Canvi de mans (i IV)

Anterior

IV

Estaven a tres illes del palau, i el so de les sirenes dels vehicles d'emergència començava a esvair-se darrere d'ells, abans que en Ghent parlés finalment.

-Realment hauria deixat que em matés? -Va preguntar.

-Sí ell realment volia matar-te, no hi havia res que jo pogués haver fet per detenir-lo -Li va dir la Mara-. Ho sento, però la situació era aquesta. Tot el que podia fer era tractar de persuadir-lo que no significaves res per a mi, perquè no pogués utilitzar-te al seu favor.

-Però realment és vostè una agent imperial?

La Mara va empassar saliva.

-Ho vaig ser una vegada -Va admetre-. Ara... diguem simplement que ja no tinc llar.

En Ghent va semblar assimilar això.

-Llavors, què fem ara?

-Sortim d'aquí -Va dir Mara-. Hi ha molta gent que ens va veure allà. Quan comencin a encaixar les peces, ens buscaran a tots dos. Què necessites per tornar a casa?

-No ho sé -Va dir en Ghent-. Prou diners per comprar un bitllet, suposo. Tenim temps per tornar al seu hotel a recuperar la meva motxilla?

-Aquesta podria no ser una bona idea -Va dir la Mara, movent el cap-. Abans no creia que la gent d'en Markko m'hagués seguit fins allà. Però ara sé que en Markko és més llest del que pensava.

Va mirar per sobre de la seva espatlla i va arrufar les celles. Ara que pensava en això, què havia passat amb el grup de rebels que creia que s'estava reunint a l'exterior del palau quan ella i en Ghent van entrar? No havien vist ni rastre d'ells en sortir; certament no hi havia hagut cap impediment en la seva fugida. Haurien sortit fugint quan va sonar l'alarma?

O simplement s'havien reunit a l'exterior de l'hotel de la Mara buscant una venjança tardana?

-No, definitivament no és una bona idea -Va decidir-. Ho sento.

-No passa res -Va dir en Ghent amb un sospir-. Suposo que en realitat ja m'ho esperava.

-Per si serveix d'alguna cosa, jo també vaig a haver d'abandonar allà gairebé tot el que posseeixo -Va dir la Mara, rebuscant en les seves butxaques-. Tens idea de quant pot costar un bitllet de tornada a Sibisime?

-Eh... No, en realitat no -Va dir-. Suposo que vuit-cents. Potser nou-cents.

La Mara va fer una ganyota. En altres paraules, gairebé tot el que tenia. De tornada a la casella de sortida, pel que sembla.

-Té -Va dir, oferint-li els crèdits-. Espero que això sigui suficient.

-Però no puc acceptar els seus diners -Va protestar ell.

-Agafa'ls -Va ordenar la Mara, sense humor per discutir-. Jo me les arreglaré per sortir d'aquesta roca. Vés a casa teva, d'acord?

Reticent, ell va acceptar els crèdits.

-Però com puc compensar-la?

-No et preocupis per això -Va dir, tornant a mirar darrere d'ells. Encara no havia signes de persecució-. Potser tornem a trobar-nos algun dia. Mentrestant... -Va assenyalar davant d'ells-. L'espaiport està per aquí. Creus que podràs trobar-lo tot sol?

-És clar -Va dir-. Què hi ha de vostè?

Ella va assenyalar a la dreta.

-Baixant aquest carrer hi ha l'oficina del gremi que s'encarrega de contractar mà d'obra. Cuida't, val?

-És clar -Va dir-. I vostè també.

Durant un instant va semblar que anava a tractar d'abraçar-la. Però la Mara simplement va girar i es va allunyar caminant. Sabia que al noi li aniria bé. Esperava que al noi li anés bé.

***

El noi havia avançat un parell d'illes més cap a l'espaiport, i feia una bona estona que havia desaparegut la misteriosa dona, quan en Talon Karrde va decidir que era segur acostar-se.

-Disculpa -Va dir, sortint de les ombres on havia estat esperant-lo-. Ets en Ghent?

El noi va quedar immòbil.

-Sí -Va dir, nerviós-. Qui és vostè?

-Em dic Talon Karrde -es va presentar en Karrde-. No et preocupis, no vaig a fer-te mal. Estic aquí per oferir-te un treball.

En Ghent va esbufegar.

-Ja he tingut bastants ofertes de treball per a una temporada, gràcies. -De sobte, va arrufar les celles. -És vostè el que em va enviar el bitllet?

-No -Li va assegurar en Karrde-. Encara que he d'admetre que la teva sobtada desaparició em va fer perdre la pista durant uns dies. Estava preparant-me per acostar-me a tu a Sibisime quan vas marxar de sobte.

-D'acord -Va dir en Ghent, ja més tranquil però encara estranyat-. Llavors què vol?

-Com he dit, oferir-te un treball -Va dir en Karrde-. Tinc una modesta organització de certa grandària que es dedica a moure mercaderia i informació d'un lloc a un altre.

-Contrabandistes?

En Karrde va arronsar les espatlles.

-Més o menys. Ara mateix necessitem un bon trinxador; les nostres fonts indiquen que ets un dels millors. -Va assenyalar en direcció a l'espaiport-. Si et ve de gust parlar-ne, la meva nau està atracada a prop. No tens per què fer-ho, és clar.

-Bé... -En Ghent mirà per sobre de la seva espatlla-. No sé. Hi ha certa gent que em va buscant. Imperials, i un altre grup. Ella va dir que potser encara m'estiguin buscant.

-El segon grup eren membres de l'Aliança Rebel -Li va dir en Karrde-. I sí, tots dos grups semblen estar dedicant esforços per seguir-te.

En Ghent va tornar a mirar per sobre de la seva espatlla.

-Vol dir que encara hi són al darrere?

-Ja no -Li va assegurar en Karrde amb un somriure mordaç-. La meva gent s'ha ocupat de tots dos grups.

En Ghent va parpellejar.

-Llavors seria segur tornar a l'hotel i recollir les meves coses? Ella va dir que hauríem de abandonar-ho tot.

-Podem anar on vulguis -Li va assegurar en Karrde-. Faig que ens reculli un lliscant terrestre?

-No, no està lluny -Va dir en Ghent-. Podem anar caminant. És per aquí.

-Parlant de la dona -Va dir en Karrde quan van començar la marxa-. Estava massa lluny perquè pogués veure-la bé. Qui era, de totes maneres?

-No ho sé -Va dir en Ghent-. Mai em va dir el seu nom. Tot el que va dir és que una vegada va treballar per a l'Imperi, però ja no.

-Interessant -Va dir en Karrde, pensatiu-. I dius que va deixar algunes coses a la teva habitació?

-Sí, però no crec que puguem fer-les-hi arribar -Va dir en Ghent-. Em va dir que anava a aconseguir feina en alguna nau. No sé en quina.

-Llàstima -Va murmurar en Karrde-. Però bé, mai se sap. Potser algun dia tornem a trobar-nos amb ella.

-Això és el que va dir ella -Va dir en Ghent-. I, sap? Tenia un sabre de llum. Creu que podria ser un Jedi o alguna cosa així?

-Mai se sap -Va tornar a dir en Karrde.

I fins i tot si els seus camins no tornaven a creuar-se mai, va pensar per a si mateix, podria haver alguna cosa entre les seves pertinences abandonades que li donés una pista de la seva identitat.

Això podria ser-li d'utilitat algun dia. Mai se sap.

Fent un senyal als seus silenciosos guardaespatlles perquè s'acostessin, en Karrde i en Ghent es van endinsar en la nit.

FI