Aniquilació (XX)

Anterior

CAPÍTOL 20

En Gnost-Dural ja estava esperant-lo quan Theron va arribar a la llançadora. Esperava que li preguntés si havia parlat amb la Satele, però el kel dor no va treure el tema.

-Així que, on trobarem en aquest contacte teu?

-Port Jigani, -va dir en Theron-. A Desevro.

Rastrejar la Teff'ith no havia estat difícil; el SIE tenia una xarxa d'informadors ben establerta en tots els espaiports principals que no estaven sota control Imperial. Tenir informació dels moviments de la gent que passava pels ports en els mons Hutt o en els sectors no afiliats com l'Hegemonia de Tion era un procediment rutinari, donat l'objectiu no portaria passos insòlits per ocultar la seva identitat.

El propòsit de la xarxa no era realment permetre-li tenir actualitzacions regulars d'una criminal a temps parcial de la Germandat de l'Antiga Tion, però no era l'únic agent que utilitzava els recursos del SIE per rastrejar a individus per motius no oficials. El director normalment feia els ulls grossos en aquestes violacions menors si els agents no abusaven del tot del sistema, tot i que ara que la Teff'ith realment podia ser útil per a la República no hi havia motiu per preocupar-se per ser discret.

Mentre el Jedi introduïa les coordenades a l'ordinador de navegació del Prosperitat, la ment d'en Theron seguia divagant en la seva trobada amb la Satele i les seves advertències sobre en Jace. No era que ell perdés la seva compostura. La Satele no havia fet o dit res que no encaixés amb el que s'esperava d'una Mestra Jedi. Realment no hauria d'haver-se deslligat de la forma en què ho va fer.

-Prepara't per a l'enlairament-, va dir en Gnost-Dural.

En Theron va entendre que en el gran esquema de les coses, els Jedi eren bons per tenir-los al voltant, la República no hauria sobreviscut sense ells. I encara que devia d'haver diferències entre com percebien la guerra contra l'Imperi i com la resta de la República la veia, al final estaven tots en el mateix costat. Així que per què s'havia llançat tan intensament contra la Satele? Era perquè, com a Gran Mestra, totes les traces estereotipades dels Jedi que trobava tan irritants estaven amplificades en ella? O era només perquè era la seva mare?

La seva llançadora es va enlairar cap al cel, trencant l'atmosfera de Coruscant un parell de segons després. Una vegada que va arribar a les carreteres de vol orbitals del planeta, en Gnost-Dural li va donar a la palanca i van fer el salt a l'hiperespai. Mentre el camp estel·lar a través de la finestra de la cabina de comandaments es convertia en taques blanques, en Theron va decidir que havia també de passar el temps esbrinant si el seu company compartia les opinions de la Satele sobre el Comandant Suprem.

-Em vaig trobar amb la Gran Mestra Shan-, va dir ell.

-Bé, -va contestar en Gnost-Dural-. Confio que la trobada va anar bé?

En Theron no sabia si el kel dor sabia que la Satele era la seva mare, així que va decidir no esmentar-ho.

-Té certes preocupacions sobre Jace Malcom. Està preocupada per que estigui sent dirigit per l'odi i la venjança. Té por que pugui caure en el Costat Fosc.

-La Gran Mestra Shan el coneix millor que jo, -va admetre en Gnost-Dural-. Van servir junts moltes vegades. És possible que veiés alguna cosa en ell que li pertorbés.

-No sones molt preocupat per això.

-És una por comú en la nostra Orde quan treballem amb els militars, -va explicar en Gnost-Dural-. Els Jedi no som soldats; no ens aproximem a la guerra amb la mateixa mentalitat. Els temps de conflicte i patiment galàctic inevitablement forçaran a la República a una lluita entre la foscor i la llum. Com a Jedi, és el nostre rol tractar de mantenir a la República en el camí apropiat.

»A vegades, això pot portar a la tensió i al conflicte, particularment quan es tracta amb algú amb tanta força de voluntat com Jace Malcom. Però no vol dir que no estiguem tots treballant per aconseguir les mateixes metes.

-Sona força raonable quan ho dius així, -va dir en Theron.

-Estic sorprès que la Gran Mestra Shan no t'expliqués això ella mateixa.

-Potser ho va intentar, -va admetre en Theron-, però les paraules que va utilitzar realment no van funcionar.

-A vegades les personalitats xoquen. Fins i tot la Gran Mestra no és la professora adequada per a cada estudiant, -va fer notar en Gnost-Dural.

En Theron es va ressentir momentàniament davant la implicació que ell estava aprenent als peus d'en Gnost-Dural, però ràpidament va apartar la seva irritació. El kel dor no havia volgut dir res amb les seves paraules; només era una forma rara que els Jedi tenien de parlar el que feia que els tipus normals sentissin que estaven sent condescendents.

Potser la meitat del problema ets tu, es va reprendre a si mateix. Has de deixar de ser tan sensible.

Ell va badallar de cop i volta, estant al corrent de com de cansat que estava. No havia dormit bé després de la seva trobada amb la Satele.

-Vaig a fer una becaina-, va dir ell-. Desperta'm quan arribem a Desevro.

Les autoritats de duanes a Port Jigani no eren per res com la seguretat Imperial de Ziost. No requerien papers de permisos o aprovacions o si més no un registre de nau oficial. Tot el que volien era que algú pagués la fiança d'amarratge de cinquanta crèdits i un dipòsit de cent crèdits a l'hangar.

En Theron els va pagar de la seva butxaca, sense preocupar-se per aconseguir un rebut perquè pogués demanar un reemborsament després. No estava segur de quant d'aquesta missió venia de la butxaca del SIE, però considerant que els Jedi havien subministrat la nau no li importava pagar la factura del pàrquing.

-Cap a on ara? -va preguntar en Gnost-Dural a Theron mentre pagava a l'oficial de duanes.

-Si conec la Teff'ith, estarà vagant al voltant del punt més brut, més nauseabund, més perillós per prendre un glop en aquell lloc.

-Això ha de ser el Dit Tort, -va contestar l'agent de duanes-. No estic segur que sigui el vostre tipus de lloc, companys-, va dir ell, mirant a la luxosa llançadora del Jedi-. Volen que organitzi una escorta de seguretat?

No era difícil entendre la seva preocupació. Gnost-Dural estava portant robes insulses en lloc del seu abillament Jedi, i el seu sabre làser estava ancorat fora de la vista. Theron s'havia posat els seus braçalets personalitzats, amb un complement complet de dards de toxines i un làser de precisió recarregat. Però no tothom s'adonaria que eren quelcom més que només una elecció estilosa de guarda-roba, i l'únic blàster en els seus malucs semblava tristament subestimat per al tipus de gent que solia córrer vagant pels sòrdids antres de Port Jigani.

-Podem portar-ho nosaltres mateixos, -li va assegurar en Theron-. Només senyala'ns la direcció correcta.

Quan van arribar al Dit Tort, era tot el que en Theron havia esperat: feblement il·luminat per ocultar la pols i la brutícia, i desbordat amb un assortiment divers de matons i criminals fortament armats. La música d'una banda lleugerament passada de moda sortia per la porta, juntament amb el clam dels clients habituals cridant perquè se'ls escoltés per sobre de la música.

Un parell de grans nikto asseguts al costat de la porta van saltar mentre entraven, bloquejant el seu camí.

-Càrrega de cost per entrar-, va dir el gran dels dos-. Cinquanta crèdits cadascun.

En Theron dubtava molt que realment treballessin per al bar, però no veia el sentit a començar alguna cosa. Abans que pogués treure més crèdits, però, en Gnost-Dural va intervenir.

-No hi ha cost per a nosaltres-, va dir ell, fent un gest amb la mà davant d'ell en un gest gairebé hipnòtic-. Som amics de l'amo.

-Suposo que podem deixar-vos passar-, va contestar el nikto més petit mentre ell i el seu amic donaven un pas a un costat-. Veient com coneixeu l'amo.

Una vegada que van estar dins, en Theron es va inclinar prou a prop perquè Gnost-Dural l'escoltés per sobre de la música i l'escàndol general de la multitud.

-Saps com de fàcil seria la meva vida si pogués aprendre aquest truc? -va dir ell-. És el millor de ser un Jedi, si m'ho preguntes.

-No funciona a tot el món, -li va recordar en Gnost-Dural-. Només en aquells amb ment feble. Els nikto són particularment susceptibles.

Es van obrir pas a través del laberint de taules i cadires, els ulls d'en Theron escanejant al bar buscant una twi'lek de pell groga. La va albirar asseguda en una taula a la cantonada del darrere amb un rodià d'aspecte prim.

En Theron havia esperat que estigués asseguda sola; la Teff'ith normalment no feia amics.

-Aquí està, -li va dir al seu company-. Serà millor que em deixis parlar a mi.

Mentre s'acostaven, podia veure que el rodià estava parlant animat amb la Teff'ith. No podia esbrinar les paraules, però els llavis del rodià s'estaven movent, les seves orelles s'estaven sacsejant, i les seves mans gesticulaven salvatgement. La Teff'ith d'altra banda, amb prou feines li estava prestant atenció. Semblava avorrida, o potser borratxa, asseguda aixafada endavant en el seu seient amb les seves mans plegades a la falda sota la taula.

-Hola, Teff'ith, -va dir en Theron quan van arribar a la taula-. T'importa si ens asseiem?

La seva postura descontenta es va esvair mentre treia un blàster de sota la taula; clarament l'havia tingut a la falda tot el temps. Els ulls del rodià es van obrir com a plats, llavors van tornar a la normalitat una vegada que es va adonar que no estava apuntant la pistola cap a ell.

-Et vaig veure per l'habitació-, li va dir la Teff'ith a Theron-. Massa plena per disparar-te fins que t'apropessis.

Malgrat les seves paraules, en Theron sabia que no tenia intenció realment de prémer el gallet. No tret que li donés una raó per fer-ho.

-Vaig a comptar fins a tres perquè te'n vagis, -va dir ella, el seu bàsic d'accent estrany encara tan impossible de situar com Theron recordava.

-No hi ha necessitat de la pistola-, va dir Gnost-Dural, la seva mà fent el mateix gest lent que havia usat en el nikto de la porta-. Aquí som tots amics.

Una estranya mirada va creuar la cara de la Teff'ith i la punta del seu blàster es va enfonsar momentàniament, només per tornar-se a alçar i prendre una punteria mortal cap a l'abdomen d'en Theron.

-No som amics. Un.

-No t'estic vigilant, -li va assegurar en Theron-. Només sóc aquí per parlar de negocis.

-No estic interessada. El tracte era que ens deixessis en pau. Dos.

-El treball es paga bé, -va continuar en Theron-. Si ets capaç de fer-ho.

-Potser hauríem d'escoltar-lo, -va ficar basa el rodià.

La Teff'ith el va mirar, abans de tornar la mirada de nou a Theron.

-Vebb ens ha convençut-, va dir ella, posant el blàster a la taula-. Seu. Parla. T'escoltem. Llavors et disparem.

Theron i Gnost-Dural es van acomodar en dos seients lliures a taula.

-El cap-lleig té un nom? -va preguntar la Teff'ith, assenyalant al kel dor.

-Gnost-Dural, -va respondre ell, si més no lleugerament ofès per l'insult.

-Mestre Gnost-Dural, -va aclarir en Theron-. És un Jedi. Com el Mestre Zho.

-Zho no era com qualsevol altre Jedi, -va grunyir la Teff'ith, i en Theron no podia discutir-li-ho.

-La teva assistència a Ziost va ser bastant útil, -va dir el kel dor, tractant d'arribar a la seva part bona.

-Estàs fent tractes amb externs a l'esquena d'en Gorvich? -va dir en Vebb, movent el cap-. Aquest és un mal negoci, Teff.

La Teff'ith va donar a Gnost-Dural una mirada enutjada abans de tornar la seva atenció de nou a Theron.

-Vas dir que tenies una altra feina?

-Tothom sap que la Germandat fa contraban a les estacions de l'espai Imperial, -va dir en Theron, parlant ràpidament-. Tu tens els contactes, tu tens els codis d'aterratge, i tu tens les naus.

-Sabem el que tenim. On vols arribar?

-Vull que ens ajudis a entrar en una de les estacions espacials.

-En quina?

-En realitat no ho sabem encara. Serà una cosa del tipus d'última hora quan passi.

La Teff'ith va moure el seu cap.

-No puc ajudar.

-De què estàs parlant, Teff? -va exclamar el rodià-. Gorvich pot fer tot això sense problemes.

-Calla, Vebb, -va grunyir la Teff'ith. Girant-se cap a Theron va dir-. Massa perillós. Una altra missió boja. -Assenyalant amb el cap en direcció a Gnost-Dural va afegir-. Un altre Jedi boig.

-Vinga, Teff'ith. Ni tan sols has d'involucrar-te. Només prepara una altra trobada amb algú que pugui ajudar-nos.

-Ja he preparat una trobada per a tu-, va dir ella-. Una per client.

-No ho facis per mi, llavors-, va dir en Theron, traient l'última carta per jugar-. Fes-ho perquè és el correcte. Fes-ho perquè Ngani Zho hauria volgut que ens ajudessis. És el mínim que pots fer per ell, ara que s'ha anat.

-El deute d'en Zho no és transferible-, va dir ella, però en Theron podia veure la seva resolució suavitzant-se davant la menció del seu antic amic. La Teff'ith no havia estat amb Zho massa temps, però sabia que havien format una unió poderosa. El seu mentor tenia aquest efecte en la gent.

-Llençaré crèdits suficients per ennuegar a un bantha, -va oferir Theron.

-Està bé, -finalment va acceptar ella-. Et portarem amb Gorvich, però això és tot. Llavors desapareixes. De debò aquesta vegada.

-Per descomptat, -li va prometre en Theron-. No ho faria d'una altra manera.

Següent