Aniquilació (XXVIII)

Anterior

CAPÍTOL 28

En Theron va obrir les pastilles de sal i va empassar l'últim que li quedava de l'aigua del seu segon kit de racions, esperant que fos suficient per mantenir el cos hidratat i evitar que els seus músculs tinguessin rampes per un parell d'hores més a la sala de motors sufocant.

Ja gairebé havia acabat de mapejar els sistemes de control de la Llança Ascendent; només tenia un grapat de relés per acabar. I mentre s'havia familiaritzat més i més amb els sistemes, havia començat a escriure subrutines preprogramades per distorsionar les operacions de la nau: una per a desactivar l'hipermotor; una altra per fer caure els escuts; una tercera per desconnectar els sistemes d'objectiu dels canons làser. Va guardar cada subrutina mentre la creava en el seu implant cibernètic, emmagatzemant-la electrònicament per a una posterior referència, de la mateixa manera que memoritzaria una llista de noms o números utilitzant la seva memòria orgànica. Després seria capaç de cridar-les i desplegar-les en una ràpida successió contra la Kàrrid i la seva nau, donant a la flota de la República una oportunitat de lluita quan s'enfrontessin a la Llança a Duro.

Només hi havia un problema amb el seu pla: fins llavors no havia escoltat res sobre que la Llança estigués preparant-se per anar a Duro. El Mestre Gnost-Dural li havia assegurat a Theron que convenceria la Kàrrid d'anar-hi, però en Theron no tenia manera de saber si el seu amic estava viu o mort. Havia escoltat les ordres enviades cap i des del pont del navili des que s'havia colat en els canals de comunicacions, però fins llavors no havia escoltat ni una paraula sobre el Jedi, i les úniques ordres que la Kàrrid havia donat a la Llança eren romandre fora en l'espai profund fins que sabessin més sobre l'atac fingit a l'Estació Reaver.

La seva pua talladora va sonar, notificant-li que havia acabat de fer un mapa del relé actual. En Theron la va desconnectar i va escanejar les dades, la informació transmesa sense cables des de la pua a l'implant del seu ull esquerre, superposant la imatge sobre la seva visió normal.

Va reconèixer un patró familiar d'un relé previ, un que indicava una cel·la d'aïllament, completa amb càmeres de seguretat que proveïen d'imatges en viu. Les cel·les anteriors amb què Theron havia ensopegat estaven buides. Hi havia colpejat a les cel·les esperant veure a Gnost-Dural, només per trobar-se amb una habitació buida. No hi havia pensat en buscar altres cel·les d'aïllament, però. Reconnectant la pua talladora al relé, va establir una connexió amb les càmeres de seguretat, projectant la imatge en la seva superposició visual. Aquest cop va trobar el que estava buscant.

En Gnost-Dural era viu, lligat a algun tipus de taula. La seva túnica i la majoria de les seves robes havien estat esquinçades; fins i tot en la imatge de baixa qualitat no hi havia dubte del cos exposat del kel dor.

En Theron acuradament utilitzà el seu enllaç amb la càmera per fer-la girar lentament al voltant de l'habitació. El Jedi no estava sol. A més d'un parell de soldats Imperials, hi havia també una dona Sith de sang pura a l'habitació vigilant-. Per les seves robes negres i tatuatges facials no era difícil assumir que era una seguidora del Costat Fosc. Era probablement l'aprenenta de la Darth Kàrrid, a la qual havien encarregat que s'assegurés que el presoner no s'escapés.

Movent la càmera de tornada a la seva posició original, en Theron va tallar l'alimentació. No tenia ni idea de si els Sith podien ser capaços de percebre'l espiant-los a través de la Força, però no volia córrer cap risc. A més, havia vist tot el que necessitava veure.

La seva ment ràpidament va recórrer les seves opcions. Podia tractar d'ajudar a escapar al Jedi, però era això el que volia en Gnost-Dural? Li va dir a Theron que anava a convèncer la Darth Kàrrid que anés a Duro; Era ser capturat part del pla? Coneixia prou bé a la seva antiga Padawan per pensar que podria manipular-la per anar a Duro si li permetia interrogar-lo? Era una tàctica que el SIE havia utilitzat en el passat, encara que la taxa d'èxit no era alta. De vegades l'objectiu veia a través de l'ardit i rebutjava picar l'ham. Altres vegades simplement assassinaven al seu presoner abans que la falsa informació els hi fos passada.

No hi havia manera de saber si ser agafat era realment un farol calculat pel seu company o si alguna cosa simplement havia anat terriblement malament amb el seu pla original. Però si alguna cosa havia anat malament, en Theron es va adonar que no hi havia molt que pogués fer per ajudar. Podria ser capaç de sobrepassar als guàrdies o a la Sith individualment, però dubtava que pogués manejar-s'ho amb tots junts. I fins i tot si ho feia, treure a Gnost-Dural de la seva presó només alertaria la Kàrrid que el seu antic Mestre no era l'únic que s'havia infiltrat a la Llança. La nau sencera faria un tancament fins que els trobessin a tots dos.

Més important encara, rescatar a Gnost-Dural no feia res per solucionar el problema de portar la Llança a Duro en les pròximes dotze hores. Si ser capturat era part del seu pla, rescatar-lo ho arruïnaria tot. Si no ho era, estaven condemnats de totes maneres. Per molt dur que fos, en Theron havia de deixar a Gnost-Dural en mans dels seus enemics, confiant que el seu company sabés el que estava fent.

Tractant de no pensar en el que els Imperials li farien al kel dor, va tornar al seu treball, connectant la pua talladora en el següent relé. Però era impossible apartar el Jedi completament de la seva ment. Si en Gnost-Dural anava a fer alguna cosa per fer anar la Kàrrid i la Llança cap a les mans de la República, havia de fer-ho aviat. El temps s'estava esgotant.

* * *

Aquesta vegada el turment d'en Gnost-Dural era fred. No el fred d'un vent amarg o d'un món gelat, sinó el fred negre de la tomba. Podia sentir la seva carn podrir-se i descompondre's, la seva pell tornant-se tensa, els seus ossos balmant-se i tornant-se trencadissos abans de convertir-se en pols.

Quan el sofriment va acabar abruptament i misericordiosament, la ment d'en Gnost-Dural es balancejava a la vora de la bogeria, destrossada per hores i hores de turments indicibles. Fins i tot mentre buscava refugi en un oceà de demència i engany, una petita part d'ell lluitava per agafar-se als últims brins del seu seny.

Si la Sith hagués ordenat un altre accés de tortura, hauria sucumbit, enfonsant-se en les profunditats de la bogeria. En el seu lloc, ella va ordenar als interrogadors aturar-se, potser percebent com de prop que estava d'estar perdut per sempre i sabent els càstigs que Darth Kàrrid li infringiria si fracassava en descobrir els seus secrets.

-Estàs preparat per parlar ara, Jedi? -va preguntar ella.

Encara lluitant per distingir la realitat de les boges al·lucinacions de dolor reptant per les vores de la seva ment, en Gnost-Dural només podia murmurar,

-No més. No més.

-Pots acabar amb això-, li va dir la Sith-. Digues a la Kàrrid el que vol saber i el teu sofriment acabarà.

-Parlaré, -va prometre ell-. No més... parlaré... no més... parlaré... no més...

Girant-se del kel dor balbucejant, l'aprenenta va dir:

-Informa a Darth Kàrrid que el presoner està preparat per a ella.

Per quan va arribar Darth Kàrrid un parell de minuts després, en Gnost-Dural havia recuperat bastant del seu componiment, encara que tenia cura de seguir interpretant la part d'una víctima trencada. Donat el seu estat actual, era un paper fàcil en què ficar-se.

-No més... parlaré, -va mussitar ell mentre va escoltar els passos familiars de la Kàrrid aproximar-se-. Parlaré.

-Et vaig dir que et trencaria, -va xiuxiuejar la falleen a la seva orella-. Ara que has provat el poder del Costat Fosc, pots entendre per què vaig deixar als Jedi per seguir a Malgus.

-Parlaré, -va contestar el Jedi-. No més... parlaré.

-Per què vas pujar a bord del meu navili? -va preguntar la Kàrrid-. Per què et vas enfrontar a mi i als meus aprenents? Per què vas entrar en una batalla que sabies que no podies guanyar?

-Una distracció, -va panteixar en Gnost-Dural-. Per mantenir-te allunyada.

-Allunyada? Allunyada de què?

-Duro. L'atac a Duro.

-Com saps això?

Encara encegat sense les seves ulleres protectores, sabia que la Kàrrid li estava observant de prop. Estudiant-lo; analitzant les seves paraules per veure si estava mentint. La millor manera d'evitar que reconegués l'engany era barrejar fets i ficció; alimentar les mentides amb trossos de veritat.

-El codificador fosc. Vam crackejar els codis.

Ell va poder sentir la Kàrrid alçar-se de sobte, atordida per les notícies.

-Així és com et vam trobar. -Va continuar -. Vam interceptar un missatge que anaves a l'Estació Reaver.

-Fa quant que teniu el codificador? -va exigir ella, ajupint-se al seu costat de nou.

-Des de Ziost.

No necessitava dir res més perquè ella sabés de què estava parlant. I com menys digués, més difícil seria per a ella tenir una lectura d'ell.

-Vas venir a l'estació, em vas atacar a la meva nau, vas preparar una flota d'invasió falsa de la República... Tot per assegurar-vos que no anàvem a Duro?

-Teníem por de tu, -va dir en Gnost-Dural, alimentant el seu ego-. La República està preparant una emboscada a Duro. Però no ens podem permetre les suficients naus per fer caure la Llança. Tornaries la batalla contra nosaltres.

-La meva nau mai va ser part de la flota que es dirigia a Duro, -va dir la Kàrrid, i ell va escoltar la sospita en la seva veu.

-Estàs en el Consell Fosc. Tu tries el teu propi camí, -li va explicar en Gnost-Dural, recordant com de tossuda que havia estat com a Padawan seu mentre actuava encara més cap al seu orgull-. Temíem que desafiaries la voluntat del Ministre de Guerra i vinguessis a Duro a reclamar la teva part de la victòria.

-Llavors per què m'estàs explicant això ara? -va preguntar la Kàrrid-. Esperes que et mostri misericòrdia?

En Gnost-Dural va tractar de riure, però tot el que va sortir va ser un buit, un esquinçat encantat d'alè.

-El meu pla va funcionar-, va dir ell, oferint l'última part de l'esquer-. És massa tard. Estem massa lluny. Mai arribaràs a Duro a temps per a la batalla.

Ara va ser l'hora de la Kàrrid per riure.

-T'equivoques, Mestre, -va etzibar ella-. No tens ni idea de com de ràpida que és la meva nau en realitat. Quan la República faci saltar la trampa a Duro, estarem allà!

La Kàrrid es va alçar i es va dirigir a la porta.

-Vigila'l-, Va dir ella-. No més tortura. El vull viu i entenimentat perquè pugui testificar la nostra destrucció de Duro i de la flota de la República.

-Hauríem d'enviar un missatge per advertir al Moff Nezzor sobre l'emboscada? -va preguntar la seva aprenenta.

-La República ha trencat els codis de xifrat, -va deixar anar la Kàrrid-. Enviar el missatge ara només els deixaria saber que hi anem. Podrien fins i tot abandonar el seu pla. Millor sacrificar un parell de les nostres pròpies naus que deixar que la flota de la República escapi.

-Perdoni'm, Mestra, -va contestar l'aprenenta-. Hi ha massa que encara he d'aprendre.

-Digues al Moff Lorman que traci una ruta a Duro, a la màxima velocitat, -va ordenar abans de deixar l'habitació.

He fet tot el que he pogut, Theron, va pensar el vell Jedi. Ara és el teu torn.

Profund en els cellers de la sala de motors, en Theron finalment va escoltar les ordres que havia estat esperant que arribessin del pont.

-Traça una ruta cap a Duro.

Un clàxon va sonar tres vegades per la nau, el senyal perquè la tripulació es preparés per el salt a l'hiperespai. Un moment després el nucli de l'hipermotor va començar a udolar mentre accelerava a la màxima potència.

Ho ha aconseguit! D'alguna manera, el Mestre Gnost-Dural ho ha aconseguit!

En Theron va redoblar els seus esforços, sabent que havia d'acabar de fer un mapa dels relés si l'emboscada anava a tenir alguna oportunitat de fer caure la Llança Ascendent... assumint que realment fora a haver-hi una emboscada.

En Gnost-Dural havia fet la seva feina, i en Theron estava ocupat fent la seva. Però cap d'ells importava si la Teff'ith i la Satele no podien convèncer a Jace d'enviar una flota de la República a Duro.

Següent