Sacrifici a Pengalan (i II)

Anterior

II

Mitja hora després, la resta dels soldats, exceptuant el ferit Mapejador, estaven a l'avantsala.

En Joram, fora de la preparació de la missió, va romandre a la cabina de control, portant a terme de forma metòdica l'escalfament remot de la llançadora. Podia escoltar a Dent posant-se l'armadura i informant als soldats. En Joram va poder escoltar alguns fragments. La xerrada es va convertir en una discussió, i la discussió en una baralla, cosa que no havia escoltat entre els soldats clon en els dies en què havia estat assignat amb ells. Subreptíciament, es va moure cap a la porta de l'avantsala i va escoltar.

-Està en el seu dret,- va dir un d'ells. La seva veu estava en mode dominant.

Probablement era en Dent.

-No li puc donar ordres.

-No em pots donar ordres a mi-, va dir un altre. La seva veu també estava en mode dominant. -I dic que li preguntem.

-No...

Van sonar pesats peus apropant-se a l'avantsala. En Joram va fer un pas endavant i va encarar al soldat. L'home anava sense casc i portava un mocador lligat al front, vermell amb punts blancs, així que es tractava d'en Taques. Va retrocedir una mica en veure tan a prop a Joram, però va recuperar les bones formes.

-Tinent, he de dir-li alguna cosa.

-Endavant.

-Crec que hauria de venir en aquesta incursió.

-Per què?

-Per demostrar que l'aprova. No creiem que ho faci. No estem segurs del que això significa. I per una altra raó, una qüestió tàctica. Vostè és l'únic de nosaltres que no s'assembla a nosaltres. Treballaríem millor si tinguéssim a algú al capdavant fent d'explorador. Si els Separatistes saben tant sobre nosaltres com vostè diu, ens reconeixerien a l'instant.

-Augmentaria les nostres possibilitats d'èxit,- va dir un altre. Les cremades a la galta, del xoc, indicaven que era Cremat.

-Deixeu-lo,- va dir en Dent.

-Per què no està amb nosaltres, Tinent?- preguntà Cavador.

En Joram va mirar l'home. Com sabia que era Cavador? Simplement ho sabia. Mirà entre els soldats. Al principi, l'únic que podia veure era les seves expressions insegures i fins i tot afligides. Llavors va poder veure més enllà de la seva incomoditat. Aquests homes no eren els mateixos que just després de l'accident. Ara eren diferents, individuals... però no estaven units. Com pretenien fer una incursió en una instal·lació desconeguda, contra un enemic desconegut, si no eren una unitat cohesionada?

Per tornar el sentit d'unitat, tot el que havia de fer era unir-se a ells. Però tan aviat comencés la incursió, el suport aeri de la Confederació convergiria en Tur Lorkin. Si no s'enlairava abans d'això, quedaria atrapat aquí. Capturat o mort.

-Estic amb vosaltres,- va dir en Joram. Va intentar amagar la por en la seva veu.

-Però no estic al comandament. Sembla que torno a ser un civil. En Dent ha de prendre el comandament de la missió.- Es va girar, esperant que no haguessin vist el seu canvi d'expressió... perquè estava segur que semblava tan insegur i afligit com ells un moment abans.

La porta a la part posterior de l'hangar principal, no una porta visible, sinó simplement una part camuflada de la paret, es va obrir cap al costat, revelant a dos homes i el seu carretó de repulsors, carregat de nou amb contenidors de míssils. Darrere d'ells, un passadís tènuement il·luminat, fet de lloses de durciment, s'estenia cap a dins i cap avall.

En Joram no va esperar. Ara vestia la granota de un dels homes capturats, amb una gorra calada sobre el seu rostre i auriculars, va passar de llarg als treballadors, ignorant-los.

-Ei!- Els homes es van girar cap a ell. -Entres a treballar?

Llavors es va escoltar el soroll sord i dolorós de les culates de rifle impactant en la carn. En Joram va escoltar com queien els homes. Mirà enrere i va esperar. Els soldats no van trigar gaire. A sobre de la pila de contenidors de míssils en què estava, en Joram es va tocar el pit, on estava el medalló sota la seva túnica.

-No has oblidat alguna cosa? Com ​​qui està al comandament aquí?

-No ho he oblidat. Si no està d'acord al carretó havien afegit el contenidor que acabaven d'obrir. Uns cables anaven d'un dels míssils fins al casc de Clau Anglesa, que tenia a les mans mentre observava el seu interior. El precipitat entroncament realitzat per Clau Anglesa semblava funcionar; ja havia informat que aquests prototips tenien una interfície de control molt simple, criteris de selecció d'objectius, múltiples opcions de detonació... i cap seguretat, una cosa no massa estranya en armes destinades a ser provades en lloc de ser usades sobre el terreny.

La veu d'en Dent va sonar en els auriculars d'en Joram.

-Belluguem-nos.

En Joram va assentir i va continuar pel passadís. Va ficar les mans a les butxaques, lleument alleujat pel tacte de les pistoles blàster agafades als dos homes que havien capturat. No podia sentir-los, però sabia que Cremat i Pala estarien movent-se uns metres per darrere d'ell, i després la resta, amb Taques portant el carretó amb Clau Anglesa a sobre, per darrere.

El passadís feia una petita baixada. En Joram va recolzar una mà contra la paret. Tenia un tacte rugós i vibrava, senyal que en algun lloc, no massa proper, s'estava fent servir maquinària pesada.

Davant d'ell va veure un dispositiu que li resultava familiar penjat del sostre del passadís.

-Holocàmera,- va murmurar. El dispositiu de vigilància apuntava en la seva direcció i havia d'estar-lo mostrant; aviat entraria en el seu rang de visió un dels soldats clon.

-Passa-la i desactiva-la,- va ser la resposta xiuxiuejada. -Tots els altres, quedeu-vos aquí. Joram, informa quan estigui fet.

Ara era en Joram en lloc de Tinent. No sabia si sentir-se content o ofès.

Va decidir estar content. Els soldats havien desenvolupat iniciativa suficient per rebel·lar-se contra una figura autoritària quan els seus objectius, objectius militars o objectius en interès de la República, així ho requerien. Ara eren homes, i no esclaus preprogramats.

Un final feliç. Llevat que morissin. Que ell morís. Es va parar just sota l'holocàmera, fora del seu camp de visió. Desactivar-la? Com? No era tan bo tècnicament com Clau Anglesa. Va treure una de les seves pistoles blàster i va picar l'holocàmera amb tres cops de culata.

-Desactivada,- va dir.

-Segueixo endavant.- En alguna sala de seguretat, el monitor d'una holocàmera s'hauria quedat sense imatge. Això era dolent, cosa que faria que un equip d'alertes de seguretat disparés alguna mena d'alarma, però era una mica millor que mig esquadró de soldats clon materialitzant a la vista de la càmera.

Uns passos més i podria veure que el passadís començava a ser pla i millor il·luminat.

Mentre en Joram descendia, va veure on acabava el passadís. Hi havia una porta al final, i quelcom dret al costat d'ella

Va sentir que es quedava gelat. Era un droide, més alt que un home, d'un marró brillant, amb braços corbats i enormes. Els seus dos parells de blàster dels braços apuntaven cap endavant, cap a Joram.

Havia vist holos d'aquestes coses, una de les varietats més perilloses de droides de batalla. Cap dels blàsters dels soldats serviria de res contra aquesta cosa.

Va aconseguir murmurar,

-Destructor.

-Quants?

-Un. N-n-n-no hi ha seguretat humana.- El destructor no es movia, i mentre en Joram s'aproximava, no ajustava la seva mira... de moment.

-Aproxima't a poc a poc,- va dir el soldat. En Joram va tenir el pressentiment que no era Dent qui li parlava, sinó un dels altres.

-Tan a poc a poc com puguis, però no semblis sospitós. Avisa'ns quan estiguis a trenta metres d'ell. Clau Anglesa, prepara't, espiell infraroig, senyal calorífic d'un droide de combat en lloc d'humà.

Empassant per evitar la nàusea provocada per la por, en Joram va disminuir la marxa.

Va treure la targeta d'identificació robada de la seva butxaca, va jugar amb ella, girant-la una vegada i una altra, com si intentés recordar per quin costat l'hauria d'introduir a la ranura de seguretat que suposava havia d'estar a la porta.

El destructor no va reaccionar encara.

-A punt,- va dir un soldat. No estava segur de qui era.

-Destructor albirat,- va dir un altre, o potser el mateix. El Destructor es va activar, ajupint-se, probablement per donar-li a la seva plataforma de sensors un millor angle del que succeïa al fons del passadís, per darrere d'en Joram.

-Joram, tira't a terra- va dir un soldat.

En Joram va caure, tan ràpid com va poder fer que els seus genolls cedissin, i gairebé no va ser prou ràpid. Hi va haver un rugit darrere d'ell, directament per sobre seu mentre donava cops al terra de durciment. Va veure com l'aire al voltant del destructor tremolava mentre aquest activava el seu escut defensiu. Llavors hi va haver una espurna brillant, un udol semblant al d'una bèstia de la mida de la lluna que hagués estat aconseguida per un tret. En Joram va sentir que la calor l'embolicava.

Una paret que els seus enlluernats ulls no van poder veure el va colpejar, llançant-lo relliscant cap enrere. Es va quedar allà immòbil, sense que el seu cervell pogués transmetre les ordres -Aixeca't! Surt d'aquí!- a les seves extremitats, i llavors algú estava donant empentes a la seva esquena i cames.

-Quedi quiet, senyor.- La veu era la d'un soldat, apagada i distant.

-Està cremant. Gairebé està apagat.

-Molt amable,- va aconseguir dir en Joram. Es va aixecar i va mirar el passadís. Mentre recobrava la vista, va poder veure el final del passadís, parets, sostre i sòl destruïts fet a miques, ple dels trossos del destructor, i les portes fora de lloc.

El xiulet de les orelles va disminuir quan es va estrènyer els auriculars contra elles. Estava envoltat de soldats clon, amb Cremat i Pala al capdavant amb els seus blàsters preparats, Cavador ajudant-lo a aixecar-se, Clau Anglesa al carretó preparant un altre míssil, Taques a punt per moure el carretó cap endavant. L'armadura de Clau Anglesa estava ennegrida a la part frontal, però l'enfosquiment es devia al fum i al sutge i no a una cremada.

-Això és una alarma,- va dir Cavador. -Suposo que ha acabat la nostra fase de sigil en aquesta missió.

-On està Dent?

Cavador negà amb el cap.

-No ho vol saber.

-Què?

-Moveu-vos. Per parelles.- Cavador va gesticular, i Cremat i Pala van sortir al trot. En Joram va anar donant tombs darrere d'ells. Algunes parts dels seus braços i cames estaven en carn viva. Va decidir no mirar les cremades.

Darrere del garbuix de ferros de la porta hi havia un passadís, però aquest tenia portes corredisses a intervals. Era tan llarg que gairebé no es distingia el final. En Joram podia veure figures que s'apropaven cap a ells des de l'extrem més allunyat. Més a prop, es va obrir una porta. Va sortir gent, van veure als soldats clon i van retrocedir, desapareixent de nou.

-Cap a on?- Va preguntar Cavador.

-Àrea de muntatge final,- va dir en Joram. -Les plantes tenen diferents àrees on es fabriquen o es guarden els diferents components, i una àrea on es munten aquests components. És la part més crucial de la instal·lació.

Cavador va fer un pas.

-Però on estarà?

-En algun lloc on pugui accedir aquest carretó.

Algú distant va obrir foc amb el que va sonar com una pistola blàster. Joram es va moure per quedar darrere d'en Cremat i es va ajupir allà.

Va seguir dient: -Això vol dir que hem d'anar per aquest passadís o per aquesta porta.- Va assenyalar un ampli accés a uns vint metres.- Són els únics llocs pels quals pot passar el carretó.

-Endavant,- va dir Cavador.

Cremat i Pala, retornant el foc als distants defensors, es van moure cap a l'ampla porta, amb Joram darrere d'en Cremat. Cavador marxava amb resolució davant el carretó dels míssils, protegint la seva càrrega explosiva del foc enemic. En Joram va veure ennegrir l'armadura del pit del soldat en rebre aquesta un tret, va veure trontollar a Cavador a causa de l'impacte.

La porta tenia controls de turboascensor als costats. En Joram va colpejar el botó de trucada. Les portes no es van obrir immediatament.

-Potser hàgim de desmuntar-les.

Les portes es van obrir. El turboascensor cilíndric tenia un únic ocupant, un home menut i de pèl gris, que quan va veure els soldats clon es va quedar amb una expressió aterrida.

En Joram el va agafar pel coll de la seva granota blava i el va tornar cap a l'interior del turboascensor, copejant-lo contra la paret. Li va posar una pistola a la panxa.

-Ens vols portar a l'àrea de muntatge final o vols morir aquí?

L'home es va ennuegar i va dir:

-Dos nivells per sota. Accés amb targeta únicament.

-La teva targeta et permet l'accés?

L'home va assentir i li va lliurar la targeta. Un soldat va estendre el braç per sobre l'espatlla d'en Joram i va agafar la targeta. Un moment després, els soldats eren al turboascensor i van començar el descens.

-Gens malament, Joram,- va dir Cavador, aguantant-se el riure. -On vas aprendre això? Entrenament militar?

-Au, calla.

Un moment després, les portes del turboascensor es van obrir. El foc de blàster va caure a l'ascensor com una pluja horitzontal, fent trossos a Cremat. En Joram va agafar al seu presoner i es va tirar a un costat mentre Cavador, Pala i Taques retornaven el foc. Cremat va caure a terra de l'ascensor, amb fum sortint dels forats de la seva armadura.

Els soldats clon van seguir disparant. Els trets es van anar reduint i van cessar.

Cavador mirà a Cremat, que no es movia.

-Pala, fes un cop d'ull. Els altres, moveu-vos.

Van sortir a una àrea fabricació, en Joram va veure cintes transportadores, grues mecàniques a les guies del sostre, grups de treballadors vestits amb granotes, les restes d'agents de seguretat i droides de combat.

Clau Anglesa va assenyalar un grup de prestatgeries blaves en les que hi havia uns acoblaments mecànics que semblaven cons.

-Són els mateixos caps que porten els míssils.

En Joram va dir:

-La porta que hi ha al costat deu ser l'accés al magatzem de les caps o l'àrea de muntatge.

Cavador va assentir.

-Aquí és on deixarem el nostre segon míssil-. Es va girar cap al presoner. -Hi ha escales o rampes? Alguna cosa més d'aquest turboascensor?

L'home va assentir.

-Feu-les servir per sortir d'aquí. Agafa aquesta gent. Tot això explotarà.- Cavador va donar una empenta a l'home. -Teniu seixanta segons.

L'home va córrer.

-El cap de Cremat, Cavador.

-Gràcies, Pala. Clau Anglesa...

-Sé què fer.

Van portar el turboascensor al nivell pel qual havien entrat, però no van deixar que s'obrissin les portes.

Deu segons després van començar les explosions. El sòl va tremolar sota els talons d'en Joram i l'ascensor va fer una sacsejada. Joram va prémer el botó d'obertura. El fum i la calor van entrar. Joram, sense un casc de soldat, es va trobar encegat i asfixiat.

Algú li va agafar del canell i va tirar d'ell. Va anar tossint, ensopegant amb gent, de vegades trontollant, de vegades sent arrossegat. Va escoltar trets de blàster, el brunzit que feien quan donaven a les portes metàl·liques, els impactes sords a les armadures dels soldats, el xiuxiueig que feien quan escalfaven teixits orgànics fins al punt d'ebullició.

Llavors es va trobar corrent i sent arrossegat per una pujada, havien d'estar al passadís inclinat fora del complex. Darrere d'ells van sonar més explosions. Quan la seva vista es va aclarir, va poder veure a més gent al seu voltant, treballadors amb micos d'operari que estaven allunyats dels soldats clon.

De tornada al gran hangar, els treballadors de la fàbrica s'arremolinaven al seu voltant, amb les mans aixecades com dient -No disparin,- i amb aspecte aterrit. En Joram va ser capaç de sufocar la seva tos i fer balanç. Cavador, Clau Anglesa i Taques estaven amb ell.

-Cremat i Pala?-Va preguntar amb la veu ronca.

Cavador negà amb el cap. Li va donar a Joram el rifle blàster d'un dels soldats caiguts.

-A punt per acabar amb això?

En Joram va revisar el carregador del rifle i el va deixar preparat.

-Crec que sí.

Cavador va liderar la càrrega cap a la sortida de l'edifici.

-Enrere!- cridà. -Soldats passant!

Els treballadors es van allunyar d'ells. Hi havia por en algunes cares, odi en altres. Era estrany, però Joram es va sentir orgullós d'això.

En Joram va veure que la porta exterior estava oberta. Ell i els soldats es van col·locar a un costat.

-Estaran esperant,- va dir. El sòl va tremolar en començar una altra sèrie d'explosions distants, i una densa capa de fum negre va sorgir de la badia cap al sostre de l'avantsala.

-Aposto a què estan aquí,- va dir Cavador.

-Sortint en tres, dos, un, zero!

Cavador es va girar cap a la porta oberta. Joram va esperar que fos crivellat pel foc dels blàsters com Cremat, i hi va haver un sobtat rugit d'armes blàster, però cap tret va passar a través de la porta.

En Joram va seguir als soldats clon corrent. Els edificis al voltant de la badia estaven plens d'impactes de blàster fumejants i una unitat de droides de batalla, a l'esquerra, estava gairebé fet a miques. Aquells que encara estaven en funcionament es van girar i van començar a disparar sobre un soldat clon que va passar volant muntat en un PASU. La part posterior del soldat quedava contra una xarxa de cable improvisada que impedia que caigués, i la seva cama estava partida i immòbil.

Cavador, Clau Anglesa, Taques i Joram van obrir foc sobre els droides de batalla, acabant amb els que Mapejador no havia destruït encara.

-Per aquí,- va dir Cavador, i avançà al costat del mur corbat de l'hangar.

El foc enemic, d'homes o droides disparant des de posicions ocultes, va fer una rascada a Taques i va tombar a Clau Anglesa. Joram i Taques van aixecar a Clau Anglesa i van continuar endavant ranquejants mentre Cavador tornava el foc. Davant d'ells va aparèixer la porta d'una badia més petita, i va explotar quan algú que venia en direcció contrària va disparar sobre ella.

Cavador va seguir movent-se cap endavant. Segons després, Mapejador, en el seu PASU, va volar a través de la porta destruïda. Joram i els altres soldats el van seguir.

La porta interior de l'avantsala a l'hangar ja estava oberta i, darrere d'ella, hi havia les línies llises i platejades de la llançadora que en Joram havia preparat.

-Saps com pilotar, no?- preguntà Cavador.

-És una mica tard per a preguntes.- En Joram va ajudar a Mapejador a deslligar el cable del PASU i a posar-lo sota el braç del soldat. Va ajudar al soldat a arribar a l'entrada de la llançadora. -I sí, sé pilotar-la.

Les mans d'en Joram no van deixar de tremolar fins que van sortir d'òrbita. Un camp d'estrelles va omplir les finestretes frontals de la llançadora, un panorama que en Joram solia trobar adorable, atraient.

Ara estava massa cansat per apreciar-lo. Va començar a calcular i introduir les dades del seu primer salt hiperespacial.

No hi havia hagut cap persecució.

-Per què no ens han seguit?- li va preguntar a Cavador, que estava assegut al seient del copilot.

Cavador, que anava sense el casc, es va fregar els ulls.

-Vam fer despistar els perseguidors.

-Com?

-Dent. El seu treball era agafar l'altre transport i allunyar els caces de suport de Tur Lorkin.

-Es-es reunirà amb nosaltres?

Cavador li va dirigir una mirada amable, però va negar amb el cap.

-Va estar transmetent durant la seva part de la missió. Vaig escoltar com queia.

En Joram va sospirar. Va dirigir la seva atenció a l'ordinador de navegació.

-Ho sabia, no és cert? Que la seva part seria una missió suïcida.

-Ho sabia.

-Ho sento.- A Joram li va sorgir una pregunta. Li va costar un moment decidir-se a fer-la.- Com et sents? Perdre algú a qui has conegut tota la vida, algú que, de moltes maneres, ets tu?

-És com si et disparessin. Sentir la calor, sentir que et costa respirar.- Cavador el va mirar fixament. -Com et sents tu, perdent a algú amb el qual has treballat colze amb colze, algú en qui has confiat?

-Mai m'han disparat. Però crec que em sento igual.

Es van quedar callats força estona mentre en Joram acabava les seves tasques d'astronavegació. L'impulsor hiperespacial de la llançadora es va escalfar per al primer salt.

Llavors Cavador va di:

-Hi ha alguna cosa que hauries de saber.

-De què es tracta?

-No som normals. El meu grup. Vam ser fets per ser, com ho diria, més autosuficients que els altres. Per ser capaços de tenir més iniciativa. Hi ha alguns més com nosaltres. Per si necessiten soldats per a missions més específiques.

En Joram va pensar sobre això.

-Així que se suposava que us havia d'avaluar i assumir que éreu la norma, per fer un informe brillant sobre el valor militar dels soldats clon. Per ajudar a persuadir al poder que tots els soldats són d'elit.

-Suposo.

-Potser és això el que faci. No és bona idea desmuntar una tapadora si no saps el seu motiu. Però per què m'ho has dit?

-Perquè mereixies saber-ho. Perquè ets un dels nostres.

Les paraules es van quedar surant, com si haguessin estat emeses per un holoprojector en lloc de dites, fins que en Joram va activar l'impulsor de l'hiperespai.

FI