dilluns, 7 de març del 2016

Resistència Rebel (I)


Resistència Rebel


DarRere de les línies enemigues 2

El Nou Orde Jedi # 12


Aaron Allston


Mai des de l'Emperador Palpatine els Jedi han lluitat contra un mal tan monstruós. Llevat que tinguin èxit contra totes les probabilitats, la galàxia està condemnada.
La temerària missió d'en Luke Skywalker per aturar els nefastos plans dels yuuzhan vong d'enderrocar a la Nova República lluita a cada pas. I el temps se'ls està acabant al Han i la Leia Organa Solo, atrapats en un petit planeta on els governants estan a punt de sucumbir a la pressió dels yuuzhan vong de lliurar a tots els Jedi rebels.
A Coruscant, en Luke i la Mara Jade Skywalker han fet un impactant descobriment que està prevenint que els yuuzhan vong tinguin el control complet. Però quan l'enemic els rastreja, en Luke i la Mara es veuen embolicats en una ferotge batalla per les seves vides. De sobte, les oportunitats d'escapar semblen gairebé impossibles. I en l'espai, ocorre una altra batalla, una que promet ominoses conseqüències per a la Nova República - i per als mateixos Jedi...



CAPÍTOL 1
Sistema Pyria

La Jaina Solo va imprimir al seu Ala-X un gir tan tancat com era capaç de suportar físicament. La força-g implícita en la maniobra la va aixafar contra el seu seient, però va recórrer a la Força per protegir-se i mantenir-se tot just a centímetres de l'esvaniment.
Va acabar la maniobra encarada en direcció oposada, amb la proa apuntant directament al destructor estel·lar Somni Rebel i l'esquadró de coralites yuuzhan vong que la perseguia, i va fer una ullada al seu tauler de sensors. Els altres dos membres del seu trio, Kyp Durron i Jag Fel, seguien al costat d'ella: cap problema per en Jag i el seu punyent txiss, molt més maniobrable que els Ala-X, però el gir havia estat tan exigent per al Kyp com per a ella. És clar que en Kyp no només era un Cavaller Jedi, sinó tot un Mestre Jedi, i tenia bastants més de vint anys.
La Jaina i els seus companys van passar sota el Somni Rebel, mentre la seva tremenda longitud centellejava sobre ells.
-Bé, el pla és aquest -va dir ella-. Ens dirigirem aparentment cap al centre de la seva formació, però en l'últim moment virarem a estribord i ens creuarem amb ells. Quan una nau enemiga giri cap a nosaltres per atacar-nos, concentrarem el nostre foc en ella. Preparats?
La veu d'en Kyp era suau, controlada:
-Sempre preparat, deessa.
En Jag simplement clicà una vegada al seu intercomunicador com a resposta afirmativa.
-Foc a discreció.
Quan els coralites van entrar en el seu camp de tir, van començar a descarregar en la seva direcció un doll de diminutes llums vermelles. Cada llum era un parell de quilos de plasma, de roca fosa superescalfada. Un cop exposats al buit espacial, aquests projectils es refredaven ràpidament, però durant els segons que conservaven la calor resultaven armes mortíferes, capaces de fondre un forat a la cuirassa d'un caça estel·lar com si aquesta fos de gel.
La Jaina va disposar els seus làsers en mode dual i va esperar. Un breu instant després, va sentir com Kyp arribava fins a ella mitjançant la Força i controlava momentàniament la seva mà, aferrada al timó. Es va veure apuntant i disparant contra un coralita distant. Els làsers d'en Kyp rellampeguejaven en el mateix instant; els d'en Jag, a penes una fracció de segon després.
Els trets de la Jaina van desaparèixer quan una petita singularitat negra, un forat negre en miniatura al que anomenaven buit, va aparèixer davant de la proa del coralita. Els d'en Kyp van desaparèixer en un buit idèntic, creat un metre més enrere que el primer. Però el dovin basal de la nau ja no va poder crear un tercer buit que engolís els d'en Jag i que van impactar a la coberta de la cabina. Es va produir una breu flamarada interna i el vol del coralita va deixar de ser controlat pel seu pilot, desplaçant-se únicament per inèrcia.
La Jaina, controlant de nou els seus moviments, va fer que el seu caça virés a estribord, amb els seus companys mantenint la formació tancada, controlada; davant seu tenien un segon coralita, i un tercer. Va deixar que en Kyp controlés de nou la seva mà i disparés els làsers; va recuperar el control, va deixar que en Kyp controlés la seva mà i disparés...
En només uns segons, dos coralites més van quedar convertits en derelictes flamejants. Sense necessitat de consultar els sensors, va saber que les naus enemigues que es trobaven a l'altre costat de la formació giraven i es llançaven contra ella per babord. Va mantenir el rumb del seu Ala-X allunyant-se de la zona de combat, obligant als coralites a perseguir-la... allunyant-se per tant del Mon Mothma i de la missió d'aquesta nau.
En la distància, el Mon Mothma va entrar a la zona de mines dovin basal. El seu propi complement de caces -Ala-E, Ala-X i interceptors TIE va sorgir dels seus hangars submergint-se en la foscor, cap a la nau que havien vingut a escortar, a protegir.

Coruscant

En Luke Skywalker, Mestre Jedi, caminava al capdavant, uns metres per davant de la resta del grup.
Sabia que, malgrat la seva fama, allà mai el reconeixerien com Luke Skywalker. Portava posada una armadura de cranc vonduun, el vestit defensiu preferit dels guerrers yuuzhan vong. El seu era artificial, confeccionat a partir de materials lleugers acuradament texturitzats i acolorits per semblar-se a les plaques de l'artròpode vivent dels yuuzhan vong, però ho preferia així; alguns dels seus companys, que sí portaven armadures reals, havien d'aguantar les estirades i les contraccions ocasionals d'aquella armadura vivent. Sota l'armadura, en Luke portava un vestit ajustat gris pàl·lid de reflexos blavosos que imitaven el to de pell yuuzhan vong. Excepte per l'altura, bastant menor que la d'un guerrer yuuzhan vong mitjà, era una perfecta rèplica visual dels seus enemics.
No és que fos fàcil veure'l enmig del paisatge actual. Es trobava en una via per a vianants, una via que prosseguia d'edifici en edifici gràcies a unes passarel·les elevades a l'altura del centè pis. Aquell va ser en temps un nivell residencial de classe alta, amb poques i luxoses suites per pis. Totes les portes que donaven al passadís havien estat destrossades i l'estat de les habitacions -despullades de qualsevol article de valor, però amb la maquinària comuna intacta-, suggeria que era obra de saquejadors i no de yuuzhan vong.
Per tot arreu regnava l'olor de la podridura. Molt sovint trobaven restes dels habitants de Coruscant: alguns, víctimes òbvies de la violència; altres, les seves morts no tenien una causa clara... però gairebé tots en un avançat estat de descomposició.
Quant menjar tindria la gent a les seves cuines quan va caure Coruscant i va ser demolida tota la seva infraestructura? Quanta aigua haurien estat capaços de trobar i emmagatzemar? En un món sense camp obert ni granges, sense un altre mitjà d'obtenir menjar que l'ara impossible importació, i amb tota la maquinària víctima de l'ànsia destructora de l'enemic, era molt possible que la majoria de la població ja estigués morta. I el nombre s'incrementava dia a dia.
La pudor de la putrefacció era major en alguns llocs i menor en altres, però cap es lliurava d'ella. En Luke i la majoria dels seus companys portaven en els orificis nasals trossos de tela saturada amb perfum. Els hi va proporcionar en Rostre, però no volia explicar quina experiència havia viscut com per ser prou previsor i portar un subministrament tan gran d'aquest perfum.
Quan Luke es va acostar a la vora de l'edifici, al principi d'una de les passarel·les que el connectaven amb la següent, va descartar la seva barra lluminosa preparada per assemblar-se a una criatura lluminosa yuuzhan vong. La tènue llum del sol s'abocava sobre la passarel·la, revelant que estava formada per panells de transpariacer per proporcionar el que abans fos una vista impressionant d'aquesta part del món-ciutat.
Va sentir tant com escoltar que la Mara arribava al seu costat.
-Tu vas explorar-ho l'última vegada, Granger -li va recordar.
Ell li va donar un cop d'ull. La Mara també portava una armadura de combat yuuzhan vong i un mico ajustat del color apropiat. Però, si hagués de jutjar per la forma de la barbeta i de la boca que apuntaven per sota el casc, no la reconeixeria com la seva esposa.
-I tu l'anterior.
-Em toca a mi -Era en Garik Rostre Loran, ex-actor i líder dels Serveis d'Intel·ligència de la Nova República. Més o menys la meitat del seu equip, els Espectres, els acompanyaven en aquesta missió. També era totalment irreconeixedor perquè, a més de l'armadura de crancs vonduun, portava un emmascarador ooglith, la màscara vivent utilitzada pels yuuzhan vong, manipulat per un membre dels Espectres, Baljos Arnjak, per semblar-se a la cara marcada, mutilada, d'un guerrer yuuzhan vong. Es va aturar al costat de la Mara.
-Un petonet per desitjar-me sort? -va dir, arrufant el rostre i els tallats llavis alienígenes. Ella va moure el cap.
-No sé si qualificar això com «excepcionalment atrevit» o «extraordinàriament estúpid».
En Rostre va riure entre dents. Es va treure la motxilla de l'esquena i va extreure un rotllo de corda. Va passar un extrem al voltant de la cintura i li va donar l'altre al Luke.
-Un petonet per desitjar-me sort?
-Fora d'aquí.
Van avançar fins a l'obertura que donava accés a la passarel·la. Igual que el passadís pel qual van arribar fins allà, era prou ampla com perquè quatre humans de bona mida poguessin caminar colze amb colze, i les seves dues parets laterals i el sostre estaven formats per taulers de transpariacer reforçats amb suports metàl·lics. En Luke, a través del transpariacer, podia veure els edificis circumdants, la majoria d'ells coberts per una capa verda del que semblaven algues o pegats d'herba alienígena. Molts edificis semblaven molt deteriorats, amb els seus sostres desplomats i les vores arrodonides.
En Rostre va temptejar la passarel·la amb passos previnguts. En Luke no podia veure l'extrem oposat de la passarel·la, ja que la seva part central s'arquejava per suportar millor grans pesos, quedant a major altura que els extrems. Tenia almenys cinquanta metres de longitud i travessava el que abans fos un ample bulevard.
Quan Rostre es va haver allunyat uns deu metres, l'intercomunicador del casc d'en Luke va cobrar vida fent-li arribar els murmuris de l'espia:
-No cruix massa. Sembla bastant sòlida.
Els altres membres del grup es van acostar a la passarel·la. Tots portaven armadura yuuzhan vong, ja fos veritable, com la d'en Rostre, o imitació, com la d'en Luke.
El «guerrer» més voluminós, amb decoracions geomètriques negre i plata en màscara i tors, era en Kell Tainer, un Espectre expert en maquinària i explosius, i experimentat combatent cos a cos.
Darrere d'ell anaven dos jocs d'armadures pertanyents al Domini Kraal, acolorides en tons platejats i rosats, preses de guerrers que van ocupar el món de Borleias, abans que la Nova República el recuperés. La del casc més punxegut la duia en Baljos Arnjak, expert en societat i tecnologia orgànica yuuzhan vong; la Bhindi Drayson, una dona tan hàbil com intel·ligent, experta en tàctiques militars, ordinadors i robots s'havia enfundat l'altra, de casc més ample i grans forats per als ulls. La cara de la Bhindi estava desfigurat per un espès maquillatge que, vist de prop, donava la impressió que els llavis estaven tallats en tires i la resta de la cara tatuada. En Baljos portava un altre dels emmascaradors ooglith, aquest amb un parell d'ullals sorgint de la part baixa de la barbeta.
El següent era l'Elassar Targon, el metge del grup, un devaronià. Portava una armadura artificial gris-i-verd; pel que semblava, la idea d'enfundar-se una armadura vivent l'omplia d'una por sobrenatural. Fins i tot ara, mentre centrava la seva atenció en el progrés d'en Rostre, la seva mà dreta realitzava una sèrie de gestos inconscients. Anaven destinats a mantenir els yuuzhan vong a ratlla o a garantir la seguretat d'en Rostre? Luke no ho sabia, però l'Elassar feia aquest tipus de coses tan habitualment que ni se n'adonava.
Al seu costat hi havia la Danni Quee, la científica de la Nova República responsable de molts avenços tecnològics en la guerra contra els yuuzhan vong. La seva armadura era negra, un conjunt vivent que originalment estava previst per a l'Elassar, pel que resultava massa gran per a la Danni i l'obligava a moure's de forma maldestra. En un moment de descans, va extreure un petit sensor de radiació electromagnètica de la seva bossa i va prendre lectures dels voltants. La Danni i l'Elassar també portaven maquillatge, encara que era més eficaç en el rostre vermellós i típicament diabòlic del devaronià que en els trets de la noia.
La Tahiri Veila romania a pocs metres del grup, vigilant la rereguarda. La tercera Jedi de l'equip, encara adolescent, era oficialment una aprenenta; però en realitat ja es tractava d'un Cavaller Jedi per les habilitats i l'experiència acumulades des que va començar la invasió yuuzhan vong. Les coses canviaven tan de pressa en aquests anys de guerra, que la generació Jedi a la qual pertanyia no tenia temps d'oficialitzar els seus progressos. La seva armadura era d'un color òxid, i les soles antilliscants del seu ajustat mico li semblaven indubtablement millors que qualsevol classe de sabates o de botes, però ni de bon tros tan ideals com anar descalça, la seva preferència habitual. Portava l'últim dels tres emmascaradors ooglith; el seu mostrava quatre esmolades ungles a manera de pues, sorgint de cada galta, i una pauta de cicatrius vermelles solcant la mandíbula i el coll.
En Luke la va mirar. Tot just necessitava recórrer a la Força per sentir el dolor que aquests dies semblava ser el seu constant company. El seu millor amic, l'Ànakin Solo, el nebot d'en Luke, havia mort feia poc durant una reeixida missió per destruir la font de les criatures anomenades voxyn, especialitzades en caçar i matar Jedi. Des de llavors, excepte en moments molt ocasionals, la Tahiri guardava silenci i distància amb els altres.
En Luke havia autoritzat aquella missió dels joves Jedi, i molts d'ells van morir. A vegades li resultava difícil mirar als ulls al Han i la Leia, els pares de l'Ànakin. I ara, es trobava en una altra missió en la qual una jove Jedi estaria en perill. En ocasions es preguntava si algun dia podria deixar d'enviar els joves a patir dolor i mort.
«Probablement no va pensar. No tindré tanta sort».
-Ja he arribat a la meitat -va xiuxiuejar en Rostre-. Segueixo sense veure esquerdes. Quan arribi al final, saltaré unes quantes vegades per assegurar-me que l'encaix amb l'altre edifici és segur i que... un moment! Veig moviment...
Llavors, va sentir una nova veu més enllà d'en Rostre, un crit en idioma yuuzhan vong. El tizowyrm -un traductor orgànic yuuzhan vong- que portava en Luke a l'orella li va dir les paraules en bàsic:
-No et moguis! Nom, Domini i missió!
-Deixeu aquí l'equipatge -va exclamar en Luke, llançant a Baljos l'extrem de la corda que li havia donat en Rostre. Va avançar per la passarel·la amb la Mara i en Kell, i va sentir les ràpides petjades de la Tahiri darrere d'ells. Ells quatre eren els únics capaços de presentar batalla davant un guerrer yuuzhan vong ben entrenat.
Va escoltar la rèplica d'en Rostre per l'intercomunicador del casc, una rèplica en idioma yuuzhan vong, amb l'agressivitat i la inflexió que al Luke li van semblar adequades:
-Sóc Faka Rann. La meva missió és destruir les abominacions i entrenar als meus guerrers. No em molestis.
Mentre Luke, Mara, Kell i la Tahiri s'acostaven a Rostre i coronaven l'arc de la passarel·la, van poder veure que un grup de guerrers yuuzhan vong s'aproximava des de l'altre extrem. En Luke va comptar set i la majoria portava amfibastons. Els serpentins amfibastons estaven actualment rígids, en la seva configuració bastó-llança. En Rostre jugava amb el seu fals amfibastó enrotllat en la seva cintura, però en Luke es va adonar que en realitat estava alliberant la corda.
En Luke va arribar fins a Rostre i es va situar al seu costat amb els braços creuats, una posició de desafiament i arrogància. La Mara també es va aturar al costat d'ell, amb la Tahiri i en Kell a l'altre costat d'en Rostre. En Kell va desenrotllar un fals amfibastó de la seva pròpia cintura i el va activar tornant-se rígid, una bona imitació de l'arma real, encara que mai resistiria els rigors del combat.
La patrulla de guerrers es va aturar a deu metres d'ells, i el seu líder va contemplar-los.
-Aquesta és la nostra zona -va assegurar-. Qui us ha ordenat que caceu aquí?
-Ningú no ens ho ha ordenat! -El to d'en Rostre va sonar desafiant i burleta, fins i tot amb la traducció del tizowyrm-. No estem de servei, busquem glòria personal.
-Si no esteu de servei, la vostra missió és menys important que la nostra. Aneu-vos-en d'aquí.
En Luke sabia que cap veritable guerrer yuuzhan vong respondria bé a una ordre així i va sospirar interiorment. Hi hauria baralla. Va moure lentament el genoll fins que va poder sentir contra la seva cama el sabre làser que penjava del seu cinturó, sota les plaques de l'armadura.
-Si vosaltres esteu de servei -va replicar en Rostre-, la vostra missió és menys important que la nostra perquè només caceu per ordre del vostre superior, mentre que nosaltres ho fem perquè això ens fa millors. Foteu el camp vosaltres.
El líder enemic el mirà fixament. I les taules van acabar com havien d'acabar: el líder yuuzhan vong va carregar, amb els seus guerrers formant dues línies.
En Rostre va retrocedir, permetent que els combatents més experimentats tanquessin el buit. El líder enemic es va llançar cap a ell, fent girar el seu amfibastó per colpejar al Luke i apartar-lo del seu camí, però aquest va fer un salt mortal per sobre d'ell, lleugerament entorpit per la seva falsa armadura.
Mentre volava cap per avall, va veure com en Kell subjectava el líder per un braç i el feia girar, llançant-lo contra un dels panells de transpariacer que tancava la passarel·la. El panell va resistir, però els reforços de metall van fallar. Guerrer i panell es van desprendre de la passarel·la. El guerrer va cridar mentre desapareixia de la vista.
En Luke va aterrar i va treure el seu sabre làser d¡entre les plaques de la seva armadura, mentre escoltava l'espetec i xiuxiueig dels sabres de la Mara i la Tahiri connectant-se. Ell també va connectar el seu a temps d'aturar el cop d'un amfibastó. Va apartar la letal punta de l'arma, deixant que passés més enllà d'ell, i va respondre a l'atac. El guerrer amb el qual s'enfrontava va desviar el sabre làser amb l'extrem superior de l'amfibastó i la fulla va rebotar, deixant únicament una feble marca de cremada al coll de l'amfibastó.
El seu oponent va cridar: «Jeedai!». El crit va ser recollit i repetit pels altres cinc guerrers que s'enfrontaven a ells... i un segon després per altres veus més llunyanes.
En Luke va parar un insecte atordidor llançat per un dels guerrers de la segona línia, i va llançar una estocada al que tenia davant d'ell. Aquest es va ajupir, però ell no era el veritable blanc; la fulla d'en Luke va seguir descrivint un arc cap al braç del contrincant de la Tahiri, aconseguint donar-li en el desprotegit colze i seccionant-lo de soca-rel. El guerrer va rugir, més de ràbia que de dolor, mentre braç i amfibastó queien a terra de la passarel·la. La Tahiri va aprofitar el moment per donar-li una puntada de peu, enviant-lo a la segona línia. Mentrestant, en Luke va veure de cua d'ull com la Mara incinerava en insectetallador llançat contra ella, aturava un amfibastó i desviava un altre de la segona línia.
Llavors, els va veure. Més guerrers s'acostaven corrent des de l'edifici oposat. No va poder-los comptar, però eren una vintena, i més encara entraven a la passarel·la a cada segon. La majoria cridava: «Jeedai!».
En Kell Tainer va donar mitja volta i va córrer. En Luke va captar la mirada de la Tahiri a través de la màscara del seu casc, una mirada entre sorpresa i traïda, abans d'ajupir-se sota el cop horitzontal del seu contrincant. Abans que pogués alçar-se, una descàrrega tancada de làsers espetegà sobre ella. La major part va ser desviada per l'armadura de cranc vonduun de l'enemic, però un dels trets va encertar al guerrer al coll. Aquest va retrocedir amb la gola fumejant, i en Luke va poder veure a Rostre dempeus, directament darrere de la Tahiri, amb un rifle làser en les mans. Mentre la Tahiri s'aixecava, en Rostre va deixar anar el gallet i va fer un pas a l'esquerra, sortint de la visió perifèrica d'en Luke, buscant un altre blanc.
En Luke li va donar una puntada de peu al braç seccionat i al seu amfibastó, enviant-los contra la cara del seu enemic, i llavors va descarregar un cop dirigit al seu cap. El guerrer era massa llest o experimentat per caure en el parany; va deixar que el braç rebotés contra el seu casc i va desviar el sabre làser amb l'amfibastó.
La següent onada de guerrers va arribar fins a ells i, de sobte, hi havia massa amfibastons, insectes atordidors, insectetalladors i coufees per seguir resistint. En Luke es va veure obligat a retrocedir pas a pas, mentre parava un cop d'amfibastó, incinerava un insectetallador i enfonsava el seu sabre làser en la gola d'un guerrer.
-Retrocediu sense deixar de lluitar! -va cridar.
Una cosa va descriure un arc entre la Mara i ell. Semblava una caixa negra, plana, de la mida d'una mà humana, amb lletres i números resplendents en un costat. I en Kell va aparèixer un cop més en el camp de visió d'en Luke, aquest cop empunyant una pistola làser, disparant contra els yuuzhan vong per sobre del cap del Jedi.
-Suggereixo que ens retirem... i ràpid! -va cridar-. Deu.
-Què és això? -va preguntar en Luke. En lloc de bloquejar el proper cop d'amfibastó dirigit a ell, es va avançar al moviment i va fustigar el seu sabre làser contra el canell del seu nou antagonista, tallant-li la mà.
-Ja saps el que és. Set. Sis.
En Luke es va retirar ràpidament, la Mara i la Tahiri el van seguir, i en Rostre i en Kell van mantenir el foc dels seus làsers, al qual es va unir ocasionalment el d'algun dels seus aliats situat darrere d'ells.
Gairebé havien retrocedit fins a l'edifici, quan la càrrega explosiva d'en Kell va detonar. Tot d'una, la passarel·la per la qual avançava el grup de yuuzhan vong es va convertir en un mur de foc que es va abalançar rugent sobre ells.
En Luke va fer un gran esforç, llançant-se cap enrere mitjançant l'ocupació de la Força i arrossegant la Mara i la Tahiri amb ell. Van aterrar diversos metres més enllà, al passadís de l'edifici, encara desviant o incinerant insectes atordidors i talladors. Llavors, l'ardent flamarada de l'explosió va arrasar als yuuzhan vong i va passar al costat dels Jedi, encegant momentàniament al Luke i llançant-lo més enrere encara. Sabent on es trobaven els Jedi i els Espectres, va fer girar el seu sabre làser en un moviment defensiu que rarament utilitzava. Va sentir que impactava contra alguna cosa dura i rígida.
La calor i el fulgor van passar. I en Luke es va trobar cara a cara amb un guerrer que li fumejava l'esquena, el seu amfibastó bloquejat pel sabre làser del Jedi. Tres guerrers més s'interposaven entre els seus aliats i ell, tot i que dos d'ells estaven massa ocupats intentant esquivar el foc concentrat dels Espectres i de la Danni Quee. L'últim, enmig d'un cop de peu gairebé elegant dirigit contra la Mara, estava rebent l'estocada del sabre làser de la seva dona sota les plaques de la seva armadura.
En Luke va saltar cap endavant, colpejant amb els dos peus el tors del seu enemic i enviant-lo diversos metres enrere. El guerrer va intentar recuperar l'equilibri al costat de l'obertura de la passarel·la... per desaparèixer tot seguit amb un crit de sorpresa.
La passarel·la havia desaparegut. Només una mica de fum i uns vores dentades, allà on s'unia a l'edifici, suggerien que havia existit. Fins i tot amb el rugit de l'explosió ressonant encara a les orelles, en Luke va poder escoltar l'imponent i grinyolant soroll, mentre les restes de la passarel·la descendien tres o quatre-cents metres fins al bulevard de sota.
Jedi, Espectres i científica van romandre panteixant un segon, contemplant-se mútuament. Finalment, en Luke va dir:
-Algun ferit?
-A mi em va assolir un insecte atordidor -va reconèixer la Danni-. Però no va traspassar l'armadura, només em va fer caure.
-Una trobada desastrosa -esbufegà en Luke-. Almenys, no tenim cap baixa.
-Jo diria que va ser una trobada molt reeixida -va apuntar en Rostre-. Molt prometedora.
En Luke va arrufar les celles.
-Ah, sí? Ara saben que som aquí. Que els Jedi són aquí.
-No. Primer, crec que tota la patrulla era a la passarel·la. Així que no ha sobreviscut ningú que sàpiga que hi ha Jedi a Coruscant.
-Fins que trobin els cadàvers -va assenyalar la Mara-. Les cremades dels sabres làser són fàcilment recognoscibles.
En Rostre va arronsar les espatlles.
-Aquí m'has enxampat, però... Segon i més important, fins que van aparèixer aquests sabres làser, creien que érem vong. Les disfresses i la meva extraordinària diligència aprenent una mica de yuuzhan vong durant l'últim parell d'anys, han funcionat. És molt possible que tornin a funcionar.
-Bon punt.
Tot d'una, el to d'en Rostre es va tornar professionalment preocupat.
-Llavors, he complert el meu torn o hauré de comprovar la propera passarel·la?
-Aquest compta com el teu torn -va reconèixer en Luke, somrient àmpliament.
-La més propera està a vint o trenta pisos per sota -va apuntar en Kell-. Serà millor que ens donem pressa.
La Bhindi palmejà la part posterior del casc d'en Kell.
-En aquella passarel·la li ha caigut a sobre la runa d'aquesta, no m'estranyaria que hagi cedit, Noi dels Explosius. Haurem d'ascendir.
-Ja ho sabia -va grunyir en Kell en veu baixa.


Borleias, Sistema Pyria

En Han Solo, cap per avall i enfonsat fins a la cintura entre maquinària, sota el casc del Falcó Mil·lenari, va sentir soroll de passos que s'acostaven. Eren lleugers i precisos... la Leia. Això significava que hi havia un segon joc de passos, els de la Meewalh, la guàrdia personal noghri de la Leia, però en Han mai els sentia.
El desig d'acabar d'arreglar l'acoblament en què treballava, va fer que mantingués la seva posició i mostrés poca curiositat. Sabia que si la Leia tingués un problema, els seus passos no serien normals.
-R2? Passa'm el mesurador de flux elèctric -Va estendre la mà.
L'R2-D2, l'androide astromecànic d'en Luke, va respondre amb una sèrie d'alegres trinats i xiulets. En Han va sentir el grinyol d'un dels seus braços mecànics estenent-se i va sentir el pes del mesurador a la mà. Només llavors va sentir la veu de la seva dona:
-Creus que si li atio es copejarà el cap contra el casc?
La contestació de l'R2-D2 sonava definitivament afirmativa.
-Serà millor que no ho faci, R2 -va dir en Han-. No puc venjar-me de la meva dona, així que hauré de fer-ho en l'androide que tingui més a mà -La resposta de l'R2-D2 va ser un amarg i ofès conjunt de notes, abans d'allunyar-se de la parella-. Què he dit?
-No ho sé -Va riure la Leia-. Però si jo fos ell, hagués dit: «Vaig a per 3PO».
-Ben pensat -En Han va fixar el mesurador de flux als filferros que havia instal·lat. -Vols connectar l'holocomunicador per mi?
-Estàs cap per avall amb el cap entre els cables de l'holocomunicador?
-Sí.
-No.
-Si no el connectes, no sabré si el flux d'energia és correcte.
-Surt d'aquí i deixa el mesurador on jo pugui veure la lectura.
En Han va grunyir. En el més profund del seu cor sabia que res podia anar malament, que el Falcó no podria fer-li mal mentre treballava. Ho sabia, malgrat les innombrables petites abrasions, contusions i electrocucions sofertes durant tants anys. Però la Leia era obstinadament escèptica.
Gràcies a la seva llarga experiència, també sabia que la Leia no marxaria fins a estar segura que no faria res que ella considerés estúpid. Només podia esperar cap per avall eternament... o fer-ho a la seva manera.
Així que va situar el mesurador on ella pogués veure la lectura, abans de sortir de l'accés i exhibir un somriure tan alegre com artificial.
-Contenta?
-Contenta. Estàs molt colorit.
-Sol passar quan estàs de cap per avall molt de temps. Puc beure'm un caf? Llegir alguna cosa? Mentre controles el funcionament de la meva reparació, vull dir -ignorant el sobtat vertigen provocat pel flux de sang abandonant el seu cap, es va posar dempeus.
La Leia va somriure, intentant ignorar els comentaris.
-En realitat, només he vingut a recordar-te que necessitem veure a Tarc abans de marxar.
-Sí, ho sé, però odio els comiats. Mai sé com apanyar-me-les perquè no resultin tristos.
-Parlant del tema -La Leia va baixar el to de veu fins a convertir-lo en un murmureig-, se t'ocorre com anem a dir-li a la Meewalh que no pot acompanyar-nos en aquesta missió? Si no es desenganxa de mi per complir els seus deures de guardaespatlles, comprometrà qualsevol disfressa que usem.
-Podem convèncer-la perquè es prengui unes vacances? -va preguntar en Han, imitant el seu xiuxiueig.
-Han!
-I si poc abans de l'enlairament li enviem una ampolla de conyac, i marxem mentre dorm la mona?
-No estàs ajudant en res.
Ell va somriure i va tirar de la Leia per acostar-la.
-No enganyes a ningú. Saps exactament el que vas a dir-li. Només vols que jo estigui al teu costat quan ho facis, que et doni suport, oi?
Ella va simular sentir-se ofesa.
-No és just llegir-me la ment.
-Oi?
-Veritat.
La Leia va sospirar i es va recolzar contra ell. Però la seva expressió, encara que alegre, no estava desproveïda de certa tristesa i ell sabia per què. No podia alliberar-se per complet de la preocupació per la recent pèrdua d'un dels seus fills a causa de la guerra; pel parador d'un altre, desaparegut, i, segons la majoria, probablement mort; i per la seva única filla, ara patrullant en alguna part del sistema solar de Pyria amb el seu esquadró. En Han es va preguntar si arribaria el moment en què l'expressió de la Leia reflectís una completa pau.


Sistema Pyria

Dins el camp de mines dovin basal, la Jaina i el seu Esquadró Sols Bessons va arribar al costat del Mon Mothma, que estava donant mitja volta cap a Borleias mentre, en la distància, una nau de càrrega Gallofree, tan grassoneta i lletja com un hutt bussejant en una piscina, es dirigia cap a ells. Diminutes llums parpellejaven al voltant del vaixell de càrrega, indicant que la batalla continuava, però aquestes llums eren escasses... i el seu nombre disminuïa, a mesura que els blips que representaven caces coralites desapareixien gradualment de la pantalla.
-Sols Bessons, aquí Somni Rebel. Els sensors mostren més esquadrons de naus enemigues aproximant-se, però creiem que la nostra càrrega sortirà del camp de mines amb el seu últim microsalt abans d'arribar. Anirà molt just, així que, si us plau, mantinguin la posició.
La Jaina va somriure obertament davant el si us plau. A causa del joc que estava jugant amb els yuuzhan vong, l'engany mitjançant el qual ella s'identificava cada vegada més amb la seva Deessa de la Mentida, Yun-Harla, estava un pas o dos fora de l'estructura de comandament de Borleias, i tots els comandants havien rebut instruccions privades per a tractar-la amb la deferència deguda a una dignatària estrangera. A vegades es preguntava quants comandants es divertien amb aquell joc i quants s'irritaven. La veu del controlador no mostrava cap incomoditat.
-Líder de Sols Bessons a Somni Rebel, rebut.
La Jaina va portar al seu esquadró fins al Somni Rebel i va esperar. Mentre el vaixell de càrrega s'apropava prou com per poder-lo veure a simple vista, el seu nom finalment va aparèixer al tauler de sensors, l'Abandonament Temerari, i va poder veure la naturalesa dels caces estel·lars que l'escortaven. Estaven organitzats en esquadrons i la majoria portava la pauta de color blanc-gris fosc del Somni Rebel, però un, barreja d'Ala-X i Ala-E, estava pintat de groc brillant amb amenaçadores ratlles negres.
-Quin Sith són aquests? -va preguntar la Jaina.
-Sol Bessó Un, tens davant teu als Ases Grocs de Taanab. Parla As U -La veu era masculina, divertida-. Hem vingut a donar-los als defensors de Borleias una demostració del que és volar.
La Jaina es va estremir. Havia oblidat que va canviar a la freqüència militar general de la Nova República per respondre al Somni Rebel. Tot i que l'error era seu, no podia permetre una pulla així sense contestar:
-Així que sou uns mestres en sortir volant d'una zona compromesa?
-Oooh -Va exclamar As U-. No mencionis la paraula compromís, llevat que n'estiguis oferint un.
-As U, aquí Abandonament Temerari. Podrien reservar el seu ritual de festeig per quan aterrem?
-Rebut, Temerari. Líder Bessó, busca'm en terra. As U, fora.
La Jaina va canviar a la freqüència del seu esquadró.
-Mico arrogant.
-Hi estic d'acord -va corroborar la veu mecànica d'en Piggy, el pilot gamorreà i expert tàctic de la Jaina-. El conec.


Borleias

Les criatures es movien dins del camp de visió d'en Tam Elgrin. No podia mantenir els ulls oberts el temps suficient com perquè la seva vista s'aclarís, així la major part del temps amb prou feines eren masses blanques o ataronjades, que avançaven o retrocedien parlant en veu baixa.
Es va conformar amb això algun temps, fins i tot es va conformar sabent que no pensava amb claredat, que no recordava el que li havia passat; però al final li va poder la curiositat i va obligar als seus ulls a obrir-se més, a enfocar.
Ara podia veure que el trànsit no només passava al costat del llit en què jeia. Un llençol d'un blau suau cobria el seu enorme i desmanegat cos. Més enllà dels seus peus va veure el marc metàl·lic d'un llit i, més enllà encara, una mena de zona de vianants. Les taques de color eren humans i ocasionals twi'leks, o rodians, o devaronians, la majoria enfundats en blanques bates de metge, alguns amb micos ataronjats de pilot, entrant i sortint del seu camp de visió sense prestar-li la més mínima atenció.
A banda i banda del seu llit penjaven cortines opaques del mateix blau inofensiu, una mesura per proporcionar intimitat en ambdues direccions i suggerir una calma que finalment li va fer comprendre que es trobava en un hospital.
Per ara, amb aquesta comprensió en tenia prou. No necessitava saber per què hi era. En tenia prou amb el fet que el seu cervell funcionés prou com per processar informació.
Un instant després, una figura es va separar del trànsit de vianants i es va acostar al seu cubicle encortinat. Era un Mon Calamari; la seva llarga experiència amb no humans li va suggerir que es tractava d'una femella. Portava una bata de metge i la seva pell era d'un rosa fosc.
-Està despert -Va observar ella, amb un to que suggeria un èxit menor, cosa de la qual hauria de sentir-se lleugerament orgullós.
-Mmm -Va respondre. Se suposava que havia d'haver estat un sí, però només li va sortir un mmm.
-Sap el que ha passat? On es troba i per què?
Ell va sacsejar el cap.
-Mmm.
-Ha estat utilitzat pels yuuzhan vong, obligat a obeir les seves ordres. Però va resistir el condicionament i probablement va evitar una tragèdia. Resistir li ha causat un cert dany físic, motiu pel qual és aquí ara.
Entre els seus records i ell s'interposava un dic, una presa... però, llavors, el dic es va ensorrar i els records el van banyar, el van martellejar, el van escombrar. Va recordar que estava a Coruscant quan va caure en mans dels yuuzhan vong, va recordar que es va amagar d'ells, va recordar que va ser capturat. I que llavors va passar dies -quants? Només dos, però li van semblar tota una vida- estès sobre una taula, escoltant com un yuuzhan vong li deia que fes coses, sentint un dolor agònic cada vegada que reunia valor per rebutjar les seves paraules, per negar-se a complir les ordres. Patia aquest dolor fins i tot quan la seva negativa era de cor, fins i tot quan l'expressava sense paraules, només amb els seus ulls, o quan agitava el cap per transmetre'ls la seva negativa. La taula sempre ho sabia, la taula sempre el castigava, fins que ja no va poder resistir les paraules del yuuzhan vong i no va oferir ni la més secreta de les negatives.
Llavors se li va permetre «escapar» i reunir-se amb el seu cap, l'historiador Wolam Tser, i fugir de Coruscant cap a Borleias, un enclavament temporal de l'exèrcit de la Nova República. Allà hi havia espiat les operacions de la base, a la científica Danni Quee i a la pilot Jaina Solo.
Només quan va saber que hauria de segrestar-ne a una d'elles i matar l'altra, va trobar força suficient per resistir el dolor que li provocava no complir immediatament les ordres yuuzhan vong. I es va ensorrar a terra, segur que el dolor el mataria.
-Segueix amb nosaltres, mestre Elgrin?
-Mmm -Va respondre-. Sí.
Va obrir els ulls. La femella Mon Calamari estava inclinada sobre ell, amb la boca lleugerament oberta i els dos ulls movent-se independentment mentre l'examinava. Sabia per experiència que aquella expressió suggeria una lleugera consternació, encara que no seria òbvia per a algú que només conegués les expressions humanes.
-Res de «Mestre»... només Elgrin. O Tam.
-Tam, Sóc la Cilghal. Treballaré amb tu per superar els prolongats efectes del que et van fer -Va afirmar amb el cap, un gest típicament humà. Potser ho havia après del seu contacte amb els humans-. M'entristeix haver de dir-te que el teu valor resistint-te al condicionament no va significar una cura. Encara pateixes els efectes d'aquest condicionament. Treballarem junts per anar minant aquests efectes i tornar-te a la normalitat.
-Si encara pateixo aquests efectes, per què el meu cap no m'està matant de dolor ara mateix?
La Cilghal va prendre una de les mans d'en Tam entre les seves -unes mans suaus, palmades, molt més grans però no fredes, com ell creia, i la va portar fins al seu front. Va palpar el dispositiu que li cobria el crani, una mena de casc.
-Aquest aparell capta l'aparició dels teus mals de cap -Va explicar- i interfereix electrònicament amb els teus receptors del dolor, reduint-los eliminant-los per complet. Més endavant podem proporcionar-te un implant que realitzarà la mateixa tasca, però que serà molt menys visible. L'implant també et permetrà recompensar-te a tu mateix alliberant endorfines en fer alguna cosa que sàpigues, conscientment, que desafia la voluntat dels yuuzhan vong. Creiem que, amb aquest mètode, contrarestarem a poc a poc el condicionament que vas rebre.
-Per què? Seré jutjat... i executat per traïció.
-Crec que no. Aquesta base es regeix pel codi militar, i el general Wedge Antilles ha dit que seràs condecorat, no castigat. No se celebrarà cap judici.
En Tam va sentir que li cremaven els ulls i se li omplien de llàgrimes. Si aquestes llàgrimes eren d'alleujament o de vergonya pel perdó rebut però no guanyat, ni tan sols ell ho sabia. Girà la cara perquè la Cilghal no pogués veure-les.
-Ara me'n vaig -va dir ella. -Parlarem més tard, quan et sentis millor.
Següent
Publicat per a
Etiquetes: , , ,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)