Estrella a Estrella 2 (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

L'Ànakin no podia sentir a través de la fusió de combat res que no fos dubte i ressentiment, per la qual cosa es va quedar tan sorprès com el que més quan l'esclat d'un detonador tèrmic reverberà al carrer darrere d'ell. Va alçar el sabre làser en una postura de guàrdia i va prémer l'interruptor, pivotant a continuació per descobrir una bola de llum blanc-i-blavosa contraient-se entre Raynar i Eryl, destruint-ho tot en un radi de cinc metres i obrint un profund cràter al carrer. Els conductes de servei subterranis van començar a escopir aigua i gas de claveguera, omplint el forat de vapor i de foc.

A les diverses dotzenes d'intents per arribar a la fàbrica de clons, els Jedi s'havien topat amb dotzenes de rèpliques de gairebé qualsevol classe d'entorn en el qual els voxyn poguessin haver de donar-los caça, des de rèpliques d'agriterrenys i robofàbriques fins a granges de pantà i fins i tot una ciutat minera en els núvols automatitzada. I ara estaven creuant la ciutat dels esclaus en si. La metròpoli, amb les seves fileres de finestres i balcons construïts directament sobre les parets, va recordar a l'Ànakin les fotos que la seva mare li havia ensenyat de Ciutat Crevasse en la pèrdua d'Alderaan. A més d'una dotzena de diferents espècies d'esclaus, a la ciutat artificial havia turboascensors, voreres mòbils i fins i tot aerocotxes operats per droides.

L'Ànakin va passar al costat de la Tahiri i la la Tekli i va mirar al flamejant cràter de dalt a baix d'en Raynar.

Res quedava del que havia provocat l'atac.

-Un voxyn? -Va preguntar. Els atacs de voxyn era cada vegada més freqüents des que es van retirar al caminant.

-No el vaig veure -Va dir en Raynar arronsant les espatlles.

-Va sortir per la tapa de la claveguera -Va explicar l'Eryl des de l'altre costat. Els seus ulls verds van parpellejar breument en direcció a Raynar-. No hi havia temps de fer res a part de ficar-li un detonador a la boca. Sento la pèrdua.

L'Ànakin va apagar el sabre làser.

-No sé si jo ho consideraria una pèrdua -a l'equip només li quedava una dotzena de detonadors tèrmics, onze ara, i potser el doble de granades, i almenys no havien perdut a ningú després de l'Ulaha-. Probablement en Raynar val el cost d'un detonador.

-Probablement? -Va objectar en Raynar-. D'haver algun dubte, la casa de Thul reemborsarà encantada als Jedi per qualsevol detonador usat en el meu benefici.

-Estàs segur? -Va preguntar l'Eryl dubitativa.

Va envoltar l'ardent cràter, pessigà a Raynar a la galta i va riure. La van seguir en Zekk i la Jaina, completament recuperats de la seva trobada amb els brunzidors, com l'Ànakin i la Lomi. Ni tan sols Lowbacca i Jovan tenien alguna cosa més greu que una forta picor, gràcies a què la la Tekli s'havia adonat que els insectes s'havien dissenyat per produir una reacció al·lèrgica afeblidora.

Els micròfons que portava l'Ànakin a les orelles es van segellar contra la descàrrega desorientadora d'un xiscle de voxyn. Aquests atacs s'havien tornat tan regulars que ja no sorprenien a ningú.

L'Ànakin es va limitar a posar-se bé la màscara respiradora i es va dirigir cap al lloc del que s'allunyava una multitud d'esclaus.

Un sabre làser es va encendre, enviant cap a la multitud la punta d'una cua tallada de voxyn, i llavors tots van poder veure la criatura quan la Tenel Ka va emprar la Força per fer-la levitar d'una claveguera del carrer. En Ganner i els barabels es van dedicar a fer-lo trossos amb les seves ardents fulles abans que l'Ànakin pogués arribar fins a ells. El fet de matar voxyn s'estava tornant rutinari; el grup d'assalt amb prou feines podia recórrer uns quilòmetres sense ser atacat per almenys una d'aquestes coses.

L'Ànakin va emprar la Força per buscar-ne més. No semblava haver-hi més aguaitant sota el carrer, però va percebre algú angoixat enmig de la creixent núvol de toxines alliberades per la sang nociva de la criatura. Va passar de llarg pel lloc de l'enfrontament i va trobar a un esclau cobert de moc encongit en posició fetal, tan cremat per l'Àcid que només les seves protuberàncies nervioses l'identificaven com un gotal.

L'Ànakin va cridar la la Tekli. Ella va haver de sentir la necessitat pel seu compte, per que la fusió de combat estava tan plena de discòrdia que servia de poc més que per confirmar que tots estaven vius i conscients. La chadra-fan es va agenollar al costat del gotal moribund, i en aquest moment van arribar la Lomi i en Welk, portant les màscares per les que tant s'havia arriscat Lowbacca. Van contemplar els esforços de la la Tekli, no amb el desdeny del distanciament que esperava l'Ànakin, sinó amb clara fúria.

L'Ànakin sabia que no empatitzaven amb el sofriment de l'esclau, sinó que es limitaven a fer servir la ira que els hi produïa per alimentar el seu poder del Costat Fosc.

-No m'agrada que anem per aquí -Va dir l'Ànakin mirant al creixent nombre de residents esclaus que s'allunyaven dels fums tòxics-. Els posem en perill amb la nostra presència.

-Ja estan en perill -Va dir la Lomi-. I vas ser tu qui va voler provar a anar pel cau dels voxyn. Només es pot arribar per aquí.

-Saps que vas a fer que ens matin? -Va preguntar en Welk-. Ni tan sols els yuuzhan vong baixen allà.

-Per això ho hem de fer -Va dir l'Ànakin. Fora intencionat o no per part d'en Nom Anor, estava esgotant al grup d'assalt, consumint a poc a poc les seves municions i deixant-los sense forces-. Hem d'entrar ja, o no ho aconseguirem.

-Si això no funciona, caldrà acceptar que potser mai ho aconseguim -Va dir la Lomi-. Hi ha un moment en què hem de pensar en nosaltres.

-Sí, com farem després de vaporitzar la reina -Va dir la Tahiri posant-se al costat de l'Ànakin-. No s'intenta, es fa.

La Lomi dedicà a la Tahiri un somriure condescendent.

-Molt impressionant, nena. Et saps de memòria les màximes de l'Skywalker -Va tornar a mirar l'Ànakin-. De debò, si això no funciona, hauràs d'avisar al teu equip d'extracció. No penso renunciar a la meva vida.

-Està en joc alguna cosa més que la teva vida, o la nostra -Va dir l'Ànakin.

La Lomi va posar els ulls en blanc.

-Ja ho sé... Tots els Jedi.

-Els Jedi són la millor esperança que té la galàxia de sobreviure -Va replicar l'Ànakin-. O els yuuzhan vong no s'esforçarien tant per matar-nos.

La Lomi va recórrer amb els ulls la figura de l'Ànakin, amb expressió gairebé seductora.

-Ets tan seriós, Ànakin. És d'allò més adorable -el seu somriure es va tornar de gel-. Però no vaig veure que l'Skywalker enviés als seus Cavallers Jedi a salvar les Germanes de la Nit quan els yuuzhan vong van capturar Dathomir. Et mostraré la cova dels voxyn, però si no podem obrir-nos pas per ella, cridaràs al teu equip d'extracció.

L'Ànakin va dubtar un moment, preguntant-se com de seriosament el consideraria una vegada li mentís, i llavors es va adonar que no hi havia necessitat. Li va tornar el somriure amb la mateixa fredor.

-Equip d'extracció? De quin equip d'extracció parles?

Els ulls de la Lomi es van estrènyer, i va usar la Força per provar a l'Ànakin.

-Creus que pots...? -es va quedar bocabadada de no trobar resistència i va abandonar el sondeig-. Veniu en una missió suïcida?

-No és una missió suïcida -Va dir la Tahiri-. Hem recorregut senders més difícils que aquest, i moltes vegades.

La Lomi la va ignorar i va seguir mirant a l'Ànakin.

-El Mestre Bèl·lic es va anticipar als nostres plans -li va explicar aquest-. Vam perdre la nau en arribar.

-I el pla de reserva? -Va preguntar la Lomi-. Tindreu un pla de reserva?

L'Ànakin va assentir.

-Matar la reina, destruir el laboratori i robar una nau en la confusió.

-Ja veig -la ira en els ulls de la Lomi es va accentuar-. No s'intenta...

-... Es fa -Va acabar en Welk, amb veu burleta-. Que em rebentin els ossos!

El gotal cremat per l'Àcid morir va per fi, i el grup d'assalt va tornar a recórrer el carrer. Quant van deixar enrere el núvol de toxines, la multitud es va acostar, pregant-los que els alliberessin, lliurant-los als seus fills perquè els rescatessin, presentant-se voluntaris per lluitar. Hi havia milers d'esclaus... ranats, ossans, togorians, fins i to espècies que l'Ànakin no podia nomenar, totes coneixedores del seu destí, tots desesperats per escapar de la seva destinació, just la gent que necessitava als Jedi: els febles, els desposseïts, els indefensos. L'Ànakin sentia una fiblada al cor cada vegada que es veia obligat a dir que no podia ajudar-los, que la seva missió allà era massa important, que no tenia forma de treure'ls de la mónnau. Aviat li va resultar massa dolorós donar tantes explicacions. Es va limitar a disculpar-se amb veu tranquil·la i calmada, usant les tècniques de persuasió Jedi per consolar els desesperats i redirigir la ira dels que estaven furiosos.

La Lomi va baixar per una atapeïda avinguda que no hauria estat fora de lloc en els nivells inferiors de Coruscant. Tot just tenia tres metres d'ample i descendia en angle pronunciat sota un laberint de balconades i passarel·les per desaparèixer en la llòbrega negror que feia pudor a humitat que hi havia més enllà. Les finestres i portes que esquitxaven les parets a banda i banda estaven tancades darrere de membranes vivents. Un estrany sender doble a terra polsegós tenia les mesures justes per a les amples potes d'un voxyn. En veure que els esclaus residents no mostraven cap desig de seguir per aquest carreró, l'Ànakin va donar tres passos i es va aturar.

-Atent tothom. Això ha de funcionar -es va tornar al seu germà-. Si pots fer alguna cosa per mantenir tranquils els voxyn, aquest és el moment.

En Jacen va empal·lidir.

-Faré el que pugui, Ànakin -Va començar a caminar-. Però no són animals normals. No puc limitar-me a arribar-hi...

L'Ànakin no va sentir la resta, ja que la presencia general de yuuzhan vong es va tornar de sobte fort i gairebé definida. Es va tornar per estudiar a la multitud i va descobrir un grup que es dirigia cap a Jacen. Els cinc eren grans, amb la cara aguerrida i expressió absent, tan semblants els uns als altres que podrien ser clons. Quatre d'ells es van portar la mà al cinturó. El cinquè va llançar als peus d'en Jacen una càpsula de la mida d'un polze i una fina capa de gelatina verda es va dispersar pel carrer.

-Gelatina blorash! -L'Ànakin va disparar contra la càpsula i va usar la Força per mantenir al seu germà lluny del sòl-. Compte amb la multitud!

Una dotzena de sabres làser cobrà vida i van formar una dansaire gàbia de llum al voltant de la rereguarda del grup d'assalt. L'Ànakin va dipositar a Jacen a l'entrada del carreró. Algú va encaixar un cop de puny i una onada de foscor va recórrer la fusió de combat mentre lluitaven per mantenir-lo conscient.

-Jaina! -Va cridar en Jacen.

La multitud va rugir i es va dispersar, empenyent-se els uns als altres presos pel pànic. Els impostors els hi van llançar més gelatina blorash, capturant a esclaus i Jedi per igual, convertint el carrer en un embolic de confusió. En Lowbacca va rugir, i el seu sabre làser color bronze va baixar, tallant alguna cosa que l'Ànakin no podia veure. La Tenel Ka va cridar demanant ajuda. L'Alema va maleir en ril, la seva fulla platejada traspassà un cos tou. L'Eryl cridà quan el gel verd li va cobrir el peu. Va tallar aquesta cosa en dos, però el segon tros es va pegar al seu peu subjectant-lo a terra. Va buscar a la seva bossa una defensa més potent.

Un insectetallador va volar des de la multitud encertant-li sota el nas i partint-li la cara en dos.

Se li van posar els ulls en blanc i el sabre làser va caure de la seva mà, seguit per ella presa de convulsions.

El xoc es va obrir pas a través de la fusió de combat com una descàrrega d'ions. El dubte i el ressentiment van donar pas a la ira i la culpa, cap de les quals era útil. Les emocions només van augmentar el caos, anul·lant la consciència de l'Ànakin. Només va sentir una cosa amb claredat, el vel negre que amenaçava amb engolir a la seva germana.

L'Ànakin va sortir del carreró i va sentir el xiuxiueig d'un amfibastó. Va atrapar el cap serpentí amb el sabre làser, va girar sobre si mateix, li va donar un cop de peu al ventre al seu atacant i va girar la seva ardent fulla a l'altura del coll. L'impostor es va ensorrar, amb el cap separat de les espatlles.

La Tahiri va donar una tombarella per saltar sota el sabre làser de l'Ànakin i es va aixecar amb la fulla per davant, enfonsant la punta en el tors d'un mascle duro. En no veure cap amfibastó, l'Ànakin va pensar que ella havia comès un terrible error, però va sentir el dolor d'un yuuzhan vong i va veure que un emmascarador gablith es desprenia de la cara del duro.

L'Ànakin va tirar d'ella per posar-la darrere d'ell.

-Vés amb compte!

-Mira qui parla! -Va deixar anar ella.

La Tahiri va treure de la seva bossa un grapat de sals arcenioses i els va escampar sobre la gelatina blorash que s'acostava als seus peus. La cosa va retrocedir, i després va començar a dividir-se fins a desintegrar-se. L'Ànakin es va girar i primer va sentir i després va veure més impostors sortint d'entre la multitud, tres humans i dos duros.

Va empènyer la Tahiri cap a Ganner i els barabels i els va ordenar que asseguressin l'entrada al carreró, saltant després en l'aire per fer que la Força el portés més enllà dels yuuzhan vong. En passar sobre ells, va colpejar amb el sabre làser el crani d'un impostor, partint-lo pel centre. Va aterrar darrera del grup i va llançar a un altre d'una puntada cap a la fulla d'en Tesar.

El barabel va esquivar un sibilant amfibastó i va atrapar el braç que el manejava, portant-se el colze a la boca d'esmolats ullals. Estant la situació del carreró clarament a favor del grup d'assalt, l'Ànakin es va tornar per trobar a Raynar amb el cadàver immòbil de l'Eryl en els braços, amb la cara amarat en llàgrimes i semblava ignorar la gelatina blorash que li subjectava el genoll a terra.

L'Ànakin va esquitxar sals sobre aquesta massa.

En Raynar va alçar la mirada, amb els ulls molt oberts.

-No puc sentir-la, Ànakin. No està en la Força.

L'Ànakin compartia el seu xoc. Abans en Nom Anor semblava voler recapturar viu al grup d'assalt.

Per què els hi llançaven ara insectetalladors? Perquè, de sobte, el grup d'assalt tenia una possibilitat d'arribar als laboratoris de clonatge, per això.

Va posar a l'Eryl en braços d'en Raynar i els va empènyer cap al carreró.

-T'enviaré la la Tekli.

L'Ànakin es va afanyar a entrar a la multitud d'esclaus que no paraven de cridar. Hi havia alguns morts i molts sagnant, però la batalla ja es lliurava al carrer i molts cridaven només perquè estaven atrapats per la gelatina. Va tirar diversos grapats de sals en passar, i es va trobar amb la Tenel Ka que venia en direcció contrària, que portava a Jovan Drark levitant. La la Tekli a cavall del rodià, amb les mans enterrades fins a les nines al pit obert.

L'Ànakin el va tocar en la Força i a l'instant es va sentir malament i buit. En Jovan només tenia una espurna de vida i s'estava apagant.

-La Jaina té problemes -Va dir la Tenel Ka-. Intenten...

L'Ànakin ja estava corrent, saltant sobre els cossos d'esclaus adolorits i de yuuzhan vong caiguts, llançant sals als pocs pegats que quedaven de gelatina blorash. S'hauria d'haver anticipat, va haver de suposar que en Nom Anor faria servir la ciutat dels esclaus per emboscar-los. I ara l'Eryl havia mort, en Jovan moribund, la Jaina a punt de ser segrestada i el grup d'assalt encara no havia arribat als laboratoris de clonatge.

Va trobar la Jaina atrapada contra un edifici, una massa de gelatina blorash la subjectava per un costat i la sang rajava d'una ferida del cap. Tot i això, mantenia a ratlla dos impostors yuuzhan vong amb el sabre làser. En Lowbacca i en Zekk lluitaven en la seva direcció amb mitja dotzena de guerrers encara emmascarats. L'Alema Rar estava amagada darrere d'un aerocotxe, usant la carabina d'en Jovan Drark per mantenir a ratlla a una companyia de reforços. L'Ànakin va reunir la Força i va carregar cap endavant, saltant en l'aire com havia fet uns moments abans.

Els contrincants d'en Zekk es van apartar d'ell per llançar-se contra l'Ànakin els seus amfibastons com si fossin llances. L'Ànakin en va desviar un, i va sentir un dolor penetrant a l'abdomen quan el segon va traspassar el folre blindat del seu mico.

Mentre acabava el salt, el cap del bastó girà dins del seu abdomen. Es va sentir cridar, i es va enfonsar, aterrant dempeus però a punt de posar el cul a terra. Una angoixa gelada li va envair el ventre. Els seus genolls van intentar doblegar-se, però no els va deixar, no podia deixar-los.

-Ànakin!

L'Ànakin es va guiar per la seva veu per llançar un grapat de sals cap a la Jaina, usant la Força perquè arribessin a la gelatina. Llavors va agafar l'amfibastó i se'l va arrencar del cos. El dolor va ser aclaparador.

L'Ànakin el va ignorar, usant l'entrenament Jedi per impedir que el dolor el deixés esguerrat. Estava ferit, encara que no mortalment. Un dels atacants de la Jaina es va tornar per atacar, canviant l'amfibastó a fuet a mig cop.

L'Ànakin va apartar el cap amb ullals, va saltar cap endavant, va simular una espasada. L'impostor va intentar tornar a ficar-li la seva arma, havia d'intentar-ho. L'Ànakin va passar un peu darrere del taló del seu contrincant i el va aixecar. Aquest va caure, va rodar per terra, i ell mateix es va obrir el coll en xocar amb el sabre làser de l'Ànakin.

Lliure ja de la gelatina blorash, la Jaina feia retrocedir al seu enemic amb un salvatge entramat d'espasades. L'Ànakin va recórrer a la Força perquè li donés energies, va fer un pas endavant i li va tallar les cames a yuuzhan vong a l'altura dels genolls. La Jaina li va traspassar el peto al guerrer abans que toqués terra, i després es va tornar per agafar a l'Ànakin pel colze.

-Pels Sith, Ànakin! Per què has fet una cosa així?

-El què?

La Jaina se li va quedar mirant; els dos sabien que el seu rescat havia estat imprudent.

-N'hem perdut dos... i no pensava deixar... -les paraules es van bloquejar a la gola de l'Ànakin, i va haver de tornar a intentar-ho -. Estaves en dificultats.

-I ara ho estàs tu -La Jaina va intentar assecar-se la sang dels ulls i va fracassar, i van començar a caminar cap al carreró -. Ànakin, això ha estat... Quan aprendràs?

En girar la cantonada, l'Ànakin es va trobar mirant una paret de Jedi, amb Lowbacca i Zekk flanquejats per Jacen, Ganner i tots els que havia ordenat que es quedessin al carreró.

Darrere d'ells, tirats a terra, hi havia els últims impostors yuuzhan vong, amb els seus emmascaradors i la seva armadura de cranc vonduun convertits en fumejants trossos. En Zekk va acudir de seguida al costat de la Jaina. La Tahiri es va avançar a Lowbacca i en Jacen per agafar a l'Ànakin.

Va intentar apartar la mà de la ferida, però ell no la va deixar. Va alçar la barbeta cap a l'Alema, que seguia amagada ree de l'aerocotxe obrint forats en pits yuuzhan vong.

-Que ho deixi -Va dir-. Anem-nos-en abans que matin a algú més.

La Tahiri no li va prestar atenció i va seguir tirant del seu braç.

-Ànakin, és molt greu? Deixa que...

-Ja hi ha prou, Tahiri -L'Ànakin va apartar el braç-. Només és un petit tall.

Següent