CAPÍTOL 17
En Wedge va contemplar en els monitors com els caces
estel·lars del Lusankya entraven a
l'atmosfera udolant per escortar als últims transports de personal. Un d'ells
era un petit iot privat, un bombarder reconvertit que portava a Wolam Tser, Tam
Elgrin i un noi anomenat Tarc. En Wedge els hi va desitjar èxit i que no fossin
assolits pels yuuzhan vong, ni ara ni mai.
La Iella l'esperava al costat de la porta. Era l'única,
a part d'en Wedge, que quedava al Centre d'Operacions del laboratori biològic.
-No hi ha molt més que fer aquí, Wedge. És hora de
marxar.
-Encara no. Mentre hi hagi una sola possibilitat que la
Brigada de la Pau puguin interceptar les nostres comunicacions, saber que
segueixo aquí farà que es preguntin el motiu -La va mirar de forma
conciliadora-. Hi aniré de seguida, tinc una llançadora esperant-me.
-Marxem. Els dos.
-Vés-hi tu. No m'obliguis a ordenar-t'ho.
La Iella portava casada amb ell temps suficient com per
saber quan el deure definia els seus actes, així que va negar exasperada amb el
cap i es va acostar per fer-li un últim petó.
-No deixis que et matin.
-Tu tampoc.
-Vull que tornis a jubilar-te.
-I tu també.
-T'estimo.
Ell la va besar una segona vegada.
-Jo també t'estimo. I penso demostrar-t'ho una vegada i
una altra -va somriure per contrarestar la nauseabunda sensació que de sobte
agitava les seves entranyes, la por que no hi hagués una vegada i una altra, al
fet que aquella fos l'última que la veuria.- Ara, ves-te'n.
I se'n va anar.
Va tornar la seva atenció a la consola de sensors i es
va obligar a apartar de la seva ment aquella conversa, aquella sensació. Tenia
feina a fer, fos una veritable premonició o simple por.
Va observar com els caces defensors del laboratori
continuaven caient, i com les forces aèries i terrestres dels yuuzhan vong
continuaven avançant.
* * *
En Charat Kraal va fer que el seu esquadró donés mitja
volta i es dirigís cap a la mónnau del Domini Hui. El seu víllip acabava de
comunicar-li que s'acostava el Lusankya...
i que l'esquadró de la Jaina Solo era un dels que l'escortaven.
Se sentia confús. I no li agradava sentir-se confús.
Cap guerrer yuuzhan vong suportava sentir-se confús.
En casos així, l'única resposta adequada era matar
alguna cosa.
Els esquadrons d'elit que protegien el Lusankya combatien amb tremenda
habilitat. En Czulkang Lah es va assegurar que les seves pautes de vol es
gravessin en la memòria del cervell de la mónnau. Sabia que gaudiria veient-les
una vegada i una altra.
Els esquadrons de coralites que entraven a la zona de
combat sortien d'ella esgotats, destrossats... si és que sortien.
No obstant això, els sensors dels seus consellers
indicaven que els atacs dels coralites tenien el seu efecte. Els pilots de la
Nova República queien i el Lusankya
estava sent reduït a trossos. Encara desviava una quantitat inusual d'energia
cap als seus escuts, les bateries de la nau seguien en silenci, i els coralites
i les naus capitals yuuzhan vong que aconseguien acostar-se prou per atacar-la,
li arrencaven grans trossos de metall.
* * *
En Wedge va sortir corrent del Centre d'Operacions. El
laboratori biològic tremolava pel càstig dels canons de plasma, impactes tan
potents que ni tan sols sentia el soroll de les seves botes sobre el sòl de durciment.
Trossos del sostre li plovien a sobre i es va posar les mans al cap per
protegir-se; un tros de façana va rebotar en el seu canell dret.
Va arribar a l'escala que portava a la superfície sense
veure ningú, i va sentir una trista satisfacció. Ningú s'havia mostrat més
tossut que ell, ni desafiat les seves ordres per acompanyar-lo fins al final.
Era un petit consol, però la idea de ser l'últim membre de la Nova República
que quedava a Borleias, resultava estranyament incòmode.
A través del transpariacer de les portes del vestíbul
principal, va poder veure esclats distants, estrets raigs vermells caient a una
banda, raigs ataronjats dirigint-se a l'altra de forma més tremolosa, prova
clara que els últims homes d'en Wedge seguien retardant l'enemic. Va creuar les
portes, va entrar a la zona de seguretat, i va veure que se seguia combatent al
seu voltant. La zona de seguretat estava plena de cràters i vehicles destruïts.
Tot el que podia volar feia temps que va alçar el vol; els vehicles massa
avariats per elevar-se havien estat destruïts pels enginyers d'en Wedge segons
el procediment estàndard, tot i que els yuuzhan vong no tinguessin el costum
d'estudiar la tecnologia capturada. Alguns, a més, van rebre el foc dels canons
de plasma que apuntaven al laboratori.
No hi havia cap vehicle funcional a la vista. Ni tan
sols la seva llançadora.
Llavors, la va reconèixer: un munt de metall fumejant amb
una forma que tot just suggeria que una vegada va ser una llançadora de classe
lambda. En Wedge va fer una ganyota. Un pilot havia mort per esperar-lo. Una
altra osca en la seva llista, la llista que creia haver jubilat, la llista que
portava al cor.
Va apartar aquest pensament. Si no es movia de pressa,
acabaria en aquesta llista. Per subratllar aquesta idea, un projectil de plasma
impactà contra els pisos superiors del laboratori biològic, traspassant
ferrociment i transpariacer, vessant sobre ell tallants i letals trossos de runa.
En Wedge es va allunyar corrent de l'edifici. No tenia
sentit anar al moll principal si no era per amagar-se; des de la seva posició
podia veure que allà no quedava res útil a part d'una petita grua de càrrega.
En canvi, l'hangar d'Operacions Especials seguia
gairebé intacte i tancat. En Wedge va esperar que no haguessin col·locat
trampes. Va arribar a la porta principal, va teclejar el seu codi
d'autorització i es va encongir en sentir que el laboratori era aconseguit per
un impacte important.
L'ona de xoc, per debilitada que li arribés a causa de
la distància, el va empènyer contra la porta. Mirà enrere i va veure com
l'edifici es doblegava sobre si mateix, com un lluitador colpejat massa vegades
al ventre; la part superior del laboratori es va desplomar sobre la zona de
seguretat en la qual estigués segons abans.
La porta de l'hangar es va obrir. Va entrar d'esquena i
va fer mitja volta, intentant penetrar en la foscor mentre parpellejaven els llums
del sostre.
L'equip d'Operacions Especials havia deixat enrere un
lliscant terrestre que semblava haver estat rostit per ser devorat per un
gegant alienígena. A prop d'ell tenia un caça-canonada a mig muntar, que
preparaven per si algun dels altres fallava durant les proves. El cor li va fer
un salt perquè, a la seva dreta, prop de la porta va veure un Ala-X. No tenia
cap androide astromecànic al seu costat o col·locat en el seu alvèol; però,
deixant això a part, semblava intacte i tenia la coberta de la cabina aixecada
com si l'estigués saludant.
La superfície del vehicle apareixia esgarrapada i
cremada, apedaçada i a l'espera d'una mà de pintura; en canvi, la cabina
brillava immaculada, clarament nova.
En Wedge va córrer fins a la nau, movent-se amb
l'agilitat d'un home molt més jove gràcies a l'adrenalina. Va connectar
l'arrencada d'emergència abans d'acomodar-se tan sols en el seient del pilot, i
va repassar el diagnòstic del vehicle abans de baixar la coberta i ajustar-se
l'arnès de seguretat.
La pantalla del tauler de control formà lletres abans
d'encendre's per complet:
ALA X T65-J NÚMERO D'IDENTIFICACIÓ: 103.430
PILOT ACTUAL: OFICIAL DE VOL KORIL BEKAM
DESTINACIÓ ACTUAL: LLUNA NEGRA 11
ASTROMECÀNIC ACTUAL: R2-Z13 «ENDOLL»
-Llàstima que no estiguis per acompanyar-me, Endoll.
Sense un astromecànic, en Wedge només podria navegar
dins del sistema, no calcular rutes interestel·lars. Però n'hi hauria prou per
arribar fins als seus homes i rebre una ruta pel transmissor, o aterrar en una
de les naus capitals.
Teclejà en el seu datapad per enviar un codi
d'autorització a l'Ala-X.
«CODI NO RECONEGUT: AUTORITZACIÓ FALLIDA»
La pantalla de diagnòstic s'havia encès ja. Energia,
escuts, armes i sistemes de navegació semblaven estar bé, però indicava danys
sense reparar en l'ordinador del caça i en els sistemes de comunicacions. En
Wedge va escopir una maledicció. La manca de temps havia obligat els mecànics a
abandonar el vehicle abans de reparar-lo, i això podia condemnar-lo. El
desastre es va veure subratllat per un nou so, el whumbf d'alguna nau de grans
dimensions efectuant un aterratge forçós prop de l'hangar d'Operacions
Especials. No prop, al costat de l'hangar, perquè en Wedge va veure com la
paret posterior de l'edifici, que no era precisament de metall tou, es blegava davant l'aire desplaçat.
En Wedge va buscar en el seu datapad els informes
personals, va accedir a les dades de l'oficial Koril Bekam, i va transmetre el
seu codi d'autorització.
«AUTORITZACIÓ ACCEPTADA». I va connectar els altres
sistemes del vehicle.
La porta de l'hangar ja s'havia obert del tot, vessant
llum sobre ell i l'Ala-X. Aquest va veure un destacament de guerrers yuuzhan vong
-vint o més-, passar corrent al costat de l'hangar, camí del laboratori de
biologia.
La pantalla li va indicar la disponibilitat de dos
motors, de tres, dels quatre; i després de repulsors i propulsors. Va connectar
els làsers, i la barra que indicava la disponibilitat dels escuts va semblar
esforçar-se per adoptar un color verd sòlid.
Un guerrer yuuzhan vong va entrar per la cantonada de
l'hangar i es va aturar mirant a l'Ala-X, evidentment sorprès. Un moment
després, nou o deu més van entrar corrent darrere seu i es van tornar per mirar-lo.
Aquest els hi va dedicar un somriure ferotge, sense
alegria. Va passar els làsers a foc intermitent i va escombrar amb ells als
guerrers. Va veure que uns quants donaven mitja volta i fugien, altres van ser abatuts
pels llamps.
Fins i tot en la posició de foc intermitent, on cada
làser era llançat amb la menor intensitat possible en un Ala-X, seguien sent
trets previstos per a vehicles, no per a individus. En impactar en els yuuzhan
vong, els làsers van escalfar la seva carn més enllà del punt de cocció,
d'ebullició, passant directament a l'estat gasós o fins i tot al plasmàtic. Els
guerrers es van limitar a explotar, amb els torsos reduïts al no-res i les
extremitats llançades en totes direccions.
En Wedge va fer una ganyota, i va connectar repulsors i
propulsors. L'Ala-X es va elevar amb un moviment fluid, lliscant sota el sostre
de l'hangar i va girar en direcció contrària a la que havien arribat els
guerrers. Va donar plena potència als propulsors i va accelerar, allunyant-se
de l'hangar i de l'edifici de biòtica. Per sobre de l'espatlla va poder veure el
transport de tropes yuuzhan vong, una forma ovoide posada en els molls del que
descendien un batalló rere l'altre de guerrers yuuzhan vong. El transport va
obrir foc contra l'Ala-X, llançant ardents boles de plasma, però en Wedge es va
desviar a babord i la pluja de foc va caure a la jungla.
No tenia temps per fer més comprovacions del sistema,
havia de sortir a l'espai i reunir-se amb els seus homes. Va sintonitzar amb la
freqüència de comandament.
-Lluna Negra Onze a Mon
Mothma. Lluna Negra Onze a Mon Mothma,
endavant.
La unitat va cobrar vida i en Wedge va reconèixer la
veu d'en Tycho dirigint esquadrons de caces, la de la Jaina donant ordres als
Sols Bessons, d'altres molts oficials al seu comandament, però cap va
respondre. Va guanyar una mica d'altitud, preparant-se per saltar a l'espai.
-Lluna Negra Onze a qualsevol. Responguin, si us plau.
Res.
Proferir un grunyit. Hauria de dependre dels seus
sensors i els seus instints per triar el millor rumb de sortida i arriscar-se a
topar amb un esquadró de coralites. Bé, era el que hi havia. Podia lamentar-se
o preparar-se. Va tirar del volant i va passar al costat d'un petit vaixell de
càrrega corellià, un castigat YT-2400 blau cel. Coneixia aquesta nau, un model
més modern que el Falcó Mil·lenari,
però no per això deixava de ser una cosa atrotinada que amb prou feines
s'aguantava amb filferros i nyaps.
En passar pel seu costat, va pensar que estava gairebé
intacte malgrat el fum que brollava d'un dels compartiments de motors, i creia
haver vist gent movent-se fora d'ell. Va començar a donar mitja volta.
-Lluna Negra Onze, aquí el Capbussada d'Ammuud. Respongui, si us plau.
En Wedge va arrufar les celles. Com coneixien la seva
designació? Llavors ho va entendre. No podia transmetre per veu, però la unitat
transponedora havia de funcionar, havia d'enviar el codi identificador de
l'Ala-X als sensors d'amics i enemics.
-Capbussada
d'Ammuud, aquí Lluna Negra Onze. Endavant.
-Lluna Negra Onze, endavant. Aquí el Capbussada d'Ammuud. Respongui, si us
plau.
En Wedge va tornar a passar sobre l'abatut vaixell de
càrrega, aquest cop a menor velocitat. Va poder veure homes i dones sobre el
creuer, il·luminats per les flames i les espurnes dels bufadors que
utilitzaven.
Va treure el seu intercomunicador de butxaca i el va
connectar amb el polze.
- Capbussada
d'Ammuud, aquí Lluna Negra Onze. Em reben ara?
-Amb prou feines, però
li rebem.
Ens van encertar amb trets de canons de plasma, però estem a punt de reparar
els motors. Podrem accelerar en uns pocs minuts, però la unitat que ens va
atacar segueix molt a prop, al nord-nord-oest. Pot contenir-lo per nosaltres?
-Podré guanyar un parell de minuts, potser més, però...
No em funcionen les comunicacions de bord, així que, si no responc a més
trucades, no m'ho tinguin en compte. Lluna Negra Onze fora.
-Gràcies, Onze. Capbussada
d'Ammuud fora.
En Wedge va reduir la seva velocitat i va donar una
última passada sobre el vaixell de càrrega en direcció nord-nord-oest. Al cap
d'uns segons va veure la unitat enemiga apropant-se per una zona d'espessa
herba envoltada de selva. Estava composta per una dotzena de soldats
d'infanteria yuuzhan vong, dues dotzenes de guerrers esclaus reptiloides, un
coralita i el que semblava un rakamat alt i eixut en comptes de muntanyenc, amb
només la meitat d'armament de la seva versió més gran. Tot i així era massa
contra un vaixell de càrrega amb armament lleuger.
O contra un Ala-X, ja posats.
Mentre comprovava el nombre d'enemics, en Wedge va
escombrar les seves posicions amb foc intermitent. Guerrers i reptiloides es
van tirar a terra i es va calar foc a l'herba, davant el rakamat. Va passar
sobre ells, perseguit pels trets de plasma del rakamat, i va veure a la
pantalla de sensors que el coralita sortia en la seva persecució. Va desviar
tota la potència possible als escuts posteriors, i va escoltar una repicadissa
en l'àudio mentre els sensors li informaven que els seus escuts havien
interceptat els projectils.
Per enderrocar o matar a l'últim rakamat amb el qual es
van enfrontar, havien necessitat sis Ala-X i un dipòsit ocult d'explosius.
Aquest podia ser únicament la meitat de poderós que
l'altre, però en Wedge era la sisena part de la força anterior. Les
probabilitats estaven en contra seu.
És clar que, en Han Solo havia fet creure a tota una
generació que els corellians ignoraven les probabilitats per grans que fossin,
i en Wedge era tan corellià com en Han...
Llavors va tenir una idea, i va aconseguir forçar un
altre amarg somriure.
El coralita li trepitjava els talons, i en Wedge va fer
un bucle per acostar-se al rakamat i a les tropes terrestres en un angle
creuat. Va tornar a obrir foc, esquitxant indiscriminadament de làser l'herba a
l'esquerra del rakamat, dispersant guerrers yuuzhan vong i reptiloides. Podia
veure les potes del rakamat movent-se implacablement cap al vaixell de càrrega,
i calcular els seus moviments dòcils i segurs.
El plasma va ploure sobre la seva posició, procedent
tant del rakamat com del coralita que portava darrere. En Wedge va virar a un
costat sense deixar de disparar contra l'herba, calant-li foc i aixecant pols i
vapor. No podia veure res, però els sensors seguien mostrant l'enorme massa del
rakamat, encara que distorsionada per la calor del foc.
En Wedge va descendir a nivell de l'herba, i va sentir
cops i esgarrapades a la part inferior del casc, assotat pel fullatge i potser
per les irregularitats del terreny. Davant d'ell veia el llom del rakamat, on
anaven muntats els canons de plasma disposats a foradar qualsevol cosa que
alcés el vol per sobre d'ells.
Va accionar un interruptor sobre el seu cap i les ales
es van tancar, passant de la seva posició en X a la de creuer. Entrant a la
zona on cremava l'herba, va baixar el volant i el va pujar gairebé a l'instant.
Tot just va tenir un lleuger indici de les potes del rakamat
a dreta i a esquerra, i d'una enorme ombra passant per sobre d'ell.
Per un instant, no hi va haver boles de plasma que rugissin
al seu voltant. En passar sota el rakamat, havia provocat una confusió en la
criatura. Va tornar a situar les ales en posició de tret mentre ascendia.
En aquell moment, el coralita perseguidor va travessar
la barrera de foc per trobar-se al rakamat davant seu. El pilot va haver d'espantar-se
i vacil·lar, perquè en Wedge va veure de cua d'ull com el morro del coralita
vacil·lava entre seguir l'estela d'en Wedge o passar per sobre de la bèstia,
però aquest moment de dubte va ser la seva perdició. La proa de la nau es va
alçar i el coralita es va enfonsar en el flanc del rakamat a diversos centenars
de quilòmetres per hora.
No hi va haver cap fogonada, ni va sentir el soroll
d'impacte. En Wedge s'allunyava massa de pressa perquè el so arribés fins a
ell. Només va veure la truculenta imatge del coralita travessant la criatura,
emergint per l'altre flanc del rakamat, que es va partir en dos pel punt de
l'impacte, i les restes del coralita en corba balística on el terra era el seu final.
En Wedge va donar mitja volta per rematar la feina,
notant una tensió desacostumada en el seu braç, descobrint que estrenyia el
volant amb massa força.
-No penso dir-ho -Es va dir-. No penso dir-ho.
«Em faig massa vell per això».
* * *
El Lusankya
ja era visible a simple vista, una petita agulla que apuntava al Domini Hui.
En Czulkang Lah el va mirar de reüll, irritat, perquè
la seva escassa vista resultava insuficient per percebre els detalls. Va fer un
senyal a un ajudant, que va interpretar correctament el gest i va acariciar
l'enorme lent circular situada al sostre de la sala de control. Distorsionava i
deformava els detalls en la seva perifèria fins a fer-los borrosos, però va
augmentar la imatge de la nau enemiga fins que va dominar l'escena.
Aquella nau ja havia patit un dany terrible. Perdia la
protecció del nucli per tot arreu i semblava tan nua com desigual, com una
llisa carretera per la que hagués passat un ramat de rakamat amb piques a les
potes. Les flames eren visibles en dotzenes de llocs, però els seus canons
seguien en silenci. En Czulkang Lah va veure únicament dues bateries actives
que semblaven disparar a l'atzar. Poca amenaça per als coralites.
Però seguia envoltada d'esquadrons de caces, la majoria
concentrats a la popa del Lusankya,
defensant salvatgement aquesta secció de la nau.
En Kasdakh Buhl es va situar darrere seu.
-Els nostres pilots informen que l'abominació anomenada
Lusankya està gairebé destruïda. La
manca de resposta indica que la major part de la seva tripulació ha d'haver
mort i gairebé totes les seves armes han estat anul·lades. No podrà disparar-nos
làsers ni raigs.
En Czulkang Lah va posicionar acuradament els peus
perquè l'impacte no li fes perdre l'equilibri, seria inapropiat. Llavors, va
agitar el braç; l'armadura de cranc vonduun va interpretar correctament el gest
i va llançar el braç cap endavant. El seu blindat avantbraç va colpejar el
clatell d'en Kasdakh Buhl, fent que el seu segon al comandament trontollés cap
endavant.
En Kasdakh Buhl va recuperar l'equilibri i es va girar.
En Czulkang Lah va poder veure com els trets del jove oficial passaven d'una
expressió d'ira a una altra de sorpresa.
-Veus, però no entens -va maleir en Czulkang Lah-. Mai
van pretendre usar les seves armes contra nosaltres.
-Oh -La veu del jove oficial era irracionalment
raonable, amb aquest to de burla que després podria negar de forma convincent.-
Així que això és un sacrifici infidel? Una disculpa? Estan dient: «lamentem
haver estat dolents, accepteu la nostra major i millor arma»?
En Czulkang Lah va obsequiar-lo amb un somriure gairebé
desproveït de dents.
-Persisteixes en la teva estupidesa. M'enorgulleix
poder dir que no et vaig entrenar jo, series el meu fracàs més repel·lent. No te
n'has adonat? En cap moment han protegit les seves armes. Només protegeixen els
seus motors. Això no et diu res?
El jove oficial el va observar amb les celles
arrufades.
-Que volen que arribi aquí com més aviat millor.
-Que les armes són els seus motors. Segur que no ets un
emmascarador ooglith sense un cervell dins?
En Kasdakh Buhl va ignorar el clar insult.
-Llavors, tenen la intenció d'envestir-nos?
-La intel·ligència. Ah, per fi. Així que fins i tot un
emmascarador ooglith pot aprendre alguna cosa quan se li submergeix en
coneixement.
-Llavors, hem d'assegurar-nos que aquesta abominació no
pugui arribar fins a nosaltres. Que no pugui maniobrar per envestir-nos.
-Molt bé. Dóna les ordres, emmascarador ooglith.
* * *
Tres coralites, tot el que quedava de l'última onada,
van donar mitja volta i es van allunyar.
En Luke no dubtava que, un minut després, es reunirien
amb reforços i tornarien. Va comprovar sensors i gràfics de situació. Havia
perdut dos pilots i la resta d'unitats estaven molt castigades. Ell mateix
tenia cremades de plasma en les ales i el motor d'estribord.
-Líder Lluna Negra a esquadró. Tenim un moment de respir.
Si algú ha esgotat els escuts, és bon moment per reiniciar-los -Va maniobrar
els propulsors per situar-se per darrere i per sota dels propulsors de babord
del Lusankya. Aquesta posició li
proporcionava una bona visió de la mónnau yuuzhan vong-. Hi ha alguna cosa que
hagi de saber?
-Tornem a tenir a Lluna Negra Onze en pantalla -Era la
veu de la tinent Ninora Birt, Lluna Negra Deu, la nova especialista en
comunicacions. Antiga contrabandista independent, havia entregat a la causa
tots els seus coneixements i el seu vaixell de càrrega, el Temps Rècord. Aquest havia estat mig destruït en la presa de
Borleias, i la seva demolició es va completar unes setmanes després a
Coruscant; ara tornava a lluitar amb el seu nou rang d'oficial militar.
En Luke va mirar la pantalla. Sí, indicava que Lluna
Negra Onze seguia en actiu. La distància i direcció suggerien que l'Ala-X
estava a Borleias.
-No pot ser -Va dir Lluna Negra Cinc-. En Koril està
submergit en un tanc bacta en algun lloc. Vaig veure com els metges se l'emportaven.
-No importa -Va dir en Luke-. Concentreu-vos en la
situació.
-Líder Lluna Negra, aquí Líder dels Sols Bessons.
-Endavant, Deessa.
-Sharr detecta coralites reagrupant-se en diferents
punts. Tots a la mateixa distància del Lusankya.
-Llavors, haurem de preparar-nos per a una nova onada.
Gràcies, Gloriosa Senyora.
* * *
La Jaina va poder detectar per fi els esquadrons coralites
amb els seus sensors. Eren molts, vuit almenys, i els tres esquadrons del Lusankya estaven defallits.
-És hora que donin caça a la Deessa, no creus, Sharr?
-Oh, les teves paraules m'emocionen, Grandesa.
-No t'emocionis tant com per cagar-la.
-Oh, la teva confiança m'emociona.
-Al gra, Sharr.
-Està bé -En Sharr va guardar silenci un llarg moment,
mentre els coralites s'acostaven més i més, convergint des de totes direccions.
I llavors- el camp de mines dovin basal més proper el tenim al davant i a
babord. La Deessa hauria d'anar cap a ell. Piggy, quant falta perquè aquests coralites
estiguin prou a prop com per a reconèixer-nos visualment?
-Quaranta segons, però si la Deessa es dirigeix directament cap
a aquest camp de mines, passarà prou a prop com perquè la reconeguin.
-Oh, entesos. Ajusto el rumb... Aquí líder de Sols
Bessons, prepareu-vos per una persecució. Tres, dos, un... ja.
Un míssil va partir des de Sol Bessó Deu, desviat a
babord gairebé noranta graus respecte al seu rumb i sense apuntar als
esquadrons de coralites que s'apropaven, sinó a l'espai buit situat entre ells.
La Jaina va activar el canvi de signatura gravitacional i del microxip, i de
sobte la seva designació a la pantalla va canviar a Sol Bessó Nou, mentre que
el míssil que s'allunyava es convertia instantàniament en Sol Bessó Un.
Es va produir un titubeig momentani en els coralites
situats a babord, però quatre dels esquadrons van acabar per canviar de rumb i
llançar-se darrere del míssil.
-Ben fet, Sharr -va aplaudir la Jaina. En canviar la
seva identitat per la de Sol Bessó Nou, el sistema de comunicacions va activar
un programa que alterava les seves característiques vocals, cosa que feia que
la veu semblés més greu.
-Gràcies, Nou. M'alegro d'haver-nos desfet de la nostra
líder. És una manaire.
En Kyp va interrompre la conversa.
-Atents. Encara tenim els esquadrons d'estribord.
Prepareu-vos per repel·lir-los. Dividiu-vos en trios al meu senyal... Tres,
dos, un, ja.
Mentre en Beelyath mantenia la seva posició dins del
trio compost pels Sols Bessons Deu, Onze i Dotze, en Sharr va concentrar la
seva atenció en el tauler de comunicacions. El distant míssil de nom-clau
Deessa, ara posseïdor de la forma gravitacional de l'Ala-X de la Jaina, anava
equipat amb ordinadors i programes lògics que li permetien executar una missió
pel seu compte, però en Sharr podia seguir actualitzant les seves prioritats.
Va passar a una imatge simplificada de l'espai local
per veure com el «míssil Deessa» i els coralites perseguidors entraven al camp
de mines dovin basal. Un gràfic de línies verdes es va sobreimposar a l'escena,
mostrant-li les distorsions espacials causades per les mines i la influència
gravitacional que exercien en el seu entorn.
En Sharr va mantenir el míssil a la velocitat de creuer
d'un Ala-X estàndard, permetent que els coralites guanyessin terreny. De moment
estaven massa lluny com perquè els pilots poguessin veure'l amb els propis
ulls, així que encara no podien donar-se compte que no es tractava de la
veritable Jaina Solo.
Els perseguidors yuuzhan vong eren bons. Guanyaven terreny
més de pressa del que s'esperava. Els sensors d'en Sharr eren superiors als del
míssil i va traçar a la pantalla un canvi de rumb que el faria passar entre una
mina i una altra, oferint a més perseguidors l'oportunitat d'apropar-se a ell.
Va enviar la revisió de rumb, perdent de vista el tauler de sensors quan
Beelyath fer donar a l'Ala-B un gir tan brusc que el va aixafar contra l'arnès
de seguretat i va fer que la seva visió es tornés borrosa malgrat els
compensadors d'inèrcia del caça.
-Còmode? -va preguntar en to burleta en Beelyath.
-Què? -va grunyir en Sharr-. Oh, perdona. Estava
dormint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada