Aniquilació (XXV)

Anterior

CAPÍTOL 25

El viatge en llançadora imperial de deu hores des de l'Estació Reaver de tornada al Port Jigani li va donar a la Teff'ith multitud de temps per pensar en el seu tracte amb Theron. No estava del tot segura del que havia passat, però els detalls bàsics estaven clars: Theron i el Jedi d'aspecte estrany estaven tractant de fer alguna cosa boja i estúpida, i si ella no lliurava el seu missatge a la Gran Mestra Satele Shan un munt de gent anava a morir.

Va tractar de dir-se a si mateixa que realment no li importava el que li passés a un munt de gent que no coneixia, però durant el llarg vol la seva ment es va mantenir conjurant les imatges de ciutats orbitals en ruïnes, els cossos d'homes, dones, i nens dispersos entre les restes. Havia vist un munt d'imatges de mort i destrucció en els holovídeos i mai havia tornat a pensar en ells, però això era diferent. Aquesta gent ja estava morta; no tenia sentit preocupar-se per ells. Els de Duro encara estaven vius.

No ens seria de profit deixar-los morir, va pensar, recordant-se a si mateixa per què estava fent això realment. En Theron li havia promès una bona paga quan tot això acabés, i no era com si anés a córrer algun risc real. Estant d'acord amb el treball havia sortit realment de l'Estació Reaver abans que el Jedi i en Theron traguessin a la llum qualsevol estratagema boja que estiguessin planejant.

L'únic risc és si en Theron no ho aconsegueix, va pensar ella.

Es va adonar que el pensament d'ell morint a l'Estació Reaver realment la molestava més que pensar en totes les víctimes sense nom a Duro. Tractant-ho com devia, no podia convèncer-se a si mateixa que fos enterament perquè no pogués ser capaç de pagar-li.

Ella va dormir un parell d'hores, deixant al pilot automàtic de la llançadora navegar a través de l'hiperespai. Va somiar amb Ngani Zho, el vell boig Jedi que s'havia llançat davant d'un raig de blàster per ella, sacrificant la seva vida per la seva. Però ella no va somiar amb el seu temps junts o amb la seva mort; en els seus somnis era com si el vell home mai se n'hagués anat.

* * *

La Teff'ith era a la llançadora Imperial, adreçant-se de tornada al Port Jigani. En Ngani Zho estava assegut al seient al costat d'ella. El seu pèl escàs i malgirbat gris i les celles poblades eren salvatges i desarreglades, mirant-lo, no seria difícil imaginar que mai hagués tingut una pinta en la seva vida. Portava una antiga túnica Jedi, arrugada i tacada, amb la caputxa cap enrere. Hi havia diversos forats cremats en el seu pit on els blàsters havien passat a través d'ell, però els seus ulls blaus eren aguts i brillants.

-Esperava més de tu, Teff'ith, -va dir ell-. Creus que vaig donar la meva vida només perquè poguessis continuar treballant per al Sol Negre?

-Pft. Treballo per la Germandat de l'Antiga Tion ara.

-Aquesta no és la qüestió.

-Hi ha grans coses davant nostre.

-Almenys estem d'acord en això.

-Per què ens vas salvar?

Només un xiulet del pilot automàtic alertant-la que estaven preparats per sortir de l'hiperespai la va despertar abans que l'home del seu somni li pogués donar una resposta.

-Estúpid Jedi, -va mussitar la Teff'ith mentre canviava la llançadora a control manual.

Va sortir de l'hiperespai en el sistema Desevro, va introduir una ruta en la llançadora per portar-la a Port Jigani, llavors va obrir un holocanal.

-Benvinguda de tornada, Raig de Sol! -va dir en Gorvich una vegada que es va connectar l'holo-. Ràpida volta. Suposo que tot ha hagut d'anar realment suau.

-No suau. Vaig deixar al Jedi i a Theron a l'Estació Reaver.

En Gorvich va riure entre dents.

-Sona com una bona història. Explica-me-la.

-No pels canals de comunicació. Troba't amb nosaltres a la llançadora sofisticada del Jedi. L'has mogut?

-Nah, encara està a l'hangar de Port Jigani. Quant fins que arribis allà?

-Trenta minuts, -va dir ella, desconnectant l'holo per no haver de tractar amb Gorvich ni un segon més del que fos absolutament necessari.

Per quan va arribar a l'hangar on el Prosperitat estava atracat, en Gorvich ja estava esperant-la.

-Està bé, Raig de Sol. Aquí estem. Així que quin és el tracte? Per què t'has desfet dels altres?

Ella va vacil·lar, escollint les seves paraules amb cura. Volia explicar-li a Gorvich tan poc sobre el que havia passat com fos possible. Si sabés que en Theron li havia ofert deu mil crèdits, voldria una part.

-No els vam abandonar. Ens van dir que marxéssim. Necessitava que lliuréssim un missatge.

-No ho segueixo, -va dir en Gorvich, gratant-se el seu cap-. Tornes per agafar-los més endavant?

-No era part del pla.

-Així que com sortiran de l'Estació Reaver?

La Teff'ith va arronsar les espatlles.

-Mai ens ho van dir. Només van dir que agafés la llançadora. Que enviés el missatge.

En Gorvich va sacsejar el seu cap.

-Sabia que estaven en una cosa divertida. Això no tornarà després a mossegar-me quan no estigui mirant, no?

-Estaràs bé, -li va assegurar la twi'lek.

En Gorvich es va creuar de braços i la va mirar, els seus ulls per sota del coll per variar.

-Sé que t'estàs guardant alguna cosa, Raig de Sol. Però ho deixaré passar ja que vas preparar tot aquest tracte.

-Encara ens has de donar la nostra part, -li va recordar ella.

-No et preocupis, tinc els crèdits guardats en un lloc segur. -En Gorvich va riure, un so mesquí, maliciós-. Suposo que no tindrem aquests crèdits extra que el teu amic va prometre, tot i així.

-Encara pot aconseguir-ho a l'Estació Reaver, -va dir la Teff'ith, una mica més a la defensiva del que tenia intenció.

-Només vaig a assumir que no tornarà, -va dir en Gorvich-. És bo que tinguéssim aquesta llançadora com a penyora. Ja tinc un parell de compradors interessats.

Veient les celles arrufades de la Teff'ith, va afegir,

-Ei, no vaig creure que cap de vosaltres fora a tornar.

-Per què ens vas enviar amb ells? Volies quedar-te amb tots els crèdits per a tu?

-Aigua sota el pont, Raig de Sol, -va dir amb un encongiment d'espatlles indiferent-. Ara que has tornat estic content de compartir.

-No pots vendre la llançadora, -li va dir ella, ja cansada de la conversa-. La necessito per lliurar el missatge.

-Whoaw, espera un segon. De què estàs parlant? Creus que simplement vaig a deixar-te enlairar en la meva penyora? -els ulls d'en Gorvich es encongir-. Com sé que tu i els teus amics no esteu tractant de colar-me-la? Dius que encara estan a l'Estació Reaver, però pel que sé els vas deixar en unes instal·lacions de luxe. Llavors ells t'envien de tornada aquí per agafar el Prosperitat perquè puguis trobar-te amb ells més tard i lliurar-los de pagar-me la resta dels crèdits que em van prometre!

-Idiota, -va dir la Teff'ith capcinejant, passant d'ell i dirigint-se a la llançadora.

-Un pas més i et ventilo el teu preciós crani, Raig de Sol.

Ella es va girar lentament per veure'l empunyant el seu blàster i estava apuntant just a ella.

-Et vam salvar la vida a Nar Shaddaa, -va xiuxiuejar ella.

-És per això que no et disparo per l'esquena, -va admetre ell-. Però no m'agrada que juguin amb mi. Així que deixa de guardar-t'ho tot i digues-me què està passant realment.

La Teff'ith es va mossegar el llavi, tractant de trobar una manera de parlar-li d'això sense haver de donar-li una part a Gorvich del seu tracte alternatiu. Al final, no podia fer-ho.

-Theron ens va oferir deu mil crèdits per enviar un missatge a Coruscant. Hem d'anar-nos-hi en aquesta llançadora sofisticada per arribar a temps.

-Deu mil crèdits, huh? -En Gorvich va baixar el seu blàster, encara que no el va apartar.

-Et donarem un terç, -va dir la Teff'ith.

-Espera un segon, Raig de Sol -va dir ell, alçant la mà lliure-. De veritat creus que vas a aconseguir deu mil crèdits només per enviar un missatge a Coruscant? Estàs somiant.

-El tracte és bo, -va insistir ella, sense voler entrar en detalls.

-No creus que els de duanes de Coruscant tenen accés als registres del Prosperitat? Et ficaran en una cel·la en el mateix moment que toquis terra.

La Teff'ith no havia considerat això. Esperançadament seria capaç de convèncer les autoritats que realment tenia un missatge urgent per a la Gran Mestra Satele Shan.

-Hah, no vas pensar en això, oi? -es va delectar en Gorvich, reconeixent el motiu del seu silenci-. Veus, això és pel que em necessites al teu voltant vigilant-te.

-Val la pena el risc, -va argumentar la Teff'ith-. Deu mil crèdits és massa bo per deixar-ho passar.

-Si et paga. Ja ens deu altres vint en crèdits. I recordes com va renegociar el tracte original? Ell diu deu ara, però quan arriba el moment de pagar qui sap quant estarà disposat realment a donar. Potser zero.

-No serà zero, -va grunyir la Teff'ith.

-Fins i tot si arriba amb els deu que va prometre i els vint que ja ens deu, tinc un millor tracte per a tu, -va dir en Gorvich-. Oblida't del missatge. Venem el Prosperitat i ens partim els beneficis. Tots dos sortim guanyant en aquest joc.

La Teff'ith no estava sorpresa amb el pla d'en Gorvich; era un home menyspreable sense honor. Però ella sabia com utilitzar-lo en el seu profit. I tot el que havia dit sobre en Theron era veritat, Theron havia renegat del tracte original. I fins i tot si ella enviava el missatge i ell no la traïa, hi havia una bona oportunitat que com fos de boig pla que estava tractant de dur a terme no funcionés. Si era assassinat o capturat pels Sith, podria besar els seus crèdits per dir-los adéu.

-Bé, Raig de Sol, què serà?

-Quant guanyarem per la llançadora?

-Cinquanta mil, fàcil. A més encara tinc la teva part dels trenta que vaig guardar.

Si ella tractava d'ajudar a Theron, en Gorvich la dispararia allà mateix. Fins i tot si l'enganyava o el vencia, els seus dies amb la Germandat de l'Antiga Tion s'haurien acabat. I hi havia una bona probabilitat que no se li pagués de totes maneres.

O ella podia abandonar a Theron, seguir treballant amb Gorvich, i continuar pujant de rang en la Germanor mentre aconseguia uns quaranta mil crèdits fàcils.

-Bon diners, Raig de Sol, -la provocà en Gorvich-. Suficient per alleugerir qualsevol culpa per trair a un amic.

I quant passarà fins que tu ens traïcions?

La Teff'ith va saltar a l'acció, esperant agafar a Gorvich amb la guàrdia baixa mentre esperava la seva resposta. Estava a tres passos d'ella, la seva arma encara apuntant despreocupadament a terra. El seu primer pas va ser gratis. En el segon els seus ulls es van obrir com a plats en adonar-se del que estava passant. En el tercer estava alçant l'arma, però només la va portar a meitat de camí abans que ella la colpegés fora de la seva mà amb una puntada giratòria. A ella la va seguir amb un cop de peu de salt frontal, balancejant el seu peu tan fort com podia i agafant-li just entre les cames. Gorvich es va col·lapsar a terra, corbat en posició fetal, grunyint suaument.

La Teff'ith agafà la seva pistola caiguda, li va apuntar, llavors va decidir no prémer el gallet. En el seu lloc, la va ancorar al seu cinturó i va córrer cap a la llançadora. Va introduir el codi d'accés i la rampa d'aterratge del Prosperitat baixà amb un xiuxiueig suau de la cabina pressuritzada. Va córrer cap amunt, girant-se per mirar de nou a Gorvich.

Ell estava encara a terra, però estava gatejant cap a la nau. Va trobar la seva mirada amb una mirada plena d'odi. Alguna cosa en aquesta mirada li va fer adonar-se que no havia acabat. Reaccionant amb pur instint, ella es va llançar cap enrere i cap a un costat, agafant-se a un dels puntals de la rampa d'aterratge per evitar caure. Alhora, la mà d'en Gorvich va parpellejar, anant a l'espasa esmolada que guardava amarrada a la seva cuixa i llançant-la en la seva direcció amb un únic moviment, ben practicat, gairebé massa ràpid per seguir-lo amb la mirada.

L'espasa es va enfonsar profundament en l'espatlla de la Teff'ith, gairebé fent-la caure de la rampa d'aterratge. Usant el puntal per equilibrar-se, ella es va agafar a la nau i va colpejar el botó per tancar la rampa d'aterratge darrere d'ella, precisament assabentada que si no hagués tractat d'apartar-se del camí de l'espasa ara sobresortint de la seva espatlla se li hauria enfonsat a l'esquena. Ignorant la seva ferida, es va afanyar a la cabina de comandaments, va encendre el motor, va enviar el senyal per obrir les portes de l'hangar, i va prendre l'aire.

De nou a terra, en Gorvich reptà cap al panell de control i es va agafar per alçar-se, colpejant el botó per tancar les portes de l'hangar amb el seu puny.

La Teff'ith va veure les portes de l'hangar aturar-se a mig camí d'obrir-se, llavors lentament començant a tancar-se de nou. Ella va fer petar les seves dents, tirà fortament de la palanca de control per enviar a la nau llançant-se cap endavant, i es va preparar per a l'impacte.

El casc del Prosperitat, com tota la resta en el navili, era de tecnologia punta. Les múltiples capes de les plaques de duracer i el marc reforçat van colpejar les portes de l'hangar i les van fer sortir de les seves frontisses, enviant-les volant mentre els propulsors alimentaven la nau cap amunt en direcció al cel.

Pujant cap a l'atmosfera superior, la Teff'ith va sentir un subtil bellugueig a l'antiga conducció suau com la seda de la llançadora, però comprovant el panell d'instruments de la nau no es mostrava cap dany significatiu. Un parell de minuts després estava prou lluny del camp gravitacional del planeta per connectar el motor hiperespacial i activar el pilot automàtic avançat per dur-la a Coruscant.

Només llavors va atendre la seva espatlla ferida, anant al kit mèdic sota el seient del pilot. Va inspeccionar l'espasa, assegurant-se que no es dessagnés si tirava d'ella. Afortunadament havia colpejat el múscul i os en lloc d'una artèria principal, i va ser capaç d'eliminar-la sense cap dificultat real... tot i fer-ho li va fer inclinar el cap enrere i cridar.

Bloquejant el dolor, va tractar i va embolicar la ferida amb l'eficàcia massa familiaritzada d'una administrant medicines en els carrerons. Va inspeccionar el seu treball una última vegada abans d'agafar un parell d'hipodèrmiques plenes de kolto i punxar-se-les contra la seva cuixa.

El dolor va desaparèixer gairebé a l'instant, i va sentir una calor agradable dispersant-se a través d'ella. Ella es va elevar en el seu seient i la cadira va respondre automàticament ajustant-se a la seva nova postura, embolicant-la en una comoditat luxosa.

Ella va girar el cap a un costat i va veure a Ngani Zho un cop més assegut al seient al seu costat.

-Estic orgullós de tu, la meva noia. Per lliurar-te d'en Gorvich, i per fer l'elecció correcta.

-Potser ara l'estúpid Jedi ens deixi en pau-, va murmurar ella, les seves paraules apagant-se en un suau ronc.

* * *

-Tinc les últimes estimacions de baixes per a l'atac de demà a Duro-, va dir el director.

-De veritat creus que vull veure-les? -va preguntar en Jace. El Comandant Suprem estava desplomat a la cadira darrere del seu escriptori, les seves mans agafant un got buit. Es va inclinar cap endavant i va agafar l'ampolla de coll alt mig plena davant d'ell i va omplir la seva beguda del que en Marcus imaginava que no seria la primera vegada aquesta tarda.

-Les patrulles extra que has enviat ajuden. No gaire, però una mica.

-Salvarem a un parell de centenars, -va grunyir en Jace amargament-. Però encara sacrificarem milers.

-Podríem tractar d'aparèixer amb una excusa de tenir una flota realment orbitant el planeta, -va suggerir el director-. Preparar quelcom d'honorífic per donar a un dels ciutadans de Duro. Tenir les naus allà com a part de la celebració.

-Imagina que fossis el ministre Imperial de Logística-, va dir en Jace, les seves paraules clares tot i l'alcohol que havia consumit-. Què pensaries si trobessis una flota cerimonial estacionada a Duro quan llancessis el teu atac sorpresa? Creuries que va ser només una coincidència?

El director va sospirar.

-No. Pensaria que els codis xifrats haurien estat compromesos.

En Jace va alçar la seva beguda en un brindis silenciós a la seva honestedat, llavors la va fer passar coll a baix d'un sol glop.

-Posa't un got-, va dir ell, assenyalant amb el cap al bar a la cantonada mentre s'emplenava el seu.

El director ho va fer just abans de seure en una de les cadires a l'altre extrem de l'escriptori del Comandant Suprem. En Jace va alçar l'ampolla i en Marcus va estendre el seu got.

-Creus que en Theron seguirà endavant amb la missió? -va preguntar en Jace mentre l'omplia.

En Marcus es va beure la meitat de la seva beguda abans de contestar,

-És el meu millor agent.

-Solies dir que era «un dels millors» -va fer notar en Jace.

-El vaig ascendir després que ens portés el codificador fosc.

-Què hi ha d'en Gnost-Dural? És un Jedi. -En Jace va buidar el seu got de nou-. No sempre són bons seguint les ordres que no encaixen amb el seu enteniment de l'univers.

-Crec que és prou llest per entendre per què havíem de fer això. I avortar la missió no ajuda a Duro.

-Així que creus que continuarà endavant?

-Això crec. Tots dos es preocupen massa per la República per deixar-ho passar.

-I després que això s'hagi acabat, després que fem caure la Llança i finalment posem fi en aquesta maleïda guerra, creus que en Theron em perdonarà alguna vegada?

El director no va respondre; en el seu lloc es va beure el que quedava de la seva beguda.

-Recolzes la meva decisió? -va voler saber en Jace.

-Ho faig, -va dir en Marcus-. És el correcte. No sé si jo hagués pogut fer-ho, tot i així. I no sé com qualsevol de nosaltres se suposa que pugui viure amb això.

En Jace va agafar l'ampolla i va omplir els seus gots.

-Prendre una decisió com aquesta és brutal, -va estar d'acord el Comandant Suprem-. Però viure amb ella és pitjor.

Següent