Aniquilació (VIII)

Anterior

CAPITOL 8

Asseguda a la cadira de comandament del pont de la Llança Ascendent, Darth Kàrrid va lluitar per mantenir el seu menyspreu a ratlla mentre la seva mirada traçava al llarg de dues dotzenes d'oficials Imperials i la tripulació treballant en les seves estacions al seu voltant. Apinyats en les seves consoles i pantalles d'ordinador, els seus dits volaven sobre els teclats de control mentre reaccionaven al flux constant de dades entrants mentre el navili es llançava a través del buit nul de l'hiperespai. La ineficàcia dels seus mètodes maldestres, arcaics d'interaccionar amb la nau l'omplien de disgust.

-Deu minuts fins que arribem a Leritor, milord-, va dir el Moff Lorman des del seu seient a l'altre extrem del pont.

-Assegura't que sortim de l'hiperespai més enllà de l'abast dels sensors de la República, -va advertir ella.

Era improbable que en Lorman tingués aquesta despreocupació i aquest error obvi; el Moff era un oficial capaç. Però com gairebé tots els Imperials assignats a la Llança Ascendent era un intrús en la seva nau, un paràsit insignificant penjant del ventre, i ella no confiava que ell no cometés un error que posaria la seva nau en perill.

Darth Mekhis havia dissenyat el navili amb nombrosos sistemes automatitzats, i la Llança requeria una tripulació de només tres mil per a operar a la màxima eficiència, menys de la meitat del que seria assignat normalment a una nau capital Imperial. La Kàrrid havia arribat a acceptar-ho com una inconveniència necessària, encara que hi havia vegades, com ara, quan es ressentia de la seva presència.

Quan es connectava al receptacle de comandament de la Llança tenia accés total a tots els sistemes i sensors de la nau, però l'esforç de controlar una nau capital al complet tota sola era mentalment i físicament exhaustiu. No tenia elecció si no deferir al Moff Lorman i la seva tripulació durant els viatges de rutina i altres activitats mundanes similars, permetent-los portar el navili utilitzant mitjans convencionals mentre ella estalviava les seves energies per a l'alta intensitat de la batalla.

-Quan enviarem un missatge a Darth Gravus dient-li que els reforços estan de camí, milord? -va preguntar el Moff Lorman.

La Kàrrid es va alçar del seu seient.

-Jo contactaré amb Gravus-, va dir ella-. Després que hagi pres el comandament de la meva nau.

Va creuar el pont amb passos ràpids, decidits, de camí al turboascensor. Les portes van lliscar en obrir-se mentre ella caminava dins, pressionant el botó que la va sacsejar cap avall passant planta rere planta fins que va arribar al nivell més intern del navili. Va caminar fora del turboascensor pel curt passadís que duia a una porta fortament assegurada. Un escàner de retina va confirmar la seva identitat, i la porta va lliscar en obrir-se per revelar l'autèntic cor de la Llança Ascendent.

La càmera circular era prop de trenta metres de diàmetre, però l'interior estava buit tret de la consola de control en el perímetre, els dos aprenents de la Kàrrid -un, un home humà, l'altra, una dona sith de sang pura i la gran esfera de vidre al centre. Els aprenents estaven asseguts de cames creuades a terra a cada costat de l'esfera, meditant per centrar les seves ments en preparació per a la batalla que s'acostava.

-És hora, -va dir la Kàrrid mentre s'aproximava a l'esfera.

Ella va posar una mà en el fred exterior, i l'esfera es va partir verticalment per la meitat, les dues meitats obrint-se al seu toc per revelar l'autèntic geni d'en Darth Mekhis.

L'interior del receptacle aïllat de comandament de la Llança Ascendent presentava una única cadira envoltada de dotzenes de monitors i pantalles. Una xarxa delicada de cables entreteixits estava suspesa a un metre sobre la cadira. Una dotzena de cordes soltes penjaven de la xarxa, cadascuna amb una llarga agulla fina a la punta.

Baixant cap a la cadira, els dits de la Kàrrid van teclejar els panells de control construïts en els braços. El receptacle lentament es va tancar, encapsulant-la en el gairebé indestructible capoll brillant. Els dits de la mà esquerra traçaven un patró complex sobre el tauler de control, alimentant el receptacle de comandament i provocant que la xarxa de cables penjants sobre el seu cap s'avivés. Retorçant-se i regirant-se, van reptar cap avall per enrotllar-se al voltant de la cara de la Kàrrid i la part posterior del seu crani.

La Kàrrid tancà els seus ulls en anticipació prematura, permetent que el costat fosc de la Força fluís a través d'ella. Fora de l'esfera, percebia als seus aprenents profundament concentrats en la meditació, obrint-se a si mateixos a ella perquè pogués atreure la seva força mentre prenia el comandament de la Llança.

Els cables suaument van acariciar el seu coll i galtes amb les agulles de punta fina a l'extrem, enviant una tremolor baixant per l'espina de la falleen. Llavors una de les agulles es va connectar a l'implant cibernètic de la part posterior del seu coll, fent que panteixés en veu alta. Un altre va lliscar cap a l'implant darrere de la seva orella esquerra, i dos més es van enterrar al lateral esquerre del seu crani a cada costat de la seva templa. Dues connectades al seu front i cinc més perforant la part posterior del seu crani. L'última corda de cables reptà al llarg de la vora del seu ull encara tancat abans de lliscar a la diminuta obertura de la interfície cibernètica implantada a la galta esquerra.

Ella va obrir els seus ulls, la seva visió ara una amalgama del que veia a les pantalles i monitors així com tot el que hi havia a l'abast dels sensors de la nau. El camp estel·lar parpellejà ràpidament a la vista mentre la Llança Ascendent sortia de l'hiperespai a la vora del sector Yucrales, just més enllà de l'abast dels sensors de les flotes Imperials i de la República unides en la batalla sobre els cels de Leritor. Tot i que les altres naus no podien detectar la seva presència en aquest abast, els sistemes avançats de la Llança li van donar a la Kàrrid un avís perfecte del que estava transpirant.

Una combinació de les seves habilitats en la Força i els implants cibernètics proporcionant dades des dels escàners de llarg abast de la Llança Ascendent li van permetre veure a l'instant que encara que la batalla acabava de començar, Darth Gravus ja tenia avantatge.

La República tenia una única nau capital a la topada, el Mardorus, un creuer d'atac de classe D. De prop de cinc-cents metres de longitud, el Mardorus tenia un casc ampli i pla cobert d'una densa capa de plaques d'armadura, com si el navili estigués ocult sota una cuirassa en forma de gepa. Estava recolzada per dos Caps de Martell de la meitat de la seva grandària -fàcilment identificables pels ponts davanters estenent-se perpendicularment cap amunt i sota el cos principal del navili- tres corbetes lleugerament més petites CR-12, naus escanyolides, petites, equipades amb arcs amb forma d'ariet per tractar amb els bloquejos enemics i cremadors auxiliars externs prominents per millorar la velocitat i la maniobrabilitat. La flota estava envoltada per mitja dotzena de caces Tro BT-7. L'última encarnació en navilis d'atac personal, els àgils Tro semblaven una Y de costat, amb la cabina de comandaments situada al tombant dels dos braços més petits.

En contrast, el Cuirassat personal d'en Gravus, l'Exemplar, era gairebé de vuit-cents metres de llarg. La nau capital en forma de falca estava flanquejada per tres destructors en forma d'urpa de classe C que eren gairebé tan grans com el vaixell insígnia de la República. Cada destructor estava recolzat per un complement de sis Interceptors, la resposta àgil de l'Imperi d'ales esmolades als Trons de la República.

En Gravus havia ideat un pla que minimitzaria el risc per a la seva pròpia nau. Els destructors havien estat desplegats per unir-se a les corbetes i els caces Tro, alliberant als ràpids i lleugers Interceptors perquè metrallessin contínuament als Cap de Martell i al Mardorus d'armadura pesada. Això permetia a l'Exemplar romandre a una distància segura, disparant amb les seves bateries als navilis de la República sense por a cap assalt de tornada. Desafortunadament, llevat que en Gravus s'acostés a l'acció estava limitat a infligir un dany mínim als escuts reflectors de la nau capital de l'enemic i el casc reforçat. Finalment els Imperials prevaldrien, però seria una batalla de desgast.

La Kàrrid no tenia ni la paciència ni el temperament de tal estratègia. Amb un cop del seu dit petit, va obrir un canal de contacte amb l'Exemplar, accelerant la Llança Ascendent cap als altres navilis al mateix temps.

-Darth Gravus, aquí Darth Kàrrid. La Llança Ascendent està a la teva disposició.

La resposta d'en Gravus va ser ràpida i segura.

-Retira't, Kàrrid! No hem demanat reforços. Aquesta és la meva batalla per guanyar... no la teva!

La Kàrrid va ignorar les seves ordres; els motors de la Llança Ascendent ja havien accelerat la nau al 70 per cent de la màxima velocitat subllum, portant-la a l'abast dels sensors de la República. El disseny triangular de la Llança era comú entre les naus capitals Imperials, però la seva immensa grandària -més de dues vegades la de qualsevol altre participant en la batalla- era instantàniament reconeixedor.

Com la Kàrrid havia esperat, l'arribada de la Llança va atreure una resposta immediata mentre un dels Cap de Martell es retirava i anava a enfrontar la nova amenaça. Dos dels caces Tro també van virar al voltant, girant-se i enfonsant-se per evitar els canons dels destructors mentre acceleraven per donar suport al Cap de Martell.

Els turbolàsers del Cap de Martell van obrir foc un segon després. En un nivell profund en la seva ment subconscient, la Kàrrid va sentir la calor mentre els reflectors de la Llança repel·lien amb facilitat la primera onada. Un instant després els Trons es van abalançar, un des de babord, l'altre des d'estribord. Sense tenir el suficient poder de foc per infligir un dany significatiu en una nau de la mida de la Llança Ascendent més enllà de l'abast de boca de canó, els pilots van confiar en la velocitat i la maniobrabilitat per apropar-se prou per metrallar la superfície de la nau més gran.

Per a la Kàrrid eren com insectes molestos brunzint en el seu sentit; l'única resposta lògica era aixafar-los fora de l'existència. Ella va centrar la seva ment en les torretes de defensa d'estribord, usant els sensors de la Llança per rastrejar els Trons movent-se ràpidament abans d'incitar a les armes a disparar. Una ràpida sèrie d'explosions iòniques van colpejar al caça en una ràpida successió, cadascuna colpejant el seu objectiu amb precisió antinatural, possible només per la fusió perfecta de la màquina i l'ésser orgànic.

El Tro va explotar en una bola de calor i llum, però la Kàrrid amb prou feines es va adonar. Ella tenia la seva vista fixa completament en el segon caça. El pilot estava prenent maniobres evasives desesperades, rodant, girant, i enfonsant-se en angles bojos. Contra les reaccions augmentades derivades de l'enllaç simbiòtic de la Kàrrid amb la seva nau, ell devia també haver-se quedat quiet. Les torretes de babord van disparar, i el segon Tro es va desintegrar.

El Cap de Martell va obrir foc de nou, i la Kàrrid un cop més va tenir la sensació de la calor distant mentre els reflectors repel·lien les explosions que arribaven. El Cap de Martell estava encara massa lluny per a ser cap amenaça real; havia estat confiant en els caces per ocupar-se de l'enemic fins que s'acostés prou per perforar els escuts de la Llança. Despullats de la seva escorta, eren vulnerables i estaven exposats.

La Kàrrid va agafar l'oportunitat, obrint foc amb les armes principals de la Llança Ascendent. La negror de l'espai va estar il·luminada per una pluja ardent de raigs d'energia vermella concentrada. Ells van estripar a través dels escuts reflectors del Cap de Martell i van fer miques el casc amb plaques d'armadura. En el seu interior els sistemes d'emergència estarien sobrecarregats mentre els sistemes automàtics del navili tractaven de mantenir-lo d'alguna manera funcional el temps suficient perquè la tripulació evacués. Una segona onada des de la Llança va acabar amb aquesta lleu esperança mentre els làsers perforaven la unitat de contenció del nucli del motor, i el Cap de Martell es va esvair en una violenta explosió.

La veu d'en Gravus va sonar una vegada més, simultàniament fent ressò a les orelles de la Kàrrid i en la part del seu cervell que estava enllaçada als sistemes de comunicació de la nau.

-Creus que això tornarà al Consell Fosc en contra meva, Kàrrid? -es va burlar ell-. Podries abatre a cada nau de la República en aquest quadrant, però quan arriba l'hora d'escollir algú per unir-se a seus rangs, encara m'escolliran a mi sobre una falleen!

-No captes el perill en què estàs, Gravus, -va contestar ella fredament-. Podries ser assassinat en aquesta batalla. Estic aquí per assegurar un resultat desitjable per a l'Imperi.

L'amenaça era vetllada, però com qualsevol veritable Sith, el seu rival immediatament va entendre les implicacions sinistres de les seves paraules: només un d'ells abandonaria aquesta batalla amb vida.

-Ignoreu les naus de la República! -va ordenar en Gravus a la seva flota, oblidant-se en el seu pànic que les noves ordres estaven sent transmeses per la mateixa freqüència Imperial estàndard que en Kàrrid estava usant-. Dispareu a la Llança Ascendent! Destruïu-la de totes totes! No en deixeu...

Les seves paraules van ser tallades a meitat de frase mentre Gravus -o algú sota el seu comandament- va tenir la sensatesa de donar la volta a un canal de comunicacions auxiliar. Però la Kàrrid sabia que les paraules només no serien suficients per justificar el fet d'assassinar a Gravus per al Consell; ella necessitava que ell fes el primer moviment.

El canvi inesperat dels objectius de la República cap a la Llança Ascendent va fer que la flota Imperial es desunís. Els Interceptors eixamenant el Mardorus i el Cap de Martell van abandonar els seus metrallaments, separant-se per reagrupar-se per un assalt coordinat en el seu nou objectiu. Els destructors es van desunir des de les corbetes de la República i els Trons, retrocedint mentre es movien per posicionar-se entre l'Exemplar i la represàlia de la Kàrrid.

La flota de la República, sense saber que ara compartien un enemic comú amb els seus enemics Imperials, va agafar l'avantatge. Set Interceptors van ser escombrats per les bateries del Cap de Martell i el Mardorus, i un rierol regular de foc des de les corbetes van apallissar als destructors en retirada, sobrecarregant els seus escuts reflectors de manera que els Trons que arribaven van ser capaços d'infligir dany pesat.

La Kàrrid va observar el canvi tàctic sobtat amb una fam intensa, instantàniament alerta de la posició i l'estat dels escuts de cada navili a través dels sensors avançats de la Llança, la informació era lliurada directament a través dels cables polsants del receptacle de comandament i cap als seus implants cibernètics. Adonant-se que els navilis de la República estaven centrats en les naus sobtadament vulnerables de la flota d'en Gravus, va enviar a la Llança a carregar contra el cor de la refrega.

Ni Gravus ni el comandant de la República van anticipar la seva estratègia. Les naus capital típicament romanien a distància, sabent que les seves poderoses armes podien fer caure navilis més petits des d'una distància segura. Movent-se a l'abast de les flotes, la Kàrrid estava corrent un risc; si coordinaven els seus esforços podien superar a la Llança. Però la Kàrrid sabia que l'element sorpresa previndria que això passés, i a una proximitat propera als turbolàsers de la Llança podria esquinçar a través dels reflectors i arrasar amb qualsevol dels altres navilis en segons. Ella va començar amb el Mardorus.

Mentre la Llança enfonsava la nau de la República, la batalla descendia al caos. Una de les corbetes i dos dels Trons van canviar la seva ruta per intentar salvar el seu vaixell insígnia; la resta van continuar el seu assalt als destructors incapacitats; la resta es van llançar contra la Llança. El Cap de Martell es va acostar a l'Exemplar mentre intentava fugir a la vora més allunyada del conflicte.

El Mardorus va tractar de repel·lir la Llança Ascendent, però abans que pogués treure les seves armes per contenir-la, la Kàrrid va obrir foc amb la seva bateria encarant endavant al complet. Turbolàsers i canons iònics van rugir, combinant-se en una gloriosa simfonia de destrucció, vaporitzant a Mardorus en qüestió de segons.

La Kàrrid va gaudir de la matança, percebent el terror de la tripulació morint a través de la Força. Un instant més tard va sentir una estella esmolada de dolor lliscant a través d'ella, com si algú hagués lliscat una vibroespasa entre les seves espatlles. Gravus havia picat l'ham, ordenant a l'Exemplar que disparés a la Llança.

L'explosió va penetrar els escuts reflectors i carbonitzà el casc exterior fent que el dany a la nau es registrés en la ment de la Kàrrid com una ferida en el seu propi cos. L'Exemplar estava massa lluny per fer algun dany seriós, però per disparar el primer cop, en Gravus li havia donat la justificació que necessitava per apuntar a les seves naus sense haver de respondre davant el Consell Fosc per destruir una flota Imperial.

Els caces que havien tractat d'arribar en auxili del Mardorus es van llançar cap a la Llança, el seu metrallament envià milers de punxades pels braços de la Kàrrid. Ella els va bufar abans que poguessin fer un segon assalt. El Cap de Martell havia atrapat l'Exemplar, forçant-lo a centrar-se en l'amenaça immediata i prevenint de disparar un segon tret a la Llança.

Un dels destructors danyats havia estat abatut per les corbetes, les quals estaven sent ara pressionades fortament per una falange d'Interceptors. El segon esquadró d'Interceptors estava apropant-se a la Llança. Kàrrid va obrir foc amb els seus turbolàsers, però només va aconseguir colpejar dos d'ells mentre la resta va continuar decidit.

Els dits de la Kàrrid van colpejar i van dansar pel panell de control, i la Llança es va inclinar en un angle impossible, directament en el camí de l'horda que arribava. La Llança tenia la maniobrabilitat d'un navili de la meitat de la seva grandària, i el canvi inesperat de direcció va passar massa ràpidament perquè els Interceptors reaccionessin. Els diminuts caces van ser aixafats fins a fer-se miques contra el casc colossal de la nau de batalla.

El moviment també va portar la part frontal de la Llança en línia amb els destructors supervivents i els Interceptors, encara atrapats en la batalla amb les corbetes. Els ulls de la Kàrrid van parpellejar sobre les pantalles del receptacle mentre descendia en l'escaramussa, la gegantina nau capital empetitint als altres jugadors.

Tocant el panell de control, els seus dits semblaven una taca mentre seleccionava els seus objectius en una ràpida successió. Els Interceptors, també units als navilis de la República per prendre acció evasiva, van ser escombrats en la primera onada. Les corbetes van ser les següents, els seus reflectors eren inútils contra l'assalt a boca de canó de la Llança. Els destructors, ja fortament danyats, eren un mer inconvenient. Diversos dels navilis van ser atrapats per feres explosions, altres van deixar trossos de restes sense vida, els seus cascos, perforats per innombrables forats buits. Però la Kàrrid no tenia temps per a gaudir de la matança mentre girava la seva atenció cap a la seva meta final.

El Cap de Martell restant estava encara disparant a l'Exemplar. Atrapat en un combat de prop amb la nau de la República, en Gravus havia estat incapaç de preparar el seu navili per al salt al hiperespai, baixar els escuts per fer el salt no era una opció quan un enemic t'estava disparant. Hi havia hagut un breu avantatge perquè tots dos escapessin mentre la Llança estava escombrant les altres naus, però el comandant de la República havia fracassat en comprendre del tot la situació. En lloc d'un vol mutu, havia triat continuar la batalla abans d'arriscar-se a un intent de retirada que li deixaria vulnerable a l'Exemplar. Ara era massa tard per a tots dos.

La Llança Ascendent es va acostar ràpidament a les dues naus restants. Concentrant els seus turbolàsers al centre del Cap de Martell, ella el va partir netament en dos. Cossos i runes escampats des de la nau de la República destrossada en el fred buit fosc de l'espai.

Al mateix temps va percebre un senyal d'energia massiu emanant de l'Exemplar: Gravus estava tractant de fer un últim salt desesperat a l'hiperespai. Hi havia baixat els seus escuts i deixat la seva nau vulnerable a l'atac, però ell sabia que no tenia esperances de derrotar a l'arma més temuda de l'Imperi si es quedava a lluitar. Atraient els sistemes d'objectiu automàtics de la Llança, la Kàrrid va disparar un cop de precisió per desactivar l'hipermotor de l'Exemplar, deixant a Gravus a la seva mercè.

Un xiulet sobtat en el seu sentit li va dir que en Gravus estava tractant d'obrir un canal de contacte, però ella no tenia interès en escoltar-lo negociar i pregar per la seva vida. En el seu lloc, va fer punteria i disparà per última vegada. L'Exemplar sense escuts va explotar en una bola de flames blaves espectacular, instantàniament matant a tots a bord.

La Kàrrid va enviar a la Llança en un gran cercle lent, escanejant les restes i runes de la batalla sencera buscant senyals de vida, però no va trobar res. Satisfeta, va contactar amb el pont.

-Moff Lorman, prepara't per prendre el comandament.

-Sí, milord, va contestar ell.

La Kàrrid va colpejar els controls entre els seus dits un cop més, tallant la seva connexió amb la Llança. Ella es va estremir mentre els cables es retreien, les agulles de les interfícies biosintètiques es retiraven lentament dels seus implants cibernètics. Una onada de cansament la va banyar, juntament amb una sensació colpidora d'intensa i irreemplaçable pèrdua. Cada vegada que ella trencava la seva connexió amb la nau sentia com si hagués perdut una extremitat.

L'esfera de vidre lentament es va obrir per revelar als dos aprenents encara asseguts de cames creuades a terra a cada costat. Les seves cares eren demacrades i macilentes, els seus fronts coberts per capes de suor per recolzar l'esforç de la seva Mestra. Però encara que compartien la seva fatiga, només ella coneixia la glòria de tornar-se un amb la Llança, i només ella podia entendre el buit que l'envoltava quan la connexió es trencava.

-Digues al Moff Lorman que transmeti el registre de la batalla al Consell Fosc, -va dir ella amb una veu cansada-. Que vegin que en Gravus era un traïdor a l'Imperi.

Per a ella mateixa va afegir; I que vegin el que passa a aquells que es creuen en el meu camí.

Següent