CAPÍTOL 13
Coruscant
En un profund túnel, un pas elevat de manteniment
aïllat de les zones habitables circumdants, un passatge sobre el qual gotejava
constantment un líquid gairebé opac que es filtrava dels nivells superiors, el
voxyn es va posar alerta. Va alçar el cap i va iniciar el seu familiar moviment
a dreta i esquerra. Els guerrers yuuzhan vong inquiets, van deixar passar al
voxyn i al seu entrenador.
-Guerrers, flanquegeu-lo -va ordenar en Denua Ku.- No
podem perdre el voxyn, són massa escassos.
Dos guerrers es van moure, situant-se a banda i banda
del voxyn però lluny de l'abast de les seves urpes, encara que això signifiqués
xipollejar en els tolls negres del sòl. Si decidia escopir contra ells, res
podria protegir-los del seu àcid.
El voxyn es va aturar dos-cents passos més enllà. Va
mirar cap amunt i a l'esquerra.
-Busqueu un accés -va ordenar en Denua Ku.
Dos guerrers van recórrer el passatge i, al cap d'uns
moments, van trobar una escala. Va caldre arrossegar el voxyn des de la seva
posició fins a l'escala; però, un cop allà, va pujar els esglaons a salts, amb
una energia que la Viqi no li havia vist desplegar fins llavors.
* * *
La Mara es va arrossegar per la biga metàl·lica a
quaranta metres sobre el sòl. La llum de les llums, moribunds orbes lluminosos,
i de les llanternes a penes arribava fins allà; dubtava que poguessin veure-la,
amb la seva roba fosca i la seva habilitat per moure's.
A baix, el sòl era irregular, parcialment corbat per un
dels terratrèmols que, segons la Danni, eren abundants a Coruscant des que els
yuuzhan vong comencessin a alterar la seva òrbita. Estava cobert d'un material
negre, gomós i enganxós, la classe de material que la Mara havia vist en
incomptables teulades d'altres mons. La seva utilització allà implicava que
aquesta superfície no solia ser una zona laboral o habitable, però en aquell
moment estava plena d'éssers, un riu continu de macilents mascles i femelles de
diverses espècies, que sortien i baixaven d'escales situades en les quatre
cantonades de la gran càmera. Vestien parracs, no es relacionaven entre si, tot
just pestanyejaven, però carregaven blocs de durciment, i grava, i parts de
cossos, entrant amb tot allò en un túnel per sortir després amb els braços
buits.
Era evident que estaven excavant alguna cosa a la
càmera o càmeres sota aquest sòl negre, i que ho feien acatant la voluntat d'un
altre. Però, on era i què era aquest ésser? No hi havia ni rastre dels yuuzhan
vong, ni rastre d'en Lord Nyax.
La Mara podia veure el centre de la càmera des de
l'extrem de la biga metàl·lica, que es tentinejava ocasionalment per la
combinació del seu pes i de la brisa que circulava per la sala. Va treure el
comunicador.
-Luke -va murmurar.
-Estic aquí.
Ja ho sabia, podia sentir la seva presència a unes
dotzenes de metres de distància, a la part superior d'una de les quatre
cantonades de la cambra, darrere del forat que va trobar l'Elassar. Estava amb la
Tahiri, en Rostre i en Kell. Qualsevol d'ells podria haver-se arrossegat per
aquesta biga, però era el torn de la Mara.
-Sospito que seria un joc de nens unir-se a un dels
grups de treball -va dir-. No crec que reaccionessin, ni que s'unís a ells un
wampa amb casc de combat i faldilla de ball.
-Dóna'm un minut i tindré aquesta disfressa -va
replicar la veu d'en Rostre.
-Què tal si conserves el teu vestit actual i baixes a
veure què estan desenterrant?
- Aixafachidinkalus[1]. Dóna'm deu minuts per
arribar-hi a baix.
-Suficient -Es va posar tensa-. Espera un moment,
alguna cosa ha canviat.
La filera de treballadors es va aturar, i fins a
l'últim de les dotzenes de supervivents de Coruscant d'ulls inexpressius es va
tornar cap a una cantonada de la sala. La Mara es va esforçar per veure alguna cosa,
es va rendir i va treure els macrobinoculars.
A la cantonada, una cosa va apartar a un costat una
planxa metàl·lica des de fora... i aparèixer Lord Nyax.
La Mara va sentir que se li escapava un xiuxiueig. El
va fer callar, una precaució innecessària ja que cap ésser viu hauria pogut
sentir-la en aquesta distància. Però li va sobresaltar el contrast entre la
malèvola presència a la Força que sentia en aquell home i la seva expressió
alegre rematant el cos monstruosament alt.
Gairebé deixa anar els macrobinoculars.
-Has sentit això, Luke?
-Ho he sentit. Potser hauries de venir aquí.
-Potser no -Va tornar a concentrar-se en l'home-, però
segueix parlant-me.
-Ho faré. Què hi veus?
-A Lord Nyax. Ha sortit de la paret i camina cap als
grups de treballadors. Està sol.
-Com és la seva expressió?
-Feliç. Feliç com la d'un nen -per un instant, va poder
albirar els pensaments d'en Lord Nyax més profundament del que hauria de
permetre-li la simple evidència visual-. Està complagut amb els seus
progressos. Ho tenen a punt per arrencar.
-Què tenen a punt?
-Allò del que li van parlar -La Mara va tornar a moure
el cap, com si intentés fer servir la força centrífuga per apartar pensaments
estranys-. Crec que no puc aïllar-me d'ell, Luke. Crec que no puc bloquejar-lo.
-Tampoc jo. Ni la Tahiri. Vaig amb tu.
La Mara es va tornar per mirar. En la distància, a la
seva esquena, va veure com una forma fosca sortia d'un forat a la paret que
arribava fins al sostre i s'acostava corrent per les bigues metàl·liques
intactes, més àgil que qualsevol acròbata.
I va sentir una altra sensació a la Força, una ànsia
que per descomptat semblava fora de lloc en Lord Nyax. Va tornar a concentrar
la seva atenció en ell.
La cosa amb la cara de l'Irek Ismaren va arribar al
costat del grup de treball més proper i va mirar cap a la cantonada de la sala
situada just sota el punt d'entrada d'en Luke. Es van sentir crits procedents
de l'escala que hi havia.
De l'escala van sorgir figures, guerrers yuuzhan vong
armats i amb armadura, movent-se a tota velocitat; el quart guerrer arrossegava
un voxyn subjectat amb una corretja. Aquesta era l'ànsia que havia sentit, el
desig desesperat del voxyn per trobar i matar tots els que usaven la Força.
El voxyn va girar el cap estudiant la sala amb la
mirada. La Mara va sentir que la seva atenció passava de llarg sobre en Luke i
sobre ella, sentint la seva consciència com una cosa física, fins que es va
aturar amb Lord Nyax. L'animal va saltar cap a ell, i el seu entrenador va ser
incapaç de retenir-lo tot i la corretja. Un segon guerrer va subjectar la
corretja, afegint la seva força a la del primer, i entre tots dos van
aconseguir tirar de l'animal fins a frenar-lo.
Lord Nyax va somriure quan els guerrers, una vintena,
es van dispersar formant un semicercle. Es van acostar a ell amb l'amfibastó
preparat, alguns amb insectetalladors o insectes atordidors a les mans. Es van
moure entre la multitud de treballadors, apartant-los amb desdeny, llançant-los
al terra.
La biga sobre la qual es trobava la Mara va fer un
balanceig de forma més accentuat en arribar en Luke. Es va situar darrere
d'ella i va treure els seus propis macrobinoculars.
La Mara va sentir una sobtada onada d'odi, no cap al
Luke o Lord Nyax, sinó cap als yuuzhan vong. Sabia que era un sentiment extern
a ella, el que impedia que fos tan absorbent com podria haver-ho estat.
En aquest mateix instant, els treballadors van cridar
amb ràbia i van atacar als yuuzhan vong.
Els guerrers van brandar les seves armes i les van
utilitzar. La Mara va veure a treballadors traspassats pel cor, les entranyes o
el cervell. Quan les ferides no resultaven instantàniament letals, seguien
corrent i saltant cap als yuuzhan vong, carregant contra ells, derrocant-los a
terra per la mera força del seu nombre.
Els entrenadors del voxyn van caure. L'animal va quedar
lliure i va carregar contra Lord Nyax. El seu rugit de ràbia va vibrar a la
sala.
Un sabre làser vermell va aparèixer a la mà d'en Lord
Nyax. La Mara es va fixar millor. No era un sabre làser normal, la fulla
brollava del dors del seu guant metàl·lic. Girà quan va flexionar la mà dreta.
Del guant esquerre va brollar un altre.
El voxyn, vell i astut, va carregar fins arribar a tres
metres d'en Lord Nyax i va arquejar el llom. Va produir un soroll, com si una
catifa de la mida d'un dormitori es partís de sobte en dues, i del seu morro va
brollar un doll de líquid fosc i fumejant.
Part del sòl que separava el voxyn d'en Lord Nyax va
saltar per interposar-se en el camí del fluid. L'àcid de l'animal el va
esquitxar, travessant-lo gairebé a l'instant, però reduint la seva velocitat.
Tant el raig com el sòl es van desplomar, i el so de la reacció química va ser
audible fins i tot en aquesta distància.
Els guerrers yuuzhan vong caiguts ja s'aixecaven
després d'alliberar-se de la massa de persones que se'ls havia caigut a sobre. La
Mara va veure extremitats arrencades per experts cops d'amfibastó, sang vessada
en dolls que s'elevaven pels aires, procedents dels frenètics però poc efectius
treballadors que havien estat massacrats.
Del cos d'en Lord Nyax van brollar més fulles vermelles
de sabre làser. La Mara les va veure sortir dels colzes i dels genolls.
-Hem d'ajudar -va dir en Luke.
La Mara es va tornar. En Luke estava passant el cable
de la seva àncora de cinturó al voltant de la biga, una eina gairebé oblidada
però molt útil per a descendir a les profunditats de Coruscant.
-Ajudar a qui?
-Als vong. Sí, ho sé, ho sé, ja sé que no li ho has
sentit dir abans a ningú -En Luke es va apartar de la biga i va saltar, frenant
el seu descens mentre aferrava el cable amb la mà; del seu cinturó anava
sortint més cable a mesura que baixava-. No em preocupa el destí dels yuuzhan
vong, però necessitem tots els recursos possibles contra lord Nyax.
La Mara xiuxiuejà molesta. Va guardar els macrobinoculars,
es va agafar al cable d'en Luke i va saltar a l'espai obert, descendint darrere
del seu marit.
De cua d'ull va veure com el voxyn envestia a Lord
Nyax. Aquest va esquivar el salt de la bèstia i va flexionar un braç. La fulla
làser del colze penetrà en els budells del voxyn, tallant-lo netament en dos.
Els seus trossos es van desplomar darrere d'ell.
Llavors, mentre es gronxava mentre baixava per la
corda, la Mara va veure la dona.
Era atractiva, amb els cabells negres, i estava a
l'escala per la qual havien arribat els yuuzhan vong. A diferència dels
treballadors, romania alerta i contemplava la lluita amb una expressió de
distant interès.
La Viqi Shesh.
La Mara es va sentir envaïda per una sensació de
fredor. Allà hi havia la dona que havia ajudat a lliurar Coruscant als yuuzhan
vong, la qual havia segrestat a Ben, al seu fill, passejant-se amb els seus
amos yuuzhan vong mentre el món s'enfonsava al seu voltant.
Es va obrir al Luke a través de la Força, cosa que
preferia no fer mentre albergués aquelles gèlides idees de matar-la, i va fer
que veiés la Viqi a través dels seus ulls.
-La Viqi primer -va dir.
-Primer Lord Nyax -va respondre ell.
En Luke va deixar anar el rodet quan es trobava a deu
metres del terra, caient la distància que quedava. Va aterrar rodant i, en aixecar-se,
va aprofitar l'impuls per córrer cap al seu enemic.
La Mara va dedicar una última mirada a la Viqi, una
mirada que d'haver estat una manifestació física de la seva ira, hauria
traspassat a la dona amb tanta netedat com un amfibastó, i es va deixar anar.
Va rodar per terra i va seguir al seu marit.
Davant d'ells, els dos primers guerrers yuuzhan vong
havien arribat fins a Lord Nyax.
* * *
La Viqi va contemplar com l'enorme home pàl·lid acabava
amb un parell de guerrers yuuzhan vong.
Els altres van frenar a una dotzena de passos per
llançar-li els insectes atordidors. La cosa va fer un gest nerviós i les fulles
de sabre làser d'un avantbraç i un genoll van brollar per incinerar les armes
vivents. Els dos guerrers van córrer cap a ell, protegits per una pluja de més
insectes atordidors, usant els amfibastons com a fuets. Un atacant amb la cua,
l'altre amb els ullals.
En Lord Nyax es va acostar un pas al segon guerrer.
L'atac del primer va fallar per un metre. L'home pàl·lid va atacar al segon
guerrer amb la fulla de l'avantbraç, però aquest va bloquejar l'atac atrapant la
fulla en els anells de l'amfibastó. Llavors, el sabre làser del colze esquerre
li va traspassar el coll, separant-lo del cos. Mentrestant, les fulles del braç
dret, del colze dret i del genoll dret van sorgir de cop agitant-se i, es
moguessin per on es moguessin, es produïen espurnes incandescents allà on
vaporitzaven insectes.
L'home pàl·lid tornà l'amfibastó del guerrer mort
contra el seu company, que el va apartar amb desdeny corregint la seva posició
per bloquejar un altre cop de sabre, però no va poder bloquejar una segona
fulla que es va enfonsar a la visera del seu casc. Va caure a terra, i va morir
amb fum brollant de la seva màscara.
Van arribar més guerrers. Dos llançant insectes atordidors,
mentre que quatre més es col·locaven al seu costat i trigaven un segon a
decidir la seva estratègia.
Del sostre va baixar un tros d'acer, girant com una
serra. Va passar a través dels guerrers, a l'altura del genoll, i la Viqi va
creure per un segon que havia fallat. Llavors, els sis guerrers es van
desplomar amb les cames seccionades i sang brollant de monyons i extremitats.
Només havien passat segons, però ja havien mort vuit
guerrers yuuzhan vong i un voxyn. Quedaven disset.
Aquests es van acostar amb més precaucions. Dirigits
per Denua Ku, van envoltar el somrient i confiat home pàl·lid.
El grinyolant panell d'acer va fer una altra passada,
però aquesta vegada un tros de maquinària, una unitat refrigeradora d'un metre
de llarg, va saltar del sòl com un míssil teledirigit cap al panell,
embolicant-se al seu voltant amb el ferotge cruixit, gairebé xiscle, del metall
mentre es doblegava, i tots dos objectes van caure a terra.
Lord Nyax mirà a l'esquerra de la Viqi, i ella va
seguir la seva mirada. Allà, dirigint-se cap a l'home pàl·lid, amb els sabres
làser connectats, estaven en Luke Skywalker i la Mara Jade.
La Viqi va obrir molt els ulls. Què estan fent aquí?
També els yuuzhan vong van semblar sorprendre's. En Denua
Ku sentia tant afecte pels Jeedai com qualsevol altre guerrer, però era
intel·ligent. La Viqi va veure com feia senyals als seus guerrers perquè
retrocedissin, esperant descobrir les intencions dels Jedi.
Era el moment de marxar. Fora quin fos el guanyador, la
Viqi acabaria morta o obligada a tornar a servir els yuuzhan vong. Va donar
mitja volta per córrer cap a l'escala.
Però va ensopegar amb una cama estirada, embolicada en
una armadura de cranc vonduun.
Va alçar la mirada, confosa. Tots els guerrers yuuzhan
vong estaven davant d'ella. D'on havia sortit aquest? Era el més alt que havia
vist, i portava una estranya armadura negre i plata. Igual que l'altre més baix
que estava al seu costat, amb unes marques molt característiques a la cara.
-Què tenim aquí, Noi dels Explosius? -va dir el primer.
La seva veu era culte; el seu bàsic, perfecte.
-No ho sé -Va dir l'alt. També parlava en bàsic. Es va
ajupir, va subjectar un dels turmells de la Viqi i es va incorporar. La va sostenir
cap per avall tot el lluny que li ho permetia el braç-. Sembla la petita de la
ventrada.
Desorientada, la Viqi només va poder mirar com una
esvelta Jedi, sabre làser en mà, passava corrent davant dels tres, sense parar
atenció en aquests guerrers yuuzhan vong.
Un xoc metàl·lic sobre el seu cap li va sobresaltar. Va
alçar la mirada, cap avall, a terra, i va veure el localitzador caigut davant
seu.
Va intentar recuperar-lo, però el guerrer alt la va
apartar a un costat.
-Agafa això, vols, figura?
-El tinc -El que havien anomenat «figura» va recollir
l'aparell i es va alçar-. Oh, un localitzador militar de vehicles. Els fa
Uulshos. Escolta, dóna un senyal.
-És meu -Udolà la Viqi, recuperant per fi la veu.
-Ja no, senadora.
* * *
En Luke i la Mara es van apropar a Lord Nyax i als seus
atacants yuuzhan vong. Seguien en guàrdia, amb els sentits alerta, tant els
físics com els de la Força.
En Luke va estudiar la cara que tenia davant. Va buscar
en ell algun rastre d'humanitat, però només va veure un somriure burleta, i va
poder sentir a la cosa a través de la Força, a sentir el seu gaudi per haver
massacrat als guerrers, el seu gaudi davant la idea de massacrar-los també a ells.
No hi havia reconeixement en la seva emoció, ni
admissió de cap mena de parentiu.
-No sé si pots entendre'm -Va dir en Luke-. Però, sigui
el que sigui el que estiguis fent, sigui el que sigui el que planegis, he de
detenir-te.
El somriure d'en Lord Nyax es va fer més ampli. Va
semblar reconèixer la intenció d'en Luke, encara que no pogués entendre les
paraules.
Llavors, contestà. No amb paraules, sinó amb imatges. En
Luke va veure el poder de la seva voluntat expressada a través de la Força,
caient sobre els supervivents de Coruscant com aigua caient per un congost a
través d'una presa rebentada. Els va veure escombrant Coruscant, matant i
devorant tot el que trobaven al seu pas: als yuuzhan vong, als desobedients,
als cecs a la Força... Va veure als treballadors d'aquest lloc pujant a la
màquina que hi havia sota els seus peus i travessant amb ella quilòmetres
d'edificis fins arribar a un lloc, a una font de poder que alimentaria aquest
gloriós impuls destructor, delirantment feliç.
En aquest instant, en Luke es va unir al pla. Va anhelar
massacrar als forasters, als que no l'entenien o no s'unien a ell. Va anhelar
assaborir la seva carn.
Es va tornar cap a la Mara, fent-li un senyal perquè
s'unís a ell. Estava vigilant els guerrers yuuzhan vong, impedint que
sorprenguessin al Luke amb un atac, però la seva mirada va saltar a Luke. Ella
va obrir molt els ulls, i ell va poder sentir com s'inclinava cap a l'home
pàl·lid, com se sentia inclinada a acceptar aquest deure crucial.
Mirar-la cara a cara va despertar records en Luke. Va
veure mons de bellesa. Va veure al seu fill, compost d'en Luke i de la Mara i
d'anys venidors. Va sentir la Força en els confins de l'ordre d'en Lord Nyax,
va sentir les seves altres naturaleses, la vida de la qual fluïa.
Es va tornar cap a Lord Nyax, i va forcejar per trobar
paraules amb què expressar el seu pensament:
-Jo... Estic... en... el teu... camí.
Era la manera Jedi. Els Jedi no ataquen. Però
aconseguien el mateix resultat creuant-se en el camí d'un agressor violent que
no cedeix.
L'única cosa que podia fer, com a líder dels Jedi en
aquests temps de guerra, era guiar-los i interposar-se en el camí de l'enemic. En
Luke es va adonar que potser aquesta era la seva major limitació, i que
enfrontant-se a ella sense comprendre-la, podia haver minvat l'efectivitat dels
Jedi en la lluita contra l'enemic.
Però, un cop reconeguda i acceptada, també podia convertir-se
en el seu principal recurs. Fora per accident, per voluntat pròpia o per les
permutacions de la Força, sempre se les havia arreglat per creuar-se en el camí
dels grans enemics dels éssers vius.
I aquí tornava a estar.
-No et deixaré seguir -Va repetir-li, complagut per
haver recuperat el control de la seva veu-. El que veus, no ho aconseguiràs.
L'expressió d'en Lord Nyax va passar de la diversió
burleta a la serietat... per un breu instant fins i tot a la tristesa, com si
per fi hagués reconegut cert parentiu i descobert que no era suficient per
cobrir l'abisme que els separava.
I llavors va atacar.
* * *
En Kell va acabar de lligar a la Viqi les mans a
l'esquena i va aixecar la mirada a temps de veure com Lord Nyax s'abalançava
sobre en Luke.
Aquest va alçar el sabre làser, i va bloquejar l'espasada
de l'avantbraç dret d'en Lord Nyax. Girà en direcció de les agulles del
rellotge, reduint el seu perfil mentre la fulla de l'avantbraç esquerre es
projectava cap a ell, i es va posar en guàrdia a temps d'interceptar la fulla
del colze dret. La Mara va saltar cap endavant, llançant dos cops ràpids
fàcilment bloquejats per la fulla del colze esquerre de la cosa, i es va
encongir en saltar cap enrere per evitar un cop del genoll esquerre.
Els guerrers yuuzhan vong van llançar grapats
d'insectes atordidors i insectetalladors, sense centrar-se en un objectiu
concret, però els dos Jedi i Lord Nyax van escombrar les armes en ple aire o
les van esquivar per complet.
Dos Jedi? Tres. Tot d'una, la Tahiri va estar entre
ells, a l'esquerra d'en Luke, bloquejant la continuació del cop del colze
d'aquest costat.
-Dolent -Va dir en Kell.
En Rostre va assentir.
- Dolent. Dolent -Va agafar el rifle làser que portava
a l'esquena-. Però, a qui disparo primer?
-Aquí no hi ha res de bo -En Kell va fer un gest cap a
l'escala-. Vegem el que estan fent a sota. Si és important, sempre puc
volar-ho.
-Aquest és el nostre Kell.
En Kell va posar la Viqi dreta, i després se la va
tirar a l'espatlla. Va baixar les escales seguint a Rostre.
* * *
En Denua Ku va contemplar al Jeedai pàl·lid i, per un
instant, l'admiració gairebé va ofegar la repugnància que sentia davant la idea
que màquines abominables com els sabres làser poguessin tocar la seva carn.
En Lord Nyax lluitava amb un salvatgisme i una agilitat
com no havia vist mai en un guerrer. I no tenia entrenament. La seva mirada de
guerrer experimentat li deia que els seus moviments eren instintius, una cosa
evident en el seu fracàs per realitzar combinacions efectives de cops, la seva
incapacitat per deduir cap a on esquivaria l'enemic els seus atacs.
Si hagués nascut yuuzhan vong, si ell hagués pogut
entrenar-lo durant un any, fins i tot mig any, hauria convertit aquella cosa en
el major guerrer hagut que no fos un Déu. Però, en aquest cas, hauria de
matar-la.
Encara que els Jeedai també el volguessin mort, seguia
sent una abominació. I la principal amenaça. Havia de morir primer. Li va
llançar l'últim insectetallador, i va saltar cap endavant per enfrontar-se a
ell cos a cos, atacant l'esquena de la cosa amb la punta de la cua del seu
amfibastó.
La cosa pàl·lida es va tornar, llançant la fulla del
genoll cap a les entranyes d'en Denua Ku. Aquest va bloquejar el cop amb l'amfibastó,
però l'impacte va ser tan terrible que el va llançar pels aires. Va rodar cap
enrere i es va incorporar, per veure com un dels seus guerrers intentava un
atac similar... i rebia la fulla d'un avantbraç al coll.
Havien caigut nou guerrers yuuzhan vong. Quedaven
setze. Les coses empitjoraven.
Un tremend rugit mecànic va fer tremolar la càmera. El
seu volum va augmentar lleugerament fins que es va estabilitzar, omplint
l'aire.
[1]
Un chidinkalu és una espècie de flauta
fabricada pels kitonaks, una variació que he fet de l’aixafaguitarres català.(N.
del T.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada