CAPÍTOL 18
Encara que en Charat Kraal no podia veure el distant
Ala-X, la seva caputxa cognitiva havia creat una lluentor en la distància que
li mostrava la posició del vehicle enemic, una lluentor que ell sabia que només
existia en la seva ment.
I sabia que el seu oponent era bo, com també sabia que
es tractava de la Jaina Solo, encara que aquest dia volava amb un abandonament
més imprudent i hàbil que mai, endinsant als coralites en el camp de mines dovin
basal, esperant sens dubte eludir-los en creuar a gran velocitat una zona tan
difícil i perillosa.
Per un moment, el dubte va sorgir a la ment d'en Charat
Kraal. Per què la noia hauria abandonat la relativa seguretat del seu esquadró
personal per guiar personalment als yuuzhan vong fins allà? Només semblava
haver-hi una explicació: per intentar matar-los sense haver de compartir la
glòria amb els seus companys pilots.
Tan confiada era? Podia estar tan boja?
Podia estar justificada tanta seguretat en si mateixa?
El pilot situat a babord d'en Charat Kraal va obrir foc
amb els canons de plasma, enviant un torrent de brillantors vermells cap al distant objectiu.
En Charat kraal es va maleir. El que més envejava dels
caces infidels era la seva capacitat per parlar entre ells, veu a veu. El
coordinador bèl·lic yammosk mantenia als seus perseguidors coordinats i en la
direcció correcta, però no podia impedir que un pilot amb una vena rebel
disparés contra un enemic al que se suposava que havien de capturar amb vida.
Va retrocedir per situar-se a cua del pilot errant. Des
de tan a prop, podia veure que el corall Yorik de la nau que tenia davant
estava marcat amb els símbols del Domini Hui. Sense esforçar-se per dissimular
els seus actes, va apuntar amb cura a la popa del coralita i va fer un únic
tret amb el canó de plasma. Com s'esperava, en el camí del projectil va
aparèixer un buit que el va absorbir.
El pilot va ignorar l'avís i va continuar disparant
contra la distant Jaina Solo, desplaçant-se a estribord per distanciar-se d'en
Charat Kraal, indicant inequívocament que pensava seguir el seu esperit
guerrer, encara que això signifiqués desobeir ordres directes.
En Charat Kraal va grunyir per dins i va tornar a
disparar. Aquesta vegada un torrent continuat de plasma, amb el qual pretenia
matar més que d'avisar. El pilot Hui es va apartar més bruscament, interceptant
amb els seus buits el plasma i va iniciar una maniobra per situar-se darrere d'en
Charat kraal.
Per fi va somriure en Charat kraal. Anava a obtenir una
altra victòria, aquest cop a costa d'un pilot desobedient d'un altre domini, el
que reforçaria la seva reputació de guerrer ordenat i implacable dins la seva
pròpia unitat.
Els altres coralites van continuar amb el seu rumb
original, acostant-se a la Jaina Solo.
En Czulkang Lah va deixar anar un grunyit de desgrat.
La pauta dels insectes brill en el fosc buit dels sensors li va mostrar tota la
seqüència de la persecució d'en Charat Kraal. No el culpava per aquesta
distracció momentània, però no estava content davant la falta de disciplina que
demostrava l'altre pilot. El millor era que aquest guerrer morís, i d'una forma
prou dolorosa i innoble com per desanimar a altres guerrers de cometre
semblants actes de glorificadora desobediència.
-Què passa? -Va preguntar en Harrar-. És la persecució de
la Jaina Solo?
-Ho és -En Czulkang Lah va assenyalar a la massa
d'insectes, tot i que dubtava que el sacerdot, desacostumat a la complexitat de
les imatges de combat, fos capaç d'interpretar el que veien.- Els perseguidors
no actuen coordinadament. Sembla que un desitja matar-la amb massa fervor. Si
tenim sort, aquesta idea no es contagiarà als altres.
-No podem permetre-ho. Hem de capturar-la, hem d'arrencar-li
la veritat sobre la seva falsedat, la veritat que no té relació amb els nostres
Déus -En Harrar es va tornar cap a un altre dels oficials de la sala de
control-. Que alertin i preparin la meva nau. Entraré en el camp de mines per
unir-me a la persecució.
Després de veure l'assentiment d'en Czulkang Lah,
l'oficial va fer el que se li ordenava.
Llavors, alguna cosa va canviar en la imatge dels
insectes i, per un moment, va pensar que també ell estava malinterpretant el
que veia. Acabaven de desaparèixer dos dels coralites més propers a la Jaina
Solo, encara que volaven massa lluny perquè els seus làsers infidels poguessin
assolir-los. Fins i tot els seus debilitats ulls van poder adonar-se que els
insectes brill que els representaven fins en aquell moment s'havien enfosquit i
volaven fins a la part fosca del buit, llestos per reentrar quan se'ls
necessités.
Què havia passat?
* * *
En Sharr Latt estava enxampant la manera de calcular l'estirada
gravitacional d'una mina dovin basal durant una de les passades del míssil
Deessa, per després tornar a acostar-s'hi i utilitzar la seva pròpia atracció
per obligar-lo a girar i enviar-lo en una nova direcció.
El míssil, que era sobretot estat sòlid, no tenia les
limitacions físiques de portar un pilot viu, pel que podia resistir girs més
tancats i forces-g més elevades que els coralites. Durant l'última passada del
míssil al costat d'una mina concreta, els perseguidors més propers havien
seguit amb exactitud el mateix camí i caigut presa de la gravetat de la mina,
resultant destrossats per la seva pròpia arma.
Els projectils de plasma van brillar en passar al
costat de la finestra en forma de bombolla de la cabina de l'Ala-B. En Sharr
els va ignorar, fascinat amb la seva mortífera joguina i confiat que en Beelyath
els mantingués amb vida.
* * *
Els esquadrons que protegien el Lusankya es van dispersar davant els diferents esquadrons atacants.
La Jaina, fent-se passar encara per Sol Bessó Nou, es va mantenir en silenci
quan en Kyp Durron va enviar els seus trios al pas dels coralites.
A mesura que els distants coris es posaven a tir dels
làsers de màxim abast, va buscar-lo en la Força i el va trobar esperant el
millor moment. Va buscar també a Jag, el va captar, i fins i tot va poder
sentir feblement la intensitat de la seva concentració, el seu estat de
relaxació alerta. Però no podia interactuar amb ell com amb Kyp, no es podia
permetre distraccions, així que va evitar un major contacte.
En Kyp va disparar i la mà d'ella va pressionar
automàticament el gallet del làser, llançant una sincronitzada descàrrega
quàdruple contra un cori. Tant el seu tret com el d'en Kyp van ser interceptats
per buits, però el d'en Jag, una fracció de segon després; penetrà al morro del
caça enemic, destruint el dovin basal que albergava, privant a la nau de la
seva capacitat per volar i defensar-se. En Kyp i la Jaina van llançar sengles
descàrregues d'energia làser contra la nau, que va explotar quan els làsers van
sobreescalfar la seva humitat interna vaporitzant-la i expulsant-la a l'espai.
-Vol U, Sol Bessó Cinc -Era en Piggy-, suggereixo que
aneu a l'eclíptica zero-un-zero; mantingueu aquest rumb durant deu segons i
acabeu amb els objectius que trobeu.
-Rebut Bessó Dos.
En Kyp va guiar en Jag i la Jaina a la direcció
indicada. La Jaina va poder veure davant seu que Vol Quatre, Beelyath i Tilath,
perseguien a dos coris, conduint-los cap a Vol U. La Jaina va mesurar les
pautes de tret d'en Beelyath i la Tilath, les va sincronitzar i va sentir que en
Kyp feia el mateix... Quan els coris enemics van passar davant ells, i en Beelyath
i la Tilath van obrir foc intermitentment contra les popes de les naus, en Kyp,
la Jaina i en Jag van disparar al seu torn contra babord. Els làsers quàdruples
van mossegar coral Yorik en comptes de buit. Els dos coris van explotar en un
núvol de gasos i trossos de corall Yorik, que van sortir projectats al seu pas.
Ara tenien darrere el company de vol del primer cori
enderrocat. La Jaina no va escoltar les felicitacions que li arribaven pel
comunicador, mentre seguia a Kyp en un viratge tancat cap amunt i babord,
intentant eludir la persecució.
El gir d'en Jag va ser més tancat encara, obligant al
perseguidor a dividir la seva atenció entre la seva nau urpa i els dos Ala-X. En
Jag va aprofitar la situació per obrir foc contra la seva popa i la part
superior de casc, però va ser absorbit pels buits defensius.
La Jaina sentir un encongiment d'espatlles mental per
part d'en Kyp.
-Separem-nos -Va suggerir ella, en veu alta i a través
de la Força, però no per les freqüències de comunicació. I es va desviar a
babord mentre en Kyp ho feia a estribord.
Va haver de serrar les dents a causa de les forces-g,
però va quedar orientada cap al coralita, just a temps de veure passar sobre
ella un Ala-X, just a temps de veure com els projectils de plasma que
perseguien a l'Ala-X impactaven contra el coralita i no contra ell. El cori es
va desviar bruscament, poc impacient per seguir el combat.
El riure característic i mecànic d'en Piggy va ressonar
al tauler de comunicacions. La Jaina va somriure.
-Bona maniobra, Piggy.
* * *
L'Ala-X d'en Wedge va aconseguir arribar a l'òrbita
baixa de Borleias, mentre el Capbussada d'Ammuud
ascendia barroerament darrere d'ell. Va intentar recordar-se que el vaixell de
càrrega corellià només era maldestre comparat amb un caça, ja que era gairebé igual
de ràpid i manejable que el Falcó
Mil·lenari.
Va retrocedir per donar-li al seu intercomunicador
personal més possibilitats de contactar amb la nau.
-Lluna Negra Onze a Capbussada.
Tenen ruta de sortida?
-La tenim, Onze. Pot rebre-la?
-He estat connectant el meu intercomunicador i el meu
datapad al que queda de l'ordinador d'aquesta petita. Transmeteu-me les dades i
els escoltaré.
-D'acord, Onze. Moltes gràcies.
En Wedge va esperar que els números apareguessin en la
pantalla del seu datapad, i es va orientar amb el rumb del Capbussada d'Ammuud. Només podia fer un càlcul estimatiu, basat en
el que recordava de l'actual posició de Borleias respecte a la seva estrella
Pyria, però creia que aquest rumb portaria al transport fins als mons del Nucli
Interior. Segurament, donaria un petit salt d'uns pocs anys llum a través de l'hiperespai,
i després corregiria el rumb per acudir al punt de trobada.
Els sensors del caça van assenyalar un nou contacte. En
Wedge va llegir la informació i va contenir una maledicció. Un esquadró de coralites
es dirigia cap a ells, i l'interceptaria a ell i al transport molt abans que
deixessin enrere la massa de Borleias.
* * *
En Charat Kraal va tornar a llançar projectils de
plasma contra el coralita. Part d'ells va fregar les vores del buit i va
impactar contra el casc.
Com sospitava, l'única classe de pilot prou imprudent
com per desobeir ordres i buscar glòria personal a costa del deure, era un
pilot novell. Podia tenir reflexos gloriosament ràpids, però no l'experiència
ni la voluntat necessàries per derrotar a algú com Charat Kraal.
El seu objectiu es va moure a dreta i esquerra indicant
que abandonava. Era l'única manera de comunicar que es rendia. Va desplaçar els
seus buits de popa a proa, despullant simbòlicament el seu estómac, nou senyal
que renunciava a la lluita.
En Charat Kraal va tornar a disparar, arribant a la
popa i la carlinga del coralita. Va veure com aquesta s'esquerdava i explotava
per la pressió atmosfèrica de l'interior, i com un altre dels seus projectils
de plasma cremava el tors del pilot. El coralita va continuar volant en línia
recta, un vol que mai acabaria.
-La desobediència és la mort -Va escopir en Charat
Kraal en veu alta, com si l'esperit de l'enemic pogués escoltar-lo -. A no ser
que vencis, és clar. I no pots vèncer si et rendeixes.
Va virar cap al camp de mines on estaven els seus
pilots i la Jaina Solo.
I va arrufar les celles. La caputxa cognitiva li
mostrava la situació de totes les naus, però faltaven quatre coralites,
comptant fins i tot al pilot que acabava de matar.
No sabia com, però la Jaina Solo estava reduint el
nombre de perseguidors. En Charat Kraal va negar amb el cap i va accelerar cap
al combat.
* * *
L'Ala-X d'en Luke va travessar un núvol de flames i de
vapor que desprenia un moribund anàleg de bombarder. Es va tensar contra els
impactes que podia rebre si el núvol contenia matèria sòlida, però va emergir a
l'altre costat sense xocar amb res. Va disparar així que va sortir del núvol, i
els seus làsers quàdruples van fregar l'Ala-E de la Mara, aconseguint encertar
al morro del coralita que la perseguia. Els seus trets no van encertar el dovin
basal, però van travessar el corall Yorik abans que un buit es desplacés per
interceptar el perill.
El coralita, amb el seu pilot indubtablement
sobresaltat per la màgica aparició d'en Luke a través d'un núvol de foc, va
interrompre la persecució i es va apartar de la Mara. En Luke va virar per
situar-se amb la seva dona.
-Ah, estaves aquí.
-Temies que t'hagués abandonat? -La seva veu sonava
divertida a través del panell de comunicacions.
-Ja saps com de gelós i possessiu que sóc.
-Control de Comandament de Caces Estel·lars als
esquadrons Lluna Negra i Ases Grocs -la veu era d'en Tycho-. Han augmentat les
defenses de la mónnau. Abandoneu la defensa de popa i passeu a escorta
d'avantguarda. Necessitem al localitzador en la seva posició.
-Líder Lluna Negra rebut.
En Luke va comprovar els sensors i les comunicacions.
Els Llunes Negres estaven en molt mal estat, reduïts a la meitat, encara que la
major part de les baixes es devien a avaries més que a la seva destrucció.
També va veure que el misteriós Lluna Negra Onze havia sortit de Borleias i
s'enfrontava al que semblava un esquadró sencer de coralites.
En aquell moment no podia ocupar-se del problema.
-Sóc el localitzador -informà -. Dos, assumeix el
comandament de l'esquadró.
-Negatiu -Va corregir-lo la Mara-. Vaig amb tu.
En Luke va sospirar, però sabia que discutir era una
pèrdua de temps.
-Correcció. Lluna Negra Deu, assumeix el comandament.
-Deu, rebut.
-Líder Fora.
El caça d'en Luke va rugir cap a la mónnau yuuzhan
vong, lluny dels reforços, lluny de tot el món excepte de la Mara.
* * *
En Charat Kraal va accelerar en la seva persecució de
la Jaina Solo, deixant enrere als altres pilots gràcies a la seva habilitat.
Guanyava terreny quilòmetre a quilòmetre i sabia, per fi, que era millor pilot
que aquella infidel.
Només havia de situar-la dins del seu camp de tir,
anul·lar aquesta nau abominable i esperar que després l'ajudés una nau
capturadora.
La petita brillantor que només podia veure amb la seva
caputxa cognitiva, el que indicava la posició de la Jaina, va augmentar de
mida. A hores d'ara hauria de poder veure alguns detalls de l'Ala-X, però no ho
aconseguia, només veia el fulgor de la tovera d'un sol motor.
Els sensors gravitacionals del seu coralita van crear
la il·lusió que l'espai s'onejava davant de la Jaina Solo; era la interpretació
visual d'una mina dovin basal. I la infidel semblava dirigir-se directament cap
a ella.
En Charat kraal va somriure. Les seves intencions eren
clares: passar prop de la mina, fer servir la seva atracció gravitacional per
impulsar-la i accelerar de manera que en Charat Kraal no pogués assolir-la.
Però no li sortiria bé. La mina detectaria la seva
signatura gravitacional, la reconeixeria com un objectiu reclamat i anul·laria
els seus escuts, potser aniquilant també els seus motors.
La tenia. Hi havia vençut.
El seu objectiu va girar entorn de la mina i es va
dirigir directe cap a ell. El gir va ser tan tancat, tan brusc, que cap ésser
viu podria haver sobreviscut. I tan inesperat, que en Charat Kraal es va quedar
atordit durant un llarg i fatal moment.
La seva sorpresa es va transmetre al coralita, a
l'espera d'instruccions. Havia d'esquivar-lo? Defensar-se amb buits? Obrir foc?
I quan en Charat Kraal va aconseguir per fi veure el
seu objectiu, el va identificar com el que era: un míssil. Sense armes, més
veloç que qualsevol caça o coralita. Només faltaven dues dècimes de segon per
l'impacte.
* * *
El pilot d'en Harrar es va tornar cap al sacerdot.
-La Jaina Solo ha mort. Sembla que en Charat Kraal l'ha
envestit.
-Has d'estar equivocat -va dir en Harrar, negant amb el
cap.
-No. He vist com les dues imatges s'unien. Es va
produir un esclat d'energia i les dues imatges van desaparèixer.
El pilot va tornar a posar-se la caputxa cognitiva... i
es va quedar rígid.
-I bé?
-Tenia... Raó. La Jaina Solo no està on crèiem que era.
Ni tan sols està en el camp de mines. Està al voltant de la mónnau.
-I en Charat Kraal?
-Ell segueix mort.
* * *
Eldo Davip estava sol davant la consola de control del Lusankya, i la suor li banyava la cara
tot i els esforços del sistema nevera per mantenir-lo còmode.
No es trobava al pont del superdestructor estel·lar.
Aquesta sala, antany brillantment neta i prou gran com perquè un caça de combat
aterrés allà, havia quedat destruïda. Va veure la imatge d'una holocàmera que
mostrava a un coralita moribund obrir-se pas a través dels finestrals
davanters, xocant i aniquilant tot el que trobava al seu pas.
Però en el pont no hi quedava ningú, ni oficials, ni
androides. L'havien deixat il·luminada perquè servís d'esquer, la nau ja no era
portada des d'allà.
Tots els controls s'havien desviat en aquesta sala, un
pont auxiliar en les profunditats de la popa, un lloc des d'on operar en cas de
quedar-se sense motors o que la nau fos capturada. Fins i tot aquesta petita
càmera semblava buida i estranya en aquests moments, en Davip era l'única
persona que hi quedava. Tots els comandaments estaven connectats als
ordinadors.
Una tremolor sacsejava el Lusankya cada pocs segons i els llums s'apagaven un instant. El
vermell dominava a les pantalles de tots els terminals de diagnòstic, indicant
que els sistemes havien estat destruïts o no funcionaven. L'única excepció eren
els que controlava la terminal d'en Davip: propulsors principals, sensors
gravitacionals, suport vital localitzat, energia localitzada.
Va mirar a la porta situada a la part posterior de la
sala. L'havien instal·lat recentment i era una vulgar placa blindada, que només
podia desplaçar-se una vegada per accedir al caça que esperava a l'altra banda.
Era el seu camí de sortida... suposant, és clar, que els danys que rebés el
destructor estel·lar no destrossessin el passadís o aixafar el caça. Si passava
alguna cosa d'això, estava mort.
Bé, viu o mort, seria un final grandiós. Va tornar a
concentrar-se en els sensors, en el senyal que indicava que tenia davant la mónnau
yuuzhan vong.
* * *
En Wedge va accelerar per allunyar-se del Capbussada d'Ammuud i dirigir-se cap
l'esquadró de coralites que s'acostava. Els sensors van mostrar que dos pilots
impacients s'havien avançat. Esperava que el Capbussada d'Ammuud donés mitja volta i tornés a l'atmosfera per
buscar un vector de sortida més segur, però el vaixell de càrrega es va
mantenir inamovible darrere d'ell. Aviat va descobrir el motiu: els coralites
que havien assetjat el laboratori de biologia a terra ascendien cap a ells.
No tenien on fugir.
Moments després, els coralites més avançats estaven a
la vista. Es van separar i van començar a disparar plasma, gairebé desafiant-lo
a què passés entre ells per intentar que es disparessin mútuament per accident.
En Wedge va somriure tristament. Potser un novell
intentés alguna cosa així, però llavors descobriria que si els coralites
utilitzaven hàbilment els seus buits per deixar-lo sense escuts. I sense
escuts, el seu Ala-X era presa fàcil. Per tant virà a estribord, passant pel
flanc més allunyat del cori que volava en aquesta direcció, disparant els seus
làsers intermitentment. Va veure com els seus escuts cremaven, encertats per un
projectil de plasma i es va desviar, però la pantalla de diagnòstic no va
registrar impactes directes.
Per llavors ja havia deixat enrere als dos coralites,
que van girar per perseguir-lo. Els deu restants també van alterar el seu rumb
per anar darrere d'ell, però no es movien a la mateixa velocitat que els dos
primers.
El Capbussada
d'Ammuud va mantenir el seu rumb inicial, però cap dels coralites va
intentar interceptar-lo. En Wedge va arrufar les celles. «Per què?».
Va tancar l'angle del seu gir a estribord. Els dos coralites
van seguir accelerant i els altres deu es van situar en un rumb paral·lel al
seu, mantenint-se a la seva alçada sense interceptar-lo.
Era això. El comandant de l'esquadró havia de ser un
dels dos coris d'avantguarda. Volia un duel. I els seus pilots volien
contemplar-lo. Estaven segurs que el seu comandant acabaria amb Wedge, i
després ja podrien concentrar-se en el Capbussada
d'Ammuud abans que abandonés la gravetat de Borleias.
Bé, doncs no seria
així.
En Wedge es va desviar cap als coralites de forma tan
inesperada, que els que portava a la cua van necessitar un moment extra per
seguir-lo. La maniobra va ser tant brusca com perquè la visió d'en Wedge
s'ennuvolés una mica; va sentir que la seva visió es contreia com si volés per
un túnel, però va sacsejar amb força el cap a redreçar el rumb i va recuperar
la normalitat. Va disparar contra els coris i, tal com s'esperava, no va
obtenir resposta immediata. No hi havia dubte que el comandant de l'esquadró
havia ordenat als seus pilots que no interferissin, que l'infidel era per a
ell.
En Wedge va esquitxar el flanc d'un coralita amb foc
intermitent i, en calcular la velocitat amb què els buits interceptarien els
làsers, va canviar als quàdruples per a un impacte més potent. El tret va
passar entre els buits defensius i va foradar el corall Yorik. La nau va
explotar amb el petit i sinistre núvol característic dels coralites. En Wedge
va esquivar el núvol per pocs metres i va poder escoltar el dring de trossets
de corall Yorik colpejant els seus escuts.
Va donar mitja volta i va ser recompensat amb
l'espectacle dels coralites frenant el seu vol i girant cap a ell a mesura que
passava. Les naus d'avantguarda van passar pel forat a la formació que ell
mateix havia creat i van anar darrere seu, guanyant terreny.
La visió de túnel va tornar a assaltar-lo en virar
bruscament i alinear-se novament amb la formació d'enemics. En Wedge va armar i
va disparar un torpede de protons, va passar a foc intermitent i va repartir
raigs vermells entre els seus objectius, però els buits es van empassar els
làsers sense esforç.
Llavors, el torpede va donar en el blanc. No era cap
dels coralites que l'envoltaven, sinó el tros més gran del cori destruït. Va
explotar amb una forta fogonada, disseminant energia en totes direccions i
colpejant a totes les naus situades dins el diàmetre de l'explosió. Els buits
només van poder interceptar una fracció de l'energia alliberada.
En Wedge va girar i va envoltar el núvol de gas en
expansió, accelerant per guanyar terreny als seus perseguidors mentre esperava
que els sensors es buidessin.
Quan ho van fer, les xifres van ser com un regal de
cumpledies. Sis dels deu coralites de la formació havien desaparegut o reduïts
a trossos més petits. Dos més queien a l'atmosfera de Borleias. I els últims
dos giraven per unir-se al cap d'esquadró i el seu company, però, tot i així,
semblaven moure's amb dificultat.
La seva improbabilitat de supervivència s'havia reduït
a una tercera part. I, de lluny, el Capbussada
d'Ammuud seguia volant cap al seu punt de salt a l'hiperespai.
* * *
En Czulkang Lah va avaluar dades i variables. I no li
van agradar les conclusions a què va arribar. Es prestava massa atenció a la mónnau
del Domini Hui, faltaven massa recursos infidels, la conducta de la gegantina
nau triangle, i que ara es trobava a pocs minuts, era massa inexplicable.
-Disposeu-ho tot per a un replegament -ordenà-.
Ajusteu un rumb de retirada cap a la Vora i executeu-lo quant ho ordeni.
Sentia els ulls dels seus oficials clavats en ell.
Alguns ocultaven la seva ira davant el que interpretaven com un acte de
covardia; altres, coneixedors de la seva mala vista, no es molestaven a
ocultar-la.
Comprenia la seva ràbia, ell mateix la sentia. Però,
també sabia que sacrificar un recurs tan gran com una mónnau sana no serviria a
la causa yuuzhan vong, no si podia replegar-se i atacar quan la victòria fos
més probable. Així que els va ignorar, a les seves mirades i a ells.
-Els raïms dovin basal de la subsuperficie estan sent
situats en la posició correcta -li va informar un dels seus oficials.
En Kasdakh Buhl va tornar a situar-se al seu costat. Va
mirar a través de la lent visora de la sala de
control.
-Hi ha alguna cosa estranya a la nau triangle que
s'acosta.
-És d'esperar, donat el dany infligit.
-Vull dir que no és com esperava. M'he vist obligat a
aprendre alguna cosa sobre les naus infidels, i aquesta no mor com hauria. Ni
el seu esquelet és com hauria de ser.
En Czulkang Lah aclucà els ulls mirant la lent, però
només va poder distingir el contorn de la nau que s'acostava i els esclats dels
trets entre els coralites i els caces que l'envoltaven.
Es va apropar al buit dels insectes i va allargar la mà
cap a ell, fins assenyalar a les criatures que representaven a la nau triangle;
després, va fer un gest irritat cap a si mateix. Un núvol d'insectes va volar
cap al centre i es van unir als que ja formaven la imatge de la nau triangle,
fent-la créixer en grandària i detall. En Czulkang Lah va seguir movent la mà
fins que la nau triangle va dominar el buit, envoltat pels insectes que es
perseguien en combat aeri.
La nau triangle patia tremends danys. La seva part
superior, on es deia que es trobaven els seus comandants, pràcticament havia
desaparegut. No sorgien espurnes lluminoses dels flancs o del ventre, i totes
les seves armes seguien mudes. No només tenia el morro destrossat, sinó que una
quarta part de la proa havia desaparegut, blanc dels constants atacs de coralites
i naus capitals.
Però, ara, una cosa sobresortia de les restes de la
proa, una cosa semblant a una enorme agulla sorgia de les destrosses.
-En això em refereixo -va dir en Kasdakh Buhl-. És com
un agulló. Les seves naus no tenen agullons, només compartiments.
En Czulkang Lah va sentir que alguna cosa semblant al
temor reptava pel seu pit.
-Estem a punt per retirar-nos? -va preguntar, amb veu
estranyament tranquil·la.
-Encara no -va quequejar un dels seus oficials.
* * *
Un núvol de coralites va abandonar l'òrbita de la mónnau
per interceptar al Luke i la Mara. Els dos Jedi no es van entretenir a entaular
combat, sinó que van zigzaguejar esquivant boles de plasma i responent amb
trets làser. Van seguir avançant incontenibles cap a la mónnau, mentre els seus
enemics donaven mitja volta per perseguir-los.
I llavors van picar cap a la superfície. Primer es van
situar en òrbita i després van girar cap a l'equador, cap a la cara que no
mirava a l'estrella Pyria. Van creuar el terminador i es van submergir
sobtadament en la foscor.
Moments després, els sensors van detectar un esquadró
davant d'ells, i un nombre semblant de coralites arribaven per l'horitzó, però
encara quedava prou espai buit al voltant dels dos Jedi com per tenir uns
segons de respir.
-Aquest és un moment tan bo com qualsevol, Luke -va dir
la Mara.
-No t'ho discuteixo -En Luke va connectar la seva
unitat de comunicacions, lligada a la freqüència de diversos pilots pertanyents
als esquadrons que escortaven al Lusankya
abans d'iniciar la missió-. Transmet la localització. Aguantaré tot el que
pugui.
Va notar una besllum de diversió en la veu de la Mara.
-Mmm. Això mateix he dit jo moltes vegades en el
passat.
-Molt graciosa.
Els escuts davanters d'en Luke es van tornar
incandescents quan un objecte va xocar contra ells. No era una bola de plasma
perquè l'hauria vist venir, probablement era un grutchin. Es va tensar, serrant
les dents, com si amb el fet d'endurir el cos, el seu Ala-X pogués fer el
mateix contra els imminents trets. Fins que conclogués la seva tasca, seria un
blanc fàcil.
La Mara es va situar davant seu, fent ziga-zagues i
oferint-se com a objectiu dels coralites que s'acostaven, però sense apartar-se
massa perquè els seus escuts seguissin oferint protecció al Luke.
Aquest va poder sentir com ella el buscava en la Força.
No era a la recerca de suport, no; podia sentir la seva seguretat, la seva
concentració en la tasca.
Va necessitar un moment per entendre-ho. Volia ser-hi,
amb ell, per si passava alguna cosa, per si un o altre desapareixia sobtadament
de l'existència. Tot d'una, li va resultar difícil d'assimilar.
Llavors, els seus sensors van udolar quan alguna cosa
gran es va materialitzar en l'espai darrere d'ell, tot just a dos-cents metres.
Era el Mon Mothma,
sorgint de l'hiperespai. El gran interceptor es va situar immediatament a
babord, allunyant-se de la superfície de la mónnau; havia de portar un rumb
lleugerament diferent abans d'entrar a l'hiperespai.
Un segon després, un núvol va brollar de la seva part
inferior. Era el seu propi destacament de caces, un esquadró darrere l'altre
sortint dels hangars; alguns per protegir el destructor, altres per
enfrontar-se amb els coralites que s'acostaven per davant i per darrere.
L'improvisat sensor gravitacional que formava part del
nou instrumental de l'Ala-X es va il·luminar. El Mon Mothma havia activat els seus generadors de gravetat. Si el pla
funcionava segons el previst, també s'activaria el bloquejador de yammosk.
-L'últim acte, Mara.
-Recuperem l'alè abans d'unir-nos als altres, Granger.
-Recuperem-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada