Somni Rebel (XIII)

Anterior

CAPÍTOL 13

Ocupació de Borleias, dia 39

Els dolls d'energia làser de les Llances Estel·lars U, Dos i Tres van convergir en la Llança Estel·lar Prima, el caça-canonada amb tres protuberàncies formant angles iguals. Cada raig va entrar per una de les obertures.

L'última protuberància del Llança Estel·lar Prima, la qual apuntava cap al sistema de Coruscant va disparar, canalitzant els tres raigs làser d'un metre de gruix, cap a l'antiga seu del govern de la Nova República a diversos anys llum de distància.

* * *

En Jag havia fet blanc contra una de les naus d'estribord. Això deixava dues danyades i una il·lesa de les sis que els atacaven. Els sensors de la Jaina mostraven que un dels pilots del seu esquadró, Sol Bessó Deu, surava impotent, però l'Onze informà que el Deu seguia viu.

Però en els seus sensors de llarg abast hi havia alguna cosa més, dos enormes punts vermells que s'apropaven a gran velocitat des de direccions oposades, frenant-se en entrar a la zona de combat.

Eren de la mida adequada per a ser l'anàleg yuuzhan vong de les corbetes; mentre la Jaina els observava, dels blips es van desgranar molts blips més petits: llançaven els seus coralites.

-Ja és aquí la segona onada -notificà al seu esquadró-. Murris, Llunes Negres, Cavallers Salvatges, espereu els reforços.

Va rebre tres respostes, però amb prou feines es va adonar mentre el seu trio de caces s'anotava diverses morts ràpides entre els coralites il·lesos i en un dels danyats. Els últims pilots supervivents dels sis yuuzhan vong originals van donar mitja volta per refugiar-se entre el flux de reforços coralites.

La Jaina els hi va permetre escapar. Altres supervivents dels dos primers esquadrons yuuzhan vong també es retiraven en direcció als seus reforços. Cap d'ells semblava preocupar-se per les Llances Estel·lars o per l'immobilitzat Sol Bessó Deu. La Jaina va intentar passar revista a la situació en els pocs segons disponibles.

-Murris, us han tendit la mateixa trampa a vosaltres?

-Negatiu, Líder Bessons.

-Els Cavallers Salvatges seguim amb els esquadrons originals, encara que estan intensificant la resistència.

-El mateix per als Llunes Negres, Bessons.

-Són interceptors, líder Bessons -Era la veu d'en Piggy-. No han vingut per les Llances Estel·lars... han vingut a per tu.

-Traça'ns un curs per sortir d'aquí, Piggy. I lluny del rumb de les Llances Estel·lars.

Un segon després, el curs va aparèixer a l'ordinador de navegació de la Jaina. No els portava a través de la zona d'espai obert, i la Jaina es va preguntar per què en Piggy ignorava l'opció més lògica... i llavors va comprendre que precisament ho havia fet perquè era l'opció més lògica, i la que els yuuzhan vong esperaven que prenguessin. A més, segur que havia vist altres coses que ella no percebia en aquell moment.

Es va orientar cap al vector de fugida i va forçar els seus motors fins a màxima acceleració, amb la resta dels Sols Bessons seguint la seva estela. Per davant, els coralites yuuzhan vong van començar a congregar-se en la seva ruta de fugida; per darrere, més naus enemigues acceleraven en la seva persecució. Els seus sensors van indicar que els onze Sols Bessons s'enfrontaven a un nombre cinc vegades més gran de coralites.

* * *

A un microsalt de distància, un fracció d'any llum fora del sistema solar de Pyria, en Han i la Leia atenien al tràfic d'holocomunicacions de la zona de combat on es trobava la seva filla.

-Vaig a tornar -va grunyir en Han.

La cara de la Leia semblava tan grisa com l'ànim d'en Han. Va sacsejar lentament el cap.

-No podem ajudar-la.

-I una banya no podem. Aconseguiré el seu vector de fugida i obriré un forat a l'altre costat, abans que els vong s'assabentin del que passa.

-Bé. Vols que els ho digui als nostres passatgers, als nens?

En Han va llançar un grunyit inarticulat. Va seure amb els músculs tensos, escoltant el que podia passar-li a la seva filla.

* * *

-L'hem cagat -va dir en Wedge. Com en totes les missions importants, estava dempeus a la sala de control, al costat de l'holograma que mostrava la zona de combat.

En Tycho va assentir amb el cap, malhumorat, sense respondre a les paraules d'en Wedge.

No calia. Els dos havien estudiat tots els detalls de la missió i de la resposta yuuzhan vong. En un moment determinat, aquests haurien pogut anar darrere dels vehicles de la Llança Estel·lar i, en teoria, els pilots dels caces-canonada podien desprendre les cabines -que comptaven amb motors propis, tot i que rudimentaris-, i escapar, destruint la resta de la nau amb un primitiu sistema d'autodestrucció que no es podia veure afectat per les contramesures enemigues, deixant únicament algunes pistes perquè els yuuzhan vong descobrissin el que estava passant.

Tot això assumia que l'objectiu yuuzhan vong serien les Llances Estel·lars. Ara, en canvi, semblava ser la Jaina Solo.

I, com només l'esquadró de la Jaina era atacat d'aquella manera, significava que els espies yuuzhan vong a Borleias, o a la seva òrbita, l'havien identificat i deduït correctament el seu curs, suggerint que tenien més mitjans dels que en Wedge i en Tycho suposaven.

-Quant de temps trigarien els reforços d'arribar fins a ella? -va preguntar en Wedge.

-Dos minuts per situar la fragata Marea Lunar en posició, encara que només aconseguiríem que la destruïssin. I cinc minuts per a la força de xoc que tenim apostada a l'ombra de Borleias.

En Wedge sospesar les dades, sense oblidar que part d'aquestes dades eren tripulacions, éssers vius que pilotaven les naus involucrades. Quantes vides valia la Jaina Solo? Més important encara, quant mal causaria als seus plans corroborar el costum de la Nova República, considerada una debilitat pels yuuzhan vong, d'arriscar i probablement condemnar a moltes persones per salvar un nombre menor?

-Ordena a la Marea Lunar que es col·loqui en posició... però que no salti fins que nosaltres donem l'ordre, que esperin a la força de xoc a menys que diguem el contrari.

En Tycho va assentir i va tornar a concentrar-se en el tauler de comunicacions.

Gràcies a dècades de disciplina, en Wedge va ser capaç d'ocultar el nus que sentia en el seu estómac per la decisió presa, i va resar perquè no hagués de confessar al Han i la Leia que havia condemnat a la seva filla.

* * *

-Puc treure l'esquadró d'aquest embolic -va assegurar en Jag.

-Et faria compartir aquesta informació? -va preguntar la Jaina.

-Massa temps, Deessa. Confies en mi?

La Jaina va pensar en la pregunta una fracció de segon i va descobrir que si. Si deia que sabia com salvar-los, ho faria.

-Et lliuro el comandament -va accedir.

-En Kyp i tu llanceu bombes-ombra. Que les bombes em segueixin a diversos metres de distància, tan a prop com pugueu manejar-les. Ja sabreu quan deixar-les anar. I quedeu-vos enrere, doneu-me un marge de diversos quilòmetres -sense esperar autorització, en Jag va accelerar i es va avançar a la formació dels Sols Bessons.

La Jaina va sentir una lleugera confusió en Kyp, una mena d'interrogació. Li va oferir un encongiment d'espatlles mental. Va armar i va llançar una bomba-ombra, la va atrapar amb la Força i la va enviar darrere de l'estela d'en Jag. Va detectar un esforç similar en Kyp, la seva bomba-ombra anava per davant de la seva.

Els coralites propers ja estaven pràcticament sobre en Jag, però ell va girar a estribord gairebé en angle recte, com només un pilot TIE podia fer-ho, i es va dirigir directament cap a un dels interceptors yuuzhan vong, el situat entre la seva posició i la seguretat de Borleias.

Els coralites també van girar per seguir-lo i la Jaina va aprofitar per obrir foc, ruixant-los amb intermitents làsers vermells, allunyant-los d'en Jag; va veure com els trets dels seus companys penetraven entre el núvol de naus i un dels yuuzhan vong va explotar en trossos.

Anava a ser difícil. Havia de volar, disparar i controlar la seva bomba-ombra mitjançant la Força... i això últim era el més difícil, perquè en Jag volava com només un pilot de TIE o Ala-X podia fer-ho, esquivant els canons de plasma dels interceptors tan àgilment i acrobàticament, que el principal perill era creuar-se sense voler en el camí d'un projectil de plasma en lloc que un el busqués i el trobés. Mantenir la bomba-ombra darrere d'ell resultava una tasca gairebé impossible.

Llavors, va sentir que en Kyp arribava fins a ella a través de la Força i va poder albirar la seva tècnica; va veure a Jag com una presència viva en la Força i a dos coses no vives que eren les seves bombes-ombra; en Kyp els interconnectava com si els tres estiguessin en una mateixa bombolla de manera que, sempre que en Jag es movia, pràcticament arrossegava la bomba amb ell. En Kyp proporcionava l'energia però en Jag, sense saber-ho, les dirigia. La Jaina va intentar fer el mateix, connectar la seva pròpia bomba amb Jag... per adonar-se que encara no havia desenvolupat el mateix grau de control que en Kyp; almenys, ara la seva bomba-ombra seguia a Jag amb més eficàcia.

Tenia als coralites en la seva cua. La Jaina va concentrar la major part de l'energia de reserva del seu Ala-X en els escuts posteriors i es va concentrar en voletejar com un escarabat-piranya, impedint que els pilots yuuzhan vong tinguessin un blanc fàcil. Els pilots del seu esquadró van fer el mateix.

En Jag havia incrementat la seva velocitat diversos quilòmetres, i davant ell s'interposava la massa de l'interceptor yuuzhan vong. Els esquadrons de coralites, dispersats per tallar totes les rutes de fugida possibles als Sols Bessons, estaven congregant-se de nou, però la maniobra d'en Jag els havia enxampat desprevinguts. Des d'un punt de vista lògic, era el més estúpid que podien fer els pilots de la Nova República.

En Jag va enfilar la seva proa directament cap a la proa de la nau capital, el nòdul on es concentraven els seus dovin basal -els dovin basal que arrossegaven la nau a través de l'espai, que projectaven els buits que absorbien el foc enemic, que generaven fluctuacions gravitacionals a l'hiperespai per guiar les naus en la seva transició a l'espai real-, i així impedir que l'interceptor saltés a l'hiperespai. I, per fi, la Jaina va comprendre el pla d'en Jag.

Les seves maniobres evasives es van fer més fermes, més ràpides, més aleatòries a mesura que s'acostava a l'interceptor i les seves bateries de canons de plasma obrien foc contra ell. La Jaina, gràcies a la seva percepció d'en Jag a través de la Força, va poder sentir l'adrenalina que corria per les seves venes, cosa que mai hauria suposat donada la seva conducta aparentment tranquil·la en totes les situacions.

-Arribant al punt crític per deixar anar les bombes -va informar en Jag, amb un to de veu tan indiferent com si demanés un menjar que no esperés menjar. Tres, dos... -el seu punyent va començar a vomitar làser en una pauta espiral, amb els buits de l'interceptor absorbint aquella sabor. La Jaina va poder veure aquests buits concentrant-se davant el punyent d'en Jag, anticipant-se al seu atac.

Anticipant-se. En Jag era tan bo anticipant-se, predient, que podia utilitzar aquesta anticipació com una arma contra els seus enemics.

-... Un. Deixeu-les anar.

El punyent va donar un gir tan tancat com només era capaç de donar-ho un TIE, però va seguir disparant els seus làsers contra el costat de l'interceptor. Els buits es van moure per anul·lar els trets.

La Jaina va donar una tirada a la Força per desprendre la seva bomba-ombra del deixant d'en Jag, mantenint-la en el seu curs original anterior al gir. En Kyp va fer el mateix amb la seva. Un buit va aparèixer sobtadament davant d'en Kyp.

Però la bomba de la Jaina va detonar a pocs metres del nòdul del dovin basal. Va sentir un rampell d'alarma d'en Jag, però no va desaparèixer de les seves percepcions.

Va virar al voltant del moribund interceptor, ruixant de làser a un parell de coralites que s'acostaven per davant, lleugerament a babord, i als seus trets es van unir els dels seus companys d'esquadró. Les dues naus enemigues van quedar reduïdes a trossos de corall Yorik supercalentes en qüestió de segons... i, de sobte, entre el seu esquadró i Borleias no va quedar sinó espai obert i buit. S'acostaven coralites des d'ambdós costats, però cap podia prendre un curs d'intercepció capaç d'aconseguir arribar als seus Ala-X. La Jaina va llançar un sospir d'alleujament.

Tot d'una, se li va tallar la respiració. Els sensors indicaven que la seva unitat constava només de deu blips. Sol Bessó Tres no tornava amb ells. Va buscar en el tauler de sensors i va descobrir que en Jag s'havia quedat enrere, a prop de l'agonitzant interceptor, volant en un angle que el portava cap a la massa de coralites.

-Bessó Tres, aquí Líder. Què dimonis fas?

-Ho sento, Líder, em va fregar una singularitat i l'estirada va alterar el meu rumb -La veu d'en Jag semblava dolguda-. M'he quedat sense escuts. Ja em reuniré amb vosaltres més tard.

Era una bravata de pilot. Gairebé dos esquadrons sencers de coralites convergien cap a Jag des de totes direccions. Cap vector li permetria aprofitar-se de la superior velocitat del seu punyent per esquivar l'enemic; hauria d'obrir-se camí lluitant i, sense escuts, no tenia la més mínima possibilitat d'aconseguir-ho. La seva habilitat podria donar-li uns segons, potser un minut. Després, estaria mort.

La Jaina va vacil·lar. En Jag era un dels seus pilots. No podia deixar-lo enrere. Simplement, no podia.

Però en Kyp seguia en contacte amb ella gràcies a la Força. I el va escoltar per l'intercomunicador:

-No, Jaina. Si tornes, tiraràs per la borda tot el que ha fet per tu, per nosaltres. No pots deixar que et capturin.

-Ho sé -Va reconèixer ella. La seva veu va sonar feble. Va veure com el coralita més proper a Jag ja el tenia a l'abast. Ell va reprendre un vol evasiu; el blip que el representava en el tauler de sensors es va tornar borrós mentre el sistema intentava seguir els seus moviments.

-Anem-nos-en -Va suggerir en Kyp. La seva veu era solemne, i ella va poder sentir que el seu pesar era sincer.

-Sí -Va acceptar la Jaina-. Sols Bessons, establiu un curs cap a Borleias. Salteu quant pugueu. Deixeu que la massa del planeta us tregui de l'hiperespai -Va veure com Sol Bessó Onze saltava gairebé immediatament; Tilath ja havia de tenir el rumb programat.

Els altres van saltar en els segons següents. Tots menys en Kyp i ella, mentre el blip d'en Jag es veia envoltat per un núvol cada vegada més espès de punts vermells.

-T'estic esperant -va avisar la Jaina. Tot just podia sentir la seva pròpia veu. Una boira semblava estendre's davant dels seus ulls, un núvol de soroll blanc davant les seves orelles.

-T'estic esperant -va respondre en Kyp.

-Junts, llavors -La Jaina va aspirar profundament, sense deixar d'observar com la xarxa de coralites es tancava entorn a Jag. Estaven dirigint-lo, deixant-li una petita sortida en una sola direcció, la qual l'acostava inexorablement cap a l'altre interceptor-. A la de tres. Un, dos, tres... salt.

Cap dels dos Ala-X va saltar.

-Maleïda sigui, Kyp, torna a casa -La Jaina va estirar el timó, fent girar el seu Ala-X de tornada al camp de batalla, de tornada als coralites que la perseguien. I, en aquest moment, va descobrir que la boira i el soroll blanc desapareixien.

-Jaina, no -En Kyp s'havia quedat amb ella-. No pots fer això. No pots salvar-lo i no pots suïcidar-te.

-Calla -En Jag no estava mort. Encara volava i encara tenia el dit en el gallet. No moriria, ella el trauria d'allà. Ella el salvaria.

El primer dels perseguidors de la Jaina va obrir foc, però no amb els seus canons de plasma. L'espai que l'envoltava va semblar vibrar sobtadament a causa dels grutchins, els insectes excavadors capaços de desmantellar una nau. Va retorçar el timó, deixant que la Força guiés les seves maniobres evasives, i va redirigir part de la seva energia als escuts davanters. De moment no havia sentit cap dels distintius «pings», característics de l'impacte d'un grutchin.

-Jaina, aquí el coronel Celchu. Envio aquesta transmissió a través del teu astromecànic. El general Antilles et dóna una ordre directa. No tornis a entrar en zona de combat. Torna a la base, entesos?

Part d'ella ho va entendre. Part d'ella sabia que en Wedge Antilles havia arribat a la conclusió que en Jag Fel estava perdut i no volia acceptar la feble oportunitat que la Jaina Solo li oferia per salvar el seu propi nebot. Així de dolent semblava.

-No em parli de possibilitats, sé que són mínimes -va respondre, gairebé en un xiuxiueig. Va fer un bucle intentant esquivar el primer esquadró de perseguidors, però sense poder lliurar-se del segon.

Ara li disparaven grutchins des de dues direccions alhora.

-No pensava parlar de possibilitats -Per una vegada, en Tycho semblava desconcertat.

-Bé.

* * *

En Kyp es va mantenir obstinadament al costat de la Jaina, mentre disparava els seus làsers amb tanta regularitat com li era possible. Ella no ho feia. La seva ment estava en una altra banda, ni tan sols reconeixia als coralites com amenaces. Només els seus reflexos impedien que els grutchins caiguessin sobre ella. En Kyp es va encarregar d'un coralita que s'aproximava, destrossant primer el seu dovin basal i sembrant de làser el cos principal de la nau. Va revisar els sensors. Només quedaven quaranta-nou coralites i l'interceptor.

Llavors, van quedar quaranta-vuit. El nombre dels blips va baixar i una petita llum es va apagar prop d'en Jag. Però aquest es trobava terriblement prop de l'interceptor.

Llavors, la resposta va arribar fins a Kyp.

-Jaina, puc salvar-lo però necessito la teva ajuda.

Va sentir un parpelleig procedent d'ella.

-Com? -va preguntar.

-Apunta directament a la proa de l'interceptor. Segueix recta i passa a través del núvol de caces que envolta a Jag per donar-li un respir. I protegeix-me a mi, també estaré massa ocupat disparant.

-Kyp, el truc de la bomba-ombra no funcionarà de nou. Estaran sobre avís.

-No és això el que pensava. Confies en mi?

-Sí. Endavant.

Van intercanviar posicions. La Jaina va obrir foc de sobte amb les seves armes, i en Kyp va deixar que els seus reflexos s'encarreguessin de volar evasivament mentre la seva ment es concentrava en una altra tasca.

En Luke Skywalker ho va fer una vegada un parell d'anys enrere, li ho va sentir esmentar a un altre Jedi. Ningú més ho havia intentat des de llavors perquè en Luke va quedar tan esgotat que gairebé va arribar al col·lapse, i un Jedi rarament accepta una tècnica que els deixi tan defallits.

Ara es trobaven més enllà de la segona onada de coralites, dirigint-se cap el núvol que envoltava a Jag. Més enllà d'ell, hi havia el segon interceptor. En Kyp sabia que altres naus convergien cap a la Jaina i cap a ell, però no es va molestar a mirar els seus sensors. No era rellevant.

I va suposar que no s'esgotaria tan terriblement com Luke. Era més fort en la Força que en Luke Skywalker.

Des que es van conèixer, va saber que era més poderós que el llegendari Mestre Jedi. Però aquesta vegada era la primera que s'ho deia a si mateix sense sentir una mica d'orgull. Era més fort i punt. Normalment, no importava; ara, si.

Van arribar fins a la vora del núvol de coralites que envoltava a Jag. La Jaina i en Kyp van esquivar les naus que s'havien tornat contra ells i el seu foc granejat. Tot d'una, es van trobar enmig d'elles, amb el punyent d'en Jag davant i l'interceptor més enllà.

Absent, gairebé sense apuntar, en Kyp va prémer el gallet dels seus làsers. Els raigs vermells es van dirigir cap a l'interceptor, i un buit va canviar de posició per absorbir-los.

Va intentar sentir la presència d'aquell buit gràcies als amplis sentits que li proporcionava la Força. No podia captar els yuuzhan vong o les seves criatures, però sí les distorsions espacials, petits nuclis d'incorrecció on no hauria d'haver-hi res.

Va captar-ne alguns, però no podia distingir el de l'interceptor dels coralites, i els sobrecarregats sensors no traduïen exactament les direccions i les distàncies. Només podia deduir que els buits més llunyans pertanyien a coralites.

Va armar un torpede de protons i el va disparar. Sentia com, en qüestió de segons, la seva presència física devorava la distància entre l'interceptor i el projectil... i com aquest era engolit per un altre buit.

Va captar si entrava en el buit i quina singularitat, de les moltes que percebia, se l'havia empassat.

I es va agafar en aquest buit, concentrant sobre ell totes les seves habilitats i disciplines de la Força.

Era com utilitzar una prima vara de metall per empènyer un lliscant. Massa pressió i la doblegaria inútilment; massa poca i no obtindria cap resultat. Havia de trobar la pressió correcta per moure'l i mantenir-lo així...

Per un moment, l'única cosa real en l'univers van ser la Jaina, el buit i ell. Fins que el buit va començar a moure's lentament, va donar la volta i va retrocedir en direcció oposada.

Llavors va tornar a ser ell mateix, estava a la cabina de pilotatge mirant el flanc desprotegit de l'interceptor. El buit havia retrocedit i tocat la nau, i ara aquesta s'allargava cap a ell, estenent-se cap a la singularitat del que semblava una protuberància flexible de corall Yorik.

Les parts de l'interceptor més properes al buit van accelerar cap a les seves gargamelles i la tensió va començar a estripar les zones més llunyanes, deixant escapar gasos i atmosfera a l'espai. La increïble gravetat de la singularitat no permetia que la força dels motors alliberés la nau i s'empassava porcions cada vegada més grans, comprimint-les, esquinçant-les. En un instant, l'interceptor va desaparèixer en el buit.

En Kyp es va sentir aniquilat, esgotat fins a la medul·la, com si hagués corregut durant dies sencers gràcies únicament a la Força i ara pogués descansar. El seu quadre de comandaments emetia un senyal sonor i li va dedicar una mirada.

-He rebut un impacte -informà-. Crec que d'un grutchin.

De fet, una part de la seva cabina a estribord començava a tenyir-se de negre i a emetre un fum acre. Ociosament, va extreure el seu sabre làser del cinturó i va orientar la punta cap a la zona ennegrida.

Un segon després, el metall es va partir i els ulls de l'insecte van treure el cap a l'interior de la cabina. En Kyp va connectar el sabre làser i la fulla d'energia es va incrustar en la criatura. El va apagar. No va sentir cap soroll, ja que gairebé tota l'atmosfera de la cabina havia desaparegut pel forat en aquests pocs instants. Amb el seu vestit de vol activat, l'escut d'energia mantenia l'atmosfera al seu voltant, protegint la seva pell de la pressió exterior.

-Problema de grutchin resolt -va murmurar.

-Ho sento -Es va disculpar la Jaina.

En Kyp va contemplar els seus sensors. La Jaina, en Jag i ell estaven sortint de la zona compromesa, amb una vintena de coralites perseguint-los.

Però també va veure un núvol de llums amistoses, un núvol que pertanyia a l'Esquadró Murri i a una nau capital, la Marea Lunar, acostant-se des del gir galàctic.

-Anem en aquesta direcció -va suggerir en Kyp.

-Aquesta sí que és una idea intel·ligent, Kyp -va acceptar la Jaina-. Gràcies.

-No té importància.

* * *

Esgotat i pàl·lid, en Han va seure al seu seient, obligant-se a respirar profundament. La Leia no tenia millor aspecte que ell.

-La vam educar així, Han, ens agradi o no.

-Ho sé.

-Així que ara no podem criticar-la.

-Des de quan la lògica anul·la el meu dret a queixar-me? Sobretot quan fa una cosa tan estúpida.

-Han...

-Aquestes últimes hores he envellit vint anys. Vint anys, Leia.

-Comences a semblar a C-3PO.

Ell va arrufar les celles.

-De veritat?

-Dedica't a pilotar. Quant abans arribem a les Goles, abans podrem tornar.

Següent