que van suposar que podien haver recorregut els voxyn, per
després anar escurçant. En Jacen sentia un impacte en les cames cada vegada que
una columna d'aigua saltava a l'aire. En el segon llançament, tres voxyn van
treure el cap a la superfície, surant amb ulls vidriosos i orelles ensangonades.
En Ganner i en Lowbacca van usar el sabre làser per rematar a les atordides
criatures.
-I van
quatre -L'Ànakin desactivà el seu sabre làser-. La gossada sencera.
-Potser,
però seria millor assegurar-se'n -Va dir la Tenel Ka, mirant en direcció al
Jacen-. Sents algun més?
En
Jacen buscà intentant localitzar alguna criatura més. Va necessitar un moment,
però al final va localitzar un grup gran de presències a diversos centenars de
metres congost amunt.
-N'hi ha
més -informà-. Mitja dotzena, almenys. Semblen atordits i temorosos.
-Bé -Va
dir la Tenel Ka-. Llavors ens donaran temps per anar en direcció contrària.
L'Ànakin
va assentir i el grup d'assalt va fer mitja volta. A vint metres de la cruïlla,
van trobar la Tahiri i el altres corrent cap a ells.
-No!
Cal anar per aquí! -La Tahiri assenyalava cap a on estaven els voxyn-. En Nom
Anor i el seu ocell vénen cap aquí amb cent yuuzhan vong!
-I què
més? -es va queixar en Raynar. Es va colpejar el front amb la mà i se la va
passar pels rossos cabells-. Queda alguna cosa més que pugui sortir malament?
En Zekk
mirà la Lomi, i es va apartar negant amb el cap com dient que el que els
passava era conseqüència de tractar amb Jedi Foscos. En Jacen es va adonar que,
quan pogués, hauria de parlar amb ell sobre l'impacte que tenia en la fusió de
combat, però l'Ànakin va semblar ignorar el creixent fatalisme que s'apoderava
del grup d'assalt.
L'Ànakin
va semblar no sentir a Raynar i va posar una mà a l'espatlla de la Tahiri
mentre somreia a l'estil dels Solo.
-Això no
és problema.
En Lowbacca
va rugir una pregunta, que M-TD va traduir amb gairebé precisió com:
-L'amo
Lowbacca vol preguntar si t'has tornat boig.
-Això ja
va passar fa molt -Va respondre la Jaina, sense riure's-. I si està pensant en
el que jo estic pensant, és prou boig com perquè pugui funcionar.
En Jacen
va acudir a la seva germana, buscant compartir amb els altres l'espurna
emocional positiva de la qual semblaven néixer les seves paraules, però només
va descobrir el mateix embotiment en combat d'abans.
-En què
estàs pensant? -Va preguntar, procurant que no se li notés la preocupació.
-En una
emboscada -Va dir la Jaina.
L'Ànakin
va assentir i va assenyalar quatre arbres al seu voltant.
-Aquesta
serà la nostra zona d'emboscada. Sorprendrem als yuuzhan vong per darrere i els
dispararem des de costats contigus, disparant des de dalt per darrere i per
baix des d'un lateral.
La
fusió de combat seguia sent prou tancada perquè no hagués de dir més.
Els
encarregats de disparar van córrer als seus llocs assignats, els humans
dispersant-se en l'aigua al llarg de la paret del congost, mentre en Lowbacca
pujava als arbres a Jovan Drark i els barabels es dispersaven pel canal. La la
Tekli va emprar la Força per levitar a l'Alema i a Welk a arbres que estaven
fora de la zona d'emboscada. En Jacen es va situar just a la cantonada de
l'angle, on estaria el més a prop possible de tots en la fusió de combat.
La Lomi
es va acostar a l'Ànakin, que estava aturat a l'aigua a cinc metres d'en Jacen.
-Molt impressionant,
jove Solo. On vols que em posi jo?
-A una
banda. Segueixes desarmada.
-Un
Jedi mai està desarmat, Ànakin -Va dir ella amb un somriure sarcàstic-.
Prefereixes que utilitzi un làser o el Costat Fosc?
L'Ànakin
va sospirar i va usar el comunicador per demanar-li a Lowbacca que li passés el
cinturó de granades i el rifle G-9 de l'Alema.
-No pots
fer això, Ànakin! -Va protestar en Zekk, cridant tant que l'Ànakin va poder
sentir-lo fins i tot sense el comunicador.
-Això no
ho decideixes tu, Caça-recompenses -Va dir l'Ànakin-. La cosa pot posar-se
lletja i té dret a defensar-se.
-Digues
que en Welk i jo prometem no fer servir el Costat Fosc mentre estiguem armats -Va
dir la Lomi, amb un somriure desdenyós-. Això hauria de tranquil·litzar-lo.
L'Ànakin
li va transmetre el missatge.
-Suposo
que el següent serà incloure'ls en la fusió de combat -Va dir en Zekk amb
sarcasme.
Pel
canal de comunicacions els hi va arribar un espetec d'advertència i els Jedi
humans es van submergir en l'aigua del pantà, recorrent a l'oxigen de les
màscares per respirar. No van trigar gaire a sentir la tensió dels que estaven
en els arbres que veien acostar-se a l'enemic, encara que aquesta sensació es
veia superada per les objeccions que sentien en Zekk i algun altre per tenir
entre ells a un Jedi Fosc armat. Encara que en Jacen tampoc estava especialment
content amb la situació, era un alternativa preferible a què recorreguessin al
Costat Fosc. Va fer el que va poder per subordinar el ressentiment d'en Zekk i
va mantenir les emocions dels altres centrades en el que tenien entre mans,
però la discòrdia perjudicava la seva efectivitat en combat. Podia notar-ho.
Per fi
va arribar a les seves oïdes sota l'aigua, el feble xipolleig dels yuuzhan
vong, i una erupció d'alegria provinent dels barabels va fer saber a tots que
era el moment d'atacar. En Jacen va sortir a poc a poc l'aigua i va veure una
massa de guerrers enemics movent-se entre els arbres amb massa tranquil·litat,
aparentment convençuts que ni tan sols els Jedi atacarien estant en un
desavantatge de més de cinc a un.
Era
obvi que no havien investigat a la família Solo. En Jacen armà la granada de
fragmentació que tenia a la mà i la va llançar enmig dels encara desprevinguts
yuuzhan vong, després va aixecar els repetidors làser T-21 i va obrir foc.
Els
yuuzhan vong van reaccionar com els guerrers entrenats que eren. No es van
espantar ni es van sumir en una confusió impotent, ni tan sols mentre el pantà
esclatava amb metralla i queien trets làser per tot arreu. Els oficials van
començar a bordar ordres, i van ser promptament abatuts per la carrabina, el
letal rifle de franctirador d'en Jovan Drark. En Jacen va entreveure a Nom Anor
cridant a un víllip d'espatlla prop de la rereguarda de la companyia i li va
apuntar amb el seu G-9, però no va aconseguir animar-se a disparar, almenys no
a l'instant. Una cosa era atacar un enemic impersonal en la necessitat de la
batalla i una altra molt diferent assassinar un enemic tan menyspreable.
En
Jacen ho havia après a Duro, quan es va veure obligat a actuar per impedir que en
Tsavong Lah matés la seva mare, que un Jedi era lliure de -no, tenia
l'obligació- protegir als altres del mal.
Però
apuntar a una persona específica mogut per la ira seguia semblant-li un assassinat,
i usar la batalla com a excusa per cometre un acte tan sinistre el sender del
Costat Fosc.
Abans
que pogués resoldre el conflicte, la Vergere va sortir des de darrere d'un
arbre i es va situar entre en Jacen i el seu objectiu. En Jacen alçà l'arma,
enfocant la mira al cap d'en Nom Anor. La Vergere el va mirar amb els seus ulls
ametllats, les seves mirades es van creuar i agafà l'Executor per posar-lo fora
de perill rere d'un arbre.
En
Jacen va prémer el gallet i va veure com el seu tret travessava inofensivament
el pantà, abans de desviar el canó per tornar a apuntar la seva arma cap el
gruix del combat.
Amb
els oficials morts i les armadures de cranc vonduun esclatant al seu voltant,
els guerrers yuuzhan vong van buscar refugi sota l'aigua. Algú va dir concussió
pel comunicador i en Jacen va deixar de disparar per agafar una granada del
cinturó, i llavors es va adonar que no sabia qui havia parlat. Era evident que
la fusió de combat s'estava ressentint.
-Dos segons
de demora -comunicà l'Ànakin-. Armeu-les.
En el
temps que en Jacen va necessitar per armar-la amb el polze, els yuuzhan vong
van començar a reagrupar-se, i almenys dues dotzenes van començar a sortir de
l'aigua cobrint-se darrere arbres o troncs caiguts.
-Llanceu-les.
En
Jacen va llançar la seva granada al centre de la zona d'emboscada igual que
tots els altres, després alçà el làser i tornà a disparar. La superfície del
pantà es va corbar cap amunt, i molts yuuzhan vong van aparèixer surant,
sagnant per ulls i orelles, mirant al cel sense veure.
Dolls
constants d'insectes atordidors van començar a brunzir des de darrere dels
arbres rere dels que s'amagaven els supervivents, i en Jacen va sentir gemegar
a diversos Jedi quan van encaixar els impactes amb els seus micos blindats. En
algun lloc més avall, un sabre làser cobrà vida, i en Ganner avançà, derrocant
insectes del cel.
-Ganner!
-li va cridar l'Ànakin pel comunicador-. Què fas?
-No podem
deixar que ens localitzin -Va replicar.
La Lomi
va avançar també, movent-se i girant el cos mentre esquivava els insectes atordidors,
omplint l'aire amb les brillants fogonades del seu làser a mesura que
desintegrava insectetalladors. El seu avanç com a mínim va impressionar als
yuuzhan vong, que van començar a concentrar el foc a ella.
-Espera!
-Va dir en Jacen pel comunicador. No tenia cap dubte que podien atacar en massa
i escombrar la patrulla, però no creia que poguessin fer-ho sense tenir
baixes-. Puc liquidar-los -Va sentir que en la ment de l'Ànakin es formava una
pregunta, i li ho va explicar-. Els voxyn, crec que puc utilitzar-los.
-Creus?
-Va preguntar l'Ànakin.
-Puc
-li va assegurar en Jacen.
L'Ànakin
va dubtar un moment.
-Endavant,
intentem-ho.
En
Ganner i la Lomi van retrocedir per posar-se a cobert, i en Jacen va buscar als
voxyn que havia sentit abans, recorrent a la Força per calmar-los i fer-los
pensar que no hi havia res a témer en el terreny que tenien davant seu.
Els
voxyn van respondre gairebé massa bé. Tot el grup d'assalt va experimentar una
pertorbació ansiosa en la Força quan les bèsties van intentar localitzar-los, i
en Jacen va sentir llavors que les criatures començaven a baixar pel congost
cap a l'emboscada. Tots dos bàndols intercanviaven ja trets de forma més
esporàdica, els yuuzhan vong acontentant-se amb esperar a cobert, en l'errònia
creença que aviat arribarien reforços, i els Jedi deixant que ho creguessin. En
Jacen pensà en comunicar-se amb Jovan i dir-li que fes una ullada a Nom Anor i la
Vergere, però va decidir que no. Estava massa a prop de la frontera del Costat
Fosc.
Menys
d'un minut després, un yuuzhan vong va llançar un lladruc de sorpresa, clapotejant
després horriblement quan un voxyn el va arrossegar sota l'aigua. Diversos
yuuzhan vong més van cridar quan les criatures van passar pel seu costat, però
només dos van emetre crits que suggerien que havien estat atacats. En Jacen es
va adonar que als voxyn els interessaven els posseïdors de la Força de més
avall.
-Fora de
l'aigua, ja! -Va exclamar pel comunicador.
Quan
els seus companys Jedi van usar la Força per propulsar-se als arbres, en Jacen va
activar una granada de fragmentació i la va llançar al pantà. Encara que no era
tan potent com una de concussió, generaria l'ona de xoc que necessitava per als
seus fins. Va esperar que la granada explotés, i va acudir als voxyn per
animar-los a culpar de l'atac a qualsevol cosa que pogués haver-hi a l'aigua.
Diversos
yuuzhan vong més van cridar. Uns pocs fins i tot van sortir del seu refugi per
a ser abatuts per en Jovan i els barabels, però encara va quedar més d'una
dotzena a cobert que seguia llançant insectes atordidors contra els arbres. En Jacen
pujà al seu torn a un arbre, va interrompre la fusió de combat, que tampoc és
que estigués funcionant molt bé, i es va concentrar només en els voxyn. Va
llançar una altra granada de fragmentació i va urgir a les criatures a atacar
al que pogués haver-hi a l'aigua.
Els
atacs dels yuuzhan vong van anar disminuint a mesura que es dedicaven a
combatre als voxyn. Un grapat d'ells va intentar pujar als arbres com havien
fet els Jedi, però al no tenir la Força per impulsar-se no van poder fer-ho amb
la rapidesa suficient per escapar dels seus perseguidors. En Lowbacca i els
barabels van aprofitar la distracció per saltar entre les copes dels arbres i
atacar des de les altures. Aviat es van trobar disparant només als voxyn, i
unes poques granades de concussió van treure a la superfície a l'última de les
criatures.
En
Jacen es va deixar caure de tornada al pantà, sense sentir-se precisament
culpable per haver atret a les criatures a la seva mort, però tampoc molt
noble. Potser en Zekk tingués raó, pot ser que amb la simple presència de la Lomi
n'hi hagués prou per tacar a tot el grup d'assalt.
En
Jacen seguia reflexionant sobre això quan l'Ànakin va arribar fins a ell
acompanyat de la Tahiri, els dos somrient d'orella a orella.
-Ha estat
astral! -Va dir la Tahiri, agafant al Jacen del braç i empinant-se per besar-li
a la galta.
-Ben fet
-L'Ànakin li va donar un copet a l'esquena al Jacen, i hi va haver més calidesa
en el gest que en tot el que havia passat entre ells des d'allò de Centràlia-. Avui has salvat molts Jedi.
En
Jacen s'hauria sentit bé al respecte, d'haver acabat ja el dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada