24
El
brunzit de l'espasa de llum d’en Zekk va omplir les orelles de la Jaina a
mesura que el seu antic amic el baixava lentament cap al seu coll.
- Mai
entens, Jaina... No pots entendre-ho. Sempre has estat protegida. El Costat
Fosc és com una cicatriu que està a l'interior.
Els ulls
d’en Zekk van mirar als d'ella. Les seves mans estaven estables, i va començar
a parlar en veu baixa, amb les seves paraules a penes audibles.
- Però
aquestes cicatrius no poden ser curades -ell va seguir -. Pots intentar cobrir-les
completament, hummm, buzzz. Però sempre hi seran... En el fons.
Un eixam
d'insectes enfadats va brunzir prop de l'orella dreta de la Jaina, però només
era l'espasa de llum, ja no més a sobre del seu cap, però mantenint el seu lent
i agut descens.
Llavors,
com de lluny, la Jaina va escoltar nous sons: Un esclat d'estàtica, i després
una veu retrunyint procedent d'un comunicador.
- Aquí el
Vara del Raig trucant a qualsevol que
pugui escoltar-nos. Serà millor que aclareixin el camp d'aterratge, i ràpid. Estem
arribant. Oh, i si heu restaurat aquests escuts d'energia, llavors serà millor
que els baixeu ara, ja hem tingut prou problemes per avui. El meu braç està
trencat, per això el jove Solo està pilotant, però els nostres escuts s'han
perdut, i no estic segur de la maniobrabilitat d'aquest nadó.
En aquest
moment de delit i sorpresa, l'espasa de llum d’en Zekk va vacil·lar i es va
apartar d'ella. Un cantussejant so va capturar la seva atenció, i la Jaina va
donar un cop d'ull sobre la seva espatlla per veure el Vara del Raig entrant en el camp visual, per sobre de les copes
dels arbres, espetarregant i movent-se amb dificultat.
- Vinga, Vara del Raig- va escoltar la Jaina dir
al Luke pel comunicador -. Estàs lliure per aterrar.
En Zekk
es va quedar mirant sorprès la vella nau encara intacta, i després va moure el
cap. Va estirar la mà cap a ella.
- Jaina,
no tenia la intenció... - Just llavors, una ensordidora explosió va dividir
l'aire, ofegant tots els sons. La terra va vibrar sota els peus de la Jaina,
movent-se sota les ones de xoc.
- Ajupiu-vos!
-Va cridar en Zekk.
Ella es
va llançar cap a la paret del pati i va colpejar al terra, panteixant per la
sacsejada de l'impacte que la va travessar com una llança. Va començar a rodar,
mirant cap amunt i veient les columnes de fum que van fer erupció procedent
d'una enorme explosió dins del Gran Temple. Les restes ensorrades de pedres
massisses es van enfonsar per tot arreu en una allau. En Zekk va córrer a la
recerca de cobertura també, però la pedregada de roca va caure més ràpidament
del que ell podia esquivar-les. Un gran tros de pedra li va colpejar al cap
mentre altres fragments colpejaven el seu cos com punys. Mentre la Jaina
observava el jove de cabell fosc enfonsar-se a terra, un pensament li va venir
a la ment: ell ho sabia.
En Zekk
sabia que el Temple anava a esclatar.
I els
havia salvat a tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada