Aniquilació (XXI)

Anterior

CAPÍTOL 21

Apinyat amb Gnost-Dural a la part posterior de l'speeder aeri que els portava des del Port Jigani a la ciutat propera de Maslovar, en Theron estava convençut que podien caure del cel en qualsevol moment. El brunzit agut constant del motor feia la conversa impossible, i cada pocs minuts el pilot havia de portar-los a una alçada de només uns metres sobre la superfície pantanosa de Desevro per evitar que l'elevador repulsor es sobreescalfés. Els estabilitzadors no eren molt millors, i cada vegada que una ràfega de vent els hi donava cops l'speeder amenaçava amb bolcar.

El vol va durar només vint minuts, però per al moment que van tocar terra al centre de la ciutat, l'estómac d'en Theron estava intentant enfilar-se cap amunt i sortir per la seva gola.

-El millor hotel de Maslovar! -va proclamar el seu pilot mentre els seus passatgers sortien del seient del darrere.

Mirant a l'edifici dilapidat davant d'ells, en Theron estava convençut que havia d'haver una millor opció. Però no estava disposat a tornar a l'speeder aviat.

Potser no sigui tan dolent com sembla, va pensar en silenci mentre recollien les seves bosses i es dirigien a l'interior.

La Teff'ith havia accedit a organitzar una trobada amb Gorvich a tres dies des d'ara. En Theron no estava content amb el retard, però ella va insistir que portaria algun temps reunir tot el que necessitarien per passar per la seguretat Imperial en qual fora l'estació espacial que acabés sent el seu destí. Fins llavors, no hi havia res a fer per Theron i Gnost-Dural llevat esperar.

Li havien demanat a la Teff'ith que els hi recomanés un lloc on quedar-se; veient on els havia enviat deixava clar que no s'alegrava de treballar amb ell.

-Necessitem una habitació-, va dir en Theron al taulell de registre-. Tres nits. Dos llits.

La dona de darrera el taulell no va parlar mentre colpejava els botons de la seva consola. Finalment va produir un parell de targetes clau.

-Seixanta crèdits per nit. Pagament per avançat.

En Theron lliscà els crèdits pel taulell, i ella els hi va donar les targetes clau.

-Nivell 6. Darrera planta. El turboascensor està trencat.

En Theron es va preparar per al pitjor mentre entrava a l'habitació, i no va ser decebut. Una pudor inidentificable però distintivament desagradable els va bufetejar mentre lliscava la porta per obrir-la, i en Theron estava segur que havia escoltat l'enrenou d'una feristela corrent per amagar-se mentre ell encenia els llums.

-No hi ha comoditat, només brutícia, -va mussitar ell.

-Podem tornar a la llançadora, -va suggerir en Gnost-Dural-. Hi ha dormitoris, una dutxa, i un servei a bord.

-Crec que el sòl de la llançadora seria més còmode que aquest lloc, -va estar d'acord en Theron-. Però necessito un parell de minuts abans que pugui suportar una altra volta amb speeder com l'últim.

-Tu i la Teff'ith teniu una relació interessant, -va dir en Gnost-Dural.

-No és realment una relació, -va explicar en Theron-. Ella només és un dels meus contactes.

-Ella és clarament més que això, -contraatacà en Gnost-Dural.

-En Ngani Zho va veure alguna cosa en ella. La va agafar sota la seva cura. Suposo que em sento responsable per ella ara que ell se n'ha anat.

-Sents alguna cosa per ella?

En Theron va riure.

-No com suggereixes. Ella és més com una germana petita. Molesta, sempre ficant-se en problemes, però saps què hi ha ben enterrat en algun lloc en el seu interior profund.

-Ha d'estar enterrat molt profund, -va fer notar el Jedi-, perquè ella t'enviï a un lloc com aquest.

-No ens trairà, -li va assegurar en Theron.

-Pel seu respecte cap al Mestre Zho?

-No és només això. Té honor. Podia haver-me abandonat a la nau insígnia d'en Darth Mekhis. Podia haver agafat la meva llançadora i deixar-me morir allà quan es va autodestruir. Però no ho va fer. Va esperar mentre tot el lloc s'estava col·lapsant al seu voltant. Em va donar temps per tornar a la llançadora.

-No m'estranya que sigui hostil-, va dir el Jedi-. Ella salva la teva vida, i ara tu véns i li demanes un altre favor. Tu ets el que està en deute amb ella.

Abans que en Theron pogués contestar, l'implant cibernètic de la seva oïda dreta brunzí.

-Espera, -va dir a Gnost-Dural, alçant una mà demanant silenci-. Trucada entrant del director.

Ell va xiuxiuejar,

-Accepto l'entrada, -abans de dir en veu més alta-. Director... alguna notícia?

-L'ocell està tornant al niu-, va dir el director-. El que hi ha en l'arbre manax.

De l'informe d'analítics, en Theron sabia que només hi havia un grapat d'estacions espacials Imperials prou grans per acomodar a un navili de la mida de la Llança. Només una estava en un sistema amb la mateixa lletra que manax: l'Estació Reaver en el sistema Marranis en la Vora Exterior.

-Copiat. Què hi ha en l'horari?

-Aterra demà. Hauria d'estar xipollejant a l'estany per a ocells dos dies abans de volar cap al sud per l'hivern.

-Ho pillo. Alguna cosa més?

-Res rellevant-, va dir el director després d'una breu pausa-. Bona sort, -va afegir, acabant la trucada abans que en Theron pogués fer més preguntes.

-Desconnectar, -va murmurar en Theron mentre l'estàtica del canal obert xiuxiuejava suaument a l'orella.

Va esperar que el comunicador fes clic abans de dir a Gnost-Dural,

-La Llança estarà amarrada a l'Estació Reaver per donar-li a la tripulació dos dies de D i R.

-Quan?

-Demà. En el moment en què ens trobem amb el contacte de la Teff'ith ja hauran tornat al servei actiu.

-Poden passar setmanes, fins i tot potser mesos, abans que la Llança amarri de nou, -va advertir en Gnost-Dural.

-Necessitem convèncer a Gorvich que es mogui una mica més ràpid, -va estar d'acord en Theron.

Theron no creia que fos possible, però l'speeder que els va portar de tornada al Port Jigani estava fins i tot en pitjor forma que l'anterior. Però el seu estómac no estava sacsejant-se quan van aterrar aquesta vegada; estava massa centrat en la missió.

Tornant al Dit Tort, van trobar la Teff'ith i al seu amic rodià encara asseguts a la mateixa taula on els havien deixat una hora abans.

-No us ha agradat l'hotel? -va preguntar la Teff'ith quan els va veure aproximar-se.

-Canvi de plans, -va dir en Theron-. Necessitem veure a Gorvich avui. Ara mateix.

La twi'lek va moure el cap.

-Impossible. Tres dies, recordes?

-No estic jugant, Teff'ith.

Una cosa en la seva veu va fer que se n'adonés, i ella va deixar sortir un llarg sospir.

-Et portarem amb Gorvich. Segueix-nos.

En l'instant en què Gorvich va obrir la porta del seu apartament, a Theron li va desagradar. Estava vestit amb unes robes cares, del tot a la moda: pantalons ajustats, foscos i una samarreta estampada feta de cara seda de Saava. Portava diversos anells ostentosos, i una cadena gruixuda d'or penjava del seu coll. El seu pèl era ros, els seus trets regulars, però hi havia alguna cosa desagradable en el seu aspecte -una expressió a la cara i en la seva forma de ser- que posava en clar un poderós sentit de repulsió, la seva veu arrogant, burleta, i obsessionada amb si mateix tota l'estona.

-Ei, Raig de Sol-, va dir a Teff'ith a manera de salutació, mostrant-li un somriure lasciu que va fer a Theron voler colpejar el seu nas-. Són aquests els grans clients dels que em vas parlar?

-Gorvich, Theron, -va dir la Teff'ith, fent la seva presentació tan breu com fos possible-. Vosaltres dos parleu. Estem en pau.

En Gorvich va riure.

-Raig de Sol encara no ha sucumbit als meus encants, però ja arribarà. Totes ho fan. Tinc una relació especial amb les dones.

-Segueix parlant-, va dir la Teff'ith, tocant la empunyadura del seu blàster-. Fes-ho i mai tornaràs a tenir una relació especial.

Ell va respondre amb un gest de complicitat i una altra rialla abans de tornar la seva atenció a Theron.

-Entra. Parlem de negocis.

Els tres van seguir a la sala d'estar. Tot i que l'apartament era petit, estava ben moblat. En Theron es va adonar que totes les peces semblaven noves, i semblaven més fetes per a un lloc més gran.

Està provant una mica d'èxit, va pensar en Theron. Suposa que es mudarà a llocs més grans i millors en un futur proper.

En Gorvich es va acomodar en una cadira de grandària desproporcionada, però no va convidar als seus convidats a seure. En el seu lloc, els va deixar dempeus de forma estranya al centre de l'habitació.

Tracta de fer-nos sentir incòmodes. Inferiors. Com si fóssim servents esperant-lo.

-He sentit que necessiteu pujar a bord d'una estació espacial Imperial, -va començar Gorvich-. Heu de reunir papers de permís per a totes ja que no sabeu quina voleu visitar. He de carregar-vos un extra per això.

-Sabem on anem ara-, li va dir en Theron-. A l'Estació Reaver.

-Tot i així he de carregar-vos un extra, em temo, -va dir en Gorvich amb un encongiment d'espatlles afectat-. He començat la paperassa quan la Teff'ith va trucar per primera vegada.

-Bé. Com sigui, -va dir en Theron, sabent que no tenia temps de discutir-. Però necessitem anar-nos avui o el tracte s'ha acabat.

-Has d'haver inhalat una mica de l'atmosfera del teu col·lega kel dor. Aquesta cosa podrirà el teu cervell. No hi ha manera que pugui reunir-ho tot avui.

-És avui o mai, -va insistir en Theron.

-Saps com de complicat que és això? Necessitem uniformes. IDs. Papers de permís. Una llançadora Imperial.

-La Germandat de l'Antiga Tion mou contraban d'espècia i estimulants per valor de milers de crèdits a través de les estacions espacials cada setmana, -va dir en Theron-. M'estàs dient que no tens tot això a mà i preparat per partir?

-Podria rascar alguna cosa en les pròximes hores, -va admetre en Gorvich-. Però vaig a haver de carregar-vos un premium per l'avís d'última hora.

-No hi ha problema, -li va assegurar en Theron, encara que no estava segur que fos veritat. Tenia una caixa forta plena amb trenta mil crèdits oculta en un compartiment secret de seguretat en la llançadora d'en Gnost-Dural, però en Gorvich tenia l'avantatge i ell ho sabia. Era possible que acabessin amb un preu ridícul amb el qual no poguessin arribar amb els fons a mà. I autoritzar més crèdits del SIE portaria temps... sense esmentar que, una transferència d'aquesta grandària en qualsevol compte d'un planeta governat per les bandes com Desevro anava a atreure amb seguretat tot tipus d'atenció de qualsevol involucrat en la transacció.

En Theron va decidir no treure això a la llum, però. Millor negociar el tracte, llavors tractar de convèncer a Gorvich d'ajustar un preu menor una vegada que ja hagués fet la feina per tenir-ho tot preparat.

-Ja saps que no puc fer res pel teu amic d'aquí, -els hi va dir Gorvich-. No hi ha cap kel dor en l'exèrcit Imperial. Destaquen com un polze alçat.

-Em quedaré fora de la vista a la llançadora, -li va assegurar en Gnost-Dural-. Suposo que el tipus de permisos que ens procuris ens permetrà evitar una recerca al nostre navili.

-Tenim un parell de col·legues de seguretat que paguem per mirar a un altre costat.

-Així que, tenim un tracte? -Volia saber en Theron.

-Encara no sabeu el meu preu.

-Només digues-ho.

-Quaranta mil crèdits.

-Fet, -va dir en Theron sense vacil·lar, confiant que el seu company fos prou llest per seguir-li el joc. Afortunadament Gnost-Dural no va mostrar cap reacció.

Dues hores després estaven a l'hangar privat d'en Gorvich mentre els portava caminant a través de la llançadora Imperial que els havia proveït. La Teff'ith encara estava rondant, encara que no havia dit més de dues paraules tot el temps.

-Model estàndard de la flota Imperial, -va dir en Gorvich, assenyalant un uniforme plegat sobre la cadira del pilot-. Et fa un corporatiu. Qualsevol rang més alt que aquest comença a atreure massa atenció. Saps a qui saludar i on? La pífies allà i la gent comença a adonar-se'n.

-Crec que puc tractar-lo-, va dir en Theron. Aquesta no seria la primera vegada que havia anat encobert com un combatent enemic.

-Tens els codis de permís programats a l'ordinador de la nau. Tot el que has de fer és enviar-los quan demanin verificació. Et faran amarrar l'ala C. Tenim una entesa amb la seguretat allà. No t'haurien de donar cap problema. Després d'això, estàs pel teu compte.

En Gorvich es va gratar la barba incipient de la seva barbeta i va ajustar un ull cap a Theron.

-La Teff'ith mai va dir per què aneu allà. No esteu venent res, no? Perquè la Germandat no estarà massa contenta si els deixeu fora.

De la forma en què vau tractar de deixar fora a Morbo del vostre tracte a Nar Shaddaa? Va pensar en Theron.

-Tinc a un cosí estacionat en una de les naus capitals, -va dir en Theron en veu alta-. Amarrat a l'Estació Reaver. Ha acabat amb la guerra. Vol que vagi a treure'l.

-Deserció i abandonament del deure, -va dir en Gorvich amb un assentiment-. Puc entendre-ho.

-Alguna cosa més que necessitem saber? -va preguntar en Theron.

-Suposo que no. Només dóna'm els crèdits i estareu en marxa.

-Estan a la nostra nau, -va dir en Theron.

-Genial, -va dir en Gorvich, fregant-se les mans juntes de nerviosisme-. Anem a per ells.

Quan van arribar l'hangar del Prosperitat, en Gorvich va deixar escapar un llarg xiulet d'admiració.

-Bonic vehicle, -va admetre a contracor la Teff'ith.

-Espera aquí, -va dir en Theron mentre teclejava el codi per obrir la rampa d'aterratge, llavors va pujar cap a la llançadora.

En Gnost-Dural no es va molestar a anar amb ell; Theron s'alegrava de veure que el Jedi no tenia problema a deixar-li portar el comandament quan era apropiat. Fins i tot millor, sabia que el seu company li cobriria les espatlles si alguna cosa anava malament, com havia fet en el CCDO a Ziost.

Va obrir el plafó ocult de seguretat i va arrossegar fora la caixa forta, llavors la va portar sota la rampa d'aterratge i la va posar als peus d'en Gorvich i la va obrir.

-No és una vista preciosa, Raig de Sol? -va dir en Gorvich.

-Només doneu-nos la nostra part, -va contestar la Teff'ith.

-Dóna'm un minut per comptar-ho. Assegurar-me que els teus amics no me la estan colant.

-Sobre això-, va dir en Theron-. Hi ha només trenta mil crèdits aquí. És tot el que tenim.

-Llavors aconseguiu-ne més, -va grunyir en Gorvich.

-No tenim temps-, li va dir en Theron-. No estic segur que confiï en ningú d'aquí al voltant amb aquest tipus de transacció de totes maneres.

En Theron estava mirant a l'altre home de prop, preparat en el cas que anés a agafar la seva arma. Disparar a Gorvich arruïnaria el pla -els guàrdies corruptes de l'Estació Reaver podrien ser amics seus- però no anava a deixar que en Gorvich tragués abans la pistola. En la part posterior de la seva ment, es preguntava de quin costat estaria la Teff'ith si les coses es posaven lletges.

-Vam acordar quaranta, -li va recordar en Gorvich.

-Hi estic d'acord amb això, -li va assegurar en Theron-. Trenta ara i deu quan tornem.

-No estic convençut que aneu a tornar-, va dir en Gorvich-. Necessito els suficients crèdits per cobrir el cost de la llançadora en cas que la foteu i els Imperials no us deixin marxar.

No hi havia manera de què la simple llançadora de subministraments Imperial que en Gorvich els estava deixant mereixés una mica per sobre dels dos mil crèdits, però en Theron no anava a discutir l'assumpte.

-Et diré què, -va dir ell-. Tornem, i et donem altres vint en lloc de deu.

En Gorvich estava en silenci mentre considerava l'oferta.

-Bona quantitat de diners, Gorvich, -va ficar basa la Teff'ith-. Diners fàcil.

-Està bé, aquest és el tracte-, va dir finalment-. Trenta per avançat. Vint quan torneu. I em deixeu els codis de comandament de la vostra llançadora com a penyora.

-El Prosperitat val a almenys cinc mil crèdits per si mateix! -va protestar en Theron. Sense esmentar que en Gnost-Dural havia de tenir informació sensible a bord.

-És un bon incentiu per tornar-, va dir en Gorvich-. No vull que «rescateu al teu cosí» i el porteu a alguna altra banda.

Pel seu to estava clar que no s'havia empassat la història encoberta d'en Theron.

En Theron va mirar per sobre a Gnost-Dural, que li va donar un lleu assentiment.

-Està bé, tenim un tracte.

-Deixa'm donar-li una última volta de rosca, -va dir en Gorvich amb un somriure-. Us porteu la Teff'ith amb vosaltres.

-Què? -va exclamar la twi'lek-. Per què?

-No estic segur del que tramen aquests dos, -va dir en Gorvich-, però vull que algú els faci una ullada. Que s'asseguri que no facin res que vagi a causar problemes a la Germandat.

-Doncs vés tu, -va escopir la Teff'ith.

-Sona una mica massa arriscat per a mi. A més, tu ets la que ha arreglat aquest acord. Ets la que ha parlat per aquests dos.

-Només volia els crèdits, -va protestar la Teff'ith.

En Gorvich va arronsar les espatlles.

-Aquest és el tracte, Raig de Sol. Vas amb ells o cancel·lem tot l'assumpte.

La Teff'ith mirar a Theron, llavors a Gorvich.

-Vull una part més gran. Pagament pels riscos.

-Segur, Raig de Sol-, va dir Gorvich-. Et donaré uns tres mil extra quan tornis... si tornes.

Ella es va girar cap a Theron.

-Ens estàs portant a una altra missió suïcida?

Ell va moure el seu cap.

-Entrar i sortir ràpidament, -va prometre ell-. Un parell d'hores i estaràs tornant. Diners fàcils.

-Gasta els crèdits abans que tornem, -va advertir a Gorvich-, i et despertaràs amb un dit menys.

-Sona a què tenim un tracte-, va dir ell amb un somriure.

 Següent