Mort a les Catacumbes (i II)

Anterior

II

Minuts després, el laboratori va saltar a la vista quan van arribar al cim d'una duna.

-Tant de bo tinguéssim temps per aconseguir roba neta -va dir ella. -Estic destil·lant pols per cada porus -. No volia imaginar-se com lluïa. Després es va preguntar per què la preocupava.

-Per a mi, -va replicar en Pandoor - sembles un àngel.

La Jyl va sentir ruboritzar les seves galtes.

-Un agradable conversador, també. Vostès els contrabandistes sempre ho són.

-No em vaig proposar ser un contrabandista.

-Conec totes les històries. Vens d'una llar descomposta, ets un rebel en contra d'un sistema injust o estàs guanyant la quota per treure a la teva germana de l'esclavitud?

-De fet, -va dir -sóc estudiant graduat en Xenoarqueologia de la Universitat de Ketaris. Però quan la Universitat va fer fallida, es va dur la meva carrera acadèmica amb ella. De la Xenoarqueologia al contraban és una ruta més directa del que et puguis creure.

-Especialment si et perds les classes d'Ètica.

Ara eren al laboratori principal. Tot i que la porta principal estava oberta, el lloc era fosc. De qualsevol dels costats del corredor, la Jyl va veure diverses espurnes de llum de les consoles, però sense moviment. Invocant la Força, no va sentir vida a l'interior, però no s'hauria preocupat per apostar la seva en aquella suposició.

Després de diversos segons, la Jyl va aixecar uns quants còdols amb la Força i els va llançar a l'interior. Les pedres van saltar pel pis, però no van provocar cap commoció.

-Crec que és segur -va dir la Jyl, esmunyint-se cap a l'interior. -Ella no esperava que tornéssim. Un laboratori buit no necessàriament indica problemes. Una fàbrica atrapa-babaus sí.

-Bellesa abans que edat -va dir en Pandoor.

la Jyl va córrer al tauler de comunicacions i ràpidament va cridar a la fragata de la República.

-No tenen cap notícia de cap intent de passar el bloqueig -va dir, minuts més tard. -La Frayne encara està al planeta.

-Això és alguna cosa -va dir en Pandoor. -Em preocupava que s'hagués esfumat.

-No vaig pensar que estiguessis així de preocupat per ella.

-No ho estic, però podia haver esclatat la meva nau amb ella.

-No tindràs cap necessitat d'una nau allà on vas -. En Pandoor no va tenir cap resposta a això.

Activant la pantalla principal, la Jyl va identificar ràpidament la lectura tecnològica que la Frayne li havia mostrat anteriorment.

-Aquí està ella.

-No realment -va dir en Pandoor, inclinant-se darrere d'ella i operant a la consola.

-Ella va provocar un 15 per cent desplaçament diferencial en les lectures. Pots buscar aquestes coordenades durant dies i no trobar-la -. El mapa hologràfic se sacsejava, es posava en blanc, i després parpellejava de nou, mostrant diferents lectures breument. -Allà és on ella està -va assentir en Pandoor, assenyalant cap a la llum més brillant.

-Més li val -va dir la Jyl. -És un estrany lloc per a un amagatall de tecnologia Geonosiana.

-És per això que em necessites. Conec tota la seva operació, però no puc fer res bé des d'una cel·la de la República.

-Està bé -va dir la Jyl, després d'un llarg moment. -Però a la primera que intentis alguna cosa...

-No hi haurà primera vegada -va dir. En Pandoor va llançar una mirada al voltant del cavernós laboratori mentre sortia. -Tot aquest planeta m'espanta.

-Ho sé. Tota aquesta tecnologia... però està tota oculta, és tota clandestina. Alguna cosa va malament.

-Veus? -En Pandoor va somriure encantadorament. -Tenim molt en comú.

-Tots dos som formes de vida basades en carboni -va replicar la Jyl -Només això.

Van agafar un petit transport de tropes cap a les coordenades indicades i es van trobar enmig d'un tros de desert compost per res més que de sorra, excepte per una cosa.

-L'amagatall ha d'estar sota d'aquella estalagmita -va dir la Jyl -Anem-hi.

-Crec que faria bé suggerint que esperéssim fins que arribin alguns soldats clon com a reforços.

-No -va dir ella, amb un somriure macabre. -No vull donar-li més temps.

-Almenys li vaig treure un somriure -va dir en Pandoor, seguint les seves petjades a la sorra. -Això és un començament.

L'estalagmita era una enorme protuberància de roca creada quan el planeta estava en els seus inicis, milers de segles abans. Malgrat la seva edat, la seva superfície semblava tan rocosa i estèril com el dia en què es va formar.

-Hi ha d'haver un punt d'accés -va dir la Jyl, movent-se lentament al llarg de la llosa de roca, els seus llargs dits lliscaven per entre l'escarpada superfície. -Sí, mira aquí.

Es va acostar llavors a una superfície de pedra, aparentment, la va travessar i va desaparèixer.

-Ei! -Va dir en Pandoor, aproximant-se ràpidament al mateix punt sense trobar res.

-On ets, Àngel?

-Aquí -va emergir la veu de la Jyl, retrunyint en la nit. En Pandoor va encendre la seva llanterna a l'àrea, i va veure que el que semblava una corba natural de roca, que de fet eren dues capes, ocultant un estret tall d'espai entre elles, la Jyl va mirar el raig de llum que ballava davant seu. -Baixa-ho - va dir. -La Frayne ha d'estar aquí baix. I apaga aquest llum, prendrà molt més temps perquè s'ajustin els teus ulls.

En Pandoor va accedir, reticentment. L'escletxa era bastant apropiada, fins i tot per la seva prima figura. Un cop va passar l'entrada, l'escletxa es va eixamplar donant cap a un corredor bastant llarg de roca natural volcànica. -Un perfecte amagatall -va dir, la seva veu ressonava a les parets. -Pots amagar el que sigui aquí.

-Això és el que temo. - Va replicar solemnement la Jyl. -Mantinguem els llums apagats, i el soroll al mínim.

-El que diguis, Àngel.

-Aquesta classe de soroll és al que em refereixo.

-Ho sento... Jyl. - Va dir. Però no va sonar afligit.

Les parets de la caverna emetien una espècie de fosforescència en què era fàcil distingir més formes que detalls. Tot i això, la Jyl esperava que ell la fes enfadar.

-Et dirigiràs a mi com a Jedi -va dir fermament.

-Ho sento, Jedi Somtay.

Van prosseguir lentament, la Jyl anava endavant amb la Força, confiant en sentir alguna mena de vida que pogués estar esperant a dins. Però tractar de diferenciar entre la fauna nativa i la vida que tingués intents hostils era inútil. Tot en aquest planeta semblava hostil.

Just després va venir un cop de porra, com si colpegessin un meló.

-Què va ser això? -Va preguntar la Jyl.

-Només una pedra que li he donat una puntada -va respondre en Pandoor.

-Estàs segur? Això no va sonar com una pedra, va ser... més humit, com si estigués ple de líquid o... -Estimulada per una sobtada sospita en el que va ser la Força o els seus instints natals, va activar la seva llanterna.

Allà hi havia la Dra. Frayne, o almenys el seu cap.

-Va ser decapitada per alguna cosa llarga i filosa -va dir la Jyl, després d'un examen superficial. -Això és tot el que puc dir sense un laboratori. Potser el seu cos oferirà algunes pistes.

-Si el podem trobar -va dir en Pandoor, prudentment, des de l'altre costat de la caverna. -No va quedar molt d'ella.

L'altra única evidència que la Frayne havia estat present era el seu equip, que havia estat escampat per tota la cambra.

Al voltant de la caverna hi havia taques de sang de diverses mides. A la tènue llum de la caverna, la superfície de la sang semblava moure's, com si tingués la seva pròpia harmonia.

En Pandoor es va agenollar per examinar aquest fenomen, però la Jyl va agafar el seu canell amb fermesa.

-No toquis això -va dir la Jyl. En Pandoor va veure que la sang estava coberta pel que devia haver estat milers de petits insectes, pul·lulant pel que a primera vista semblava com un patró aleatori, però era massa determinat per ser insignificant.

-Rogas -va dir. -Insectes ferotges.

En Pandoor va assentir.

-Sí... alguns científics especulen que els geonosians estan embolicats d'ells.

-L'evolució ho ha fet bastant bé amb ells com són -va replicar la Jyl. - Si se t'abalancen, no tindràs massa temps per preocupar-te. Però ells no van matar la Frayne.

-No, això va ser una altra classe d'animal -va dir en Pandoor, la seva llanterna es movia només una mica.

-Probablement el va molestar en el seu cau.

El més probable és que va ser posat aquí per vigilar el que els geonosians van deixar -va dir la Jyl, classificant ràpidament els continguts erràticament distribuïts d'una motxilla. -Veus?

De l'altre costat de la cova arribava un xiuxiueig i un tímid fulgor turquesa a la fosforescència. La Jyl es va capgirar, sobresaltada.

-Vaig trobar el teu sabre de llum, Àngel -va dir en Pandoor amb un to molt tranquil. El movia enrere i cap endavant, acostumant-se a la torsió que l'arma adquiria quan estava activada. Va tallar una inofensiva estalactita, escampant els seus fragments per tota la caverna. -Ja veig per què vostès els Jedi prefereixen aquesta arma -va dir, en el mateix to. -És... únic.

-Dóna'm això -va exigir la Jyl, carregant cap a ell.

Per un moment, els ulls verds d'en Pandoor van brillar en el centelleig de la fulla de llum. Les seves mirades es van trobar en la foscor de la caverna, en Pandoor va somriure i va desactivar el sabre de llum.

-Per descomptat, Angel -va dir, amb una cordial somriure, lliurant-li l'arma.

Ella la va agafar i va deixar anar un sospir, mentre en Pandoor va aixecar la seva altra mà, mostrant el seu blàster. -Puc quedar-me amb això? -Va preguntar, amb exagerada cortesia.

-Em temo que el pots necessitar -va dir la Jyl. -Seguim, però anem amb compte.

***

La cosa estava sobre ells com un vent amb dents. El seu pas apressat va empènyer a Pandoor a un costat, on va quedar quiet i immòbil. La Jyl es va aturar, però de totes maneres es va tornar cap a ella, percebent la seva olor.

Les seves dents brillaven com ganivets en la feble llum de la cova. Els quatre ulls es van dilatar i es van estrènyer en aquell cap en forma de pala, mentre les seves fosses nasals s'estremien. Les seves llargues urpes estaven completament esteses.

La cua del nexu es recargolava de costat a costat tan mandrosament com la seva actitud. Després va saltar.

Encara ajudada per la Força, la Jyl amb prou feines va aconseguir evitar-ho. El xiuxiueig del seu sabre de llum gairebé s'ofega en el moderat udol del predador que retrunyia a les parets de la caverna.

Ella va amenaçar a la dreta i després va anar cap a l'esquerra, elevant el seu sabre. Però la criatura va aconseguir alterar el seu curs i el sabre de llum va tallar més o menys un centímetre del seu pelatge.

L'olor a pèl cremat es va elevar per sobre la caverna mentre la Jyl es va moure cautelosament cap enrere, movent lentament la fulla del sabre de llum cap enrere i cap endavant.

-Pandoor? -Va xiuxiuejar. -Naj! -Però no va obtenir cap resposta, i no es va atrevir a treure-li els ulls de sobre del nexu, ni tan sols per explorar la calor que lentament li baixava des de la cama. El nexu li havia colpejat, ella va usar la Força sobre l'artèria més propera a la ferida per aturar el sagnat i anestesiar el dolor.

Els músculs de les potes del nexu es van ajuntar per preparar-se a saltar de nou, però just abans que pogués saltar un abrasador tret de làser des de fora del camp de visió de la Jyl va fallar. La bèstia es va voltejar, tant confosa com enutjada, cap a Pandoor, qui va disparar el seu blàster de nou.

-El teu torn -va dir, avançant cap endavant.

La Jyl va invocar la Força, estenent la seva mà dreta paral·lela al pis de la caverna. Els fragments de l'estalactita que en Pandoor va destruir es van aixecar i van volar cap al nexu, mentre la Jyl avançava dos passos cap endavant.

El nexu rugia mentre ells continuaven el seu atac conjunt, girant el seu cap d'un blanc a l'altre, confós per la conducta d'ells.

La Jyl va pensar ràpid. Tot el que necessitava per allunyar el nexu era donar-li un bon tall amb el seu sabre de llum, però apropar-se prou per atacar també la posava en perill. I el nexu era probablement més ràpid que un Jedi o, almenys, més ràpid que ella.

Finalment en posició, la Jyl va encendre i apagar ràpidament diverses vegades el seu sabre, cridant al monstre.

El nexu va saltar cap al blanc més sorollós i proper. La Jyl va saltar cap endavant i girà en l'aire, caient sobre el nexu. Li va fúmer una puntada, el seu peu li va donar al nexu a les costelles i l'estómac, enviant-lo més enllà del que havia intentat saltar, i sense més control de la seva direcció.

Malgrat aquesta interferència, el nexu rodà a una posició dreta en l'aire, caient gràcilment al pis. El seu cap girava d'un enemic a l'altre, i després es va encongir mentre una convulsió onejava el seu àgil cos. Va baixar el seu maluc, preparant-se per un altre salt, llavors voltejà abruptament el seu cap i va començar a mossegar-se a si mateix.

Fins i tot en la feble luminescència de la caverna, la Jyl va poder veure la foscor estenent-se com una ombra sobre el nexu. Una criatura d'instint, sabia quins perills havia d'evitar a Geonosis, a risc de morir, però la puntada de la Jyl havia canviat la seva direcció, i havia anat a un lloc que mai s'hauria atrevit a anar voluntàriament.

El nexu va rugir de nou mentre els rogas carregaven contra ell, abandonant la freda sang del pis de la caverna per una presa més fresca i càlida. El nexu es llançava contra les parets de la cova, rodant pel pis, traient-se trossos de la seva pròpia pell amb les seves urpes, tractant de retirar la multitud de petits predadors que l'havien envaït.

A l'altre costat de la caverna en Pandoor apuntà amb el blàster al nexu.

-No! -Va xiuxiuejar la Jyl. -No els hi recordis que som aquí!

El nexu va romandre quiet per un instant abans d'abandonar la caverna, en la més profunda foscor, mentre els seus agonitzants udols finalment es van esvair.

-Sembla que l'estratagema va ser bona idea -va dir la Jyl.

-Fem bon equip -va dir en Pandoor. -Estàs bé?

Ella va mirar la seva ferida. Una prima línia vermella baixava per la seva cama dreta, vorejada a banda i banda pel tall en les seves botes, que es doblegaven allunyant-se de la ferida com un vell pergamí.

La Jyl examinà la ferida, que ja havia parat de sagnar.

-Va ser només una rascada. -Va dir ràpidament, apagant el seu sabre de llum. -Anem.

En Pandoor es va agenollar davant seu i gentilment va posar els seus dits índex i mig a banda i banda de la ferida, traçant lentament el trajecte sobre les grans corbes de la cama.

-Ei! -Va dir la Jyl, després d'uns segons, mentre retrocedia un pas.

-No hi ha senyals d'infecció -Va dir en Pandoor, amb fingida solemnitat, mentre s'aixecava.

-Resulta que ara ets doctor?

-En el meu treball has de fer una mica de tot, com vostès, m'imagino -va replicar, col·locant-se al seu costat. -Saps que fem un bon equip, i no estem en el mateix bàndol. Imagina't si ho estiguéssim.

-No hi ha prou temps per dir-te que no ho aconseguiries com a Jedi.

-Em referia a què te m'unissis. Com a contrabandista.

-Fas conya. -Va dir. -Sóc una Jedi, no una lladre. Ser Jedi és la meva vida. Mai estaria feliç en el teu món.

-No sembles molt contenta sent Jedi. De fet, no t'assembles a cap Jedi dels que he vist. És una pena. De tant en tant aquesta cara d'àngel ha de somriure.

-Ets tot el que menyspreu. -Va dir la Jyl.

-Crec que puc fer-te sentir diferent -va dir, col·locant una mà sobre la seva espatlla.

La Jyl no va ser conscient de prendre el seu sabre de llum, d'engegar-lo i brandar la seva fulla prop de la gola d'en Pandoor perquè pogués sentir la seva calor. La seva Mestra hauria estat orgullosa.

-Escolta -va dir, entre dents -sóc aquí en una missió. Ajuda'm o baralla't amb mi, almenys així sabré amb qui estàs.

En Pandoor va portar les seves mans buides a l'altura de l'espatlla, després les va obrir en senyal de resignació.

-El que vostè digui... Jedi Somtay.

-Bé -. Va desactivar el sabre de llum, deixant en silenci les catacumbes.

Després van baixar pel corredor lentament, aixecant cautelosament els caps per si algun soroll d'advertència anticipava una altra amenaça. No van escoltar res, i accidentalment van arribar a una càmera central apartada d'on es dividien els cinc corredors.

-On sigui que estiguem és per aquí -va dir la Jyl, consultant un datapad i assenyalant cap a l'entrada del corredor més proper. -I no molt lluny.

-Després de vostè, Jedi Somtay -va dir en Pandoor.

-Els murris abans que els àngels -va replicar, empenyent-lo cap endavant.

Minuts després estaven aturats davant d'una pedra.

-És sòlida, tot està bé, Jedi Somtay. -Va dir en Pandoor, després d'uns quants segons de provar i empènyer.

-Les lectures vénen d'aquí al darrere. - Va dir la Jyl. -És massa pesada per a mi moure-la amb la Força, però no m'agrada la idea d'usar explosius sota d'aquesta superfície...

-A mi tampoc, Jedi Somtay. - Va dir en Pandoor. Va començar a temptar el perímetre de la roca, on es trobava amb la paret de la caverna.

-Això no ens portarà enlloc. - Va dir la Jyl.

-On és aquesta llegendària paciència Jedi, Jedi Somtay? . - Va dir en Pandoor.

-Ah -. Això es va acompanyar d'un clic que va sonar per tot arreu de la caverna.

La roca va lliscar cap a un costat, revelant una espurna de llum que van encegar els seus ulls.

Tots dos van agafar les seves armes, després d'uns segons, es van mirar mútuament.

-Sents alguna cosa.... Jedi Somtay?. - Va preguntar en Pandoor.

-Ja pots aturar-ho. - Va dir. La roca va revelar un laboratori completament equipat, òbviament preparat per a la investigació en armes. Una llum indirecta resplendia de les files d'armes i components, ella es va situar prop dels cobertors exteriors del laboratori i ell es va situar en els prestatges de la consola central. Per a l'ull entrenat de la Jyl el disseny de la fàbrica, arreglada concèntricament cap a fora de la consola central, inconfusiblement notificava ser el producte de la cruel eficiència dels geonosians.

La porta va lliscar darrere d'ells, potser en alguna espècie de temporitzador.

La Jyl va avançar lentament, amb els ulls posats en la consola central. Mirà ràpidament cap a un costat, creient haver vist un indici de moviment fora del seu rang de visió. Però no hi va haver res allà. Només són els meus ulls ajustant-se a la llum. Va pensar. A la consola central, sota un cub de transpariacer, jeia un voluminós dispositiu de complexos controls manuals i diversos botons on cauria el polze de l'operador, i que s'expandia en diversos tubs estrets.

-No ho toquis. - Va dir la Jyl, rebent una àcida mirada d'en Pandoor. -Pot estar connectat a una alarma o un dispositiu de seguretat.

-Una estranya classe d'arma. - Va murmurar en Pandoor. -Sembla més aviat tosca, de fet. I la secció central no té prou espai per generar explosió.

-No crec que sigui un blàster.

-Llavors, què...?. - La veu d'en Pandoor es va tallar i després d'un segon, la Jyl el va voltejar.

-Què has fet...?-. - Es va aturar, caient en el compte que estava mirant el filtre del blàster d'en Pandoor. Semblava més gran des d'aquesta perspectiva.

Abans que pogués fer alguna acció, en Pandoor va prémer el gallet. Ella va sentir la càlida càrrega acostar-se al seu cap darrere d'ella, quan va sentir un xiscle irritant.

Sacsejant-se i aixecant el seu sabre de llum, la Jyl va veure quatre potes, urpes arquejades, arrossegant-se darrere d'una vitrina alta, seguit d'una cua nua que s'havia partit i cremat lleument.

-El nexu! - Va dir en Pandoor.

-No pot ser-. -Va dir la Jyl, activant el sabre de llum de totes maneres. -Aquest és més petit que el que vam veure abans.

Darrere de les consoles hi havia les parts de l'esquelet de la Dra. Frayne, completament rosegats, les destrossades restes del seu vestit embrutaven el pis. Molts dels petits moviments esmunyedissos es van allunyar quan la Jyl es va acostar. Ella era conscient que molts ulls l'observaven.

Després va caure en el compte, per alguna intuïció o per la Força.

-El nexu era una femella, i....

-I què? -Va preguntar en Pandoor.

-I una mare.

De darrere de les consoles i comptadors van sortir, incitats pel valor de diversos. Una ventrada de deu nexu, una massa de potes desmanegades, vençudes per cossos rodanxons, avançaven lentament i incertament, la seva curiositat superava la por.

-Oh, no. - Va xiuxiuejar en Pandoor.

-Moviments bruscos no. - Va dir la Jyl. Va apagar el sabre i va avançar lentament cap al nexu del front, cantussejant-li lentament, suaument, estenent la seva mà esquerra i invocant la Força. -Ei, petitó. Ningú et farà mal. Ningú...

Un segon més, i hauria perdut la seva mà. Mentre hi era, va patir un ampli tall al capdavant, instants abans que ella retrocedís.

El cadell de nexu va xarrupar la sang que la Jyl havia deixat, amb una torta llengua, després va botar.

La Jyl va encendre el seu sabre de llum i el va moure al voltant de si mateixa en un moviment defensiu, mentre prenia el seu rumb. A l'altra banda del laboratori, en Pandoor estava disparant el seu blàster inútilment a les línies grises que l'envoltaven.

Òbviament hi havia una altra entrada al laboratori usada pels nexu, però era òbviament inútil per a ells. Havien de sortir per l'entrada per la qual van arribar, si sortien del tot.

Un dels nexu travessà el perímetre del seu sabre de llum. Ella li va fotre una coça, retirant el peu sagnant, el cuir de bantha de la seva bota esquinçada. L'altre nexu xarrupà la sang mentre ella retrocedia.

-Estan tastant-me. -Va pensar, tremolant.

Llavors, mentre va veure dos dels nexu barallar-se per l'última gota de sang, va cridar.

-Naj, distreu-los!

-Què creus que he estat fent? -Va replicar. Però ell va començar a fer sons estridents i a moure's ràpidament, una tàctica que semblava funcionar. Els cadells de nexu van començar a acostar-se-li.

La Jyl va aguditzar la seva concentració en la Força, concentrant-se no en tots els nexu, sinó en l'obstinat nexu que l'assetjava, el de la cua cremada. Mentre se li acostava, ella va baixar el seu sabre, presentant un millor blanc.

-Jyl! - Va cridar en Pandoor. Ella no estava segura de si ell l'estava veient, o si estava simplement en el seu cap. Realment no importava. El nexu va saltar i la Jyl va brandar el seu sabre cap amunt, partint al cadell des de la gola fins l'entrecuix. Les restes del nexu van quedar tirats al pis del laboratori. La Jyl va retrocedir i va esperar.

Un a un, els cadells van voltejar de la seva inútil presa humana cap al menjar més còmode per a ells. Aviat s'estaven menjant al seu camarada, miolant satisfets mentre ho feien.

-Tenien fam. - Va dir la Jyl. -Anem-hi -. En Pandoor va assentir, dirigint-se cap a la porta.

***

La Jyl va continuar, a la sortida va tallar el cub de transpariacer amb el seu sabre de llum i va recuperar l'arma que es trobava dins. Qualsevol alarma que hagués estat connectada no va poder ser pitjor que una ventrada de nexu. Va enganxar l'arma al seu cinturó, era sorprenentment lleugera, malgrat la seva aparença, i va sortir, mirant cap enrere per assegurar-se que els nexu encara estaven ocupats amb el seu banquet.

-Què és aquesta cosa? -Va preguntar en Pandoor, mentre sortien de la caverna.

-És una arma sònica. - Va dir la Jyl, sospesant l'artefacte.

-Passem per tot això per una simple arma sònica?

-No és simple. - Va replicar la Jyl. -Els sabres de llum no tenen defensa contra una explosió sònica normal fins que determinis la freqüència del blàster. Però crec que el circuit d'aquest l'habilita per variar la seva freqüència automàticament.

-Estaria molt malament si els geonosians produïssin això en massa. - Va dir en Pandoor, amb un lleu xiulet.

La Jyl va assentir. Es va sentir de sobte fatigada, i ansiosa per haver completat la missió.

-M'asseguraré de transmetre a les corts de la República una còpia de la meva investigació. - Va dir. -No puc ajudar-te, però crec que pesaria al teu favor.

-Agraeixo això. - Va dir en Pandoor, displicentment. Va sospirar, després, després d'un moment, va somriure. -Però fem un bon equip, no, Àngel?

-He d'admetre que sí. - Va dir la Jyl, corresponent al seu somriure.

Ell se li va acostar.

-I he d'admetre que t'estranyaré.

-No ho faràs. - Va dir ella. -Hi hauran moltes noies.

-Cap com tu. - Va replicar, suaument. -Ets diferent, Jyl.

-No ho sóc. - Va dir dubtosament. Després va llançar una tímida mirada a Naj. -Ho sóc? Tu també. Ets especial.

Va trobar la seva mirada i va parar de somriure. Ell va empènyer una floc de pèl cap a les seves espatlles amb una mà i va posar el seu altre braç en la seva cintura. Inclinant-se, la va besar.

Va moure el seu bigoti.

Després, en Naj va retrocedir. La Jyl va obrir els ulls i va trobar-lo apuntant l'arma sònica directament cap a ella.

-Ara ja saps com sóc, Àngel. Com vas dir, els sabres de llum no tenen defenses contra un blàster sònic normal, molt menys aquest. I no tinc desitjos de veure quin pes té la paraula d'un Jedi en el meu judici. Passaran anys abans que et trobin aquí. Saps, la Dra. Frayne tenia raó, ets massa ingènua per ser una Cavaller Jedi. Quin malbaratament.

La Jyl va desplegar la Força, però el domini d'en Pandoor sobre l'arma només podia ser trencat ni més ni menys que per una roca enderrocada. Ella la va invocar més encara.

-Crec que detindré la caiguda d'aquesta cosa, Àngel. - Va dir, mentre l'arma sònica emetia un lleu brunzit. Ell la va mirar, sense rastres d'un somriure. -Espero que no et faci mal.

-Tant de bo pogués dir el mateix. - Va dir la Jyl, mirant-lo.

Va començar a girar, però va ser massa lent per aixecar l'arma.

La nexu mare, embogida de dolor per la seva infestació de rogas, se li va tirar a sobre, obrint-li un tall a la seva esquena mentre queia.

La Jyl va saltar, atraient l'arma sònica cap a ella amb la Força mentre la nexu donava cops al pis a pocs metres, reincorporant-se ja per atacar de nou. Ràpidament canviant la configuració, va aixecar l'arma amb les dues mans i va disparar.

Un lleu brunzit penetrà a la caverna, després, per un moment, silenci total. Una mena de taca concèntrica procedent del filtre de l'arma va travessar l'aire, deixant inconscient a la nexu i a Pandoor.

Respirant fortament, la Jyl va examinar la nexu. El tret sònic havia matat als rogas, i els poders recuperadors de la nexu van ser massa familiars per a la Jedi. Tornaria al que va quedar de la seva ventrada quan despertés, la Jyl no volia estar-hi a prop per veure-ho.

Va agafar el coll d'en Pandoor i va començar a arrossegar-lo cap a l'entrada de la caverna, reconsiderant la seva promesa d'una bona declaració per a la cort de la República. Però va sospirar, i va somriure obertament. No importa el que facin els Jedi, ells sempre mantenen les seves promeses.

-Ets diferent, Jyl. Ets especial. - Va dir, després va sacsejar el seu cap i va riure. -Aquesta afirmació és més vella que el Mestre Yoda!

Davant d'ella va poder veure l'entrada de les catacumbes i la llum del dia que s'alçava.

FI