Aniquilació (XI)

Anterior

CAPÍTOL 11

El ministre Davidge, el ministre Imperial de Logística, tocà la consola del seu ordinador, lliscant a través de pantalla rere pantalla de xifres ordenades en columnes, taules, gràfics, i traços.

La totalitat de l'Imperi estava representada en aquelles xifres: cada ciutadà, cada soldat, cada subjugat, i cada esclau de cada món. Cada nau de cada flota, igual que tots els recursos produïts al llarg de tots els sistemes i sectors sota control Imperial, estaven registrats en un detall i precisió adormidores. El comandament totalitari de l'Emperador havia portat a un sistema molt eficient i organitzat d'inventaris i censos que ho mesuraven tot sota el seu control. I encara que se n'havia anat -per alleugeriment del ministre Davidge- la xarxa burocràtica que havia instal·lat encara romania.

Les pantalles i pantalles de xifres eren la sang que en Davidge necessitava; sense dades precises i actualitzades no podria fer la seva feina, i en la seva ment, estava clar que era el treball més important de l'Imperi. Logística, en una fi a escala, era el factor decisiu de la supervivència de l'Imperi. Els recursos i la mà d'obra dictaven subministraments i treball, els quals dictaven la producció potencial i el consum esperat de tot.

Sense ell, l'Imperi no tindria cap pla per guiar el seu curs. Sense ell, el Ministre de Guerra no sabria quantes naus o tropes enviar a cada sector, o per quins mons valia la pena lluitar i per quins no mereixien la pena gastar recursos per defensar. Fins i tot els membres del Consell Fosc confiaven en ell per donar-los una sensació de la força relativa de l'Imperi comparada amb la República.

Desafortunadament, el ministre no tenia les xifres de la República. Des del col·lapse de la Intel·ligència Imperial, les dades dels enemics venien de les estimacions, suposicions, i imaginacions. Afegia variabilitat a les seves equacions, i el ministre Davidge odiava la variabilitat. Requeria que ell proveís prediccions tant per als extrems alts com per als baixos de l'espectre, duplicant la seva feina mentre oferia models predictius rastrejant el flux i reflux de la guerra galàctica.

Fins i tot utilitzant les estimacions més baixes dels recursos de la República, la veritat era inevitable, les tornes havien canviat en contra de l'Imperi, i si alguna cosa no canviava radicalment en els pròxims anys la seva derrota era inevitable. Eren simples matemàtiques.

El ministre va acabar la seva revisió final de les dades, reunides en el seu informe, i es va aixecar del seu escriptori, estirant-se per afluixar els músculs contrets i cansats. Havia estat apinyat sobre la cadira per prop de dotze hores, però Darth Marr s'havia presentat davant seu amb una pregunta, i en Davidge necessitava estar segur de la resposta abans de contestar.

Confiant en la seva anàlisi, es va girar i es va dirigir a la porta de duracer tancada a la part posterior de la seva oficina. Va pressionar el codi de setze dígits per desbloquejar-la, va anar-hi dins, i va segellar la porta darrere seu. Es va moure ràpidament sobre la consola de comunicacions al centre de l'habitació i va activar el codificador fosc per enviar un missatge encriptat a Darth Marr.

El Lord Sith va contestar immediatament; clarament havia estat esperant la trucada d'en Davidge.

-Milord, -va dir el ministre-. He revisat la situació en el sistema Boranall com em va ordenar.

-Ho he suposat quan vaig veure la teva trucada, -va contestar en Marr, la seva veu calmada i freda com una tomba.

En Davidge va reprimir la urgència per tremolar. No li agradava tractar amb el Consell Fosc, els Lords Sith eren criatures estranyes més enllà de la seva comprensió. Estaven dirigits per l'emoció i la passió més que per la lògica i l'anàlisi acurada. Sovint confiaven en visions i profecies collides a través de la Força, permetent que algun poder místic, inquantificable guiés les seves accions més que la innegable veritat de les xifres. I en ocasions tossudament rebutjaven creure el que ell tractava de dir-los, especialment quan els hi donava notícies que no volien escoltar.

En Marr era millor que algun dels altres; no s'enutjava i li cridava quan no tenia la resposta que buscava, com Ravage, i no semblava estar esbudellant al ministre amb els ulls com Mortis. Més important encara, en Marr entenia que les projeccions del ministre no eren garanties. Variables imprevistes podien alterar l'equació, resultant els números del ministre obsolets. Però encara hi havia alguna cosa inquietant en la calma gelada amb què Marr sempre es dirigia a ell.

-Quin és el teu anàlisi? -va pressionar-lo, i en Davidge es va adonar que el Sith havia estat esperant-lo perquè li donés el seu informe.

-Uh... Donat el nivell estimat de la resistència recolzada per la República i la creixent bolcada de sentiment anti-Imperial entre la població nativa, hauríem d'abandonar la nostra campanya en el sistema Boranall.

-Hi ha tres mons habitables en aquest sistema, -va dir en Marr-. Gairebé vint bilions de persones.

-S... Sí, milord. Però cap d'aquests planetes té l'abundància de recursos necessària per cobrir les pèrdues que inevitablement patirem si tractem de mantenir la població sota control Imperial.

-Quina és la taxa de pèrdues?

-Extrapolada a sis mesos, hi ha una reducció neta del punt dos per cent en el resultat total Imperial si deixem anar el sistema.

-I si tractem de mantenir-lo?

-Les estimacions conservatives posen les pèrdues al punt quatre per cent. -Després d'un moment precipitadament va afegir-. A l'escenari del pitjor dels casos, les pèrdues podrien arribar al punt set per cent

Per a alguns les xifres havien de semblar petites, però Davidge sabia que en Marr era prou savi per entendre l'increïble abast de fins i tot dues centèsimes parts per cent dels recursos totals de l'Imperi.

-El cost és alt, -va admetre en Marr, però llavors va afegir-, però el sistema Boranall no és l'únic lloc en l'Imperi que amenaça amb sortir del nostre control. Aixafar aquest alçament enviarà un missatge a altres sistemes.

-És clar, milord, -va dir en Davidge, encara que en silenci va sospirar.

Entenia el raonament d'en Marr, gastar recursos extra en el sistema Boranall esperant que pogués cobrir futures pèrdues. Però en l'experiència del ministre, aquest pla rarament funcionava. El sentiment anti-Imperial encara s'alçaria en d'altres, alimentat i encoratjat per la República i les seves promeses d'alliberament.

Mai recuperarien les poques desenes per cent extra que els costaria mantenir el sistema. En la ment d'en Davidge, així és com l'Imperi cauria, no en alguna batalla èpica, sinó en els diminuts marges dessagnant-se. Una mort d'un milió de talls microscòpics. Però no s'atrevia a discutir amb Darth Marr.

-Organitzaré que una de les nostres flotes properes enviï reforços al sistema-, va dir el ministre.

-Crec que Darth Kàrrid encara està en aquest sector, -va dir en Marr-. L'arribada de la Llança Ascendent hauria de posar fi ràpidament a l'alçament.

El ministre va reprimir un altre sospir. Estava massa familiaritzat amb Darth Kàrrid i els seus mètodes. Allà on fos que la Llança Ascendent era portada a un conflicte, les baixes i els danys col·laterals augmentaven exponencialment. No hi havia dubte en la seva ment que la proporció de pèrdues s'empenyeria per sobre de les seves estimacions.

Malgrat el seu millor judici, el ministre va decidir parlar.

-Encara estic intentant absorbir el cost de la intervenció de Darth Kàrrid a Leritor. La pèrdua de la flota d'en Gravus ha impactat negativament en les nostres projeccions. En aquest cas, podria ser millor si ordenés a un altre que hi anés.

-Darth Kàrrid és ara un membre del Consell Fosc, -li va recordar en Marr-. Ella no rep ordres de mi. Ni de tu.

-Perdoni'm, milord. No pretenia ofendre.

-Escull les teves paraules amb més cura quan contactis amb Darth Kàrrid per sol·licitar la seva assistència en aquest assumpte.

En Davidge entenia millor els números que les persones, però era obvi el que en Marr esperava complir. Era ben sabut que havia donat suport a la candidatura de la falleen des del principi, i tenir la petició personal del ministre de Logística perquè Darth Kàrrid ajudés en el sistema Boranall legitimaria més encara la seva nova posició. I persuadir-la que accepti una missió en un sistema remot la mantindrien a ella i la Llança Ascendent lluny de les maquinacions de qualsevol altre membre del Consell Fosc que hagi d'estar buscant reclutar la seva aliança, almenys de moment. No era la primera vegada que el ministre havia estat forçat a inclinar-se davant els polítics del Consell Fosc. Almenys aquesta vegada el cost per a l'Imperi era menys que el que havia estat en altres ocasions.

-Ho entenc, milord. Contactaré amb ella de seguida.

-Tracta de ser convincent quan demanis la seva ajuda, -li havia advertit Marr abans de desconnectar el senyal.

Dels seus informes, el ministre coneixia cada detall potencialment significatiu sobre Boranall i els altres mons en el sistema: la seva geografia i el seu clima; els seus ciutadans i cultura; els seus recursos i indústria. I coneixia exactament com presentaria aquesta proposició a Darth Kàrrid.

Va compondre un breu missatge resumint la situació, fent-lo córrer pel codificador abans de transmetre-ho a la Llança Ascendent amb el rang de prioritat més alt. Malgrat això, li va portar gairebé trenta minuts abans que rebés la seva resposta. El retard era pertorbador; deixava veure que la falleen, com molts altres Lords Sith d'alt rang tenia poca estima pel paper crucial que el ministre de Logística jugava a la guerra en marxa.

Apartant els seus temors, el ministre Davidge contestà a l'holo entrant. La cara de Darth Kàrrid es va materialitzar davant seu. Cada vegada que la veia, en Davidge no podia evitar adonar-se de la seva bellesa marcada. La seva pell perfecta havia estat desfigurada pels tatuatges a la cara que representaven la seva devoció pels camins dels Sith; els implants cibernètics dominant el seu lateral esquerre transformaven els seus trets característics en una barreja de carn i acer.

-He rebut el teu missatge, Ministre Davidge, -va dir la Darth Kàrrid, el seu to en algun lloc entre la molèstia i el desdeny-. És aquesta ximpleria de Boranall realment mereixedora de la Llança Ascendent?

No, no ho és, va pensar Davidge. Però en Marr et vol aquí.

En veu alta va dir,

-Tenim informes d'un desenvolupament regular de les naus de la República a la regió en conjunció amb nombrosos recomptes d'un creixement del sentiment anti-Imperial entre els locals. Les meves projeccions mostren que si aquest aixecament potencial no és tractat ràpidament, podria tenir un efecte colpidor a través de l'Imperi.

Ella va retorçar la seva cara en una ganyota.

-I què et va fer pensar que aquest sistema insignificant era prou important per molestar a un membre del Consell Fosc?

Sabent que en Marr no estaria complagut si Kàrrid descobria la seva involucració, el ministre en el seu lloc va dir una justificació acuradament fabricada per contactar amb ella.

-Hi ha una estació d'investigació d'hipermatèria a Boranall, -va dir en Davidge.

Hi havia alguna cosa de veritat en aquesta afirmació; hi havia una estació antiga de recerca d'hipermatèria a Boranall, el planeta més gran i més poblat en el sistema de nom similar. Però va ometre el fet que era un malbaratament inútil del govern posat aquí feia generacions per polítics corruptes que s'emportaven part dels guanys de la família rica que era propietària de la companyia d'investigació. L'equipament arcaic havia davallat i fet malbé, i els tècnics que suposadament treballaven eren la majoria relatius a nobles influents sense l'entrenament apropiat.

-Ja que ara supervisa l'Esfera d'Influència de la Tecnologia, -va continuar en Davidge, apel·lant descaradament al seu ego-, vaig pensar que potser voldria manejar això personalment. No podem deixar que l'estació d'investigació caigui sota el control de la República.

La Kàrrid li va afavorir amb un somriure evasiu, una expressió que sota el pes de la seva bellesa hauria fet que Davidge caigués de genolls amb anhel i desig. Ara, però, el seu semblant repel·lent tot just li va regirar l'estómac.

-Potser en Marr tingui raó sobre tu, -roncà ella-. Potser ets d'alguna utilitat per a l'Imperi després de tot.

En Davidge va romandre en silenci.

-Tens sort, Ministre-, va dir ella després d'un breu moment de contemplació-. Fixaré una ruta per al sistema Boranall i posaré fi als parpelleigs de rebel·lió.

-Li ho agraeixo en nom de l'Imperi, -va contestar en Davidge.

La Kàrrid no es va molestar a contestar mentre acabava la trucada. Alleujat, el ministre va apagar el codificador, es va alçar del seu seient, i va caminar fora de la sala de comunicacions. Va tancar la porta de duracer darrere d'ell, esperant que un simple bip confirmés que estava tancada i que el codificador de l'altre costat estava fora de perill. Llavors va tornar al seu escriptori i va tornar a estudiar les seves taules, línies, i gràfiques.

Següent