Resistència Rebel (VI)

Anterior

CAPÍTOL 6

Vannix, Sistema Vankalay

L'home alt, embolicat en una capa gris amb caputxa, va entrar a la botiga. El seu rostre era invisible sota la caputxa; i, sota la capa, les seves robes eren vulgars: pantalons foscos i túnica que podria portar qualsevol obrer. Darrere d'ell rodava un astromecànic blanc i blau de classe R2.

El propietari de la botiga, un ancià amb una franja de pèl blanc i ulls blaus, va sospirar. Va moure la seva mà discretament sota el taulell, aferrant l'empunyadura de la pistola làser que guardava allà. Odiava als clients que preferien mantenir l'anonimat, sovint estaven involucrats en negocis que convidaven a l'escrutini governamental, i això en el millor dels casos... en el pitjor, intentaven robar-li. Aquest, almenys, havia portat un androide, el que feia suposar que realment necessitava els seus serveis.

-Repara androides? -va preguntar l'home. El seu accent era estranger, potser corellià.

-Sí -Va reconèixer el propietari de la botiga-. Però hem amagat hàbilment aquesta informació en el rètol lluminós que està penjat fora, aquest que parpelleja i diu: «REPARACIONS D'ANDROIDES NINGAL».

Aparentment inconscient de la ironia, el visitant va assentir amb el cap.

-Voldria que m'arreglés aquest.

-És clar. Quina és la naturalesa del seu defecte?

-Tenia un company, un androide de protocol, i es passaven el dia discutint -va sospirar l'home-. Pel que sembla, l'androide de protocol va hackejar els seus traductors i ara tot el que fa és insultar. Vull que elimini aquesta programació i que esborri la seva memòria. No tota la seva programació, només els arxius de memòria.

-Fàcil.

-Pot esborrar-la de manera que mai es pugui recuperar per ningú, no importa com de bo que sigui?

-També és fàcil. Només he de sobreescriure fins l'últim bit de la seva memòria amb una altra cosa... i diverses vegades, per assegurar-me que ni tan sols l'equip de recuperació més sensible pugui rastrejar-la sota el nou material.

-Bé -Va acceptar l'home encaputxat, donant un sospir d'alleujament.

L'amo de la botiga va donar uns copets al taulell.

-Endolli'l aquí, si us plau.

L'astromecànic va rodar complaent cap endavant. Va estendre la seva connexió de dades i la va endollar. Un segon després, es va il·luminar una pantalla de text.

-Com et dius, petit? -va preguntar l'amo de la botiga.

Les paraules «NO ÉS ASSUMPTE SEU» van aparèixer a la pantalla. «EN TOT CAS, ELS SEUS TRETS FACIALS SUGGEREIXEN QUE NO TÉ INTEL·LIGÈNCIA SUFICIENT PER RETENIR EL MEU NOM MÉS ENLLÀ D'UN NANOSEGON. ÉS EVIDENT QUE L'HAN ENSENYAT A REPETIR SONS I QUE NO COMPRÈN LES PARAULES QUE SENT NI LES QUE SORGEIXEN DE LA SEVA BOCA».

-Ja veig a què es refereix -va somriure l'amo de la botiga-. Bé, serà fàcil. Aquesta tarda estarà llest.

-D'acord -Va acceptar l'home. Es va donar mitja volta per marxar.

-Un moment. Com li aviso quan hagi acabat?

-Tornaré.

-I encara no hem discutit el preu.

-Té raó. El problema és que no tinc diners local.

-Em temo que els crèdits de la Nova República no serveixen.

-Tinc una cèl·lula d'energia per a l'R2. Carregada al màxim.

-Si en té dos, n'hi haurà prou.

-Per un «treball fàcil» que acabarà aquesta mateixa tarda?

L'amo de la botiga va tornar a somriure.

-És una cèl·lula d'energia nova?

-Novíssima. La vaig comprar fa un mes a Coruscant, abans de la seva caiguda.

L'home va tornar al taulell i va treure una cèl·lula energètica d'un astromecànic estàndard que portava sota la seva capa. La seva superfície reflectant va brillar sota la llum del taulell. L'amo de la botiga la va recollir, la va sospesar i va mirar l'indicador de càrrega.

-Fet. Ens veiem aquesta tarda.

-Gràcies.

Dos minuts després que l'home encaputxat se n'anés, va entrar una dona jove. El propietari de la botiga va saber que no era una clienta. Malgrat el seu elegant pentinat, semblava i tenia el port d'una militar.

Va mostrar un xip d'identitat amb el segell oficial de la Intel·ligència de Vannix i el va deixar sobre el lector del taulell. La pantalla només va trigar un instant a mostrar: «CONFIRMAT».

-Què volia aquest home? -va preguntar la dona.

L'amo de la botiga va sospirar. A vegades era una maledicció endevinar sempre quan un client anava a causar-li problemes.

* * *

La senadora Addath Gadan va mantenir un somriure impecable. A vegades, un esforç extra també mantenia la seva veu similarment agradable, similarment lluminosa.

-Què no pots assistir al míting?

La veu de la Leia Organa Solo, suau, artificial, va sorgir de l'intercomunicador de l'escriptori.

-Avui no. Ho sento, Addath. En Han està malalt i em necessita al seu costat. Però envia'm l'horari per demà i intentaré ajustar-me a ell.

-Ho faré. Si us plau, saluda al Han de part meva.

-Per descomptat.

L'Addath es va asseure traient fum pels queixals. Malalt, sí, és clar. En Han Solo no havia estat malalt per sortir furtivament de la residència del Presider, ni per eludir dues xarxes de seguretat abans de ser detectat i seguit per la tercera. Qualsevol operatiu intel·ligent podia haver esquivat una o dues xarxes des de dins, com va fer ell, però en Solo ho havia fet remolcant un R2 astromecànic, un truc molt bo.

No és que li hagués servit de gaire. Va tornar a pressionar el botó del seu escriptori i, un cop més, la conversa copiada de la memòria de l'R2 abans d'esborrar-la va sonar de nou.

Primer, la veu de la Leia, tot just un murmuri:

-Quin és el total?

-Ha promès dos esquadrons de caces estel·lars i un transport lleuger que els hi serveixi de nau base -la veu d'en Han era similarment baixa.

-No sé, Han. Això és vendre's molt barat.

-Necessitem tots els recursos militars que puguem aconseguir i no li he pogut treure res més, així que vaig acceptar. I a més els lliurarà aviat. Haurem de marxar.

La Leia va sospirar.

-Això serà un cop per a l'Addath.

-Ho sé. Però la supervivència és més important que l'amistat.

L'Addath va apagar l'altaveu. L'enuig feia que se sentís tensa del cap als peus.

El que l'enfellonia, no és que la Leia es tornés en contra seva, això era simplement política, sinó el fet que podria haver funcionat. Si no hagués tingut força mesures de seguretat perquè una d'elles seguís els moviments d'en Han, el tracte entre els Solo i l'almirall podria haver funcionat i ella hauria perdut la seva possibilitat, la seva oportunitat d'oferir-los un contrasuborn millor.

* * *

Van caminar soles per la balconada de la residència del Presider. L'Addath se les havia manegat perquè no hi hagués visitants ni empleats governamentals. Ara, la Leia anava al seu costat, amb Han un pas per darrere, embolicat en la seva capa i tan anònim com qualsevol guàrdia personal o qualsevol servent.

Per ser sincera, l'Addath ho preferia així. No hi hauria cap possibilitat que en Han Solo, malgrat la seva fama, convencés «els seus» votants.

-He vingut a fer-te una oferta -va començar l'Addath-. Una cosa que t'ajudi a motivar-te i que participis en la meva campanya.

-Parlant del tema... -La Leia sonà dubtosa. - Addath, no vaig a ajudar-te. Les circumstàncies han canviat, en Han i jo hem de tornar a Borleias immediatament. Partim aquesta mateixa nit.

-Espera un moment. Crec que tinc una oferta que et farà canviar d'opinió. Segur que voldràs quedar-te.

-Jo... Bé, sentim-la.

-Sis esquadrons d'Interceptors de Vigilància A-Nou reforçats i un vaixell de càrrega Nebuló-B per transportar-los... més una fragata lleugera. Naus com aquestes formen la columna vertebral de la nostra nova flota.

-Impressionant. I m'ofereixes tot això únicament perquè em quedi aquí i faci campanya per a tu?

-Sí. Confio en la teva influència.

-Però, Addath, tu no tens aquestes naus. L'almirall Werl si.

-Fins que jo guanyi les eleccions, és clar. En aquell moment, el control militar serà meu i, simplement, requisaré aquestes naus de la nostra armada. De totes maneres, no anem a necessitar-les. Establirem pactes de no-violència amb els yuuzhan vong.

La Leia va sospirar.

-Escolta, Addath, pots perdre les eleccions fins i tot amb la meva participació. O pot ser que es presenti un altre candidat. O potser algun dels teus enemics prepari un atemptat i et mati. Hi ha mil coses que podrien impedir-me prendre possessió d'aquests recursos. Ho sento, però he de negar-me.

-I si pogués donar-te'ls ara?

-Com?

L'Addath va extreure una targeta de dades de la seva màniga i la va sostenir davant. Va brillar a la llum de la lluna.

-Aquesta targeta conté codis d'accés i autorització, més un rang militar temporal per al seu portador. Et permetrà entrar a la base militar Vanstar, agafar un transbordador fins a qualsevol de les nostres noves fragates i assumir el seu comandament per a tot el que desitgis fer amb ella. Fins i tot enviar-la directament a Borleias.

-Addath, estàs parlant de prendre el comandament de recursos militars sobre els quals no tens control legal.

-Però ho faré. S'altera una mica la documentació i les dates del canvi de propietat i el control, i es fixen per a un dia després que assumeixi el càrrec de Presider.

-Això està malament, Addath. No puc fer-ho. No crec que pugui recolzar la teva campanya en absolut.

L'Addath va pestanyejar.

-Em sorprens, Leia. Dubto que el teu marit sigui tan escrupolós -Va retrocedir fins a la figura encaputxada-. Què em dius, Han?

-En Han no té res a dir d'aquest assumpte -va tallar la Leia.

-Potser hauries de permetre-li parlar a ell.

-Ho faria. Si estigués aquí.

-Què? -L'Addath Va sentir que li recorria un calfred. Va tornar a mirar a l'alta figura-. Qui és aquest, llavors? El teu guardaespatlles?

-Addath, no puc presentar-te a Fasald Ghem. Crec que ja la coneixes.

Mentre la figura es treia la caputxa, el calfred es va estendre fins a l'últim dels dits dels seus peus. El gest va revelar el rostre d'una dona alta, prima, de cabell i ulls foscos. En el seu front portava un dispositiu en forma de corona però, en lloc d'una gemma central, es podia veure una holocàmera envoltada d'alguns gravadors de camp.

L'Addath la coneixia des de feia anys. Era una de les més famoses holoperiodistes d'investigació en tot Vannix, i mirava fixament l'Addath. Sense pietat.

-Hola, Senadora.

La Leia va dir:

-Fasald, potser puguis concedir-nos un minut a soles.

-Per descomptat.

La periodista va realitzar una superficial inclinació cap a l'Addath i va fer mitja volta.

L'Addath va obrir la boca i va aspirar tot l'aire que va poder abans de parlar, però la Leia li va posar un dit sobre els llavis.

-No ho facis, Addath, no cridis als teus guàrdies. La Fasald ja ha enviat la gravació a una estació de la seva cadena. Podries causar-li alguna incomoditat, podries causar-me-la a mi, però no evitaries el teu arrest.

L'Addath va sospirar, buidant gairebé del tot els seus pulmons.

-Per què em fas això, Leia?

-No et facis la innocent amb mi. Ho faig perquè estic segura que pactar amb els yuuzhan vong només provocarà més morts i més tragèdies. Així que he de detenir-te.

-Mostres una crueltat que mai t'havia vist abans.

-Va sorgir quan les circumstàncies van començar a matar als meus fills.

-Llavors, quines opcions em deixes?

-Tens dues. Pots quedar-te a Vannix i intentar seguir amb els teus plans; llavors, en les properes tres hores, la Fasald transmetrà la gravació. Hauràs de fer front a un arrest i al rebuig del poble... O bé pots fugir i buscar passatge per sortir d'aquest món. En aquest cas, la Fasald et donarà un dia d'avantatge abans d'emetre el seu reportatge. En qualsevol dels dos casos, l'emetrà i no puc persuadir-la perquè no ho faci -La Leia va arrencar la targeta de dades dels dits de l'Addath-. Li tornaré això a l'almirall.

L'Addath va sentir que el seu somriure s'agria.

-Així que el teu marit i tu heu venut els vostres serveis a l'almirall per... per què? Per dos esquadrons i un transport lleuger?

-No -La Leia arrufà el gest-. Estàvem disposats a ajudar-la des del moment en què vam arribar. L'únic que ens va prometre va ser algun antiquat equip naval, unes quantes naus decomissades.

-Llavors, què...?

-Oh, els esquadrons eren els que el general Antilles li va prometre al Han si tornava ara i acceptava un lloc militar. Aquesta tarda, en Han va mantenir una holocomunicació amb Wedge mentre passejava. Tota la conversa està gravada. Si vols, puc ensenyar-te-la.

L'Addath va assentir displicentment amb el cap.

-Entenc.

-Però sospito que en Han rebutjarà l'oferiment. Li agrada ser un civil. Un canalla.

-Per descomptat. Un parany molt elaborat -L'Addath va fer mitja volta-. Me n'aniré. Potser a l'antic Presider li agradaria tenir companyia addicional.

-Hi ha un convidat a la reixa davantera de la residència, un membre del personal de la Fasald. T'acompanyarà fins que pugis a bord de la nau que et tregui d'aquí i t'ajudarà amb els detalls.

-Agraeixo la teva minuciositat, Leia. Penses en tot.

* * *

Sola al porxo, la Leia va mirar com l'Addath s'allunyava caminant i va comprendre els seus sentiments.

Gairebé sentia llàstima per ella. Veure com totes les esperances i els somnis d'una persona es consumien en les flames no era agradable.

Però l'Addath no era una estúpida. Podria haver analitzat la relació dels yuuzhan vong amb els seus mons «aliats». L'Addath, simplement, no volia deixar anar les regnes del poder, sinó aferrar-les a les seves mans costés el que costés. Atès que una oposició militar contra els yuuzhan vong significava cedir massa poder als altres, estava disposada a dirigir aquest món fins que desaparegués en l'oblit... sempre que pogués estar al comandament fins a l'últim moment.

Tant si es negava la veritat a si mateixa o si pensava vendre a sang freda la població de tot un món a l'esclavitud i la mort, l'Addath havia pres l'opció equivocada, i la seva influència havia de ser eliminada.

La Leia va decidir que no sentia ni tristesa ni alegria, només satisfacció per un treball ben fet. Va anar a reunir-se amb el seu marit, segur que ell ho comprenia.

Coruscant

En Luke i els seus companys només van trigar unes hores a explorar la resta de la instal·lació científica: Kell i Elassar van localitzar l'extrem final del camí que utilitzés aquell enorme ser per escapar i van soldar una pesada làmina de metall per bloquejar-lo; i la Bhindi va aconseguir connectar alguns dels ordinadors, extraient d'ells tota la informació possible.

La Bhindi els va reunir en una zona clara del nivell superior -una zona que, segons en Kell, ell en persona havia netejat laboriosament i buidat de restes de maquinària fins a deixar-la "acceptablement habitable" per comunicar-los la seva avaluació. Ara estava plena de cadires, fabricades amb algun antiquat material plàstic i corbades artísticament en unes pautes que en Luke va creure haver vist alguna vegada en un museu, combinant confort i pretensió, i un androide metge funcional, que la Bhindi havia muntat reunint diverses parts dels danyats.

El muntatge no era un complet èxit; l'androide es tentinejava, a causa que no va aconseguir trobar meitats inferiors amb cames esquerres intactes i va haver d'utilitzar meitats inferiors dretes, donant com a resultat un cert desequilibri.

-El que tenim aquí -va començar la Bhindi-, és la unió de dos laboratoris científics diferents, tots dos pertanyents a la Intel·ligència Imperial. El primer té aproximadament cinquanta anys, tot i que el complex va ser construït fa segles. I aquest -va assenyalar a l'androide metge- és CPD1-13, que ha estat aquí des del començament de la tercera fase operativa del complex. 1-13?

-Salutacions -Va respondre l'androide. La seva veu era suau, culta, amb un marcat accent de Coruscant. Les seves lents òptiques van recórrer tots els presents-. Tots vostès són intrusos. Disposin-se a morir.

-Aquest és el moment en què els androides militars surten dels seus amagatalls i ens maten a tots -va somriure la Bhindi. Va estendre la mà i va tancar la placa pectoral de l'androide-. 1-13, la nostra continuada presència aquí és la prova que som personal autoritzat.

-Això és correcte -va acceptar l'androide-. Sóc CPD1-13, androide mèdic, perfeccionat per mantenir el procés de vida suspesa. Tots vostès són intrusos. Disposin-se a morir.

-Què és aquest complex? -va preguntar la Mara.

CPD1-13 es va aixecar encara més, i la seva veu va semblar més animada.

-Benvinguts al complex del Projecte de Reciclatge atmosfèric Pasarià, Subestació U, anteriorment anomenat Projecte de Reciclatge atmosfèric coruscant...

-Silenci -Va interrompre la Bhindi-. Ja ho resumiré jo.

-Si així ho desitja...

La Bhindi va dirigir una mirada assassina a l'1-13 i aquest va callar.

-El complex, que consta de diverses subestacions unides, és una espècie de purificador d'aire mundial -va començar la Bhindi-. Fa molt temps, quan els líders de Coruscant van decidir construir en les últimes regions arbrades, al planeta li van faltar els recursos naturals suficients per eliminar els contaminants atmosfèrics produïts per l'espècie industrialitzada del món. El govern ho va compensar, construint una sèrie d'instal·lacions molt eficaces que convertissin el diòxid de carboni en oxigen, que s'eliminessin els gasos de la combustió i tot aquest tipus de coses. Aquesta brutícia vermella que hi ha diversos pisos per sota actua com un tanc devorador. És una variant de l'organisme devorador, especialment dissenyat per a una conversió eficient de diòxid de carboni en oxigen, equivalent a diversos milers de quilòmetres quadrats de boscos. I hi ha centenars de subestacions similars distribuïdes per tot Coruscant. Bé, hi havia. Ara pot ser que moltes estiguin danyades o destruïdes, però la majoria es van construir al nivell del llit de roca, així que la majoria pot haver sobreviscut... de moment.

-Espera, espera -En Luke arrufà el gest-. Hi ha d'haver algun tipus de mecanisme que bombi l'aire.

-Exacte...

-Tots vostès són intrusos. Disposin-se a morir.

Amb una ganyota d'enuig, la Bhindi li va fer alguna cosa al mecanisme de control de l'androide. CPD1-13 es va sacsejar com si l'estiguessin electrocutant.

-Cada estació -va prosseguir la Bhindi-, està unida a una elaborada xarxa de conductes que aspiren i expel·leixen. Entra aire dolent, surt bo. I aquests conductes són els que probablement estaran fallant causa de la destrucció que actualment experimenta Coruscant. Però, l'important, és que cadascuna d'aquestes estacions podria servir com un centre de resistència... si aconseguim descobrir la seva ubicació i entrar-hi.

En Rostre li va dedicar una mirada descreguda.

-Totes són secretes, com aquesta?

-Totes.

-Per què?

-Aquesta era la segona fase de l'operació -La Bhindi mirà fixament a l'1-13-. Creus que pots resumir aquesta fase... sense amenaçar de mort cada dos per tres?

-No he proferit cap amenaça. Només he anunciat la seva mort imminent -CPD1-13 s'alçà-. La segona fase d'aquest complex, segons els androides de manteniment que em van precedir, va començar amb la gradual eliminació del personal viu que operava en aquesta estació, mitjançant jubilacions i trasllats; tots ells van ser substituïts per androides. L'estació va funcionar completament amb androides durant diversos anys; el seu tanc d'organismes recicladors es va disfressar com un tanc devorador i el centre de funcionament es va ocultar, sent només accessible gràcies a un turboascensor segur.

-Qui ho va fer i amb quin propòsit? -va preguntar en Rostre.

-El Govern imperial, amb el propòsit de controlar l'ambient planetari en temps de crisi.

En Luke va alçar una cella en sentir això.

-Controlar. Vols dir que si tenia lloc una revolució, per exemple, podien tallar l'aire?

-Correcte. Si l'Emperador necessitava recuperar el comandament o simplement provocar la mort de milers de milions d'éssers, només havia de tancar el complex i ofegar Coruscant en els seus propis residus.

-Simplement provocar la mort de milers de milions d'éssers... -En Luke va moure el cap mentre repetia la frase-. Això no entra en conflicte amb la teva programació mèdica?

-Oh, no, senyor. L'aplicació d'aquesta mesura quedava a discreció de l'Emperador i mitjançant la seva pròpia mà.

En Rostre va compondre un somriure melancòlic.

-No importa què, cada vegada que descobreixo alguna cosa més de l'Emperador Palpatine, desitjaria no haver-ho sabut.

-I quina era la tercera fase? -va preguntar en Luke.

-La Instal·lació dels sistemes i organismes necessaris per mantenir al Subjecte -va explicar CPD1-13-. Era una operació que no tenia cap relació significativa amb el nostre propòsit primari, però aquesta localització, la subestació més propera als centres de govern imperials, era la més convenient.

En Luke va intentar evitar l'excés de verborrea.

-Qui era el subjecte?

-Un home humà. Una femella humana i ell van ocupar aquest complex fa tretze anys. Més tard es va unir un altre home durant cert temps. Tenien autorització adequada i uns androides controlats podien activar el control del turboascensor situat al tanc. Mesos després de la seva arribada, el segon home va marxar i el primer va ser operat i instal·lat en la unitat d'animació suspesa.

-Els homes humans no mesuren tres metres d'alt.

-A menys que s'injectin hormones de creixement específiques i estimulació cibernètica durant anys, començant en la infantesa o l'adolescència.

-Qui era aquest home humà?

-Desconegut, senyor. Mai ens van informar de la seva identitat, ni de la naturalesa de les modificacions de la seva armadura -Abans que en Luke pogués preguntar, l'androide va seguir parlant-. Tenia plaques blindades hipoal·lergògenes instal·lades en el seu tors, cap, colzes i genolls. Les parts del seu cervell relacionades amb la memòria humana van ser reemplaçades per implants computeritzats. Nosaltres, el personal de manteniment, creiem que es tractava d'una màquina de guerra d'algun tipus. Però, més enllà d'això, no sabíem res.

-Té imatges de tot això? Anteriors o posteriors al fet que emergís?

1-13 va moure el seu cap.

-No, senyor. Els nostres protocols ens prohibien gravar al Subjecte cap manera. I no sé al que es refereix amb «emergir».

Curiós, en Luke va mirar cap a la Bhindi. Ella va dir:

-Sembla que la seva programació, en aquest punt, està bastant afectada. Quan el Subjecte va sortir del seu tanc d'animació suspesa, aquesta programació va quedar superada i ja ni tan sols poden detectar-lo. Els va tallar en trossos sense que sabessin el que estava passant.

-Meravellós -Ironitzà en Luke-. Així que el nostre anomenat Lord Nyax és un home humà de tres metres, possiblement un Jedi, certament un usuari de la Força, que vaga al seu antull per un món del que, probablement, no entén res.

-Sembla un bon resum de la situació -va acceptar la Bhindi-. No és alliberadora la veritat?

Següent