Mort a les Catacumbes (I)

MORT A LES CATACUMBES

MICHAEL W. BARR

 I

DIES DESPRÉS DE LA BATALLA DE GEONOSIS

L'alarma va sonar un segon després que la Força li digués que alguna cosa anava malament. Ella no va haver de veure el panell de sortida del seu vestit de seguretat per adonar-se que havien activat un altre parany.

 -Emboscada! - Va cridar la Cavaller Jedi Jyl Somtay pel seu intercomunicador. -Evacueu immediatament!

Darrere d'ella, va escoltar les ràpides petjades dels soldats clon. Just al capdavant, per entre l'espesa pols geonosiana, va veure una petita llum, resplendint més ràpidament amb cada segon. Retrocedint ràpidament, va saltar fora del túnel i va cridar a l'esquadró de soldats:

-Tots a terra!

L'explosió els va llançar més enllà de l'entrada de la caverna. Van caure al comprimit terreny mentre la força principal de l'explosió, guiada pel túnel, planava sobre ells.

Ella va esperar uns quants segons -per recuperar el seu alè-, es va dir a si mateixa. Des d'algun lloc lluny, per entre el brunzit de l'oïda, es va sentir una veu.

-Està bé Comandant?

-Estic bé - va dir la Jyl suaument, aixecant-se i fent un intent fútil per desallotjar la pols vermella que semblava adherir-se a tot.

- Alguna victim... oh.

A través de la pols que s'assentava, va veure un soldat clon tirat al pis de la caverna sota una roca alliberada per l'explosió. La seva forma de cuña amb marques com si haguessin llaurat a màquina en la seva superfície, mostraven que havia estat posada allà deliberadament.

Un reforç en cas que fallés l'explosió, va pensar. He de ser més acurada.

- Tranquil·litza't -Va dir, agenollant-se al costat del soldat. - Et traurem d'aquí. -Va invocar la Força i va tractar d'aixecar la punta perquè ell pogués sortir. La roca es va sacsejar lleument, però això va ser tot. Va cridar a la resta de l'esquadró, quan van arribar van tractar d'aixecar el penyal.

El soldat va emetre un gemec i després va tossir asprament. Un tènue rosada de vermell va sortir de les costures del seu casc esquerdat.

- Allunyeu-vos - va dir, prenent el seu sabre làser. En alliberar el botó d'activació, una estranya llum turquesa va il·luminar la caverna. El xiuxiueig del seu sabre de llum no va poder ofegar la treballosa respiració del clon. Ella va començar pel cim de la punta, tallant porcions lentament, després més ràpidament. Els soldats apartaven els trossos tallats cap a un costat, fins que només va quedar la meitat de la roca.

- Ara - va dir, reunint als restants soldats mentre ells s'acostaven. - Ja.

Amb músculs i l'ús de la Força de la Jyl, van aconseguir aixecar la roca i treure el soldat clon atrapat. La Jyl ràpidament va aixecar el casc del soldat.

- Portin la farmaciola - va dir.

- Massa tard, Comandant - va dir un dels altres soldats, la cuirassa de l'armadura del soldat atrapat tenia una gran depressió en ella, i el seu rostre estava immòbil. Els altres soldats clon van retirar els seus cascos un a un amb els ulls tancats, revelant rostres tristos idèntics al de l'abatut soldat.

Després, la Jyl Somtay es va asseure amb les cames creuades sobre el pis de la Sorra de Justícia, tractant de pesar en aquells que havien mort allà, en un lloc d'absurd nom. Una feble resplendor de llum il·luminà la Sorra, però les assedegades sorres no van mostrar cap rastre de sang dels Jedi que van morir allà només uns dies enrere. Era com si el seu sacrifici no tingués més permanència que les arremolinades ventades de pols que onejaven en l'aire al voltant d'ella.

Va tractar d'aclarir la seva ment, va tractar de contactar l'esperit de la seva Mestra, Lura Tranor, una dels molts que havien pagat per la seva causa en aquesta Sorra. Coleman Trebor va ser un altre; s'havia encapritxat prou amb l'alt Vurk i ja estranyava les seves converses.

Hauria d'haver estat aquí, va pensar. Però estava lluny quan dos-cents Jedi van ser enviats a Geonosis, entre ells la seva Mestra. Mai va tenir l'oportunitat apropiada per acomiadar-se.

Però ara ella estava a Geonosis, promoguda de Padawan a Cavaller Jedi després de la batalla a la Sorra entre la República i les forces Separatistes. Només que va ser massa tard per fer alguna cosa per ajudar la seva Mestra.

- Mestra? - Va dir, dèbilment. Però no hi va haver resposta.

No hi va haver lloc per a la seva meditació, però va mantenir els ulls tancats, prevenint-se d'obrir-los.

- Comandant? - Una veu suau i insistent va venir de darrere seu. - Jedi Somtay?

La Jyl, finalment va notar que un soldat clon li estava parlant, es va aixecar i es va girar, la seva llarga cua rossa es va moure darrere d'ella.

- Sí soldat?

-La Dra. Frayne ha enviat un avís general per a vostè. Vol veure-la en el seu laboratori.

- Gràcies, -va dir la Jyl. Embolicant-se en la seva túnica, va caminar cap al seu caça Jedi,  a fora de la Sorra. Es va aturar just abans de sortir, va mirar cap enrere una última vegada com si busqués alguna cosa que havia perdut. No va veure res sinó ràfegues de sorra que arrossegava el càlid vent nocturn.

Va muntar un orray des de la seva cambra en l'abandonada nau de la Federació de Comerç fins al Laboratori Central. Quant va desmuntar de la bèstia i es va allunyar d'ella, es va sentir incòmoda.

La Jyl va usar la Força per atreure-la i calmar-la.

Sentia la Força fluir per ella, a través d'ella i la respirava. Era al mateix temps la seva servent, la seva mestressa i la seva aliada.

-Calma't, noi - va dir, acariciant les muntures mentre l'orray bramava. -No hi ha res de què preocupar-se aquí.

Mentre tornava les salutacions dels soldats clon que vigilaven la porta principal, imaginava que la Dra. Frayne havia d'usar el mateix to amb ella com ella ho havia fet amb l'orray. La científica no semblava gens complaguda amb un Cavaller Jedi al seu costat en el que ella insistia era una expedició científica, però el Consell Jedi havia insistit i, després d'un decret emès des de l'oficina del Canceller Palpatine, la Frayne va assentir de mala gana.

La resta geonosians van evitar raonablement el contacte amb els invasors de la República, així que la Jyl encara no n'havia vist cap en persona, només holos. Quant va entrar al laboratori principal, es va sentir més forta que la petita Dra. Freyne, que constantment s'involucrava amb alguna peça d'equip analític, mirant per un microscopi que rarament es retirava o comparant un dels nadius del planeta.

-Jedi Somtay -va dir la Dra. Frayne, mirant cap amunt des d'una actitud diagnòstica. - Gràcies per venir.

-No del tot, Dra. Frayne -va replicar, mantenint la sorpresa en la seva veu. El menyspreu de la doctora per ella semblava haver estat producte del seu disgust pels Cavallers Jedi multiplicat pel seu menyspreu per la joventut de la Jyl. -Com va la recerca?

L'anciana dona va sospirar.

-No tan bé com esperava, però millor del que desitjava. Miri això -va assenyalar un diagnòstic hologràfic del seu sector del planeta, la majoria d'ell amb empremtes verdes, incloent les de la recent expedició de la Jyl, amb diversos punts vermells parpellejant bruscament.

-El Senat ha estat ben clar sobre la necessitat d'assegurar que a Geonosis no queda tecnologia amb què els seus habitants puguin posar en perill a la República. Però avui vaig recalibrar tots els escàners per buscar metalls processats. Observeu el resultat -. Girà un dial, que va causar que una de les llums vermelles llampurnegés més brillantment.

Els tranquils ulls grisos de la Jyl es van estrènyer a manera de comprensió.

-Una font principal de tecnologia...

-Amb el que geonosians podrien planejar un assalt en contra de la nostra ocupació -va dir la Frayne, amb un assentiment.

-O una altra trampa -va afegir la Jyl.

-Aquesta possibilitat existeix, és clar. És més, crec que estarà d'acord que ha de ser examinada.

-Sí, és clar. Quan hi anem?

-Primer, -va dir la Frayne, - m'agradaria discutir amb vostè l'assumpte del soldat clon que va perdre.

-Què passa amb ell? - Va dir la Jyl fredament

-Se m'ocorre, - va dir la Frayne, - que un casc més fort va poder haver-li permès sobreviure.

Li va lliurar a la Jyl un casc semblant als que portaven els soldats clon, però amb lleus modificacions.

-Aquest prototip de casc ha estat reforçat en les unions estructurals i és molt més resistent. M'agradaria la seva opinió d'ell.

Afalagada per la sol·licitud de la Frayne, la Jyl es va posar el casc.

-Sembla prou confortable.... - va començar a dir. Massa tard, la Jyl va considerar la insistent presència de la Força, que havia tractat de penetrar en la seva concentració. Va tractar de treure's el casc però va ser massa lenta. Un punyent gas va sortir de l'interior del casc, i de sobte ella va caure com si un orray li hagués caigut a sobre.

Abans que pogués aguantar la respiració, es va desmaiar.

Quan la Jyl va despertar, estava espantada, encara que no sorpresa, amb les mans lligades darrere d'ella i sense el seu sabre de llum i el seu comunicador. Mirà a l'entrada del laboratori i va veure les figures cuirassades dels soldats clon jaient immòbils dins i a un costat de l'arc principal.

Aturat al costat de la Dra. Frayne hi havia un home que ella havia vist treballar amb la gent de la Frayne. La seva postura lleugerament inclinada amagava l'amplada de les seves espatlles i li infonia a les seves senzilles armilla i pantalons el pes de les túniques d'un estudiós. Portava una barba que accentuava les línies del seu rostre i suavitzava l'angulositat de les seves faccions. Ella no va poder distingir el color dels seus ulls.

Mirà al voltant del laboratori. Allà, a la taula d'examinació principal de la Frayne, estava el seu sabre de llum i el seu comunicador. Si només pogués ignorar la punxada al cap i atreure el seu sabre cap a ella i els seus lligams.... A falta d'això, podria alliberar-se telequinèticament, però això seria lent.

No hi va haver temps per maniobrar. La Dra. Frayne es va voltejar cap a la Jyl, somrient com ho faria un nen presumit. Va riure, amb un so com de cargols oxidats sacsejats en una llauna.

-Realment, Comandant Somtay, és massa ingènua per ser un Cavaller Jedi, no va sospitar que el casc podia haver estat manipulat pel meu col·lega, Naj Pandoor.

La Jyl va assentir.

-Deixin-me... - Va ser interrompuda breument per una atac de tos, la seva gola es va sentir tosca i desusada. -Deixin-me endevinar. Van ser subornats pels geonosians per desfer-se de mi?.

-Els geonosians són coneguts per pagar malament als seus empleats - va dir en Pandoor. La seva clara veu de tenor va fer la impressió de civilitzades discussions en conferències sobre assumptes esotèrics. -Som independents.

-Som? - Va dir la Jyl, mirant la Frayne.

-En Pandoor al principi va tractar d'unir-se a la meva expedició usant credencials robades d'un assistent d'investigació que ell va enganyar. Quan es va descobrir la seva estratagema, vaig suposar que el sorprendria no acusant-lo, sinó demanant-li que s'unís a mi.- Va arronsar les espatlles, captivadorament.

-La República paga gairebé tan poc com els geonosians.

-És una societat perfecta -va dir en Pandoor. -Pot identificar i trobar la tecnologia geonosiana que queda i jo puc eludir el bloqueig de la República.

-Així que només ets un altre contrabandista -va dir la Jyl.

-Penso en mi mateix com un estudiós -va dir en Pandoor, en un to d'ofensa fingida.

-De fet, Pandoor, la Jedi Somtay ha classificat les teves espècies amb l'infal·lible precisió d'un científic -va dir la Frayne. La Jyl i en Pandoor va voltejar cap a la Frayne just a temps per veure-la traient-se un blàster de la seva esquena.

Mentre en Pandoor temptava a la recerca de la seva arma, la Jyl va intentar usar la Força per arrencar l'arma de les mans de la Frayne, però es va demorar molt. Va sonar una vegada, i en Pandoor va caure. Després va sonar de nou.

***

En despertar aquesta vegada, el mal de la Jyl era pitjor. Envoltada per una absoluta foscor, va témer per un instant haver-se quedat cega.

Però la Força li va dir que no ho estava, i que no estava sola. Estava asseguda sobre una superfície compacta i dura, amb algú darrere amb les mans lligades a les seves. No va ser necessari la intuïció de la Força per endevinar la seva identitat.

Usant una breu meditació Jedi per alleujar el seu dolor, la Jyl va girar el seu cap i va xiuxiuejar,

-Pandoor, desperta!.- Es va moure de banda a banda i finalment el pes darrere d'ella es va sacsejar.

-E-Ella em va trair!. - La seva veu era aspra i cridanera. -La bruixa em va enganyar!

Malgrat les circumstàncies, la Jyl va riure entre dents.

-Estic segura que no vas poder veure que això vindria.

-Tampoc vostè, Comandant Jedi.

-No sabia el que era ella. Quina és la teva excusa?

-La meva? Només volia un moment a soles amb tu.

La Jyl va sospirar.

-Això no ajuda.

-Tampoc si et freses així.

-Estic intentant deslligar els teus lligams -va dir la Jyl. -Però estan molt premuts.

-I jo que creia que em volies agafar de les mans -va replicar en Pandoor.

-Podries prendre't això seriosament?

-Ho faig, Jedi Somtay. He decidit que la Dra. Frayne volia torturar-me.

-Torturar-te? Per què?

-Perquè no ens va lligar cara a cara.

La Jyl va desitjar novament tenir el seu sabre de llum, encara que tenia un ús completament diferent en ment per a ell.

-Em pregunto on estarem -va dir en Pandoor, finalment.

-Ensumes l'aire? És el sòl, i està humit. Pel ressò de les nostres veus, diria que estem en una caverna profunda. La Frayne es va desfer de nosaltres aquí.

-Sí, probablement amb una d'aquestes carretes antigravetat usades per transportar espècies grans. Crec que un de nosaltres ha estat insultat.

-Aquesta sóc jo -va dir la Jyl. -Deixar-me aquí lligada amb tu.

-Em pregunto per què ens va deixar aquí en lloc de matar-nos simplement.

-Perquè sabia que havia de fer alguna cosa per no incriminar-se -va replicar la Jyl. -Has sentit això?

-No.

-Silenci! Prepara't per moure't quan digui -. Automàticament va tancar els ulls, tot i la total foscor de la caverna, i es va concentrar. Va escoltar una lleugera agitació de pols, pertorbat i empès cap a un costat. El fregament de membres sobre el terreny indicava que alguna cosa, molts quelcom, s'acostaven. Amb ells arribaven sons guturals d'un llenguatge parlat des del més profund de la gola, síl·labes barrejades amb freqüents clics i parades glotals.

Geonosians. La Jedi va intuir que almenys quedaven diversos milers d'ells. Cap de les forces de la República els havia vist, encara que l'evidència radicava en una empremta per aquí, un petit treball de sabotatge per allà...

En Pandoor els va escoltar. Es va sacsejar inquietantment. La Jyl li va enfonsar el seu colze a l'esquena tan dur com va poder amb un mínim moviment. Podien saber més si els geonosians els creien inconscients.

Una cosa va acariciar el seu rostre. Després, va escoltar el feble cruixir d'un metall, indubtablement eren armes que desenfundaven. Això va ser tot el que necessitava saber.

-Ara! -Va cridar, i saltà. En Pandoor la va seguir - no podia fer gaire més, amb les seves mans lligades a les d'ella - i ella va ser premiada amb un cor de veus, espantades i sorpreses per la sobtada activitat.

Una cosa dura la va colpejar, i la Jyl va accedir a la Força, movent-se ràpidament cap a un costat.

Una cosa pesada li va fregar en la foscor, errant per poc. Va sacsejar a Pandoor, els seus peus colpejaven a diversos dels seus atacants, els seus crits feien tant de mal que els espantava.

-Atura't! Ow! Què estàs.... no!

La Jyl va sentir que la manyotera que els lligava començava a cedir i girà més ràpid, va tractar d'utilitzar la Força en el mecanisme de seguretat. Hi havia un martelleig mecànic a prop i després, de sobte, el ressonant gemec d'un dels blàsters sònics dels geonosians.

La Jyl esperava això i es va empènyer enrere, els crits d'en Pandoor i els geonosians remarcaven la incertesa de la maniobra. Al poc temps, va veure el cel ras i les parets de la caverna cobertes de geonosians i més i més sortint d'un prim túnel, les ales brunzien les unes contra les altres amb un molest murmuri.

-Ei, compte! -Va cridar en Pandoor, veient la desigualtat en contra d'ells. Al final, hi havia una reixa metàl·lica, i en Pandoor va anar cap a ella, cridant com una soprano en una òpera de Coruscant mentre cedia la manyotera que els lligava. La Jyl va saltar cap endavant i va prendre el munt de membres més proper. El que sigui que hagi colpejat havia de ser un enemic, tot i que el que van colpejar probablement seria un aliat. L'enrenou i el bullici de les veus geonosianes eren interromputs amb diverses expressions que ella va interpretar com crits de dolor.

Darrere d'ella va sentir una forma llarga i llisa, que s'estrenyia en un punt d'un extrem mentre s'expandia a un gran pes en l'altre. Va tirar de les mans del seu controlador i va començar a balancejar-se. A les intermitents explosions dels blàsters sònics, ella va veure a Pandoor apoderar-se d'una arma, movent els seus controls i llançant-la ràpidament.

De l'altre costat de la càmera un soroll mecànic va perforar l'aire, sonant cada vegada més fort. Tot moviment dels geonosians va cessar per un moment, després van passar per davant de la Jyl en un flux de xiuxiuejos i cloquejos imperatius.

La Jyl va reconèixer el so i, esperant fins a l'últim moment, va prendre al nadiu més proper, va colpejar l'extrem pesat de la seva arma contra el seu cap, i va sostenir la seva forma inconscient entre ella i el soroll mecànic.

Era un blàster sònic sobrecarregat, el seu crit artificial acabava en una explosió que va sonar més fort en l'espai confinat que era aquell. La Jyl estava inundada per una pluja de pols provinent de l'altre costat de la càmera.

Va veure pàl·lides llums a través de la pols. La Jyl va tirar el seu escut, es va ajupir i va accelerar cap a la llum.

Fins i tot les estrelles del cel nocturn a ella li semblaven excepcionalment brillants.

Va emergir en un barranc entre dos dels ruscs geonosians. Darrere d'ella, escoltava innombrables membres arrencats de l'interior de la torre-rusc.

Un parell de mans la van agafar. Girà, prement l'extrem filós de la seva arma cap endavant.

-Auch! -En Naj Pandoor va caure cap enrere, la seva mà esquerra s'estenia cap al seu avantbraç dret, des d'on ara brollava un copiós flux de sang. -Estic del teu costat!

-També ho estava la Dra. Frayne -va manifestar la Jyl. -Gira't i comença a caminar. Això no pot estar molt lluny de la meva base a la nau de la Federació de Comerç. Puc preparar una nau provisional.

El seu presoner la va mirar incrèdulament.

-M'estàs sotmetent?

-Un contrabandista confés carregant falses credencials en un planeta ple de tecnologia perillosa? Aquest judici va passar per la meva ment. Tot el que sé és que vas intentar enterrar-me allà quan vas sobrecarregar aquest aparell.

-Jo també gairebé em soterro, hauries d'haver-lo notat -va replicar. -Però donada la nostra posició, vaig creure acceptable l'avantatge.

Més que qualsevol cosa, ell semblava un cos exhumat d'un femer, però la llum de la lluna va suavitzar l'esquifidesa de les seves faccions i els seus profunds ulls li donaven un aire d'intriga.

-Mira, -va continuar -tu em necessites. Sé del que és capaç la Frayne. Tens una millor oportunitat d'aturar-la amb mi que sense mi.

La Jyl es va treure el monyo de la seva cua i va sacsejar el seu cabell, enviant una delicada pel·lícula de pols a l'aire de la nit.

-Només digues-me què en porta de cap la Frayne i parlaré bé de tu.... si és cert.

-Això prendrà massa temps. Podria estar escapant en aquest moment. En la meva nau. -Va afegir, amargament. -Almenys deixa'm avisar al bloqueig de la República.

La Jyl va assenyalar.

-Per aquí. L'estació de comunicacions més propera està al laboratori principal, més o menys a un quilòmetre -. Va iniciar un àgil trot i en Pandoor, després d'un moment, la va seguir, ofegant un gemec.

Mentre corrien, la Jyl va contemplar l'anell planetari que semblava embolicar el cel geonosià. Una espurna ocasional de llum va trencar el firmament nocturn, seguit per un rastre de fum i un espantós xiscle mentre un colossal objecte s'encastava en la superfície del planeta.

-Asteroides de l'anell del planeta. -Va dir la Jyl, retenint la respiració

-Aquesta és una de les raons per la qual molts dels nadius viuen en el profund de les catacumbes.

-Què va ser aquesta resplendor a l'horitzó? -Va panteixar en Pandoor. -És bastant bonic.

-I letal. Tempestes de radiació. Es poden predir més o menys, però si veus una venir cap a tu, cobreix-te.

-En unes catacumbes. Amb els geonosians.

-Bonic lloc, no és així? -Va comentar la Jyl, secament.

-Oh, no sé -va replicar en Pandoor, mirant-la. -Té les seves atraccions.

***

Següent