Somni Rebel (XII)

Anterior

CAPÍTOL 12

Ocupació de Borleias, dia 39

Al vestíbul de la zona residencial, on la majoria dels Interns tenien els seus allotjaments, la Jaina es va trobar amb una multitud: Wedge i Iella, les seves filles, Luke, Mara, el petit Ben, els Jedi Kam i Tionne Solusar de l'Acadèmia Jedi, Han, Leia i C-3PO. Omplien la sala en un remolí de comiats i instruccions d'últim minut.

-No vull anar-me'n -Era la Syal, la filla gran d'en Wedge. La seva veu no sobrepassava el to de la simple petició; encara que no podia tenir més de deu anys, no es queixava, senzillament expressava un sentiment. Parlava com li corresponia a una nena educada per pensar, per expressar els seus arguments amb lògica i les seves emocions amb claredat.

-Ho sé -va reconèixer en Wedge. Es va agenollar davant de les seves filles i les va abraçar-. Però aneu a un lloc més segur. Així no hauré de preocupar-me per vosaltres i podré fer millor la meva feina.

-Nosaltres cuidarem d'ell -va assegurar en Kam Solusar a la Mara i al Luke, però ella no semblava escoltar-lo centrada en el seu fill. La Mara xiuxiuejava al seu petit, i encara que la Jaina es va acostar per escoltar el que deia, no ho va aconseguir; potser no utilitzava paraules, sinó comunicant-se directament amb ell a través de la Força. En Luke els abraçava a tots dos, mirant al seu fill amb una expressió interrogant.

La mateixa expressió de la Mara no mostrava el nerviosisme i el retorçat humor que formaven part de la seva imatge habitual. No era exactament una Mara més tova, però sí diferent, una Mara poc familiar per a la Jaina. Aquesta es va preguntar què estaria veient el nadó, trencaclosques òptics potser, una cosa que només tenia sentit o era reconeixedor des d'un angle de visió específic.

Per un instant, la Jaina va sentir una espurna d'emoció; podia ser el seu o de la Mara o del nadó, però li resultava un sentiment poc familiar. Enveja, va pensar, però, a qui envejava? A la Mara o al nadó?

-Hola, filla -Era en Han, el seu pare, que al cap i a la fi s'havia adonat de la seva presència-. Has vingut a acomiadar-nos o només formes part de l'escorta?

-Uh... Ni tan sols sabia que us anàveu. Formo part de la força de xoc principal.

En Wedge va deixar anar les seves filles i es va posar dempeus.

-Jaina, aquest és el primer viatge per dur als estudiants Jedi i alguns nens civils, com les meves filles, a una nova zona segura. Han, he ordenat a Nevil i a Corran que us facin d'escortes.

-Vaja, vaig pensar que podria donar-li a la meva filla unes quantes lliçons de vol. Segur que les necessita.

La Jaina no va mossegar l'ham i amb prou feines va arronsar les espatlles. En un altre moment, potser.

Amb extraordinària suavitat i mal dissimulada reticència, la Mara li va lliurar el seu fill al Luke. Es va inclinar per besar-li el front, i va donar mitja volta... no prou ràpid com perquè la Jaina es perdés el rampell de dolor a la cara. Després, es va encaminar cap a les seves habitacions amb llargues gambades i els talons de les seves botes ressonant d'una manera que semblava absolutament normal, com si no passés res fora del comú.

-Vinga, joves corellians -En Han va donar l'esquena a la multitud, es va ajupir una mica i va mirar per sobre de la seva espatlla-. Qui vol que el porti fins al Falcó Mil·lenari?

-Jo! -Va cridar la Myri, més a prop d'en Han que la seva germana. Va saltar sobre la seva esquena, i ell va passar els braços sota els genolls de la nena per portar-la amb més comoditat, abans d'arrufar-li les celles a C-3PO.

-Preparat, Lingot d'or?

-Estic tan preparat per partir com ho estava al principi d'aquesta discussió, fa quatre minuts i trenta-vuit segons.

-No, munt de ferralla. Vull dir, que facis el mateix que jo -En Han es va encorbar una mica més, donant èmfasi a la seva postura.

-Com vulgui, però no veig perquè... -C-3PO es va inclinar, imitant la posició d'en Han i afegint un «Oh!» Quan la Syal, somrient obertament, va saltar sobre la seva esquena.

-Això és -aprovà en Han-. No tinguis por d'usar el fuet, Syal, és tossut i capritxós.

- Protesto, senyor. Són adjectius que no s'ajusten adequadament a la meva conducta...

En Han es va posar en moviment, encapçalant la sortida del vestíbul, però va mirar de reüll la Jaina.

-Hauria d'haver-ho suposat. Pesa tant com un wampa.

-No és veritat! -Va protestar Myri.

La Jaina va veure com s'allunyaven pel passadís, seguits per la Syal i C-3PO. Ella havia muntat sobre el seu pare tantes vegades! L'última... quan va ser? Només feia uns quants anys. Li va dir que ella havia crescut massa o que ell s'estava tornant massa vell. Probablement, una altra mentida d'en Han Solo.

La reunió del vestíbul s'estava dissolent. La Leia va acompanyar a Wedge i la Iella cap al vestíbul principal del complex, dient:

-Hem de parlar sobre algun material addicional.

En Luke la va seguir amb el petit Ben en els seus braços, anant amb ells en Kam i la Tionne.

I la Jaina es va quedar sola. Va seguir el camí de la Mara fins a la porta de les estances dels Skywalker i va cridar.

-Endavant -Va sentir que deien. I va entrar.

La Mara es trobava dempeus, al centre de l'habitació principal. Tot el mobiliari havia estat col·locat contra les parets, deixant al mig un gran espai buit, sense dubte perquè la Mara i en Luke s'hi exercissin o meditessin. Potser estigués realitzant un d'aquests exercicis, ja que tenia la cara una mica enrojolada i els cabells desarreglats.

-Crec que és mal moment -va dir la Jaina-. No sabia que se n'anaven.

-No hi fa res. S'emporten als alumnes Jedi a un nou amagatall. A algun lloc on estiguin segurs mentre el Ventura Errant segueixi aquí. En Ben se'n va amb ells, i les noies d'en Wedge, i en Tare -La Mara va arronsar les espatlles i va semblar que anava a afegir alguna cosa, però no ho va fer.

-Et trobes bé?

-Em sento com assotada pel vent. Amb prou feines puc respirar.

La sobtada franquesa, que la Mara semblés a punt de perdre el control, eren enervants. La Jaina va buscar paraules de consol, d'ajuda, però va comprendre la ridiculesa, la futilitat de l'intent. No tenia cap experiència amb la qual comparar-la.

Excepte la pèrdua de l'Ànakin i en Jacen, però no era el mateix. D'una banda eren els seus germans, no els seus fills; de l'altra, aquella pèrdua era permanent. Va allunyar aquells pensaments.

-Podries anar amb ells -va apuntar.

-No creguis que no ho he pensat. No creguis que no ho pensaré fins al moment en què els teus pares s'enlairin. Fins i tot després que ho facin -La Mara tragà saliva amb dificultat-. Però el meu treball aquí i la missió de Coruscant són més importants que els meus sentiments. Si no em quedo i faig una cosa que se suposa que he de fer, els yuuzhan vong poden donar un altre pas cap a la victòria. I això podria suposar la diferència entre que en Ben tingui una galàxia on pugui créixer amb normalitat... o no tenir-ne cap. Si només fes el que vull, en Ben podria acabar mort. O esclau dels yuuzhan vong. No ho puc permetre.

Els ulls de la Mara estaven tancats, però tenia el control... almenys, el control físic. Res podia controlar l'angoixa que sentia.

La Jaina ho va captar a través de la Força, un flux de dolor tan descontrolat com l'aigua que s'aboca per un dic destrossat. Allò no només va banyar-la sinó que, de sobte, es va trobar submergida en ell.

«Els anys sola en el fred de l'espai, amb el seu cor a la mà de l'Emperador i el desig de venjar la seva mort i llavors l’odi que havia sentit pel Luke, que s’havia convertit en amor, i d’això havia sorgit el petit Ben, tan petit, tan indefens, que per tornar-lo a veure, jo faré el que sigui per merèixer ser la seva mare».

Aquests violents sentiments de desesperació la van envoltar i la van aixafar com ho farien els anells d'una serp. Va trontollar cap a la porta, però la Mara, amb els ulls encara tancats, no va semblar adonar-se'n.

La Jaina va resistir l'impuls de tornar amb la seva mentora i abraçar-la per confortar-la. Abans o després hauria de passar comptes, com van haver de fer els seus germans, i era millor que la Mara no tingués dividides les seves emocions. En allunyar-se de la Mara, permetia que es concentrés en la seva família més propera.

La porta es va tancar darrere d'ella, però l'onada de pensaments i emocions de la Mara va persistir. La Jaina es va allunyar, començant a recuperar l'alè, però el dolor de la seva mentora seguia dins d'ella, barrejant-se amb el seu propi dolor per la pèrdua dels seus germans i va desitjar poder evitar sentir-se ferida d'aquella manera.

El dolor s'anava esvaint amb cada pas. Al final del passadís, allà on aquest es creuava amb el passadís principal que portava al sector administratiu, va tornar a ser ella mateixa... però amb els pensaments i emocions girant al seu voltant com els núvols d'escarabats-piranya de Yavin IV.

Poc després, al seu voltant, els caces i les naus espacials de l'hangar d'Operacions Especials rugien, gemegaven o tornaven a la vida; els sons i les vibracions recorrien el seu cos malgrat l'aïllament del seu Ala-X i la seva granota de pilot. Per regla general trobava allò còmodament familiar, fins i tot tranquil·litzador, com si tot el que es veiés afectat pel soroll i la vibració estigués en una sola ment amb un sol objectiu, però ara la distreia. No podia concentrar-se.

El Falcó Mil·lenari estava a la vista, i va poder distingir als seus pares a la cabina de pilotatge. La Leia també la va veure a ella i li va somriure. La Jaina li va respondre absent, forçat un somriure.

Els caces del seu propi esquadró l'envoltaven, amb Kyp i Jag flanquejant-los. Va poder veure a Kyp revisant el seu aparell, mirant a un costat i a un altre del seu tauler de comandaments. En Jag ja havia acabat i es reclinava relaxat en el seu seient.

Alguns la volien; altres, almenys, la respectaven. Sentirien dolor quan morís com els seus germans, però ella havia de controlar-se, havia de mantenir-los a distància per què la picada d'aquest dolor fos menor quan la perdessin.

Feia temps que en Kyp li va suggerir que es convertís en la seva aprenenta. Si acceptava, la Mara no s'ho prendria molt bé, però potser el seu enuig les mantingués allunyades i així no se sentiria tan afectada quan la Jaina morís. I si es convertia en la aprenenta d'en Kyp, insistiria en mantenir la distància que se suposa ha d'haver en una relació mestre-aprenent i així evitaria que seguís expressant un interès personal per ella.

Això li deixava a Jag. Si les coses fossin diferents, no sabia el que podria haver arribat a significar per a ella, però sospitava que buscar una resposta en aquesta pregunta era una de les raons per les quals ell es va unir a l'esquadró. Però ell era molt disciplinat, massa acostumat a perdre éssers estimats per veure's dràsticament afectat si la Jaina moria. Es recuperaria.

Es va recolzar al seient, més tranquil·la. Tenia un pla per a totes aquelles persones a les que la seva desaparició podia afectar. Quan s'ajustessin els comptes, tots suportarien la seva pèrdua una mica millor, una mica més fàcilment.

El seu intercomunicador clicà. Era en Kyp, una transmissió directa pilot a pilot a través dels seus respectius astromecànics.

-Estàs bé? -va preguntar ell.

-Només estava usant una tècnica de calma.

-Doncs no crec que funcioni, puc sentir-te des d'aquí. Estàs confusa.

-No, no ho estic. Només ho sembla -per tallar la conversa, clicà la freqüència de l'esquadró-. Líder de Sols Bessons a esquadró. Tinc els quatre motors a plena potència, llestos per elevar-se.

-Aquí Dos, quatre encesos i esperant objectiu.

-Sol Bessó Tres, a punt.

-Quatre, motor d'estribord mostra un flux de potència anormal, però preparat per al ball...

Un minut després, el codi d'encesa va il·luminar el seu tauler. Els Sols Bessons van ser els primers a sortir de l'hangar, envoltant l'estranya nau que els defensors de Borleias anomenaven caces-canonada. Es van detenir sobre la zona de seguretat i van esperar que es despleguessin els altres esquadrons.

Després van arribar els murris, amb l'absència d'en Nevil i en Corran, i els Cavallers Salvatges, amb els seus respectius caces-canonada. El quart va ser l'Esquadró Lluna Negra, l'esquadró d'Ala-E que prèviament havia protegit la lluna de Pyria VI sota el comandament del capità Yakown Reth; ells escortaven el caça-canonada triangular, la peça central dels experiments de l'Operació Llança Estel·lar. Finalment va sortir el Falcó Mil·lenari, amb els seus dos escortes Ala-X de l'Esquadró Murri i un vaixell de càrrega. L'hangar va quedar pràcticament buit.

La Jaina va canviar la freqüència del seu comunicador per sintonitzar la de la flota.

-Líder de Sols Bessons a Control. Missió de prova llesta per enlairar-se.

-Sols Bessons, aquí Control. Pot enlairar-se. Bona sort.

La Jaina va guiar els Sols Bessons i els seus caces-canonada en una trajectòria suau per l'atmosfera de Borleias. Ningú estava completament segur de quanta tensió podien arribar a suportar els caces-canonada experimentals. Després de cada missió de prova, els mecànics s'abalançaven sobre els vehicles, amb els seus segments angulats i la seva cabina d'un vell Ala-E, i els apedaçaven per a un altre llançament. Ningú s'atrevia a suggerir que aquella fos una batalla perduda, però la Jaina sabia que els vehicles experimentals estaven absorbint massa recursos de manteniment. Va esperar que el projecte tingués prou èxit per a justificar tot aquell esforç.

Els esquadrons van aconseguir l'òrbita planetària i van prendre rumbs diferents, navegant a punts diferents del Sistema Pyria... tots menys el Falcó i els caces que l'escortaven, que van romandre en òrbita.

* * *

En Tam Elgrin va entrar en tromba en la seva cabina de la llançadora i va manipular el víllip ocult. El dolor tornava maldestres els seus dits; va necessitar diversos intents fins a obrir el dispositiu i acariciar la superfície perquè s'estengués i prengués la forma de la seva controladora.

-Parla -Va ordenar la dona.

-La Jaina Solo s'acaba d'enlairar -va dir en Tam. Amb cada paraula, el seu mal de cap s'alleujava una mica-. I s'ha emportat a tot el seu esquadró. Vaig poder col·locar aquesta cosa, aquest insecte, al seu Ala-X mentre estava a l'hangar. El vaig enganxar en un costat, com em vas ordenar -s'havia tornat molt bo obeint ordres. Poc abans, va caminar fins al límit de la zona de seguretat permès als civils i va usar la seva holocàmera per gravar la desolació d'aquell destrossat paisatge, mentre esperava que els guerrers yuuzhan vong li llancessin un paquet. Era un tros de material transparent, semblant a la gelatina, ple d'insectes, cucs i coses que no podien escapar excepte quan ell l'estrenyia amb els dits per alliberar-los. Les següents comunicacions del víllip li van dir què fer amb aquelles criatures.

-Excel·lent. Ho estàs fent molt bé, Tam.

Les lloances de la seva controladora, el seu to d'ànim, van fer que en Tam se sentís millor. Es va odiar per això.

-Alguna cosa més? -va preguntar la controladora.

-Res -El seu mal de cap va desaparèixer.

-Avisa'm quan hagis tingut oportunitat d'avaluar la moral de la guarnició després de la mort de la Jaina Solo -va dir la dona.

Llavors, el víllip es va invertir. En Tam va tancar el recipient i es va posar dempeus tremolant.

Ara tenia una idea de com funcionava la corretja que duia posada. Quan no aconseguia complir les ordres, començava el dolor.

I si seguia fracassant, empitjorava. Quan informava d'un èxit, disminuïa. Però, atès que la controladora no podia saber si havia tingut èxit o no, a menys que ell informés, l'únic estímul del dolor només podia ser el seu propi reconeixement del fracàs. Sentint-se culpable, alguna part del seu cervell es connectava; trobant-se sota un tipus determinat de tensió, alguna hormona es descarregava en el seu torrent sanguini i activava els mals de cap.

No tenia cap dubte que el dolor, si augmentava prou, podria matar-lo. Així li ho havien dit. El sentia créixer fins al punt de creure que li anava a esclatar el cap, que patiria un aneurisma fatal.

Si tan sols pogués trobar una manera de no pensar en el dolor, de no sentir-se culpable o de no reconèixer el fracàs perquè el dolor mai tornés... però, amb només pensar-hi, les seves temples van començar a bategar i el dolor va tornar.

Es va desplomar derrotat. Ni tan sols li permetien pensar en aquestes coses.

Era un esclau i sempre ho seria.

Va deixar la llançadora per tornar al seu treball.

* * *

En Han es va aixecar en el seu seient de pilot i va contemplar les estrelles d'una forma desacostumada.

-En què penses? -va preguntar la Leia des de la butaca de copilot.

En Han la va mirar. Semblava més còmoda en aquell seient especialment instal·lat per a ella. Almenys, no aniria d'un costat a un altre durant les maniobres.

-Ja em coneixes -va somriure-. Jo no penso.

-Et conec. En què pensaves?

-Pensava en el que passarà quan finalment ens lliurem dels vong. Pensava en tornar a ser un comerciant.

-Sí, eres tot un comerciant.

-A la meva manera ho era. I pensava que algú amb les teves habilitats i els teus contactes podria ser un valuós actiu per al meu negoci.

Tot just el va mirar un moment, amb una expressió a mig camí entre la diversió i l'ofensa.

-Vols que sigui una contrabandista?

-Sí, per què no? Vas dir que havies acabat amb la política. Potser hauries de seguir-me a mi uns quants anys, com jo et vaig seguir a tu quan estaves ocupada governant la galàxia.

-No em vas seguir, estaves de visita.

-Bé, això és el més semblant a seguir a algú que puc suportar. Segur que tu ho faries millor que jo.

-Potser ja no sigui una política, però segueixo sent honrada.

-Mestressa Leia, capità Solo... -eren els tons musicals de C-3PO.

En Han i la Leia van mirar a la part posterior de la cabina, on el droide de protocol es trobava dret amb la seva habitual postura de nerviosa timidesa.

-Què passa? -va preguntar en Han.

-Són els nens, senyor. M'agradaria saber què quina classe de jocs i entreteniments he de buscar per a ells. És que... bé, s'avorreixen.

-No poden avorrir-se encara. Només fa dos minuts que hem enlairat.

-En Han triga almenys tres.

En Han li va disparar una mirada furiosa.

-Treu el tauler de l'holojoc.

-Ja ho vaig fer, senyor, però semblen pensar que és una cosa antiquada.

-Antiquada? És un dels pocs sistemes nous que vaig instal·lar al Falcó -Va arrufar les celles. Era nou quan el va instal·lar feia... oh, gairebé tres dècades.

La Leia va somriure veient la seva expressió.

-Deixa que els més joves s'entrenin amb els sabres làser contra el control remot. Potser no vulguin, que diguin que és antiquat, però digues-los que el mateix Luke es va entrenar amb ell i ensenya'ls-hi la seva puntuació perquè intentin millorar-la. Als més grans... mmm, posa'ls-hi algunes simulacions en els làsers quàdruples i deixa'ls que practiquin.

En Han va fer que sí amb el cap.

-Alguna cosa així.

-Si no volen treballar amb l'equip vell, digues que és una lliçó d'història.

-Sí, mestressa Leia.

El droide va desaparèixer. En Han la va contemplar fixament.

-Leia, segueix així i hauràs de tornar caminant.

Ella només li va somriure.

* * *

L'Esquadró Sols Bessons va arribar a la seva posició en una regió buida de l'espai pyrià. Els dotze membres de l'esquadró es van dividir en quatre trios i es van allunyar de la zona central, mentre els caces-canonada quedaven enrere, maniobrant per situar-se al punt matemàtic exacte que exigien els coordinadors de l'Operació Llança Estel·lar. Van dirigir els seus sensors cap a l'exterior per captar el més aviat possible qualsevol intrusió yuuzhan vong.

Ocasionals comentaris en veu baixa crepitaven en els intercomunicadors, ajustats a la freqüència de l'esquadró. En les quatre posicions de la missió Llança Estel·lar no passava res... res que els caces-canonada detectessin.

-M'agrada el teu disseny -era en Kyp, i la Jaina va ajustar l'intercomunicador perquè el volum de la seva veu resultés més alt que el dels altres. Va mirar cap avall i va descobrir que de nou li estava enviant un missatge privat a través del seu astromecànic.

La Jaina va tornar a mirar a través de la coberta de la seva cabina cap a l'Ala-X d'en Kyp, que surava a pocs metres a estribord. També la mirava.

-Quin disseny? -va preguntar ella.

-El del color del teu Ala-X. Em sembla molt efectista.

-Ah, d'acord -Havia pintat el seu Ala-X d'un blanc brillant i dibuixat en cada flanc la imatge d'un voxyn al galop. Totes aquelles bèsties reptilesques, dissenyades pels yuuzhan vong per detectar i matar Jedi, van morir gràcies a l'expedició de joves Cavallers Jedi a la mónnau que orbitava al voltant de Myrkr, i la Jaina els recordava amb menyspreu... havien assassinat a massa dels seus amics i col·legues. Però, quan en Sharr li va suggerir la idea, li va agradar. Li van agradar els senyals contradictoris que enviava, apreciava la seva ambigüitat. Significava que s'identificava amb una criatura creada pels yuuzhan vong? Ella era una Jedi, per ventura col·laborava en la seva destrucció? Admirava la ferocitat d'aquells animals? La seva presència simbòlica en una nau espacial confondria als yuuzhan vong. De moment estava confonent als combatents de la Nova República i als Jedi que no pertanyien als Interns.

L'Ala-X d'en Kyp també estava recentment decorat amb un disseny que devia resultar-li tan incòmode com el voxyn a la Jaina. A banda i banda del fuselatge havia pintat un sol convertint-se en supernova, un recordatori per als yuuzhan vong que ell era en Kyp Durron i que feia anys va destruir mons sencers amb una superarma anomenada el Triturador de Sols. En aquella època estava dominat per la ràbia, i no era prou madur per reprimir-la. Fins i tot avui dia, molta gent seguia pensant que havia de pagar pels seus crims contra aquests mons imperials -pagar el preu definitiu, la seva vida-, però en Luke Skywalker discrepava i, amb els anys, en Kyp va trobar una incòmoda i incompleta redempció en el seu paper de Jedi.

Per un moment, la Jaina va pensar d'afegir: «A mi també m'agrada el teu disseny». Això el confondria, ajudaria a mantenir-lo a ratlla. Però es va estovar i va mantenir la boca tancada.

-Contacte en 3-3-7 -Era la veu d'en Gavin Darklighter per la freqüència de l'esquadró.

-Aquí els Cavallers Salvatges. També tenim contacte de naus arribant des de la vora -La veu de la Danni.

Un moment després, el capità Reth va informar que l'Esquadró Lluna Negra tenia un altre contacte.

El quadre de comandaments de la Jaina encara no assenyalava naus enemigues, però tres contactes simultanis contra les altres tres unitats que protegien els vehicles de la Llança Estel·lar suggerien que ella no trigaria a albirar coralites. Va canviar a la freqüència de l'esquadró.

-Obriu bé els ulls -va advertir.

-Ooohh -era La veu mecànica d'en Piggy, que volava com a Sol Bessó Cinc i feia l'avaluació tàctica de l'esquadró-. Volia dormir una estona més -La seva veu es va tornar sobtadament alerta, com si hagués comprès que no apreciarien la seva broma-. Vull dir, sentir és obeir, Grandesa.

La Jaina va somriure àmpliament. Si estigués liderant l'esquadró com una unitat militar, hauria de cridar-lo a l'ordre per fer comentaris no pertinents per l'intercomunicador, però se suposava que els pilots dels Sols Bessons tenien la seva pròpia idiosincràsia.

-Líder de Llança Estel·lar a tots els esquadrons, estem preparats per a la prova de tir.

La Jaina va canviar a la freqüència de la flota.

-Líder de Llança Estel·lar, aquí líder dels Sols Bessons. Foc a discreció.

A diversos quilòmetres de distància, els extrems de les dues protuberàncies majors dels caces-canonada van brillar fins a tornar-se incandescent. Un brillant raig de llum vermella, un làser d'un metre de circumferència, va saltar d'un a un altre. Però no va ser una curta flamarada d'energia, com el làser d'un caça normal, sinó que va mantenir la seva emissió impertorbable.

Es van creuar informes que indicaven que els altres dos vehicles que formaven el triangle de la Llança Estel·lar, també havien disparat.

-Dos minuts per l'impacte... un minut quaranta-cinc segons... un minut trenta segons per l'impacte...

Les quatre naus de la Llança Estel·lar anaven proveïdes d'holocomunicació únicament auditiva per coordinar-se a major velocitat que la de la llum, i els seus respectius esquadrons d'escorta eren capaços d'enviar els seus propis comunicats a través d'aquests holos.

La Jaina es va desinteressar momentàniament del compte enrere per concentrar-se en els pilots dels caces. Els murris, els Cavallers Salvatges, i els Lluna Negra informaven de l'arribada d'esquadrons enemics, encara que els sensors indicaven que no s'aproximaven a velocitat d'atac. Semblaven fer-ho d'una manera més lenta, més deliberada.

-Quinze segons per l'impacte... Impacte. Tenim connexió positiva en ambdós costats amb el Vehicle Dos, amb el Vehicle Tres... amb el Vehicle Un. Totes les connexions són positives. Foc la unitat central!

Darrere de la Jaina, els caces-canonada van disparar a través de la protuberància central, la qual seccionava amb les altres en angle recte; llavors, també van emetre un raig làser d'un metre de gruix. En el moment del tret, el director del projecte va començar a transmetre:

-Estimació: un minut vint-i-segons per impacte... un minut quinze...

-Cavallers Salvatges en combat -La veu de la Danni Quee sonava tensa-. Ens ataquen dos esquadrons de coralites.

-Aquí també. Dos esquadrons -El líder dels Lluna Negra, el capità Reth, semblava més tranquil que la Danni-. Tàctica d'atac estàndard.

-Els Murris sota pressió de dos esquadrons complets més -La veu d'en Gavin Darklighter va prendre un to lleugerament divertit-. Correcció, dos esquadrons incomplets més.

La Jaina va arrufar les celles davant el quadre de comandaments dels seus sensors. Per què els yuuzhan vong no els atacaven a ells? No tenia sentit atacar només a tres de les quatre posicions de la Llança Estel·lar. Si el que pretenien era apoderar-se d'un caça-canonada per estudiar-lo, haurien d'estar atacant només a una... o bé a les quatre alhora.

Llavors va veure un blip gairebé al límit dels seus sensors.

-Enemics a la vista -informà-. Sols Bessons, tots dividint-se en trios. Llestos per entrar en combat.

* * *

En Han i la Leia escoltaven el tràfic de comunicacions entre les naus de la Llança Estel·lar... sempre que els hi era possible, a causa dels crits d'entusiasme que arribaven des de les torretes del Falcó Mil·lenari, on els aprenents de Jedi practicaven desviant suposades explosions i disparant contra blancs ficticis generats per l'ordinador. Tots dos podien escoltar també les inútils protestes de C-3PO.

-Sembla que allà darrera estan bastant distrets -va comentar la Leia.

-Sí, això sembla -En Han va connectar l'intercomunicador intern-. Kam, Tionne, deixeu això, torneu als vostres seients i cordeu-vos els cinturons. Anem a saltar a l'hiperespai dins d'un minut -un moment després, van poder escoltar la veu profunda d'en Kam Solusar dirigint-se als bulliciosos passatgers.

-Puc seure aquí?

En Han i la Leia van mirar cap enrere per veure a Tare dret, en la comporta de la cabina de pilotatge. El noi semblava insegur, infeliç.

-No vols estar amb els altres? -va preguntar la Leia.- No tindrem molt de temps per parlar amb tu, amor.

En Tare va moure el cap.

-Són millors que jo en tot. Fins i tot la Syal i la Myri.

La Leia va intercanviar una mirada amb Han, i aquest es va aclarir la gola.

-És clar, noi. Seu darrere meu. I corda't bé el cinturó.

* * *

Els dos esquadrons de coralites es van llançar directament contra els Sols Bessons. Quan aquests es van dispersar en quatre trios de naus, els coralites van fer el mateix en quatre equips de sis, un equip per a cada trio.

-Procediment estàndard -va ordenar la Jaina, i va virar cap a un dels sis coralites que els perseguien, el que encapçalava la formació. Va connectar amb Kyp mitjançant la Força, i el va subjectar tan fàcilment com estrenyeria la mà d'un camarada. Llavors, va esperar que seleccionés un objectiu.

Ho va fer i van disparar gairebé a l'uníson; en Jag va disparar una fracció de segon després. Els làsers d'en Kyp van trobar el buit generat pel coralita, els de la Jaina van impactar a la proa, i els d'en Jag van destrossar la coberta de la cabina. Quedaven cinc naus enemigues.

Quan es disposava a realitzar una altra passada, la Jaina li va donar un cop d'ull als sensors. Mostraven a tots els coralites en furiós combat amb els caces; les sis naus que atacaven al segon trio, en el qual anava en Piggy, ja s'havien reduït a cinc, i els altres dos grups seguien indemnes. Ningú estava atacant als caces-canonada, que seguien abocant energia làser en tres direccions... no, en una sola direcció. Les dues canonades majors s'havien apagat, deixant només la menor per dirigir el feix d'energia cap al centre de la formació.

Un raig de projectils dels canons de plasma va passar a uns cinquanta metres del seu Ala-X, a prop per als estàndards d'una batalla espacial, però no prou per preocupar-se. Els pilots d'aquells coralites no eren els millors que els yuuzhan vong podien oferir; d'això estava segura per la dificultat que tenien per mantenir la persecució dels caces i pel fet que els seus trets no s'apropaven prou per espantar-los. Fins i tot els missatges entre els pilots feien pensar en una absència de perill real; les veus dels Esquadrons Murri i Lluna Negra eren tenses, però no tant com en un combat més desafiant.

La Jaina va guiar el seu trio de caces en un ampli gir que els va deixar davant els seus perseguidors, però també a l'abast dels Sols Bessons Set a Nou. Li va enviar a Kyp un petit parpelleig de confirmació a través de la Força; va escollir un altre objectiu i va disparar. El pilot de la nau triat va virar i va aconseguir projectar el seu buit, interceptant els làsers de la Jaina i en Kyp, però en Jag, disparant amb un angle lleugerament diferent i un lleuger retard, va evitar el buit i va esquinçar tot el ventre de la nau. El coralita girà eixelebradament, sense control, i es va allunyar de la zona de combat.

-És un parany -va avisar en Piggy. La Jaina va veure que el missatge li arribava directament a través del seu astromecànic, cap dels altres pilots podia sentir-ho-. Recomano tornar a la base.

La Jaina va arrufar les celles. Els cinc coralites que perseguien el seu trio de caces havien adoptat una formació de falca, amb el més intrèpid com a punta de llança.

-Explica't, Piggy.

Ella va buscar a Kyp, sentint per un moment la seva mà en els comandaments de l'Ala-X. La Jaina es va ocupar dels seus propis comandaments i els d'en Jag simultàniament, i tots dos Ala-X van reduir la velocitat i van guanyar altitud relativa respecte als seus perseguidors. En Jag, sense connexió amb la Força, va saltar cap endavant.

La Jaina va donar el senyal a Kyp. Ell va apuntar al primer coralita i va disparar juntament amb ella. En Jag, en el seu més maniobrable punyent, va invertir el curs en un gir complet que hauria deixat sense control a un Ala-X i va disparar contra la proa de l'enemic. El dovin basal de la nau va crear el seu buit per anul·lar els làsers d'en Jag, però el foc combinat de la Jaina i en Kyp el va fer miques, llançant resplendents trossos de corall Yorik en totes direccions.

La Jaina i en Kyp van mantenir el foc, concentrant-se en el costat de babord de la formació coralita. En Jag es va mantenir a estribord, disparant al mateix blanc. Els seus làsers van ser interceptats per les taques de foscor del buit, però no els dels altres dos Ala-X. En pocs instants les dues naus, encara que no destruïdes, estaven inutilitzades per l'impacte dels làsers i la pèrdua d'atmosfera. En Jag va realitzar un ris i es va col·locar a la cua de la Jaina i en Kyp, mentre el trio se situava darrere de la formació de coralites.

Mentrestant, en Piggy seguia parlant. I parlant i parlant.

-Escolta les intercomunicacions. Hem estat atacats per forces prou sofisticades com per simultaniejar atacs contra els tres esquadrons, però no van saltar contra nosaltres fins que els altres tres ja estaven embrancats en combat. És una tàctica dissenyada per fixar-nos en les nostres posicions i tenir-nos ocupats amb els coralites mentre preparen alguna cosa.

-Rebut -La Jaina va llançar unes quantes ràfegues contra el coralita que tenia davant. En concentrar-se en les paraules d'en Piggy, havia relaxat la seva connexió amb Kyp mitjançant la Força.

Tenia raó. Totes les proves apuntaven que el nou comandant yuuzhan vong era sagaç i experimentat. Mai prepararia un atac tan sofisticat amb pilots de segona categoria, excepte si es tractava d'una distracció, un farol o un parany.

Però no podien fugir sempre que s'enfrontessin un parany. Els yuuzhan vong reconeixerien la tàctica i s'aprofitarien d'ella.

-Piggy, els hi refredarem els ànims -va dir-. Vull que transmetis l'advertència, resumida, per totes les freqüències de la flota. Intenta semblar atemorit, d'acord?

-Rebut -Un segon després, la seva veu va aparèixer en la freqüència de la flota, a un volum superior i més ansiosa-: Grandesa, aquí Sol Bessó Cinc. Pressento que ens estan tendint un parany. Hem de fugir.

La Jaina va esbufegar davant la melodramàtica advertència i va respondre apropiadament.

-Tranquil, Piggy. Tingues fe. Has pressentit el seu parany. Veurem si ells pressenten el meu.

«Ara -es va dir-, només hem de deduir el que intenten fer, impedir-ho i fer alguna cosa pitjor. Fàcil».

«Sí, és clar».

El làser que sorgia de la protuberància menor del caça-canonada es va apagar. Hi havia complert amb la seva part en l'operació. Va canviar a la freqüència de l'esquadró.

-Llança Estel·lar Un, surt d'aquí. Torna a la base.

-Rebut. Llança Estel·lar Un de camí.

 Següent