Somni Rebel (i XVII)

Anterior

CAPÍTOL 17

Sistema de Coruscant

El Temps Rècord va sorgir de l'hiperespai prop de Coruscant, prou a prop perquè el planeta omplís la majoria del seu finestral davanter.

En Lando va començar a transmetre immediatament.

-Supervivent de la Cèl·lula Trenta-vuit, aquí Rescat Dos. Entrem en òrbita, preparats per a la recollida. Adreceu-vos a la Zona A-Dinou. Tallo.

No hi va haver cap resposta, naturalment. No existia cap supervivent de la Cèl·lula Trenta-vuit. No existia cap Zona A-Dinou. Ningú estava connectat en aquesta freqüència del comunicador.

-Els sensors indiquen que s'acosta l'anàleg d'una fragata -va informar CYV 1-1A.

-Aixeca els escuts i comença a disparar -En Lando va traçar un curs que els allunyaria de les naus capitals yuuzhan vong de la zona; un curs que, en teoria, també els aproparia a la vora de l'atmosfera de Coruscant. Mirà els números i se li va escapar una ganyota. La fragata estaria a sobre d'ells abans que aconseguissin la posició. El Temps Rècord patiria molts danys.

Va connectar de nou la unitat de comunicacions.

-Supervivent de la Cèl·lula Trenta-vuit, aquí Rescat Dos. Per què no contesta? Per què no contesta? -polsà el botó d'apagada i va somriure a 1-1A.

-Què n'opines d'això?

1-1A va començar a disparar meticulosament amb els turbolàsers de la nau, a una distància massa gran per ser eficaç.

-L'anàlisi de les paraules transmeses suggereixen un alt contingut emocional. Des d'una perspectiva de recerca i rescat, sembla un civil molt estressat.

-Bé. I si ho repeteixo? Massa clixé o creus que ja n'hi ha prou?

-Això queda fora de l'abast de la meva programació -1-1A va seguir disparant-. La fragata està llançant coralites. N'acabo de destruir un.

-Suggereixo que destrueixis un segon.

-Acabo de destruir un segon.

-Suggereixo que destrueixis un tercer.

-Si em permet la pregunta, està simplement donant ordres a un subordinat o burlant-se de mi?

-Estic burlant-me de tu, 1-1A. El que sigui per divertir-me.

-Acabo de destruir un tercer.

-Suggereixo que...

-Acabo de destruir un quart.

* * *

En Luke va esperar en la foscor del celler.

Lligada als seus peus tenia la unitat de descens que li havien donat els Espectres. El fons estava unit amb adhesiu a la seva beina, part d'un casc coralita al qual li havien donat forma oblonga aplicant creativament durciment i pintura. La comporta estava tancada.

Ell portava una armadura a l'estil yuuzhan vong; no de veritable cranc vonduun, sinó una simulació. Imaginava que no havia de ser apropiat que un home amb una mà mecànica i un utilíssim sabre làser portés la veritable armadura; però sospitava que en el futur hauria de vestir-se amb qualsevol vestimenta yuuzhan vong massa sovint i massa ràpidament.

Sobre l'armadura yuuzhan vong tenia un vestit d'aïllament, un de gran i voluminós, tan antic que ningú el trobaria a faltar quan el fes miques al moment d'aterrar.

Va buscar la Mara amb la Força i la va sentir, va captar la seva presència viva. Ella va fer el mateix, un gest absent; en Luke sabia que la seva ment estava en una altra part: en la seva missió, en el seu fill...

La veu d'en Lando va arribar pels auriculars dels seus cascos.

-Estem arribant al punt de llançament -La nau i tota la zona de càrrega, es va estremir-. Ho sento, això ha estat una mica de plasma -La seva veu va ser reemplaçada per la de l'1-1A per un moment:

-Acabo de destruir un sisè.

Llavors, en Lando va tornar a parlar:

-Talla el compte, d'acord? Umm, realitzarem una maniobra lateral dins d'un minut i sortireu disparats. Si us trobeu enmig del buit abans, seguiu sense mi.

-Acabo de destruir un setè.

-T'he dit que...

-Estic aprenent a burlar-me de vostè.

* * *

En Lando es va posar un casc de pilot. La seva túnica elegant i la seva capa ocultaven una granota de pilot més normal, i va verificar les connexions per assegurar-se que estava llest per segellar-lo en cas de pèrdua de pressió. Una massa de plasma s'havia obert camí a través del transpariacer del finestral davanter, i l'aire xiuxiuejava quan escapava pel forat.

Ara, el Temps Rècord rebia una sacsejada cada pocs segons. La secció de cua suportava la major part del foc dels canons de plasma que els escuts gairebé no podien contenir -dels coralites perseguidors i de la fragata-, mentre la secció davantera patia impacte rere impacte d'un sol coralita.

Però ja estaven gairebé en posició. En Lando va connectar el micròfon del casc.

-Arribarem a la zona del llançament en quinze segons. No hi haurà compte enrere. Quan hi siguem, us llançaré a l'exterior.

-Que la Força t'acompanyi, Lando.

-Que la sort t'acompanyi a tu, Luke.

En Lando va apagar l'intercomunicador i va tornar a centrar-se en els comandaments.

La maniobra era delicada. Va fer que el desmanegat vaixell de càrrega girés lentament a babord, deixant que el costat d'estribord s'enfrontés la part assolellada del planeta.

-Prepara't, 1-1A.

I va prémer l'interruptor, recentment instal·lat i etiquetat:

-Ja.

El compensador d'inèrcia de la nau va saltar com un boig. Encara fortament subjecte als braços de la seva butaca i lligat a ell, en Lando es va sentir llançat cap a la dreta. Va sentir la subjecció del seu seient a la coberta cruixir gemegosament a causa de la sobtada pressió.

Els explosius col·locats al voltant de la secció davantera de la nau van esclatar. No eren explosius molt potents, només el suficient per a justificar la dispersió de trossos de casc i fum en totes direccions. Des de fora, semblaria que el Temps Rècord patia una sèrie d'explosions internes.

El fum i la runa van ocultar la porta del celler d'estribord, que s'hauria d'haver obert per la maniobra i la pèrdua de gravetat artificial. En Lando va veure l'indicador que, efectivament, la porta estava oberta i que la pressió atmosfèrica era propera a zero.

Va mirar pel finestral d'estribord. Allà, un núvol de runa girava sobre si mateixa al voltant del vaixell de càrrega, caient directament cap a la superfície de Coruscant molt més a baix.

Va connectar de nou el micròfon del casc.

-Supervivent de la Cèl·lula Trenta-vuit, aquesta és l'última transmissió de Rescat Dos. Lamento no poder-lo recollir. Més sort la propera vegada -Sabia que aquest missatge seria captat per una nau exploradora de la Nova República, situada a la vora del sistema de Coruscant i retransmès a Wedge Antilles. Significava que en Luke i el seu grup havien estat desembarcats amb èxit.

Es va girar cap a l'1-1A.

-Tot ha sortit bé. Ara, anem...

Una descàrrega de plasma procedent de la fragata va impactar en el centre de l'arc que unia les dues seccions del Temps Rècord. Aquest es va partir, i l'ona de xoc va recórrer tota la longitud de la nau. Aquest cop, la subjecció de la cadira d'en Lando es va trencar, fent-la rebotar pels aires amb el pilot encara lligat a ella. Sense gravetat artificial, va ascendir fins a colpejar el sostre del pont, va rebotar en ell i va surar cap al forat de la mida d'un puny del finestral davanter.

-Llàstima, tenia un bon pressentiment -es va queixar.

* * *

En Luke es va sentir de sobte ingràvid fins que una sobtada acceleració el va expulsar del celler de càrrega en direcció al planeta. O això esperava.

Va verificar les lectures dels sensors enganxats davant d'ell sobre la superfície de la beina. Mostraven un curs... correcte. Nombre de beines... correcte. Tots els seus camarades seguien amb ell. Mentre mirava, es va activar el compensador d'inèrcia de la unitat, fent-li rotar de manera que els seus peus apuntessin cap a Coruscant. Petits impulsos dels repulsors el mantindrien al costat dels altres.

Va agitar el cap, descontent. No li agradava viatjar en vehicles petits si no estava als comandaments. I en aquest només podia dir-li vehicle interpretant molt generosament la definició d'aquesta paraula.

* * *

En Lando es va alliberar de la seva butaca i li va donar una puntada de peu al finestral. La puntada el va allunyar d'allà, però també va provocar esquerdes allà on el seu taló havia colpejat, esquerdes que no només es van estendre fins al forat del plasma sinó també en altres direccions.

1-1A es va impulsar cap a la porta, en una trajectòria que li faria passar al costat d'en Lando. En fer-ho, el va agafar per la cintura; la massa afegida d'en Lando tot just va influir en la direcció i junts van aconseguir la llinda. Va ancorar els peus en ella i, amb la mà lliure, va destrossar la porta de metall.

L'atmosfera darrere d'ell s'escapava pel forat del finestral, atraient al Lando, però 1-1A es va limitar a obrir-se pas a través de la destrossada porta fins al passadís que arribava fins a ella.

-Bon treball -va reconèixer en Lando.

-És una burla o un compliment?

-Cap dels dos, en realitat. En aquest cas, és un eufemisme de «gràcies», que és el que volia dir. Pots portar-nos fins al celler? Perquè sembla que aquesta última explosió ens ha empès cap a l'atmosfera i en uns segons ens convertirem en pols de carboni.

-De res -1-1A va tornar a donar un altre cop de peu i van surar ingràvids passadís avall.

* * *

Ara, tot i les promeses dels Espectres, la calor xopava la unitat de descens i es transmetia a la beina, penetrant en Luke a través del seu vestit ambiental, de la seva armadura, amarant-lo de suor des del cuir cabellut als dits dels peus.

El tauler de sensors va pestanyejar. Més enllà, va veure com la superfície interior de la beina canviava del negre al vermell, al groc... i les flames van començar a llepar-lo, flames que creixien i s'estenien.

En Luke sabia que la fricció havia d'estar causant un forat en el fons de la seva beina. Va sentir una vibració en els seus peus, mentre els repulsors van incrementar el seu rendiment per mantenir l'estabilitat de la unitat.

Es va produir una fogonada i la part superior de la beina va desaparèixer abruptament. En Luke es va trobar enmig d'una columna de foc, desprenent flames grogues de les vores de la unitat de descens; no podia veure res més enllà d'ell. Per un moment, li va venir a la memòria un record de vint anys enrere, la visió de les restes fumejants del seu oncle Owen i de la seva tia Beru, jaient sobre la sorra davant de casa de Tatooine.

Es va obligar a apartar la imatge de la seva ment i guanyar una mica de perspectiva. «Si jo ho estic passant malament -va pensar-, com ho estarà passant una adolescent com la Tahiri?».

En Luke va sentir un sotragueig sota els peus, una sobtada desacceleració, i va flexionar els genolls per absorbir el cop. La desacceleració era constant i les flames van començar a disminuir, a vacil·lar.

Pocs instants després, va poder veure el seu entorn a través d'elles. La Mara estava a menys de deu metres d'ell, encara que no podia veure-li la cara a causa del vestit ambiental i l'armadura yuuzhan vong. Els altres també eren a prop.

Es trobaven a menys de dos quilòmetres de la superfície del món i seguien caient, però ja no a velocitat terminal.

I encara que havia viscut a Coruscant molts anys, aquella no era la superfície que recordava. Gegantins edificis apareixien bolcats, mig destrossats sobre les estructures que els envoltaven. Tot semblava tenyit de verd, una ombra de color verinosa. Almenys, els núvols ataronjats en la distància, plenes de pluja i llamps, eren els mateixos. Una imatge de familiaritat reconfortant.

-Un passeig interessant, Granger -la veu de la Mara li va arribar clara per l'intercomunicador, lliure de qualsevol interferència provocada per la fricció atmosfèrica del seu descens.

En Luke va reprimir una rialleta.

-No ha estat malament.

-Rostre? -Era la veu de la Tahiri, feble, plena d'emoció. En Luke va fer una ganyota. La Mara i ell haurien de transmetre-li una mica de seguretat.

-Sí?

-En vull una! Vull una d'aquestes beines quan tornem. Oh, quin descens! Podem repetir-ho?

En Luke va moure el cap i va sentir que la Mara esclatava en riallades.

* * *

1-1A va haver d'utilitzar el seu làser en la porta principal del celler de càrrega. Un cop va desaparèixer feta esquinçalls, l'atmosfera del passadís gairebé els va impulsar volant a l'interior del propi celler, però el droide bèl·lic els va subjectar ràpidament.

En Lando va treure el cap, l'Ala-B semblava intacte. La porta de la rampa estava oberta, potser volatilitzada, i més enllà podia veure l'espai estrellat; l'espai i, entre la runa de la nau girant amb ella, a un coralita que seguia disparant contra el vaixell de càrrega.

El fred va començar a penetrar en els ossos d'en Lando.

-Vinga.

Un minut després, mentre les vores exteriors del Temps Rècord començaven a brillar per la fricció amb l'atmosfera, l'Ala-B d'en Lando va sorgir de l'hangar allunyant-se del coralita perseguidor, de la fragata i de les altres naus que preferien acabar amb la seva tasca. 1-1A va romandre silenciós al seient del copilot, mentre en Lando traçava un curs que els ocultaria en la massiva ombra de Coruscant, fins arribar a un punt des d'on poder saltar a l'hiperespai, no importava el destí, i posar-se fora de perill.

Va mirar el droide bèl·lic.

-I ho hem fet amb estil -va sentenciar.

-Això és una burla, oi?

Borleias

El laboratori de biologia estava a la vista. La Jaina podia veure els seus companys d'esquadró, als caces i els bombarders supervivents dels altres onze esquadrons defensant-lo, disparant rabiosament contra la selva, més enllà de la zona de seguretat. Va apuntar els seus làsers a blancs distants, coralites. Va veure una fragata yuuzhan vong a una dotzena de quilòmetres, sobre la zona defensada per l'Esquadró Murri. La fragata va esclatar en un garbuix de foc i sang quan un torpede de protons va trobar el seu objectiu. Però hi havia més fragates, més naus capitals, totes convergint cap al laboratori.

Va moure el cap. Les forces yuuzhan vong eren massa nombroses, els defensors no resistirien el setge.

Fins llavors, havia estat maleint silenciosament a Wedge Antilles. Cada vegada que ella tenia èxit en alguna de les seves incursions contra l'enemic, en Wedge o un dels seus li ordenava retirar-se cent metres o mig quilòmetre. Era com si no volguessin guanyar. Però ara se n'adonava que massa èxit per la seva banda només serviria per aïllar els Sols Bessons de la resta d'unitats, hi hauria condemnat els seus pilots i a ella. Probablement era millor que es retirés al mateix ritme que els altres esquadrons.

La ment de la deessa Jaina va despertar i va arrufar les celles. «Retirar-se al mateix ritme». Va consultar els seus sensors. Era exactament el que estava passant. Les forces de la Nova República s'havien retirat a posicions on podien fer-se fortes i reforçat les febles, i ara, totes les unitats es trobaven un quilòmetre dins de la zona de seguretat.

-Jag, he de demanar-li disculpes al teu oncle -va reconèixer.

-Per què?

-T'ho diré després.

-A totes les unitats, retireu-vos a la zona de seguretat -va ordenar la Iella-. A totes les unitats, retireu-vos a la zona de seguretat. Tenen quinze segons. Catorze. Tretze.

La Jaina va retardar al seu esquadró, prenent posicions directament sobre la zona d'aterratge, davant del laboratori biològic, disparant els seus làsers contra la direcció de la qual venien.

-Esquadró Sols Bessons en posició.

Usant els seus repulsors, va lliscar a babord i un raig de plasma va passar fregant-la i estavellant-se contra els panells de transpariacer blau de l'edifici.

Altres comandants d'unitat van instar als seus homes mentre el compte enrere s'acostava al final, però no tots ho van aconseguir. La Jaina va fer una ganyota de dolor. No podia suportar que algun dels seus romangués en la jungla, i sabia que així era. Alguns pilots havien estat enderrocats, però podien estar vius.

-Cero -Va anunciar la Iella-. Mantinguin la posició.

I va començar a ploure.

Però no plovia aigua. Plovien columnes d'energia destructora, un foc massiu procedent de bateries de turbolàsers des de dalt, brillants agulles de llum que crivellaven la selva que envoltava la zona de seguretat.

Les descàrregues de turbolàsers destrossaven la vegetació, ho destrossaven tot. Els arbres es convertien en núvols de fum. Els tolls i corrents d'aigua es transformaven en núvols de vapor sobreescalfat. Alguns trets centellejaven a través d'aquests núvols, però els manipuladors de buits no els van veure arribar, no van poder moure els buits a temps.

La Jaina se sentia transfigurada. Allò era un bombardeig orbital, allò era per al que s'havien construït els destructors estel·lars imperials, però que cap destructor estel·lar sota el comandament de la Nova República havia fet mai. La Jaina havia sentit a parlar, però només històricament, com una cosa dels vells temps, com una cosa del que ningú havia de preocupar-se'n.

I ara ho estava veient. El Lusankya estava complint el propòsit pel qual va ser creat, abans fins i tot que la Jaina nasqués.

Durant quatre minuts va ploure mort des de dalt, en un cercle que envoltava pulcrament la zona de seguretat. Llavors es va aturar, i el constant tronar, crits proferits per cossos compostos principalment d'aigua sobtadament bullint, els brams dels distants rakamat morint, es van extingir.

La Jaina va donar un salt quan el seu comunicador va tornar a la vida.

-Forces terrestres -era en Wedge-, comencin la neteja.

Coruscant

Els repulsors de les unitats de descens es van activar per a la part final del viatge. Tots els membres del grup d'en Luke es van posar en la mateixa teulada llevat d'en Kell Tainer, que va aterrar correctament, però la superfície de durciment es va desintegrar i va acabar tres pisos més avall.

-Estic bé -Va cridar-. Ei, s'han deixat alguns holodrames que no he vist.

En Luke va descartar el seu vestit ambiental socarrimat i els altres van fer el mateix. Va fer una mirada al voltant. En la distància, podia veure quatre coralites; no volaven en la seva direcció, però si els pilots miraven cap a ells els veurien.

-Ocultem-nos -Va dir-. Elimineu totes les runes del forat que ha fet en Kell.

La Mara, d'alguna manera elegantment salvatge amb la seva armadura de cranc vonduun encara que sense el casc, va contemplar el paisatge. Els seus llavis es van corbar en un amarg somriure.

-Benvingut a la llar.

-Això no és una llar -rectificà en Luke, movent el cap-. Em pregunto si alguna vegada tornarà a ser-ho.

Mónnau yuuzhan vong, òrbita de Pyria

En Czulkang Lah va pestanyejar. Com era que no coneixia aquest ús particular de les naus triangulars dels infidels?

En Nom Anor, va decidir. En Nom Anor havia estat espia dels yuuzhan vong en aquesta galàxia durant dècades. I en tots aquests anys, com l'idiota que era, no va aconseguir descobrir que els bessons eren bastant comuns entre els humans, una mica de poc interès per a ells, i aquest error els hi havia costat car... havia permès la noció que en Jacen i la Jaina Solo eren bessons sagrats, convertint-los en una arma a les mans dels infidels.

Ara, semblava obvi que en Nom Anor va fallar en no informar al comandament militar yuuzhan vong d'una tàctica crítica utilitzada per les majors naus capitals de l'enemic. Imperdonable. Imperdonable.

-Ordena a les naus capitals i als coralites que combaten en òrbita que tornin -va ordenar al seu ajudant-. La batalla ha acabat.

-No podem fer això -va xiuxiuejar l'oficial-. Hem estat avergonyits. Hem fallat.

-Si no pots viure amb això, busca una manera de suïcidar-te -Va respondre en Czulkang Lah-. Així trobaré un ajudant que tingui intel·ligència a més de valor.

Li va donar l'esquena. Havia de donar-li al seu fill notícies desagradables.

Borleias

Quan va caure la nit, la Jaina va acabar de revisar la seva nau. Va sortir del seu Ala-X i li va donar un copet afectuós, va saludar a Capi i es va dirigir cap a la sortida de l'hangar.

En Jag l'estava esperant com solia fer habitualment. Lluïa el lleuger somriure que la Jaina sospitava que només ella podia veure.

-Què hi ha de nou? -va preguntar.

-Calrissian ha tornat de Coruscant. I com és Calrissian, està donant una festa per a la família i els amics. I els amics dels amics. I per a qualsevol que li sembli interessant. Diu que té conyac preinvasió. T'atreveixes a anar-hi?

La Jaina va començar a negar amb el cap, una negativa que s'havia tornat com una segona naturalesa per a ella des que va arribar a Borleias, però es va contenir a temps. El va agafar del braç i li va somriure.

-M'encantaria.

FI

Continuarà...