Cavaller Errant
Jhon Jackson Miller
Mil anys abans d'en Luke Skywalker,
una generació abans d'en Darth Bane, en una galàxia, molt, molt llunyana...
La
República està en crisi. Els Sith vaguen sense control, competint entre ells
per dominar la galàxia, però una Jedi solitària, Kerra Holt, està decidida a
acabar amb els Senyors Foscos. Els seus enemics són estranys i nombrosos: Lord
Daiman, que es creu el creador de l'univers, Lord Odion, que pretén ser el seu
destructor, els curiosos germans Quillan i Dromika, i l'enigmàtica Arkàdia.
Molts Sith enfrontats teixeixen un tapís de brutalitat, amb només Kerra Holt
per defensar els innocents atrapats sota els seus peus.
En
sentir un sinistre patró en el caos, la Kerra s'embarca en un viatge que la
portarà a ferotges batalles contra enemics encara més ferotges. Sent tants
contra una sola, la seva única oportunitat d'èxit resideix a forjar aliances
entre aquells que serveixen als seus enemics, fins i tot amb un misteriós espia
Sith i un astut general mercenari. Però, seran ells la seva salvació o
adversaris?
Fa molt temps en una galàxia molt, molt llunyana...
PRÒLEG
Amb cada cop del seu bolígraf, el vell sullustà va
descobrir al creador de l'univers.
Lord Daiman era relativament jove, com ho eren els
humans. I encara en Gub Tengo trobava al seu senyor feudal una vegada i una
altra mentre treballava a través de la pila d'arrugades cel·les de plastifí.
Factures d'amarratge. Plànols d'enginyeria. Rebuts de restaurant. En Gub no
podia llegir les paraules, però de vegades podia dir què eren per les imatges.
Totes estaven datades molt abans -de vegades segles abans- que en Daiman es fes
amb el poder a Darkknell. Tot i així, d'alguna manera, presagiava l'alçament de
Sa Senyoria.
Era una cosa sorprenent, va pensar en Gub, fullejant
les fines pàgines d'acrílic, enganxades pels anys. Documents d'assumptes tan
mundans, i tot i així eren a tot arreu de la creació: la creació d'en Daiman. En
Gub va sacsejar la llum brillant que li havien adjudicat i la va acostar al
text. Sí, els símbols profètics eren allà una altra vegada, ocults. Era la
feina d'en Gub fer-los aparents a tothom.
En silenci va donar les gràcies a Daiman per això. Als
seixanta, en Gub tenia sort de poder prestar algun servei, especialment després
d'haver perdut l'ús de les seves cames en un col·lapse d'un tanc durant el
regnat d'en Lord Chagras. Això hauria d'haver estat la fi de la seva utilitat.
Però anys abans, en Gub havia treballat en una fàbrica de bioarmes, injectant
espores amb verí. Havia estat un petit pas des d'aquell treball meticulós
d'usar un estil químic, i aquesta habilitat, sempre era útil en el món capital
d'en Daiman.
En prendre el poder, Daiman havia ordenat que les
lletres Aurebesh que lletrejaven el seu nom s'alteressin per reflectir la seva
marca en l'existència. Dos cops com marques serien afegits als caràcters, no
només quan fossin escrits en el futur, sinó també a tot arreu en les que havien
aparegut prèviament. I alterar no era
la paraula correcta, perquè -com Daiman havia indicat els «nous» caràcters
sempre havien existit. Els simples orgànics simplement no els podien veure.
Fer-los visibles ara no era alteració: era revelació.
El canvi va ser instantani per a la vasta majoria de
paraules escrites en els dominis d'en Daiman, tots electrònicament
emmagatzemats. Però es requeria d'atenció manual per als senyals i etiquetes,
així com per als relativament pocs documents físics que la cultura havia
generat. Per tant, en Gub i milers d'éssers artesans com ell a Darkknell i en
qualsevol altra part havien estat assignats a «revelar» les lletres que sempre
havien estat aquí.
Hauria d'haver estat més fàcil simplement destruir els
materials previs; la majoria dels plastifins es dissolien fàcilment en l'aigua.
Però en Gub sabia que aquest no era l'objectiu. Si, com deien els adeptes Sith
d'en Daiman, l'univers havia estat creat feia vint anys, quan va néixer Daiman,
tots els assumptes «més antics» havien d'haver estat creats per ell també,
incloent aquest anunci. Si una làmina esparracada que representava imatges de
sabates tenia en ella les marques d'en Daiman, llavors no era un anunci, sinó
un artefacte sagrat. Destruir-lo seria un sacrilegi digne del Gran Enemic.
La signatura d'en Daiman estava per tot arreu a la
galàxia, fins i tot dalt del cel. Les pàgines del passat només eren una altra
part d'aquesta ubiqüitat. Havien d'estar en concordança.
Posant a zero la circular, en Gub va trobar una de les
lletres que estava buscant en la captura d'una bota gris. Una altra aurek. En Gub sospirà i va fregar el
bolígraf electrostàtic contra el seu genoll per carregar-lo. Sabia de la
importància del seu treball, però encara estava cansat de veure les incòmodes
vocals. Les marques afegides -el seu supervisor les anomenava kerns- que creaven la lletra sagrada aurek-da volaven a l'esquerra del
caràcter, gairebé sempre ficant-se en la figura adjacent. Però si en Daiman no
pretenia que els caràcters anessin junts, llavors en Gub havia de fer el que
pogués per veure que els caràcters transformats i revelats no ho fessin,
tampoc.
En assumptes de creació, la neteja comptava.
I així, el vell sullustà va seure al diminut apartament
en el Quadrant Irídium, el seu dia al fang de dorn-das i enth-das que
sovint s'estiraven al llarg de la nit, com ho havia fet aquella nit. En Gub
rares vegades es preguntava què passava a les tones de plastifí completades que
havia retornat durant anys. Suposava que els documents anaven directes a on
s'havien trobat, tot i que podria dir per les taques i per l'olor que alguns
d'ells havien estat als abocadors, esperant per ser expulsats cap a l'estrella
més propera. Qui portava un registre del que havia de ser retornat a on? Quin
tipus de treball havia de ser? En Gub no podia imaginar-s'ho.
No importava, mentre hi hagués fet la seva part per a la
revelació divina. Les preocupacions del seu treball només eren aconseguir la
seva quota i complaure l'inspector passiu-agressiu. Les seves veritables
preocupacions les guardava per a les seves racions de menjar minvants, forçat a
servir-se'n tres, i per la seva néta òrfena Tan, dormint a l'altra habitació
amb el seu futur desconegut.
I a més, es preocupava pel cuidador que havia
contractat recentment per als dos. Forassenyat, descarat, i, desconegut del tot
per a ell, en aquest moment a la ciutat treballant per a la destrucció
definitiva d'en Lord Daiman, forjador d'alfabets i creador de l'univers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada