Aniquilació (XIX)

Anterior

CAPÍTOL 19

L'última vegada que en Theron havia parlat amb la Satele havia estat a Tython. Aquella trobada havia estat idea seva; s'havia colat en les seves cambres privades per parlar-li de la mort d'en Ngani Zho. En Zho havia estat el seu Mestre i mentor, i mereixia escoltar la notícia en persona, no en un holo o en algun informe.

En aquell moment, va pretendre no saber que ella era la seva mare, i ella no va fer cap esment de reconèixer-li com el seu fill. Però tenia la sensació que tots dos sabien la veritat, encara que ningú anava a reconèixer-ho. Aquest cop seria diferent, va decidir en Theron. Estava cansat de jugar en aquests jocs.

Bé, la majoria d'aquests jocs. Malgrat ser convidat, s'estava colant al seu apartament. Part d'això era el desafiament, només volia provar que podia fer-ho. Però tampoc volia que altres esbrinessin que ell i la Satele estaven relacionats. Shan era un cognom comú, però era inusual que un agent de camp del SIE es reunís en persona amb la Gran Mestra de l'Orde Jedi. No era com si li estiguessin seguint, però en la petita possibilitat que algú el veiés a la porta no volia que ningú comencés a fer connexions. Theron estava convençut que la seva vida es tornaria molt més complicada si la seva relació es feia pública.

Probablement dolent per a ella, també, es va assegurar a si mateix en Theron. Li estic fent un favor colant-me.

Els Jedi encara condemnaven oficialment les unions emocionals del matrimoni i els fills. Si la gent esbrinava que la Satele tenia un fill, pensarien que era una hipòcrita.

Si ells sabessin que havia passat tota la seva vida actuant com si jo ni tan sols existís, es va preguntar en Theron, això faria les coses millor o pitjor?

Deshabilitar els sensors del perímetre de l'edifici i escalar la paret li va prendre només un parell de minuts, i li va donar a Theron l'oportunitat de treballar amb la seva espatlla ferida. Havia estat afavorint-la els últims cinc dies; era hora de veure com s'estava curant.

En el moment en què va balancejar les cames sobre la barana del balcó de la tercera planta, estava satisfet d'haver-se recuperat del tot. La seva espatlla estava una mica cansada, però d'una altra manera se sentia bé. Una altra setmana i tornaria a estar al cent per cent.

Les portes corredisses de vidre que portaven des del balcó a l'apartament estaven obertes de bat a bat, malgrat el fred de l'aire nocturn. Clarament, la Satele l'estava esperant.

Mentre caminava dins de l'apartament, ella es va alçar de la cadira on havia estat asseient.

Ella portava les túniques simples marrons d'un Jedi, la seva caputxa cap enrere. El seu pèl a l'altura de les espatlles era marró amb alguns flocs lleus de gris platejat que li donaven un aire majestuós. En Theron no veia molta similitud familiar en els seus trets, però no estava mirant tant. La seva pell era sorprenentment suau i clara; encara que tenia prop de seixanta, semblava almenys dues dècades més jove.

Això és perquè la Força flueix a través d'ella, o només són bons gens?

-Gràcies per venir-, va dir ella-. Si us plau entra i tanca la porta.

En Theron va complir, lliscant les portes del pati per tancar-les mentre els seus ulls assimilaven el voltant. L'apartament estava del tot moblat i decorat, res esplèndid ni opulent, però òbviament s'havien gastat més d'un parell de crèdits.

-Vaig pensar que els Jedi no creien en els béns materials.

-L'apartament estava moblat quan em vaig mudar, -va dir la Satele-. I és important fer sentir còmodes als visitants. Realment penses pitjor de mi perquè no estic vivint en una barraca buida sense res al meu nom excepte les robes a la meva esquena i una catifa per meditar?

-Així és com va viure la majoria de la seva vida el Mestre Zho, -va dir en Theron.

-Ell mai va ser Gran Mestre. Gaudia d'una existència més simple. Jo tinc certes expectatives i obligacions que he de complir, fins i tot si van en contra del que escolliria per mi mateixa.

-Volies veure'm, -va dir en Theron, canviant de tema. Després d'una breu pausa va afegir un sarcàstic-, mare.

-Tens tot el dret a estar enfadat amb mi, -va contestar la Satele, la seva veu calmada però també tenyida de vergonya-. No espero que entenguis del tot per què vaig haver d'abandonar-te, però hauries de saber que és la cosa més difícil que he fet mai.

-És per això que volies veure'm? -va preguntar en Theron-. Per dir-me que vas cometre un error?

-No he dit això, -va contestar ella-. Per molt dur que fos, abandonar-te era l'elecció correcta. Ho faria de nou.

En Theron va sospirar.

-Ho entenc millor del que creus-, va dir ell, la seva veu suavitzant-se-. No estic enfadat amb tu. Respecto el que vas fer. Vas fer un sacrifici pel bé de la República.

-I per tu, Theron, -va dir la Satele, apropant-se a ell i posant una mà sobre el seu braç-. Sabia que Ngani Zho et criaria bé. Estaves millor amb ell que amb mi.

En Theron no va apartar la seva mà, encara que es va posar rígid incòmodament al seu toc. Percebent-ho, ella va retrocedir, encara que la seva expressió serena mai canviava.

-Quan veig en el que t'has convertit, -va continuar ella-, sé que vaig fer la decisió correcta. En Ngani Zho estaria orgullós de tu, Theron. Jo estic orgullosa de tu.

-No necessito la teva aprovació, -va dir en Theron, encara que va tenir cura d'evitar que el verí tenyís les seves paraules.

-És clar que no, -va dir ella, girant i caminant de tornada al centre de l'habitació abans de girar-se per encarar-lo de nou-. Però la tens de totes maneres.

-Hi ha alguna cosa més que volies dir-me? -va preguntar en Theron-. El Mestre Gnost-Dural i jo marxem demà al matí.

-Sé que has estat treballant amb Jace Malcom.

-Et refereixes al meu pare?

-Suposo que era inevitable que ho esbrinés-, va dir ella-. Potser hauria d'haver-t'ho dit abans.

-Això és entre tu i ell, -va insistir en Theron-. Estic feliç amb la meva vida. Estic còmode amb qui sóc. Res d'això m'importa.

-Però li importa a Jace-, va dir ella-. No has d'albergar cap amargor en el teu cor cap a mi, però em temo que ell si.

-Puc veure com això pot ser un problema, -va dir en Theron-. Per a la República, vull dir.

No necessitava un informe d'analítics per entendre que qualsevol cosa que pogués afectar negativament la relació entre la líder dels Jedi i el Comandant Suprem de totes les forces de la República era un potencial motiu de preocupació.

-En Jace és un bon soldat, -li va assegurar la Satele-. No posarà els seus sentiments personals per davant del seu deure i responsabilitats. Tenim això en comú.

-De veritat? Vaig pensar que aquest seria el motiu pel qual mai em vas parlar d'ell. No pensaves que fos capaç de manejar la càrrega emocional d'un nen.

-No va ser això-, va dir ella, parlant lentament-. El conec de fa molts anys. Vam lluitar costat a costat, i de veritat ens preocupàvem l'un per l'altre. Però mentre la guerra continuava, sentia que alguna cosa canviava en ell. Tenia por que pogués caure al Costat Fosc.

En Theron realment va riure en veu alta.

-Tenies por que en Jace Malcom, el Comandant Suprem, traís a la República?

-És clar que no, -va contestar ella, una ombra de frustració sorgint a través del seu exterior calmat-. En Jace sempre serà fidel a la República. Però no tens per què seguir als Sith per ser un agent del Costat Fosc. En Jace és un bon home, però la guerra va deixar la seva marca en ell. Hi ha massa ràbia i amargor al seu interior. Massa odi.

-L'odi porta al Costat Fosc, -va dir en Theron, fent sortir les paraules abans que ella pogués fer-ho-. En Zho em va ensenyar tots els tòpics Jedi, -va afegir ell.

-Et burles, però hi ha veritat en els nostres ensenyaments, -li va reprendre ella.

-Guau... Sones igual que la meva mare, -va fer broma en Theron.

-En Jace lluita aquesta guerra a partir de la venjança, -va continuar ella, tractant de fer-li veure la urgència de la seva advertència-. Ennuvola el seu judici. Pot fer-li fer coses terribles si creu que són necessàries per salvar la República.

-Això no sona tan malament per a mi, -va contestar en Theron-. De vegades el fi justifica els mitjans.

-El Costat Fosc és traïdor, -va advertir-li ella-. L'odi et transformarà en el mateix mal contra el qual estàs lluitant tant.

»Sé que el Mestre Zho et va ensenyar aquesta lliçó, -va afegir suaument.

-Em va ensenyar un munt de coses, -retornà en Theron, la seva sang de sobte bullint-. Abans quan va pensar que anava a ser un Jedi. Però no sóc un Jedi, i tampoc ho és el meu pare.

Estava clar per a ell ara el que estava passant. La Satele tenia por que en Jace fora d'alguna forma a corrompre'l, i estava determinada a salvar el seu fill compartint la seva gloriosa saviesa. La seva arrogància condescendent encapsulava tot el que estava malament amb els Jedi.

-Costat Lluminós, Costat Fosc... aquestes són només paraules buides, -va continuar ell, la seva veu alçant-se fins a un crit-. Només hi ha dos costats que m'importen: nosaltres i ells. República o Imperi!

-No era la meva intenció molestar-te-, va dir ella.

-És clar que no, -va contestar en Theron-. Això significaria que estaries mostrant una mica d'emoció. I tot el que sabem és que no hi ha emoció, només pau. Cert?

Ell va esperar que la Satele li oferís un altre mantra prefabricat Jedi en resposta, però la Gran Mestra el va agafar per sorpresa.

-Theron, sé que no vols que sigui part de la teva vida-, va dir ella, aparentment abandonant la seva discussió a la meitat i canviant de tema-. Respecto la teva elecció. Però saps on trobar-me si alguna vegada necessites la meva ajuda. Contacta amb mi i estaré allà. T'ho prometo.

-No malgastis el teu alè-, va dir en Theron-. Ja hem acabat aquí?

-He dit la meva part, -li va dir ella.

En Theron li va donar l'esquena i va marxar sobre les portes del balcó. Va tirar d'elles per obrir-les i va grimpar per la barana, alleujat de deixar la Satele i la seva insípida filosofia Jedi enrere.

* * *

La Satele el va veure marxar-se, esperant no haver fet més mal que bé.

La trobada havia estat una batalla constant entre la part lògica de la seva ment i els poderosos sentiments que havia sentit brollant al seu interior. No hi havia esperat estar tan profundament afectada merament per parlar amb Theron; fins i tot encara que ell fos el seu fill biològic, ella amb prou feines el coneixia. Ja no era part de la seva vida, no en cap sentit real. I malgrat tot hi havia requerit de tot el seu entrenament per negar les emocions que amenaçaven amb superar-la.

La restricció Jedi contra les unions familiars tenia més sentit per a ella ara que mai. Ella mai podria comprendre com de dur que hauria estat quedar en calma i centrada si hagués criat a Theron ella mateixa. Tots els seus sentiments haurien estat magnificats mil vegades, fent impossible no respondre a la seva ràbia amb tot el seu ésser.

Fins i tot ara, diversos minuts després que es va haver anat, encara podia sentir els efectes de la seva confrontació. El seu cor estava bategant massa ràpidament en resposta a l'adrenalina que inundava el seu sistema.

-No hi ha emoció, hi ha pau, -va xiuxiuejar ella, buscant consol en les mateixes paraules que Theron li havia llançat a la cara.

Hi havia esperat que ser criat per Ngani Zho, el seu antic Mestre, l'hauria preparat per entendre millor i apreciar les seves pors sobre en Jace. I era possible que encara fes cas de la seva advertència. La Satele sospitava que l'enuig del seu fill era més un producte de l'estrès emocional d'enfrontar-se a la seva mare més que una resposta a les seves discussions reals. Una vegada que es calmés, hi havia encara una oportunitat que pogués veure el seu punt de vista.

O potser té massa del seu pare en ell.

Potser trobar-se amb Theron va ser un error. Potser havia empitjorat les coses. Potser estava equivocada de parlar amb Theron a esquenes del seu pare.

A causa de la seva història, intentava mantenir la seva relació amb Jace estrictament professional. Centrant-se exclusivament en els seus deures per a la República, evitaven desenterrar records i sentiments dolorosos. Però potser negar el seu passat no sempre era la resposta.

Potser era hora de parlar amb Jace, no com Gran Mestra al Comandant Suprem, si no com un home i una dona que un cop van compartir un profund i poderós amor.

La Satele va negar amb el cap. Estava inquieta i incòmoda, incapaç de trobar un sentit apropiat de calma i equilibri. Sentia els records feia temps negats sorgint al voltant de les vores de la seva consciència, despertats per la presència d'en Theron. En lloc d'apartar-los com havia fet tan sovint en el passat, va tancar els ulls i es va asseure amb les cames creuades a terra, obrint-se a ells. Dolorosos com eren, necessitava acceptar i reconèixer la seva existència si tenia esperança de centrar i tranquil·litzar els seus ràpids pensaments.

* * *

La tenda de comandament d'en Jace era un brunzit d'activitat, amb soldats corrent dins i fora, enviant informes d'estat al recent ascendit general i lliurant les seves ordres a les seves tropes. Romania en una petita taula, mirant sobre un mapa del camp de batalla cobert amb marcadors vermells i blaus indicant la posició respectiva de l'enemic i les tropes aliades.

-General Malcom, -va dir la Satele mentre entrava a la tenda i s'aproximava a la taula-. Necessito parlar amb vostè. A soles.

Ella podia haver esperat fins que caigués la nit; la majoria de les nits en Jace encara aconseguia escapar-se i veure-la en privat. Però el que ella havia de dir no podia esperar.

Havien aconseguit arribar molt lluny guardant el seu amor -i la seva relació de sis mesos- en secret. Aproximar-se a ell en l'obertura no tenia discreció, però no era estrany que un general de la República i una Mestra Jedi discutissin les estratègies en privat, així que la seva petició probablement no aixecaria sospites.

-Ja heu escoltat la Mestra Shan, -va bordar en Jace-. Desallotgeu.

Els soldats a la tenda, juntament amb la mitja dotzena d'oficials que servien com els seus consellers al camp, es van moure amb una precisió i eficiència típica militar, buidant la tenda en qüestió de segons.

-Què és, Satele? -va preguntar en Jace, deixant el discurs formal que havia utilitzat davant dels altres.

Ella va escoltar la preocupació i ansietat en el seu to. No li havia dit que estava embarassada encara. Ella només percebia la vida d'uns dies creixent en el seu interior a causa de la seva poderosa connexió amb la Força; passarien mesos abans que el seu cos comencés a mostrar cap senyal físic de la seva condició.

En Jace va haver de llegir alguna cosa en la seva expressió, després de sis mesos de compartir els seus més íntims moments, era difícil ocultar res l'un a l'altre. Però la Satele no havia anat a dir-li això del seu embaràs. No encara. Hi havia alguna cosa més amb el que havia de tractar primer.

-He sentit que estàs enviant tropes a les muntanyes per buscar els Imperials que van fugir de la batalla.

En Jace va assentir.

-Alguns d'ells es van rendir quan vam trencar les seves files, però la majoria d'ells estan tractant d'obrir-se camí cap als espaiports prop de Gell Mattar per poder sortir del món.

-Deixa'ls marxar, -va dir la Satele-. No necessites caçar-los com a animals.

-Si es rendeixen a les patrulles, no els farem cap mal.

-Ells no ho saben, -li va recordar la Satele-. Lluitaran amb por per les seves vides, i la teva gent no tindrà altra opció excepte contraatacar. Crida a les patrulles i moltes vides seran estalviades.

-No vaig a deixar que els soldats enemics se'n vagin i tornin a l'Imperi perquè puguem enfrontar-los en una altra batalla en algun altre món! -va protestar ell.

-Quants d'ells realment tornaran a l'Imperi? -contraatacà la Satele-. La majoria d'ells fugiran a altres mons i desapareixeran a la vida civil.

-No hi estic d'acord-, va dir ell-. I és decisió meva, no teva.

-Aquesta decisió està guiada per la ràbia i l'odi, -li va advertir la Satele.

-I tant que sí! -va cridar en Jace-. Has vist del que són capaços. Has vist la mort i l'horror que han descarregat sobre mons innocents. Se suposa que els odiem! Són l'enemic!

Hi va haver un silenci sobtat, la fúria de les seves paraules momentàniament atordint-los en el silenci. Llavors en Jace va arribar a prop seu des de darrere de la seva taula i va posar les mans a les espatlles de la Satele.

-Ho sento, Satele. No és com sona. Però no puc fer el que tu fas. No puc només apartar tot el dolor que l'Imperi ha provocat.

-La venjança no alleujarà aquest dolor, Jace.

-Quan la guerra acabava de començar, solia tenir una llista de cada amic que havia vist morir en combat, -li va dir en Jace-. Recitava els seus noms cada nit abans d'anar-me'n a dormir, tractant de recordar les seves cares. Aferrant-me als seus records.

»Conforme la guerra va continuar, la llista es va fer més llarga. Després d'un parell d'anys era massa llarga perquè la recités cada nit. Llavors es va tornar massa llarga perquè tan sols els recordés a tots. Centenars i centenars de bons homes i dones, les seves vides preses per l'Imperi.

»I cada soldat Imperial que no és capturat o matat és algú que pot afegir un altre nom en aquesta llista, -va continuar en Jace-. És per això que he d'enviar les meves patrulles. És per això que hem de caçar l'enemic com si fossin animals. Li dec això als noms d'aquesta llista.

La Satele va romandre en silenci mentre parlava, però les seves paraules l'omplien d'horror i temor. Ella sabia que en Jace era lleial, però mai va imaginar que la seva lleialtat als seus amics caiguts seria el catalitzador per a tanta ràbia.

-Matar als Imperials no et tornarà a la gent de la llista, -li va dir ella.

-Matant Imperials és com guanyarem aquesta guerra-, li va dir ell-. I guanyar la guerra és l'única forma d'aturar el fet d'afegir noms a la meva llista.

-Aquest és un camí perillós, Jace. Està agafant l'amor pels teus amics i convertint-lo en una cosa fosca i retorçada. Una cosa que et portarà al mal.

-No veiem les coses de la mateixa manera, -va explicar en Jace-. Jo no sóc un Jedi.

-I si em passés alguna cosa a mi? -va preguntar la Satele-. Què passa si un dia afegeixes el meu nom a la llista? -en silenci va afegir:- o el del teu fill?

L'expressió d'en Jace era descoratjadora.

-Faria ploure la destrucció sobre l'Imperi-, va dir ell en silenci-. Destruiria les seves ciutats i faria cremar els seus mons.

-Això no és el que jo voldria.

-Ho sé, -va contestar en Jace-. Però no puc evitar ser qui sóc. -Després d'un parell de segons va afegir-. I no crec que siguem realment tan diferents. Si alguna cosa em passés, no crec que poguessis pretendre que no t'importa. Crec que en el teu dolor i ràbia et llançaries contra l'Imperi, també.

-Aquest no és el camí Jedi-, va dir ella, però fins i tot mentre deia les paraules es preguntava si en Jace tenia raó.

Com podria no odiar l'Imperi si s'emportaven a l'home que estimava? Com podria no odiar-los si tenien la sang del seu fill nonat a les seves mans?

-Jo... Jo no sóc una soldat-, va dir ella, la seva veu insegura mentre feia un pas enrere d'ell-. Sóc una Jedi.

-Està bé, Satele, -va dir en Jace, caminant cap a ella i estenent la seva mà.

Ella es va girar i es va afanyar des de la tenda, ignorant-lo mentre ell cridava que esperés. Ella va fugir més enllà del perímetre del campament i cap a la cobertura de la foscor de la nit, on finalment es va aturar i va col·lapsar-se a terra. El seu alè estava arribant a panteixos entretallats que ràpidament es van convertir en sanglots travats mentre estava atrapada en un devessall d'emocions poderoses. Les llàgrimes van venir després, i ella no va tractar de detenir-les.

Va plorar per diversos minuts abans de recompondre's lentament. El flux de llàgrimes es va assecar i els seus sanglots es van tornar un ritme reconfortant d'inhalar-exhalar.

Ella va reconèixer que aquesta part de la seva reacció era a causa de les hormones circulant a través del seu cos embarassat, i part d'això era a causa a la seva, encara, lluita per acceptar el fet que anava a tenir un nen. Però això no podia explicar-ho tot.

Hi havia percebut l'odi i la foscor a l'interior d'en Jace abans, cosa que havia portat fins a l'imminent naixement del seu fill el fet de fer que l'enfrontés sobre això. Del que no s'havia adonat era que el mateix potencial per a l'odi i la ràbia aguaitaven al seu interior, també.

Els seus sentiments per Jace eren massa forts. Si alguna cosa li passés, ella temia que tot el seu entrenament Jedi no seria capaç de salvar-la de buscar venjança contra l'Imperi. Amb el seu fill, sabia, que seria fins i tot pitjor.

-Aquest camí porta al Costat Fosc, -va dir ella, i en aquest moment de claredat la Satele sabia el que havia de fer.

La Satele va obrir els seus ulls mentre els records s'esvaïen. Encara feien mal, fins i tot tres dècades després. Tant com volia creure que podia dominar i controlar les seves emocions, quan es tractava d'en Theron i en Jace havia de reconèixer que simplement això no era possible. Sempre evocarien una poderosa reacció en ella; era una debilitat que havia d'acceptar.

Si s'enfrontés amb Jace sobre la seva influència, potencialment nociva, sobre el seu fill, només faria les coses pitjor. Com Theron, reaccionaria a la seva interferència amb ràbia, i ella inevitablement respondria per igual. Millor no involucrar-se més.

Ella els havia tallat de la seva vida per un motiu: era l'única manera que ella pogués servir per complet a la República. Hi havia sacrificat la seva oportunitat de tenir una família i una vida normal quan va escollir l'Orde, i -per molt dur que fos- no podia tornar enrere en aquesta decisió ara.

Següent