El Rusc (VI)

Anterior

Capítol 6

L'interior de la cambra tenia una pronunciada forma d'ou, construïda amb algun tipus de rajoles corbes i blanques, probablement fabricades fora del planeta. Hi havia altres dues portes: una al costat llunyà de la càmera, i l'altra directament a la dreta d'on estaven ells, amb un altre sensor allotjat al costat d'ella.

L'Obi-Wan va caminar cap a la porta enfront d'ells. Tenia situada en ella una pantalla de monitor, i va manipular el seu panell de control fins que van aparèixer uns petits i fins holos. Semblava ser una imatge presa just a l'exterior d'aquesta mateixa porta. Quan va aconseguir enfocar la imatge, es va apartar bruscament d'ella: arraulit en l'altre costat de la porta hi havia un cos. Un altre germà x'ting que havia intentat, sense aconseguir-ho, arribar a la càmera dels ous. L'Obi-Wan no podia veure el que havia matat al guerrer, però el seu cos donava la impressió que l'exosquelet havia estat parcialment... dissolt.

Es va estremir. Sense les instruccions específiques, per qualsevol motiu que haguessin estat destruïdes, per plaga o supernova, podria haver-se esperat que algú sobrevisqués a semblant desafiament?

En Jesson estava al costat de la porta platejada, tocant sensors i manipulant controls. L'Obi-Wan va esperar mentre provava diversos patrons diferents, però llavors el jove guerrer x'ting va colpejar frustrat la paret amb el puny.

- No puc obrir-la!

- Quantes vegades ho has intentat? -va preguntar l'Obi-Wan, alarmat. - No tens només tres intents?

-Aquí no -va dir en Jesson. - Una vegada que estiguem dins, comença de veritat el desafiament.

-Puc intentar-ho amb el meu sabre de llum si ho desitges.

En Jesson va riure.

-No crec que funcioni. Aquesta porta va ser dissenyada per resistir davant de qualsevol torxa coneguda. Només dóna'm una mica de temps, i...

Però l'Obi-Wan ja havia activat la seva arma i estava introduint la fulla resplendent a la porta.

-Aparta el cap -va advertir. En Jesson va obeir.

Després d'uns instants, l'Obi-Wan va saber que en Jesson tenia raó: aquesta porta era certament més resistent que l'anterior. No obstant això, l'arma del Jedi va seguir penetrant en el duracer, llançant espurnes i fent que glòbuls de metall resplendent caiguessin degotant a terra.

La porta tenia intercalats circuits d'absorció d'energia que li retardaven, però no n'hi havia prou per detenir-lo. Finalment la porta va girar lliure, ruixant gotes de metall caient. Llavors van travessar la fumejant entrada.

A dins hi havia una altra càmera amb forma d'ou, amb un segell pentagonal daurat de tres metres d'ample incrustat a terra. En la banda oposada, hi havia una única cadira col·locada davant una sèrie de... què? Emissors i projectors de raigs que apuntaven amenaçadorament a la cadira, una advertència clara per a qualsevol que acceptés el desafiament.

Files d'indicadors i lectors es van encendre parpellejant quan van entrar, i l'Obi-Wan els va inspeccionar ràpidament. La majoria dels controls estaven etiquetats tant en bàsic com en x'tingià. Una de les etiquetes més provocatives deia: CRIDA DE CUCS / SENSOR DE CUCS.

Crida de cucs? Llavors una de les seves preguntes havia estat més o menys resposta. Els cucs no eren natius de la cova. La companyia de seguretat els havia portat aquí com un dispositiu de vigilància passiva. Però alguna cosa havia anat terriblement malament? Havien trobat els cucs un camí cap a la Sala dels Herois, on encara vivien tants x'ting?

Això explicaria moltes coses. Quin moment de terror va haver d'haver estat, quan les criatures irracionals assignades a guardar el seu tresor més preuat van excavar o trobar un camí a través de la paret de roca que separava la càmera dels ous de l'assentament dels habitants, fent regnar el caos.

Una pantalla hologràfica va cridar la seva atenció. Un indicador sònic d'algun tipus, etiquetat com REPEL·LENT hipersònic. Així què... els cucs eren atrets pel so, i se'ls podien rebutjar de la mateixa manera. Una resposta simple, però desconeguda per als x'ting.

En Jesson ja s'havia obert camí fins al seient de control. L'Obi-Wan va olorar un canvi a la sala i va suposar que el x'ting s'estava tranquil·litzant, preparant-se per realitzar una tasca per a la qual s'havia estat preparat durant molt de temps.

En Jesson va entrellaçar els seus quatre jocs de dits, i va fer cruixir els seus setze artells amb un sonor CRRRRAKK!

El x'ting va començar la seqüència, parlant primer en x'tingià, i canviant després al bàsic, potser per respecte a l'Obi-Wan.

-La seqüència d'inici està en registre -va dir, movent els seus sis membres amb la precisió d'un insecte en manipular els controls.

- Què és tot això? -va preguntar l'Obi-Wan, indicant els emissors i projectors de raigs que envoltaven el seient com un halo. Era possible que la llegenda, la informació fragmentària disponible per a Jesson, fos incorrecta, i no fossin els ous el que es destruiria si es donaven tres respostes incorrectes, sinó el propi interrogat?

Durant els primers minuts els esforços d'en Jesson no van tenir recompensa; després un holograma va florir davant d'ells. La imatge resplendent era un esquema de tota la sala, la mateixa càmera. Podien veure un estret pou sota el segell daurat, i en el fons d'aquest pou, darrere d'un gruix escut, jeien dos ous preciosos envoltats per una matriu de làsers. Tentativament, es va estendre a través de la Força... però el mecanisme que controlava la matriu era massa complex per a la seva comprensió. El seu cor es va enfonsar. No hi havia cap dubte que la matriu derrotaria qualsevol esforç que pogués fer per enganyar-la. Com va desitjar que l'Ànakin fos aquí! El seu aprenent padawan era un geni intuïtiu amb totes les coses mecàniques, i bé podria haver inventat un mitjà de derrotar aquest aparell. L'Obi-Wan se sentia desvalgut.

Afortunadament, el seu company x'ting havia sobreviscut per entrar a la càpsula. La seva única esperança d'èxit jeia en les quatre capaces mans d'en Jesson.

En Jesson va prendre els controls com si estigués tocant algun tipus de complex instrument musical. L'Obi-Wan podia sentir sospirs i grinyols variants, i el guerrer x'ting contestava les crides amb els seus dits movent-se ràpidament, com una taca, pel panell de control.

Finalment l'esquema va surar cap a la seva esquerra. Va aparèixer un disseny esfèric amb forma de diana, amb tres capes girant sobre un nucli que semblava la càmera dels ous.

Tres capes concèntriques. L'Obi-Wan va sentir com se li assecava la boca.

Va mirar el seu crono de canell i es va sorprendre. Havia passat només una hora des que van entrar a les catacumbes? Des que havien deixat la càmera del consell x'ting? Havien semblant dies!

Va sonar una veu x'ting amb entonació interrogativa, seguida per una altra veu que parlava en bàsic.

-Respon la següent pregunta: Què està en el rusc però no és del rusc? Què nodreix però és nodrit, què somia però mai dorm?

En Jesson va prendre una respiració profunda. D'una beina del cinturó va extreure un rectangle pla.

-Aquest és l'últim xip clau que queda -va dir.

- Només tinc tres oportunitats, però penso que tindrem èxit.

- Saps la resposta a l'enigma? -va preguntar l'Obi-Wan.

-Sí -va dir en Jesson confiadament.

- Són els zeetsa. Ells viuen en el rusc però no són x'ting. Ells ens donen, però al seu torn reben de nosaltres nutrició i cura. Ells somien però estan conscients.

Amb la seva certesa incrementant-se en cada moviment, en Jesson va posar la targeta en la ranura.

Hi va haver una suau tremolor, i les veus de l'escàner van dir:

- La seva resposta?

-Els Zeetsa -va dir en Jesson.

Hi va haver una pausa. L'esfera va començar a rodar més ràpidament i el terç exterior va començar a separar-se, amb els seus trossos dissolent-se en fer-ho. En Jesson es va asseure, bocabadat, quan la veu va dir, primer en x'tingià i després en bàsic:

-Incorrecte.

En Jesson es va aixecar de la cadira, incrèdul, amb els ulls com plats. La veu va dir:

-Segui, o la sessió finalitzarà.

En Jesson es va girar per mirar-lo. Els emissors a les cantonades de la sala es van obrir com gira-sols que donen la benvinguda a l'alba. L'Obi-Wan va sospitar, o més bé va saber, que si la sessió acabava, ells també. Igual que els ous.

-Seu -Va dir en veu baixa.

I en Jesson ho va fer. Els emissors semblaven rastrejar els seus moviments. L'Obi-Wan no tenia interès a descobrir el que podia sorgir d'ells en qualsevol moment.

- Voleu continuar la seqüència? -va preguntar la màquina.

- Tinc una altra opció? -va dir en Jesson, temorós.

-Sí, pot escollir la terminació personal. Si tria aquesta opció, els ous no seran danyats.

-Ho intentaré de nou -va dir, i va empassar saliva.

-Molt bé. -Hi va haver una pausa. La pausa va durar tant que l'Obi-Wan es va preguntar si anava a parlar de nou, però llavors ho va fer.

- Qui va viure i ara es manté? Qui no va voler aclamació, però és idolatrat per tots? Qui va portar pes i ara està buit?

-Parles bàsic i x'tingià -va dir l'Obi-Wan a Jesson. -Estan traduïdes amb precisió les paraules?

Les dents serrats del guerrer carrisquejaren.

-Així ho crec. Hi ha una certa poesia que es perd en la traducció al bàsic.

- "Qui va viure i es manté" -va seguir l'Obi-Wan. -Això podria tenir dos significats: estar immòbil, o bé persistir, "mantenir-se en la seva posició", si entens el que vull dir. Ho comprens?

-Crec que sí -va dir en Jesson, però ja no semblava tan segur.

- Llavors creus saber la resposta?

En Jesson va mirar fixament com girava l'esfera. Només quedaven dues capes.

-Penso que si.

-Llavors respon -va dir l'Obi-Wan, intentant donar al x'ting la confiança que ell mateix no sentia completament.

En Jesson va fer una respiració profunda.

-Estic a punt per procedir -va dir.

-Respongui -Va dir la màquina.

-Els Herois del rusc. La Sala dels Herois.

Els segons es van succeir, i res va passar. Llavors l'esfera va començar a rodar més ràpidament, i la segona capa ataronjada es va desprendre i es va esvair.

-Incorrecte -Va dir la veu.

En Jesson es va estremir al seient, i l'Obi-Wan va descobrir una olor penetrant i agre en l'aire. Por?

-No havien d'haver-me enviat -va dir el x'ting.

Autocompassió? En Jesson no semblava aquest tipus de gent, però... Llavors el guerrer va seguir, penosament.

-No puc fer això. Per la meva culpa, els ous es destruiran.

Allà hi era. La reacció no havia estat autocompassió en absolut. Era preocupació pels ous el que l'Obi-Wan veia a la veu d'en Jesson, vist en el seu cos, fent olor en l'aire.

El guerrer estava al límit, a punt rendir-se. L'Obi-Wan havia vist això abans. No era por com la majoria dels éssers la coneixia, perquè per a la majoria la por era una qüestió de pèrdua personal: pèrdua de la imatge d'un mateix, pèrdua de salut, pèrdua de la vida. Però fins i tot sense poder interpretar directament les feromones que ara inundaven l'aire, va saber que això no era la font de l'angoixa d'en Jesson. El guerrer x'ting estimava el rusc, i ara temia profundament decebre'l. Havia estat ben escollit. Seria més que feliç si morís en l'assoliment d'aquesta tasca, morir anònimament i amb gran dolor si fos menester, només per què el rusc pogués sobreviure i créixer, i ressorgir en la seva justa glòria.

En Jesson es va bloquejar, gairebé paralitzat, amb les seves mans surant sobre els controls. Cada múscul en el seu cos semblava estar estirat en una inflexible contracció, tot el seu orgull li havia abandonat davant la realitat de les proves que ja havia fallat.

- Com? -va dir. - Com pot ser? Quines respostes estaven buscant?

-No podem saber-ho -va dir l'Obi-Wan, i va posar una mà sobre l'espatlla del x'ting. -Tot el que podem fer, l'únic que podem fer, és fer-ho el millor que puguem. La resta és controlat per la Força.

- La Força! -va protestar en Jesson. -He sentit a parlar molt de vosaltres, els preciosos Jedi i la vostra Força.

-No és la nostra Força -va dir l'Obi-Wan, intentant confortar-lo. - Ella ens posseeix. I a tu. Ens crea a tots nosaltres, però també és creada per nosaltres.

- Enigmes! -va cridar en Jesson. -Res més que enigmes. Ja n'he tingut prou!

Va saltar del seient i va córrer per la sala, bastonejant la porta, cridant:

- Deixa'm sortir! Deixa'm sortir!

-Torni al seient o la sessió finalitzarà -va dir serenament la màquina.

L'Obi-Wan el va mirar fixament i llavors va prendre una decisió instantània. Va asseure a la cadira.

-No és el participant original -va dir la màquina amb la seva veu andrògina sintetitzada. -És necessari que el participant original acabi el procés.

L'Obi-Wan va mirar per sobre de la seva espatlla al guerrer x'ting ferit i trencat. Com d'orgullós i segur semblava només una hora abans! Què obvi resultava ara que tot aquest orgull havia estat un delicat escut contra la por de fallar a la seva gent, un suport davant el terrible pes d'aquesta responsabilitat.

-Ell és incapaç de continuar -va dir l'Obi-Wan.

-En cent segons aquesta prova acabarà -va dir la veu. -Noranta-nou, noranta-vuit...

- Digues-me les preguntes! -La desesperació va aparèixer en la veu de l'Obi-Wan. -Si us plau. Digues-me les...

-Noranta-tres, noranta-dos...

L'Obi-Wan va saltar fora de la cadira i va anar cap a Jesson, encara arraulit a terra, amb els braços primaris i secundaris embolicant els seus genolls.

-Jesson -Va dir amb la seva veu més tranquil·la. - Has d'intentar-ho de nou.

-No puc.

Has de fer-ho. No hi ha ningú més.

El x'ting va enfonsar el seu cap contra els seus genolls i es va estremir.

-Tota la teva vida -va dir l'Obi-Wan -, t'has preparat per a un gran desafiament. Com tots els guerrers.

No hi va haver resposta.

-No pensis que no sé com et sents. El teu clan guerrer no podria protegir el rusc de Cestus Cibernètica. Tenen més poder del que la teva gent pugui assolir. Així que et sents que ni tan sols la teva mort pot alliberar al teu poble. Ni tan sols el major esforç que puguis assolir és suficient per cobrir la necessitat. En el més profund del teu cor, sents que no hi ha res.

En Jesson alçà finalment la vista.

- Comprens això?

-És igual que en molts planetes per tota la galàxia -va dir el Jedi. -Sempre que es conquisten espècies, els guerrers són els primers a ser oprimits. Perquè són els més perillosos.

-Setanta... Seixanta-nou... seixanta-vuit...

-Tota la meva vida -va dir en Jesson -, tot el que jo he volgut era complir la funció que em van assignar al moment de néixer. Com van fer els meus avantpassats. Quan fos femella, portar ous saludables, aprendre, i curar, i ensenyar. Quan fos mascle, lluitar pel meu rusc, mantenir-lo fora de perill. Potser morir.

En Jesson buscava a l'Obi-Wan amb els seus ulls facetats brillant d'esperança. Si l'extraplanetari podia entendre la seva misèria, llavors potser, només potser, hi havia un camí. Hi havia una resposta.

-I llavors quan la G'Mai Duris va recobrar el lideratge del consell del rusc, vas tenir esperança.

- Sí!

-Cinquanta-quatre, cinquanta-tres...

L'Obi-Wan va lluitar per mantenir la calma en la seva veu, tot i que sentia la urgència bullint dins d'ell.

-I quan vas ser escollit per ser qui trobés i retornés als monarques, vas pensar que aquesta era la teva oportunitat. Aquesta era la teva oportunitat de servir al rusc. Aquest era el moment de glòria!

- Sí!

-Encara ho és -va dir l'Obi-Wan -. Tots els guerrers somniem amb la conquesta, amb una gloriosa victòria o una mort gloriosa. Però cap de nosaltres sap el preu de les nostres vides. Cap de nosaltres sap el valor de les nostres morts. Això ho han de decidir altres, després que nosaltres ens haguem anat. Tot el que nosaltres podem fer és esforçar-nos, lluitar amb coratge i compassió, vendre cares les nostres vides. I més tard, després que la batalla hagi acabat, altres podran decidir si aquest sacrifici va ser en va, o si va ser el factor decisiu. Alguns de nosaltres hem de posar les nostres vides en l'altar del sacrifici. Altres en els nostres somnis de victòria.

En Jesson el va mirar fixament, amb una petita llum d'esperança i enteniment encenent-se en ell.

- I si jo fallo, i els ous reals moren?

-Llavors hauràs fet tot que vas poder, servint al rusc amb totes les forces.

- I si el meu fracàs et costa la teva vida, igual que la meva, Jedi?

L'Obi-Wan va parlar tan amablement com va poder.

-La meva vida estava compromesa des del moment en què em vaig posar en aquest camí. No trepitgis el camí per guerrejar buscant conservar la vida. Aquest és el somni d'un neci. Busca viure els teus dies honrant els principis en què més creguis. Treballa per guanyar les habilitats més altes de les que ets capaç. Ven cara la teva vida.

-Sigues fidel al rusc -va dir en Jesson.

-Sí.

- Com pot un humà entendre-ho tan bé?

L'Obi-Wan va somriure.

-Tots nosaltres tenim un rusc -va dir.

-Vint-i-set, Vint-...

-Dempeus, guerrer x'ting -va dir l'Obi-Wan, posant duracer en la seva veu.

En Jesson es va aixecar.

-Quinze, Catorze...

Va tornar a la cadira i es va asseure. El compte enrere va cessar.

- Està preparat per continuar? -va preguntar la veu en bàsic, després d'una sèrie d'espetecs en x'tingià.

En Jesson va contestar afirmativament amb un espetec.

Es va produir una pausa. L'esfera hologràfica giratòria es movia ara més ràpidament. Però només romania una única capa sobre de la cambra dels ous.

-Respongui -Va dir la màquina

- Qui va menjar els nostres ous i ara amaga la seva joventut? De qui és la xarxa de por que els atrapa? Qui va robar el sol però ara viu a les ombres?

-És massa simple -va xiuxiuejar en Jesson.

-A vegades la simplicitat és la millor disfressa -va dir l'Obi-Wan -. No intentis enganyar-te. Contesta amb la veritat.

-Però això és el que vaig fer abans -va dir en Jesson -. I totes dues vegades estava equivocat.

-Això va ser creat per la vostra gent -va dir l'Obi-Wan -. Ells no ho farien de manera que fos impossible que tinguessis èxit. Confia en els teus avantpassats.

Però l'Obi-Wan sentia una lleugera punxada al clatell. Una cosa. Una advertència? Una pista? Quelcom. Què era? Quelcom sobre la sèrie d'armes al voltant de la cadira? Els emissors. Les preguntes. Aparentment simples per a un x'ting...

Però les respostes estaven equivocades.

L'instint de l'Obi-Wan estava cridant-li, però no podia endevinar què era exactament el que estava intentant dir-li. No podia, però ho havia de fer. Aquesta era l'última oportunitat, i si no podia ajudar al seu company x'ting, tot estava perdut, i la seva causa fracassaria irreparablement.

Llavors, en les profunditats del seu cor, va sentir una resposta simple, la va sentir ressonar amb la veritat de la Força.

-Contesta amb la veritat -va dir de nou -. No intentis passar-te de llest. No busquis una segona opció. Dóna-li la resposta que saps que és veritat.

En Jesson va assentir.

-El Poble aranya -va dir-. En el seu temps, eren els senyors d'aquest planeta. En una altra època, ens van portar des de la superfície. Nosaltres els vam enviar a les ombres.

Les seves mans es van estendre sobre el panell del control, i els seus ulls es van fixar en l'esfera que girava. Què? Què...?

Va rodar més ràpidament, i un agut so gemegant es va alçar a la sala, semblant embolicar-los. Llavors l'esfera encara va accelerar més ràpidament, i els segments es van fragmentar i van volar lluny.

-Resposta incorrecta -va dir la veu-. La terminació dels ous ha començat.

L'Obi-Wan va fixar la mirada, espantat. Com podia haver estat tan equivocat? Rarament les seves visions havien provat estar tan horriblement equivocades. Potser podria obrir un forat a través del sòl amb el seu sabre de llum i salvar la parella reial...

Va activar la seva arma i la va enfonsar en el daurat segell pentagonal del sòl. Sota ell, va imaginar, hi havia una porta de seguretat de duracer temperat. La imatge hologràfica estava fonent-se, cremant, des que les primeres espurnes van saltar del sòl i la sala es va omplir de fum. En Jesson estava atordit, assegut a la cadira, incapaç de moure's.

-No -va dir-. Ho vaig fer tot bé. Ho vaig fer tot. No, si us plau.

-Vaporització completada al cinquanta per cent...

Els llums de la càmera centellejaven amb esclats atordidors, i els emissors de les cantonades de la sala van començar a xiuxiuejar, expel·lint un fi gas verdós. L'Obi-Wan es va col·locar el seu respirador a la boca, sentint no tenir també un altre per al Jesson. Però si només pogués travessar aquest segell, si només pogués arribar a la volta dels ous, tot i que el seu company perís, la missió encara...

-Vaporització completa.

Se sentia adormit.

En Jesson es va recolzar en els controls, sanglotant.

-Mata'm, mata'm -va dir, parlant a ningú en particular, i a l'univers en general.

La bateria d'armes al voltant d'en Jesson va començar a brillar, i la boirina que omplia l'aire va ser absorbida cap a ella. En uns minuts la sala es va aclarir de la boirina, i en Jesson jeia immòbil. L'Obi-Wan mirava el cos laci del seu company, amb un sentiment de desesperació i fracàs que rarament havia conegut.

I llavors... en Jesson es va moure.

Es va redreçar a la cadira i va fer una mirada al voltant, feixugament, com si hagués estat narcotitzat.

- Per què segueixo viu? -va preguntar.

-Mira l'holo -va dir l'Obi-Wan en veu baixa.

Sense cap enrenou, l'esquema havia reaparegut a la pantalla. A la miniatura, la càmera dels ous estava pujant a través del pou.

- Què... què és això? -va dir en Jesson.

L'ordinador va començar una sèrie d'espetecs.

- Què diu? -va preguntar l'Obi-Wan.

En Jesson va escoltar amb cura.

- Diu... "Enhorabona, guerrer x'ting. Ha tingut èxit."

L'Obi-Wan tremolava. Què significava això?

Va fer un cop d'ull més acurat a la bateria d'armes al voltant de la cadira i va comprendre que havia estat equivocat. No era en absolut una bateria d'armes. Eren sensors. I el gas? Seria algun tipus de compost analític que combinava amb les feromones d'en Jesson, les olors que els x'ting emetien sota tensió. El combinat resultant havia estat reabsorbit i analitzat per la sèrie de sensors...

La claredat li va colpejar com un llampec.

-Mai va pretendre que responguessis correctament les preguntes -va exclamar l'Obi-Wan-. Probablement les teves respostes eren correctes. Contestant-les vas demostrar que coneixies la història dels x'ting. Els sensors van demostrar que eres x'ting. Però necessitaven saber com reaccionaries davant el fracàs.

- Davant... el fracàs? Però no entenc...

- Podries estar buscant els ous amb el desig de destruir-los. O per controlar a tots els x'ting. Podria haver estat per l'ànsia de poder, o per cobdícia. Però quan vas venir per l'amor al rusc, i has fracassat, i vas veure el teu fracàs en matar a l'última parella de rei i reina, no vas sentir ira, sinó angoixa. La prova no era per la teva ment. Era per al teu cor.

-Va ensumar el meu pesar -va dir en Jesson, comprenent.

El segell daurat cremat es va aixecar, exposant una columna de duracer de la mateixa forma. La columna va pujar fins que va ser de l'alçada d'en Jesson, revelant una càmera. Les gruixudes finestres de vidre transparents es van obrir lliscant, mostrant un disc de mig metre d'alt. Al voltant de la vora del disc que feien pampallugues vermelles i blanques d'un anell antigravitatori activat. Amb la major delicadesa, en Jesson va agafar el disc. L'anell antigravitatori reduïa el seu pes efectiu a poc més d'uns grams. Sostenint en l'aire, flotant, amb la punta dels seus dits, el x'ting i el Jedi van verificar el petit monitor que parpellejava damunt.

-Estan vius -xiuxiuejà-. Els portaré al consell. El nostre clan metge sabrà què fer.

-Sí -Va dir l'Obi-Wan.

Les parets estaven parpellejant més ràpidament. Un altaveu va emetre a tot volum una profunda vibració retrunyint que va sacsejar la columna vertebral de l'Obi-Wan.

- Què és això? - Va preguntar en Jesson.

L'Obi-Wan va inspeccionar els controls.

-Crec que és un repel·lent de cucs -va dir-. La sala està deixant-nos sortir.

Les portes es van desbloquejar. Van examinar la porta més llunyana. El x'ting mort jeia laci i mig fos.

- Què el va matar? - Va preguntar en Jesson.

-No ho sé. I no vull arriscar-me. Coneixem els riscos darrere nostre. Tornarem pel camí pel qual vam venir.

Següent