Somni Rebel (XIV)

Anterior

CAPÍTOL 14

Mónnau yuuzhan vong, òrbita de Coruscant

El raig làser d'un metre de diàmetre va sorgir de les profunditats de l'espai i va impactar contra la mónnau d'en Tsavong Lah.

El va colpejar amb la força d'una bateria de turbolàsers, traçant un solc a la superfície de corall Yorik, sobreescalfant-lo fins a deixar-lo marcat amb una profunda cicatriu.

Menys d'un segon després, un buit es va materialitzar sota el raig, interceptant-lo i empassant-se tot el mal. El buit va romandre mentre el làser va seguir caient. Un minut després, l'atac va cessar i el buit va desaparèixer.

A la cambra de control de la mónnau, en Tsavong Lah va rebre la notícia de l'atac amb perplexitat.

-Extensió dels danys? -va preguntar.

-Mínims -Va respondre en Maal Lah-. I ja s'estan regenerant. Dins d'un dia només quedarà una cicatriu de combat.

-I no has trobat el vehicle o l'emplaçament des del qual van disparar.

-No, Mestre Bèl·lic. Encara que sembla que ho van fer des de més enllà de l'òrbita del planeta més allunyat del sistema, i que va trigar un temps considerable en aconseguir arribar a la nostra mónnau.

-Demostrant que tenen bastants observadors al planeta i que aquests observadors tenen prou equip de comunicacions com per seguir la posició d'aquesta mónnau mentre roman en òrbita -En Tsavong Lah va arronsar les espatlles-. Per què fer aquesta demostració de poder sense obtenir pràcticament cap avantatge?

-No ho sé, Mestre Bèl·lic.

En Tsavong Lah va pensar en tot allò, tot just distret per les sensacions que li transmetien els paràsits que s'obrien camí per la carn del seu braç. Un pensament descoratjador va arribar d'improvís fins a ell.

-Rastreja el curs del làser.

-Ja ho hem fet, Mestre Bèl·lic.

-Rastreja'l més enllà del sistema de Coruscant. Quins altres sistemes planetaris es troben al llarg d'aquesta línia?

En Maal Lah va gesticular cap a un dels analistes. Segons després, li va portar la resposta.

-El Sistema Pyria -va dir en Maal Lah.

-Obre el víllip del meu pare. I porta-me'n la Viqi Shesh.

Ocupació de Borleias, dia 39

Tot i que les portes de l'hangar d'Operacions Especials estaven obertes, i l'Esquadró Murri maniobrava a través d'elles per aterrar, la Jaina, en Kyp i en Jag es van dirigir a la zona de seguretat, a poques dotzenes de metres de l'entrada. Un oficial els esperava allà, un oficial que la Jaina va reconèixer: el coronel Celchu.

El seu cor no podia enfonsar-se més en el seu pit, ja el tenia en alguna part dels turmells, però va sentir que descendia els últims centímetres fins als dits dels seus peus.

Quan els pilots van baixar dels seus caces, en Tycho els va estudiar amb la mirada.

-Algun ferit? -va preguntar.

Tots van negar amb el cap. En Kyp, encara que il·lès, es va recolzar pesadament contra l'ala de la seva nau i en Tycho li va dirigir una segona mirada.

-Vostè, vagi a baix -va ordenar-li secament.

-Encantat -En Kyp mirà la Jaina-. Amb el teu permís, Grandesa.

-Descansa una mica, Kyp.

En Tycho es va girar cap a la Jaina.

-El General Antilles us vol veure. Ara.

-Ho suposava.

-I a mi? -Es va interessar en Jag.

-Després. Encara vol que us feliciti per aquesta tàctica de la bomba-ombra. Atès que les baixes no poden atorgar-se a més de dues persones, creu que la del primer interceptor us ha de ser adjudicada a vosaltres.

-Hi estic d'acord -va dir la Jaina-. Jo signo.

-Jo també -va acceptar en Kyp.

Van caminar fins al laboratori biològic. En Kyp va procurar no trontollar mentre s'allunyava cap a les seves habitacions.

En Tycho va deixar que la Jaina i en Jag entressin a l'oficina d'en Wedge, abans de dir-los que esperessin cinc minuts.

-D'acord -Va acceptar la Jaina.

En Tycho se'n va anar al despatx interior, deixant-los amb el droide de protocol.

-Necessito parlar amb tu -Va murmurar en Jag a la Jaina-. En privat.

La Jaina no va poder deduir el que pensava, a causa del seu comportament tranquil i controlat, però tenia una bona idea.

-Seguint pel passadís, hi ha una sala de conferències.

-Servirà.

Sabia el que anava a dir-li. El seu rostre empal·lidiria per la fúria, ressaltant la cicatriu del seu front, però ell la tallaria per dir-li: «vas abandonar la teva missió per un sol pilot. Vas posar en perill la resta del teu esquadró i gairebé vas espatllar el pla. Ningú val la pena per córrer aquest risc. Ni jo, ni tan sols tu. Ets un absolut fracàs com a líder i com a oficial».

Li diria això, i ella no trobaria paraules per defensar-se... perquè tindria raó.

Ell la miraria fixament, amb una expressió a mig camí entre el càlcul analític i l'experiència, i li diria el que pensava d'ella. Llavors, ell donaria mitja volta i marxaria. Trobaria una unitat que comandar, una unitat que actués segons les seves normes professionals.

Va sentir un agut dolor a l'estómac, com si s'hagués empassat una vibronavalla i els seus moviments l'haguessin connectat. Però es va mantenir sencera. Havia de ser capaç de mirar-lo als ulls quan comencés la reprimenda verbal que es mereixia.

Van arribar a la sala de conferències i van obrir la porta; el seu interior era fresc i fosc. En Jag va encendre els llums, tancat la porta darrere de la Jaina.

Ella el va enfrontar, desitjant que els seus sentiments no es reflectissin en la seva expressió.

-Sé el que vas a dir-me -va confessar.

-No ho crec -estranyament, la seva cara no era la màscara que esperava. Semblava insegur, diferent del Jag Fel al que estava acostumada.

-Vas a dir-me que ho vaig espatllar tot. Vas a censurar els meus actes fins que no pugui seguir suportant-lo i llavors et marxaràs -La seva gola es va tancar, provocant que perdés el control de les últimes paraules, que li van sonar massa altes i estridents.

-No. Tots dos sabem que les teves decisions no es van ajustar al sentit comú o a una estratègia eficaç. No cal que ho discutim si més no. El que he de saber... -va dubtar, i això va fer que semblés més insegur encara que abans-. El que he de saber és: per què ho vas fer?

-No ho sé.

-Sí ho saps. Has de saber-ho. Només tu pots saber-ho -Es va acostar una mica més a ella i no per intimidar-la; li va mirar fixament als ulls, com si esperés trobar una resposta, qualsevol resposta, escrita amb lletres diminutes en les seves pupil·les-. Contesta'm.

-Jo... Jo... -La seva veu va enronquir fins estar segura que no podria seguir, però finalment van sorgir les paraules, unes paraules que semblaven venir d'una nena-. Tots es moren i... -Les llàgrimes van ennuvolar la seva visió-. Tots es moren sense que jo pugui impedir-ho. I no volia que tu morissis.

-Les llàgrimes van fluir, i en Jag es va transformar en un bloc d'uniforme negre amb un bloc de pell pàl·lida sobre ell. Ja no podia distingir la seva expressió, però sabia que seria de perplexitat, o fàstic, o sincer menyspreu...

Llavors, en Jag la va agafar per les espatlles i la va acostar a ell, deixant que repengés el cap contra el seu pit, fent que el seu propi cap descansés sobre la de la noia, una abraçada que la va sobresaltar tant, que va estar a punt de fer un salt enrere. Però no ho va fer, sinó que es va recolzar en ell, mig esfondrada, amb les cames incapaces de sostenir-la. I, encara que no va sanglotar, les llàgrimes van córrer pel seu rostre, amarant el seu uniforme.

-No penso morir-me -va assegurar ell.

-Per què?

-Per què, què?

-Per què no penses morir-te?

-Perquè no vull morir-me -inclinà el cap, i de sobte ella l'estava besant, abraçant-lo amb tanta força que gairebé podia provocar un buit entre els dos.

La seva confusió no va desaparèixer, però a ella se li va unir una sensació d'ingravidesa, com si hagués deixat enrere el seu Ala-X. També va experimentar un sobtat alleujament de la pressió, la insofrible pressió que mai havia sentit, que no sabia que hi era fins que va desaparèixer.

* * *

En Gavin Darklighter va sortir del despatx d'en Wedge. Aquest i en Tycho van mirar com en Jag entrava i saludava.

-Conec la Jaina Solo des de que era petita -va dir en Wedge-. I tu, ni tan sols t'assembles a ella.

En Jag va mantenir la seva mirada fixa a la paret, per sobre del cap d'en Wedge.

-He vingut en el seu lloc, senyor.

-T'ha demanat ella que ho facis?

-No, senyor. Li vaig dir que descansés una mica, que jo parlaria amb vostè i arreglaria les coses.

-Arreglar les coses -En Wedge va intercanviar una mirada amb Tycho, però el seu segon al comandament es va refugiar darrere de la seva cara de sàbacc-. Necessito arreglar res, Fel?

-Això crec, senyor, encara que no per culpa seva. Si puc contestar una pregunta amb una altra, quants anys tenia vostè quan va discrepar per primera vegada amb un oficial al comandament per després descobrir que tenia raó?

-Vint. Que és quan vaig tenir un oficial al comandament.

-Jo tinc aquesta mateixa edat, senyor, i voldria fer-li una recomanació abans que parli amb la Jaina Solo.

-Molt bé. Tranquil, seu. Escoltem el que has de dir.

En Jag va obeir i per fi va mirar al seu oncle als ulls.

-Senyor, crec que intentar disciplinar-la seria com colpejar una barra de metall quan està roent.

-Vols dir que canviaria la seva forma.

-Sí, senyor. I no per bé.

-I la seva fiabilitat en combat? Necessito apartar-la de la línia de comandament, no pensa racionalment.

-Això seria com disciplinar-la, senyor, probablement amb els resultats que he predit. Li recomano que no ho faci.

-A tot i que ha desobeït una ordre deliberadament i arriscat una missió prioritària per un interès purament personal?

-Sí, senyor -En Jag es va aclarir la gola-. Senyor, jo volaria de nou amb ella demà, i no per gratitud. Crec que el que ha passat avui va ser una anomalia. Estic segur que no tornarà a passar.

-T'importa dir-me per què?

-Sí, senyor.

En Wedge va deixar que silenci s'instal·lés entre ells i que durés uns llargs segons.

-Saps? Des del punt de vista de la cadena de comandament, no puc seguir la teva recomanació, tot i que aprecio la teva opinió i la teva experiència. És el tipus de coses que mina la disciplina. Però ja hem donat ordres per demostrar que la Jaina rep un tractament especial. Diguem que això seria una varietat extrema d'aquest tractament especial que preferia discutir amb ella, però aquí estàs tu.

-Sí, senyor.

-Està bé, seguiré la teva recomanació. Ja aconseguiré les meves respostes en un altre moment -En Wedge es va inclinar cap endavant, en una postura més casual-. Ara, permet-me que prescindeixi un segon del meu rang, Jag, i confessi l'alegria que sento pel que has fet avui.

En Jag va esbossar un somriure.

-Gràcies, senyor... dic... Wedge.

-Encara et resulta difícil dirigir-te a mi informalment, oi?

-Sí. Així és.

-Bé. Això em proporciona un recurs més per incomodar un nebot setciències -En Wedge sospirà-. He de tornar a la feina, així que fes tu el mateix.

-Senyor -Convertits una vegada més en superior i inferior, en Jag es va posar dret, va saludar i va marxar. Quan la porta es va tancar darrere seu, en Tycho va dir:

-Ha estat interessant.

-Ha discutit una de les meves ordres deliberadament -va apuntar en Wedge.

-Sí, ha estat molt subtil.

-Fins i tot astut -va assentir en Wedge.

-Crec que encara farem d'ell un pilot rebel.

Les Goles

En Han va navegar per la zona perillosa de les Goles amb la gràcia, intuïció i delicada habilitat que mostrava sempre que era necessari... però que preferia emprar quan ningú mirava, ja que un vol d'aquesta classe, acurat, meticulós, anava en contra de la seva imatge de pilot arrogant i descuidat. Darrere del Falcó Mil·lenari, en fila índia, seguien dos Ala-X i un vaixell de càrrega, reproduint meticulosament els seus canvis de curs.

Les Goles, de lluny, només eren visibles com una enorme taca de color amb fosques singularitats que absorbien gasos. Era una convergència de forats negres situats aleatòriament, que tancaven gairebé completament una zona de l'espai. L'extrema distorsió gravitatòria i lumínica provocada per l'efecte dels camps superposats feia gairebé impossible que la llum s'escapés i era un parany letal per a qualsevol nau que intentés entrar o sortir mitjançant una ruta directa. Els senders fins al seu interior eren complicats i sinuosos, vorejant zones increïblement perilloses per l'estirada gravitatòria dels forats negres. Només un pilot molt bo podia navegar per elles, només un pilot extraordinari podia trobar una de nova.

Avui, en Han anava en allò segur, seguint una de les rutes conegudes, el coneixement només estava a l'abast de molt pocs. La Leia sabia que, molt possiblement, en Han era capaç de descobrir-ne alguna de nova, però, ara, amb una nau plena de nens i adolescents, i amb els yuuzhan vong en el proper sistema de Kèssel, no era moment per posar-se a explorar.

En Han va fer l'última correcció de rumb i es va dirigir cap al Refugi, l'estació espacial situada al centre de l'espai protegit per les Goles. Va respirar alleujat després de molts minuts de tensió i va dir:

-Aquí està. Més lletja que mai.

El Refugi era una col·lecció ad hoc d'estructures reunides per Lando Calrissian i un grup de consellers i patrocinadors en qui confiava. Al costat de la nova estructura seguien les restes de les instal·lacions originals, una sèrie de planetoides buits que van albergar als obrers i tècnics que fabricaven les superarmes imperials, més components de velles estacions espacials, mòduls arrencats de naus de càrrega i protuberàncies amb un origen que la Leia no podia identificar.

En pocs minuts van aterrar a la zona d'atracament designada, un afegit en forma de dom -la base tenia un diàmetre quatre vegades més gran que el Falcó Mil·lenari i la superfície, d'un platejat mat decorat amb taques d'òxid, indicava una antiguitat similar- que no existia l'última vegada que van estar allà, feia diverses setmanes. Mentre baixaven per la rampa, van veure que els esperava una dona alta, l'elegància i robes fosques delataven l'aristocràcia... i aquells temps i llocs llunyans en què els aristòcrates gaudien dels beneficis de la seva estació.

La Leia es va avançar a la fila de nens Jedi i la va abraçar.

-Tendra! No sabia que estiguessis aquí.

L'esposa d'en Lando li va tornar el somriure.

-I gairebé no em trobes. He portat materials i he passat els últims dies assegurant-me que tot això funcioni.

-Quins materials? -va preguntar en Han.

La Tendra va fer un gest amb la mà abastant tot l'hangar i, per extensió, la resta de la cúpula.

-Això. És un mòdul per a l'espai profund utilitzat pels terraformadors. Té el seu propi generador de gravetat, fins i tot un vell motor hiperespacial. Va estar emmagatzemat en el Sector Corporatiu un munt de generacions i vaig poder comprar-ho per... bé, per menys del que val.

-I ara és el cor de la secció Jedi de Refugi? -es va interessar la Leia.

-Sí. M'he assegurat que algunes de les zones on originalment emmagatzemaven els materials per a la terraformació siguin convertides en sales d'entrenament. Estem curts de subministraments...

-Nosaltres hem portat -va dir en Han-. En el Falcó i en l'altre vaixell de càrrega. Menjar, maquinària de fabricació, cèl·lules d'energia i combustible, enregistraments... -La seva mirada va recaure en els nens Jedi que es dispersaven per l'hangar mirant els contenidors i la nau de la Tendra, el Pretendent-... i mocosos.

-Ei! -Valin Horn, el fill d'en Corran, es va detenir un parell de metres i va arrufar el gest-. Jo no sóc un mocós.

-No, el mocós de la família Horn és el teu pare.

En Valin va somriure.

-Li diré el que has dit quan el vegi.

-Sí, fes-ho. Vés a explorar, busca un rancor o alguna cosa així, i fes-lo trossos -En Han va tornar la seva atenció a la Tendra-. Si estàs a punt de marxar, doneu-nos temps per donar-li un repàs general al Falcó i t'escoltarem fins a l'exterior.

-No penseu quedar-vos?

-Hi ha massa a fer a Borleias: treure al teu marit dels embolics en què es fica, veure com la nostra filla es fica en embolics... -En Han va intercanviar una mirada de resignació amb la Leia-. Així que ens anirem de seguida.

-Estaré preparada en mitja hora -La Tendra li va dedicar un altre somriure i va tornar a la seva nau, amb els seus talons aixecant ecos a terra metàl·lic de l'hangar.

La Leia va sospirar.

-El que hauria donat per ser tan alta com ella.

-Tinc mil crèdits que diuen que ella sempre hagués volgut ser una mica més baixeta. I altres mil que diuen que si les dos us poseu a discutir el molt que us envegeu l'altura de l'altra, la conversa derivarà en què els vostres marits són un mal de cap per a vosaltres.

-No me'ls jugo. Els nostres marits són un mal de cap.

-Bé, de totes formes eren crèdits imperials. Llesta per ajudar-me amb el Falcó?

-No, primer necessito acomiadar-me... -La Leia va donar un cop d'ull general a l'hangar, identificant a cadascuna de les persones que hi havien. A propòsit, on està en Tare?

-Tinc mil crèdits que diuen que s'ha amagat a bord del Falcó.

-Han, prou.

En Han li va dedicar un somriure, sabent que ella el trobaria insuportable, i va connectar el seu intercomunicador.

-Lingot D'or, on està en Tare ara?

Un segon després es va sentir la veu de C-3PO, clarament dolguda:

-Està a la cúpula del quadrilàser superior, arraulit al seient perquè no el trobin. I, senyor, jo tinc un nom.

Moments després, van arribar allà a través del forat del turbolàser.

-Tare? -va cridar la Leia-. Vols baixar?

-No -Va respondre el noi. Ni tan sols es va inclinar per treure el cap.

-És l'hora, Tare -la Leia va emprar el seu to de veu més amable-. El primer que triï habitacions, aconseguirà les millors.

-I llavors hauré d'estar amb ells. Amb els Jedi.

-Els Jedi no tenen res de dolent. Jo sóc una Jedi.

-Sí, però tu ets diferent. Tu no em dones calfreds. Vull tornar a Borleias amb tu.

-Aquí estaràs més segur, Tare -va apuntar en Han.

El noi per fi va mirar per sobre del braç de la seva butaca. Va contemplar-lo amb una expressió que combinava la pietat amb la condescendència, una mirada tipus «No tens ni idea del que estàs parlant».

-No, no ho estaré -va respondre-. Aquests caratallades estan buscant Jedi. Si vénen aquí buscant Jedi els trobaran a ells i també em trobaran a mi.

-No els diguis caratallades, no està bé -li va retreure la Leia.

-A més a més -va afegir en Tare, desapareixent de nou de la vista-, encara que ells no vinguessin i vinguessin altres persones a buscar els nens Jedi, ningú vindrà a buscar-me.

-És clar que vindrem a per tu -va dir en Han.

-No, no vindrien. L'única raó per la que segueixo viu és perquè m'assemblo a l'Ànakin Solo. I cada vegada que em mireu, sé que us ho recordo i us fa mal. Fins i tot jo sóc capaç de veure-ho.

En Han mirà la Leia i va veure com minvava, fins que la va envoltar amb els seus braços.

-Li has ensenyat tu a discutir? -va murmurar en Han.

-Ningú li ha ensenyat -va dir, retornant-li el murmuri-. Tots els nens discuteixen com polítics professionals. El que passa, és que no tots els polítics professionals poden plorar en resposta.

-Bé, què fem?

Ella va arronsar les espatlles.

-Potser no hauríem de deixar-lo aquí, en un lloc on tots els nens tenen poders amb els que no pot competir... excepte les filles d'en Wedge, que manipularan els administradors del Refugi per aconseguir tot el que es proposin.

-Llavors? El portem de tornada a Borleias perquè s'enfronti amb el perill dels vong? L'embarcarem en una nau de refugiats a la que no conegui a ningú? Almenys, aquí coneix a Kam i la Tionne.

-No ho sé, Han.

-Però... Tu ho saps tot.

-Només per comparació amb el meu marit.

-Ouch -En Han va deixar de murmurar-. Escolta, noi.

-Què? -En Tare el va mirar per sobre del braç del seu seient.

-No et casis mai.

-I això què vol dir?

-Vol dir que no et posis tu mateix la corretja. De moment, tornes a Borleias amb nosaltres.

Els ulls del noi es van obrir com a plats.

-De veritat?

-De moment, noi -En Han va deixar que l'enuig es notés en la seva veu-. I no tornis a aprofitar-te del «m'assemblo a l'Ànakin». Mai més, entesos?

L'expressió d'en Tare es va congelar.

-Sí, senyor.

-Recorda la meva cara, noi. T'ho estic dient molt seriosament -En Han va atreure la Leia al costat d'ell per dirigir-se a la cabina-. Ja buscaré com convèncer-lo la propera vegada.

-Tinc mil crèdits que diuen que no ho aconseguiràs.

Següent