Lliga d’espies (I)

Lliga d’espies

Aaron Allston

4 mesos després de la batalla de Geonosis...

I

-Estic aquí per fer d'aquest el seu dia de sort, -va dir en Joram.

El cap al qual es dirigia tenia trets esmolats i intel·ligents envoltats d'una barba i un mostatxo negres i perfectament retallats. El seu propietari tenia la porta de les seves estances oberta uns pocs centímetres de manera que en Joram no podia veure la resta del cos.

L'home no va dir res. Mirà sobre l'espatlla d'en Joram cap al carril d'speeders que hi havia darrere d'ell, una via de la ciutat plena d'speeders movent-se a tota velocitat i lents vehicles de repartiment.

En Joram va repetir:

-Sóc aquí per fer d'aquest el seu dia...

La porta es va obrir per complet, revelant l'altura per sobre de la mitjana de l'home. Era tan ample d'espatlles com Joram, però més musculós. Portava unes robes ajustades de color negre que estaven fora de lloc en aquest món de bojos colors i comoditat. Va agafar el coll de la túnica d'en Joram i va tirar d'ell.

En Joram no va poder evitar saltar cap endavant, però es va agafar al marc de la porta amb una mà

-... De sort,- va concloure.

-Entra.

-Contrasenya.

-Sóc el seu comandant de missió, i li dic que entri immediatament.

En Joram va somriure.

-El meu blàster en els seus budells diu que em quedo aquí fins que senti la contrasenya correcta.

L'home va mirar cap avall. Un blàster, prou petit per estar camuflat a la mà dreta d'en Joram, estava contra el seu estómac.

-Sóc molt hàbil en les arts de combat i sabia que hi era,- va dir l'home. -L'hi podria haver tret en qualsevol moment.

 -Contrasenya-. En Joram va mantenir el somriure. Un punt vermell va dansar sobre el pit i el coll de l'home que tenia davant, però el tipus no podia veure'l. Si intentava agafar el blàster, moriria.

L'home va sospirar.

-No necessites sort quan estàs en tan bona posició com jo.

-Correcte.- En Joram va tornar el blàster a la seva funda a la base de l'esquena.

-Ara entra.

-I el meu company?

-Company?

-El que està al carreró darrere el carril per a speeders. El que té el rifle apuntant al seu ull.

L'home va donar un cop d'ull per sobre l'espatlla d'en Joram.

-Ah, ell. Em preguntava si es referia a un segon company. És clar, que vingui.

En Joram va treure dos dits per sobre de la seva espatlla i va fer un senyal.

Un moment després, Mapejador va esquivar el trànsit per creuar el carril d'speeders i unir-se a ells. Era un home de complexió forta, de pèl fosc, amb barba i un mostatxo que li donava un aspecte curiós; vestia les vestidures lleugeres i soltes típiques de Tarhassan i portava una caixa allargada amb les paraules -Subministraments per a Fontaneria Pebdy- pintades en un costat. El propietari de l'estatge es va donar la volta per guiar-los a l'interior.

La càmera principal estava decorada de manera encara més discordant i cridanera que l'espaiport. Els panells de fusta Tikki de color marró daurat xocaven amb els atapeïts mobles de ratlles vermelles i blanques que a Joram li recordaven a turistes amb sobrepès en un centre turístic de platja. Hi havia dues persones, un home i una dona, sobre els mobles i, en el cas de la dona, gairebé devorats per l'inflat mobiliari.

-D'acord, ja estem tots aquí,- va dir el seu amfitrió. -Tornem amb això. El nostre objectiu...

-Què tal si fem les presentacions abans?- Va dir en Joram.

L'home es va quedar parat uns instants, sense dir res encara movent els llavis. A Joram va portar un moment veure que estava comptant fins a deu.

-D'acord, d'acord,- va dir l'home. -Sóc Cherek Tuhm.- Va acotar el cap, mirant a Joram com si esperés una resposta.

En Joram li va allargar la mà.

-Joram Kithe. I aquest és el meu company, Mapejador Gann.

Mapejador va assentir lleument; no parlava. Tot just ho feia, excepte amb Joram. Mapejador no se sentia a gust en la majoria de situacions socials. Tan sols Joram i els seus superiors sabien que Mapejador era un soldat clon, un dels milers de guerrers criats per lluitar les guerres de la República. Mapejador havia pertangut a una unitat de clons millorats, homes amb més iniciativa personal que la majoria dels seus companys. Quan va ser ferit durant la missió en la qual es van conèixer, no va poder reincorporar-se a la seva unitat durant diverses setmanes, de manera que els seus supervisors li van assignar a Joram com guardaespatlles i company, en part perquè Joram pogués continuar avaluant les virtuts dels soldats clon. Ara que operava amb un nou nom, Mapejador no estava acostumat a viure fora de la societat regimentada i homogènia dels seus iguals. Almenys va fer una bona feina dissimulant la seva incomoditat.

En Cherek va ignorar la mà d'en Joram. Va fer un gest cap a la dona.

-Tínian Hanther.- Era una dona una mica més baixa que la mitjana i prima, de mitjana edat, amb trets aristocràtics i uns intel·ligents ulls de color avellana. Vestia unes vestidures de color verd jade molt de l'estil local, a més d'un turbant a joc. Va oferir a Joram i a Mapejador un breu somriure i una inclinació de cap.

Òbviament molest per les cordialitats socials que li impedien celebrar la seva reunió, Cherek va gesticular amb desdeny cap a l'última persona present.

-I Livintius Sazet. Podem deixar de perdre el temps? Només sóc el comandant de la missió.

Livintius era humanoide però no humà. També de mitjana edat, el falleen portava el seu pèl llarg i grisenc en una cua. La seva pell tenia un to verdós i els seus ulls, encara que tenien una configuració humana, tenien cert aspecte de rèptil. Les seves faccions eren amples i el seu front alt. Vestia vestidures locals blaves que contrastaven bé amb el to de la seva pell. Va oferir un petit somriure a Joram i Mapejador.

-Tens raó, Cherek. Només ets el comandant de la missió. Ara votarem si has de continuar o no.

-No és divertit.- En Cherek es va deixar caure en una de les inflades cadires. Mentre s'enfonsava en ella, aquesta va fer un soroll similar al d'un bantha asmàtic deixant anar un llarg sospir. -Vostès dos, seguin.

En Joram ho va fer. Mapejador va posar la caixa del seu rifle contra la paret i es va quedar dret allà.

Cherek va bellugar el cap una llarga estona, com faria un pare desesperat perquè els seus fills no feien res a la vida, llavors es va moure cap endavant, cosa que va fer que la cadira sonés de nou.

 -Aquesta és la situació,- va dir ell. -Com saben, el planeta Tarhassan s'ha passat recentment al bàndol dels Separatistes, una sorpresa per a la República.

Joram va arrufar les celles.

-Per què Intel·ligència de la República no ens va avisar de la seva deserció?

Cada món de la República tenia un equip d'Intel·ligència, fins i tot encara que aquest equip constés d'un parell d'agents que passessin gran part del temps veient programes d'entreteniment.

-Justa la fusta!- Va dir en Cherek. La seva expressió suggeria que els seus fills potser tindrien remei després de tot. -L'equip d'Intel·ligència d'aquest planeta va desaparèixer sis dies abans que el govern anunciés el seu pas als Separatistes. La nostra meta és trobar-lo.

-Trobar-lo?- La Tínian va mirar-lo ofesa. -L'equip era d'un sol home?

En Cherek va assentir

-El seu nom és Edbit Teeks. El seu company es va retirar fa uns mesos i, com les coses estaven tan estables i calmades per aquí, Intel·ligència no es va preocupar d'aconseguir un substitut durant diverses setmanes. Va ser durant aquestes setmanes quan van començar les Guerres Clon. En aquell moment, la distribució de recursos es va convertir en una cosa problemàtica.

-Així,- va preguntar en Joram, -què sabem sobre la desaparició d'en Teeks?

Livintius negà amb el cap.

-No, no, no. Això no és el següent.

-No és el següent?- Va repetir en Joram.

-En l'ordre del dia.- Davant la sorpresa mirada d'en Joram, Livintius va continuar, -He escrit una ordre del dia per a aquesta reunió. Aquí està. -Es va estirar cap enrere en la seva cadira, provocant que el mobiliari bleixés i sospirés de nou, llavors es va estirar cap endavant per lliurar a Joram una còpia impresa.

Joram li va donar un cop d'ull. Així començava:

Reunió d'Intel·ligència de la República

Tarhassan, Allotjament d'en Cherek Tuhm

            1. Reunió d'Operatius

                        a. Cherek Tuhm

                        b. Tínian Hanther

                        c. Livintius Sazet

                        d. Joram Kithe

            2. Sinopsi pre-reunió

                        a. On Estem

                        b. Per què Estem Aquí (Objectius de la Missió)

            3. Conèixer-nos

            4. Reunió Formal

                        a. Resum d'Objectius

                        b. Recursos

                        c. Pausa Per al Piscolabis (Opcional)

                        d. Presentació de la Informació Reunida Prèviament

En Joram va seguir llegint. L'ordre del dia, impresa en lletra petita, omplia el full.

-Ho sento,- va dir en Livintius, -per no haver inclòs el nom del seu company en l'ordre del dia. No sabia que vindria. Pot estar segur que la versió actualitzada el tindrà.

En Joram es va aclarir la gola.

-No vull ser crític...

-No se senti malament per això, jove,- va dir en Livintius. -Sempre intento millorar el meu treball. Faci el seu millor tret. El pitjor que pot passar és que la meva pròxima ordre del dia sigui encara millor.

-Sí. Bé, no tinc res en contra de l'ordre del dia en si. Però diguem que fos capturat pels nostres homòlegs de PlanSec, Seguretat Planetària de Tarhassan, poc després d'haver imprès això. Sabrien tots els nostres noms i on ens reunim. Serien capaços de capturar-nos.

En Livintius es va tirar enrere, arrufant les celles pensativament.

 -Jo... Té tota la raó. Podria ser desastrós. Traiem de nou el tema quan arribem a "Nous Negocis".

-És, hum, nou en Intel·ligència, no?

En Livintius es va animar.

-El que ens porta al punt tres, Conèixer-nos. Sí, ho sóc. Com tots nosaltres.

En Joram va mirar als altres.

-Com és això?

La Tínian va somriure.

-Bé, sense entrar en molts detalls, la nostra carrera en Intel·ligència i la creació d'aquesta unitat temporal són resultat del seu èxit a Pengalan. Sí, sabem qui és i el que ha fet, Joram.

El que Joram havia fet va ser acompanyar a una expedició militar al planeta Pengalan. Aquella campanya per recuperar el planeta dels Separatistes va fracassar, i en Joram va quedar atrapat al planeta amb un esquadró de soldats clon. Joram, que llavors era un comptable del Ministeri de Finances, va treballar amb els soldats, i les seves habilitats combinades van permetre que uns quants d'ells sortissin amb vida del planeta.

-Així que fugint amb èxit, jo...

-No, això no.- Ella va negar amb el cap i la seva veu va prendre un to condescendent. -El seu èxit va demostrar el grau en què un operatiu de Finances podia contribuir a les operacions d'Intel·ligència. Immediatament després que el seu informe fos avaluat, un subcomitè del Senat de la República va recomanar que Intel·ligència comencés un programa pilot per avaluar l'adequació d'experts d'altres divisions del govern.

En Joram va sentir que li faltava l'aire.

-De manera que cap de vostès estava en Intel·ligència abans de la meva missió a Pengalan.

-Així és,- va dir en Cherek. -Encara que l'entrenament intensiu que vam rebre, la nostra competència personal i el pur intel·lecte supleix qualsevol falta d'experiència.

-Supleixen,- va dir en Livintius. -Concordança subjecte i verb, Cherek.

-Sí, sí.

Joram va decidir que minaria la confiança del grup si s'aguantava la cara amb les mans.

Ploriquejar probablement empitjoraria encara més la situació.

-Així,- se les va compondre per dir: -D'on procedeixen?

-Ministeri de Llicències i Permisos,- va dir en Cherek. -Però m'he entrenat en combat cos a cos tota la meva vida. He estat el campió de combat cos a cos del Ministeri de Llicències i Permisos durant vuit anys seguits.

-Jo sóc del Departament de Sanitat,- va dir la Tínian, amb veu orgullosa. -Flora. Em vaig especialitzar en gra.

-Jo he ostentat càrrecs en el Ministeri d'Informació Pública i en el Ministeri d'Educació-, va dir en Livintius. -En realitat, he passat la meva vida adulta en els passadissos de l'educació, i deixeu-me dir-li que transferir-me a Intel·ligència va ser l'oportunitat que necessitava per igualar l'experiència pràctica amb el fred academicisme.

-Coneixem el seu rerefons,- va dir la Tínian. -Què hi ha del seu company?

-Mapejador és un ex soldat,- va dir en Joram. -Ha estat en primera línia.

Cherek va dirigir una freda mirada a Mapejador. Joram va suposar que l'home se sentia amenaçat per la presència d'algú amb experiència de combat real. Mapejador el va ignorar.

-Bé,- va dir en Cherek. -Crec que hem acabat amb Conèixer-nos. Tema següent?

En Livintius va somriure.

-Punt Quatre, Reunió formal. Sub-punt A, Resum d'Objectius.

En Cherek va continuar.

-Sabem que Edbit Teeks va ser declarat desaparegut per la seva amant, Zazana Renkel, una vilatana; la seva declaració indicava que el va veure sent capturat al carril davant de casa seva. Una petita investigació sobre el seu rerefons revela que és un membre de PlanSec. I com el Llibre diu que un operatiu d'Intel·ligència no ha d'involucrar-se emocionalment amb els vilatans, podem suposar que en Teeks creia que li estava traient informació sense que ella s'assabentés quan, de fet, ella coneixia el seu paper i li estava enganyant a ell. Òbviament, ella va organitzar el seu arrest.

En Joram va arrufar les celles.

-Si ella va fer que el detinguessin, per què fer un informe sobre la seva desaparició i deixar una pista cap a si mateixa?

-Justa la fusta!- Va dir en Cherek. -Per demostrar la seva innocència de cara a futures investigacions, és clar. I òbviament l'ha enganyat. Però no a mi. Ara... on era?

-Va organitzar el seu arrest,- va dir la Tínian. -Segueix, Cherek.

-Sí, sí. De manera que la nostra tasca consisteix a capturar-la i forçar-la a dir-nos on està ell. Un cop ho hagi fet, ens resultarà més fàcil recuperar-lo.

En Livintius va assentir sàviament.

-Les missions de rescat són més eficaces quan se sap on es guarda l'objecte.

En Joram va escoltar amb poca atenció. Una part d'ell lluitava amb la sensació de maledicció que s'apoderava d'ell, i es feia preguntes: Era simple incompetència o alguna classe d'esforç secret per soscavar a la comunitat de la Intel·ligència de la República el que havia portat a la creació d'aquest equip? I quin mal havia fet Joram per ser assignat al mateix?

-No hi ha més temes nous?- Va preguntar en Cherek.

Els altres van negar amb el cap, fins i tot Mapejador. El soldat estava finalment en una de les cadires. Semblava com si estigués contemplant la mort de la galàxia.

En Joram estava encantat. El seu cul estava adormit d'estar tantes hores assegut.

La seva ment estava endormiscada per les hores de procediment parlamentari.

Cherek va deixar anar un sospir feliç.

-Llavors, últim punt. Decidir l'hora i el lloc de la nostra propera trobada. Jo recomano trobar-nos aquí, immediatament després d'haver capturat a Zazana Renkel.

-Quan serà això?- Va preguntar en Livintius.

-No podem estar segurs,- va dir en Cherek. -L'operació per capturar-la és bastant simple, però hi ha variables de temps.

Livintius va fer una ganyota.

-Aquests minuts, que constitueixen una porció del nostre informe oficial, serien millors si poguéssim indicar un temps precís per a això.

Cherek ho va considerar.

-Tens raó. Què tal a mitjanit, hora local, o immediatament després de tornar de capturar Renkel, el que sigui més tard?

Livintius es va animar de nou.

-Això servirà.

-Abans que votem al respecte,- va dir la Tínian, -Què tal si ho organitzem per després d'haver-la interrogat? D'aquesta manera haurem organitzat la inclusió de les seves respostes en els següents minuts.

-Ooh,- va dir en Livintius. -Bona idea.

-Fem que funcioni,- va dir en Cherek. -Incorporació de la revisió de la Tínian, tots a favor?

-Espera,- va dir la Tínian, -ningú ho ha secundat.

En Livintius va aixecar la mà.

-Secundo la moció.

-Tots a favor?- Va repetir en Cherek.

Hi va haver cinc si.

-S'ajorna la sessió,- va dir en Cherek.

-Ho secundo,- va dir la Tínian.

-Tots a favor?

Hi va haver cinc si.

-Abans que marxem,- va dir en Cherek, -que tothom es posi el que faci servir com a vestit de camuflatge, es refresqui i visiti la taula del dinar de nou.- Es va aixecar, amb la cadira sospirant d'alleujament, i es va dirigir a una de les habitacions de l'apartament. La Tínian es va moure cap a una altra habitació i Livintius es va materialitzar al costat de la taula del menjar.

Joram va mirar a Mapejador.

-Mata'm.

-Mata'm tu primer.

-Sóc el teu superior i vull que em matis.

-Cherek és el comandant de la missió. Anem a matar-lo.

-Ho secundo. Tots a favor? -Hi va haver dos si.

Següent