Resistència Rebel (XV)

Anterior

CAPÍTOL 15

En Luke va emergir d'un mar de... no, no de dolor, ni de desconcert, sinó d'alguna cosa entre l'exultació i la confusió absoluta. Recolzava l'esquena contra un munt de runes, i tenia al costat d'ell la seva dona i una noia, però no aconseguia recordar els seus noms. Ni el seu.

Un fluid vermell degotava sobre la seva espatlla. Va alçar el cap i va veure sobre ell un cos humà caigut sobre els enderrocs. Li faltava el braç dret i la seva sang es vessava sobre els enderrocs formant un bassal, abans de degotar sobre ell.

Luke. Això era, Luke. I Mara. I Tahiri. I els yuuzhan vong... i Nyax. Es va aixecar, va veure el seu sabre làser a pocs metres de distància i el va recollir amb una tirada casual de la Força. Li va colpejar el palmell de la mà amb més energia de la pretesa, i va tornar a deixar-lo caure.

Llavors, va veure a Nyax sota el forat de la paret negra. El forat tenia vint metres d'alt i l'androide de construcció mantenia dins una de les seves demolidores urpes. En Nyax ballava sobre el munt de runes. Era un ball descoordinat, sense art, com el d'un nen. Ballava d'alegria.

La Mara es va aixecar al seu costat. En Luke sabia que estava il·lesa.

-Era energia de la Força -va murmurar ella.

«Devia ser una deu de Força», va pensar ell. El vell Temple Jedi va haver de construir-se aquí precisament per això. L'estaven protegint. I protegint al planeta d'ell.

En Nyax va deixar de ballar, i es va tornar per mirar als Jedi. La seva expressió era d'una felicitat tan pura que semblava impossible que pogués fer-los mal.

No els va atacar. Es va limitar a alçar la mà.

* * *

Una part del sostre que hi havia sobre ell, un bloc d'uns deu metres d'ample va sortir disparat cap al cel, desapareixent de la vista. La runa van ploure sobre en Nyax, però es van desviar abans de tocar-lo. Es van sentir tremends cruixits provinents del forat del sostre, i les parets que els envoltaven van començar a tremolar.

La Tahiri es va unir al Luke i la Mara, mentre es ficava alguna cosa a la motxilla.

-Tenim problemes -va dir.

Un dels avantatges de córrer per una ciutat sense llei, en ruïnes i de diversos quilòmetres de profunditat és que sempre trobes coses, reflexionava en Rostre.

Com aquest aerotaxi. Havia de ser el tretzè que veia des que se separés dels Jedi, el quart amb què es creuava que semblava intacte i el primer que arrencava res més prémer els controls. Ara rugia entre els derruïts congostos de Coruscant per sota de les teulades, seguint el senyal d'una balisa.

Era una precaució forçosa, havia vist molts coralites. Tots semblaven dirigir-se cap a un lloc... el mateix del que s'estava allunyant.

S'acostava a la balisa, i va accelerar fins que el senyal es va fer més fort. Això el va situar davant la cantonada esfondrada d'un edifici. Allà va veure alguna cosa platejada, brillant, una simple antena, col·locada feia tan poc temps, que res creixia sobre ella ni la tacaven la pols o el sutge.

-Rostre a Kell -va dir-. Veig la teva antena.

-Baixa sis pisos i vés al següent edifici. Entra pel primer finestral que vegis -va respondre en Kell-. A la sala principal està l'entrada on em trobo.

-Vaig de camí.

En Rostre va perdre altitud i es va desviar cap a un finestral trencat del que fos un apartament de luxe. A través d'ell, va poder veure una escala que baixava del sostre. Va travessar el marc de la finestra i va tallar l'energia. L'aerotaxi es va aturar a mig metre del terra.

Segons després entrava per l'escotilla d'accés del vehicle anomenat Crua Realitat.

En Kell era al seient del pilot.

-No has sentit alguna cosa fa uns minuts? -va preguntar en Kell, sense tornar-se.

-No.

-D'acord. Llavors, jo tampoc.

En Rostre va mirar per la finestra de la cabina al munt de runes que tenia davant.

-De veritat tens prou explosius per obrir-te pas?

-Més o menys... però no farem això.

-Oh.

-Una explosió d'aquesta potència podria danyar aquesta fràgil floreta que necessitem per escapar -En Kell assenyalà cap als seus peus-. Però aquesta paret d'aquí no és un mur mestre. L'edifici es manté dempeus gràcies al seu esquelet metàl·lic, així que he posat les càrregues per volar aquesta paret.

-I després, què?

-Després, encenc els repulsors superiors del morro i ens inclinem cap endavant. Llavors, connecto els motors, ens alliberem i girem un moment mentre tots criden i vomiten, i jo recupero el control.

-A vegades t'odio, Kell.

-Sí, però segueixo sent el millor pilot que hagis vist mai.

-On són els altres?

-De camí. Cal enviar-los un missatge.

-Com? Ens separen d'ells quilòmetres de runa! Un missatge pels comunicadors no arribarà fins a ells.

En Kell, exasperat, va mirar per fi al seu cap.

-Et recordes que vam col·locar un paquet de sensors a la teulada i vam crear una connexió directa perquè la Danni i en Baljos poguessin rebre informació constant dels sensors?

-Ei, és veritat.

-S'envia el missatge en aquests sensors i...

-D'acord, d'acord, entesos. Els hi donaré instruccions per arribar fins aquí.

* * *

El forat sobre el cap d'en Nyax es va eixamplar. Ja no queien més runes sobre ell, només la llum del sol. Primer, un prim raig; després, una brillant columna blanc-i-blava. Es va deixar banyar per la llum, fins i tot va alçar les dues mans per capturar-la i fregar-se les galtes amb ella.

En Luke va sentir sorpresa en la Tahiri. Igual a la seva.

-Ha obert un forat fins a la superfície? -va preguntar.

-Això crec -va acceptar en Luke. Va centrar la seva atenció en els éssers que es trobaven a la part alta de l'androide de construcció. També podia sentir la seva confusió. Un cop aconseguit el seu objectiu, en Nyax els havia alliberat. Ara, en recuperar la voluntat, se sentien aclaparats per l'esforç físic realitzat, per l'ultratge davant la forma en què havien estat violats durant tant de temps.

-He d'anar-hi -va dir en Luke-. He de convèncer-los que treguin aquesta cosa abans que s'ensorri l'edifici.

-No, no aniràs -va protestar la Mara.

Ell se la va quedar mirant, sorprès davant d'aquesta afirmació tan implacable i innecessàriament cruel... fins que va sentir la diversió de la seva dona davant el seu error.

-Limita't a dir-ho -va dir ella-. Comunica't amb ells a través de la Força, estan acostumats.

En Luke va buscar en la Força i va trobar ments, dotzenes de ments receptives. Va descobrir que l'energia que brollava de l'esquerda a la paret li permetia arribar a qualsevol d'elles, a totes elles.

Va projectar una forta exigència de silenci, un sentiment de calma i va comprovar que es callaven. Va formar una imatge al seu cap: l'edifici esfondrant-se i l'androide fent marxa enrere per allunyar-se. La va projectar amb tota la seva energia, augmentada per la deu de Força.

Va sentir la seva reacció: sorpresa... i després, creença. Moments després va sentir rugir els motors de l'androide, i va sentir la seva intenció de sortir d'allà travessant el munt de runes que tenien al darrere.

En Luke va connectar el seu sabre làser i es va dirigir cap a la criatura que tenia la cara de l'Irek Ismaren. «Acabem amb això d'una vegada».

Però en Nyax el va ignorar. Es va elevar en l'aire i va surar travessant el forat que havia creat poc abans. Un instant després, desapareixia de la vista.

La Danni, l'Elassar i la Bhindi van entrar a la nau per l'escotilla d'accés.

-Seieu en els seients davanters -va ordenar en Rostre-. Els de darrere són per als Jedi; no volem que hagin de passar per sobre de vosaltres quan pugin a bord. El seient del copilot és meu. On és Baljos?

-Es queda en el meu lloc -va anunciar la Bhindi.

En Rostre va sospirar. Li havia dit a la Bhindi que, si es feia evident que les cèl·lules de resistència no serien útils, fes les maletes i tornés a Borleias. No hi havia comptat amb que en Baljos es resistiria a interrompre els seus estudis. Algun dia, la decisió d'en Baljos podria donar origen a una gran fita científica... o a una forma de suïcidar-se inútilment.

Però era la decisió d'en Baljos.

En Rostre va tancar l'escotilla i va forcejar per la improvisada escaleta fins al seient del copilot. Es va col·locar l'arnès de seguretat.

Llest quan tu ho siguis.

-Boom -va exclamar en Kell, prement un botó del comandament a distància.

El Crua Realitat es va estremir, quan la paret situada sota la quilla va esclatar, caient al carrer situat més avall.

En Kell no va esperar a avaluar la situació o la mida del forat. Va empènyer el comandament dels controls i el transport va saltar cap endavant. En Rostre va sentir l'estómac a la gola mentre el transport es desplaçava fins a l'espai buidat sobre l'avinguda, i saltava de l'edifici per capbussar-se de cap cap a terra.

* * *

El turboascensor intern de l'androide de construcció es va obrir i els Jedi van entrar a la sala de control.

Les dotzenes de persones allà apinyades, concentrades en les finestres davanteres, no es van fixar en ells. Muntanyes de runa queien davant d'ells... i més enllà es veia un núvol de coralites.

Els coralites van obrir foc quant l'androide va sortir a la llum del sol, llançant boles de plasma contra la part frontal de la màquina. Les pantalles de diagnòstic es van connectar i les alarmes van udolar. Els tatterdemalions, que minuts abans eren esclaus controlats mentalment, van xisclar, de nou propietaris de suficient intel·ligència com per donar-se'n compte de la proximitat de la seva mort.

-Hem de salvar-los -va dir la Tahiri-. Les armes...

En Luke va negar amb el cap.

-Les armes d'aquest androide no li faran gran cosa als coralites. Cal usar d'altres.

-Quines altres?

-Nosaltres -va dir la Mara.

En Luke va alçar la veu, recorrent a la Força per fer-se sentir.

-Tot el món fora! Sortiu per les escales d'emergència, no feu servir el turboascensor -va afegir la imatge mental del turboascensor obrint-se i tancant-se com la boca d'una criatura malvada.

Els supervivents de Coruscant van seguir cridant, però es van amuntegar per baixar per les dues escales d'emergència, deixant una mica d'espai per als Jedi. L'absència d'aquest mar de carn també els va donar una imatge més clara de la formació de coralites i de la quantitat de plasma amb la qual els castigaven.

-Aquesta font d'energia de la Força farà més fort a Nyax -va dir en Luke-. És poder pur... i nosaltres també podem usar-lo.

A manera de demostració, va alçar una mà com un director d'orquestra... i un munt de runes, d'un edifici situat a un centenar de metres, es va elevar en l'aire. En Luke va tancar el puny i va tirar cap a ell. Les runes es van dirigir cap a l'androide.

Els coralites situats a rereguarda de la formació no van tenir cap oportunitat. Trossos de durciment, de pedra i de ferrociment es van abalançar sobre ells. Les singularitats dels dovin basal es van situar en posició per empassar-se els improvisats projectils, però no van ser suficients. Els projectils d'en Luke es van estavellar contra el corall Yorik, escombrant al seu pas als coralites.

La Tahiri va imitar els gestos d'en Luke amb els ulls molt oberts, però amb un altre edifici situat a la dreta dels coralites. De l'edifici es van desprendre trossos de la façana, que van caure sobre les naus.

La Mara va afegir la seva veu i la seva presència a la Força a les ordres donades pel Luke, atiant als treballadors a fugir més de pressa, però centrant la major part de la seva atenció en els controls, en estudiar com eren les parets i el sostre. Va trobar el que buscava i va utilitzar la Força per obrir una escotilla del sostre. La brillant llum va penetrar a la sala, alhora que descendia d'una escaleta metàl·lica. Va pujar per ella fins a dalt.

Els coralites van trencar la formació sobtadament, alçant el vol per escapar de l'allau de projectils, però els primers a elevar-se es van trobar amb una altra. Centenars de pedres i trossos de durciment van colpejar el corall Yorik, erosionant-lo com un superpotent polidor de sorra, destruint els vehicles.

Al principi, en Luke va creure que havia estat la Mara la causant d'aquest nou atac, recolzant el seu esforç i el de la Tahiri, però no va trigar a adonar-se de la seva equivocació. Va saltar a través de l'escotilla oberta i va aterrar al costat de la Mara al terrat de l'androide. La Tahiri el va seguir un segon després.

Des d'allà tenien una visió més clara del cel ple de coralites i del ziggurat a la seva esquena.

D'aquell edifici sorgia una columna de runa. A mesura que s'elevava, es dividia, allunyant-se en totes direccions del seu punt d'origen com si fos un raig d'aigua, però un raig de quilòmetres d'extensió, que foradava edificis i coralites.

I sobre el seu centre, just on es començava a dispersar la runa, surava en Nyax. Penyals gegantins entraven i sortien ballant del doll d'enderrocs, traçant una bonica espiral en l'aire.

-Un altre graduat de l'Acadèmia Jedi -va exclamar la Tahiri sense alè-. I pot aixecar pedres molt grans.

-Molt graciosa -Es va queixar en Luke. Va calcular la distància entre el sostre de l'androide de construcció i la superfície sòlida més propera del ziggurat, i va decidir que era factible-. Anem-hi.

* * *

La Viqi va sentir un soroll distant, un sord rugit com si una presa hagués obert les seves rescloses per vomitar en passar incomptables tones d'aigua. El sòl vibrava sota els seus peus.

El va ignorar com ignorava el dolor dels seus canells, el dolor causat pel forcejament amb els seus lligams, i que només va concloure en trobar un tros de metall esmolat que sobresortia d'una paret. Per fi tornava a estar lliure.

Va arribar a l'edifici d'apartaments Terson i al pis de la seva cambra. Tremolava d'esgotament i la suor degotava del seu front... i llavors es va quedar paralitzada, buida d'esperança: l'escaleta secreta estava baixada i hi havia un aerotaxi aparcat al mig del saló.

Va pujar les escales a tota velocitat i va contemplar angoixada el forat a la paret pel qual s'havia anat el Crua Realitat. Tots els seus esforços a passeig. Hauria de tornar a començar, a buscar, a amagar-se i sobreviure, mentre trobava una altra nau o reparava alguna fins que funcionés.

Bé, si el aerotaxi havia arribat fins allà, el més probable era que encara funcionés. Almenys, era un punt de partida. Va baixar per fer-li un cop d'ull.

Al seient davanter va descobrir un munt de menjar en conserva del Crua Realitat, i una nota:

SENADORA SHESH:

HEM SUPOSAT QUE NECESSITARÀ AIXÒ MÉS QUE NOSALTRES. NO S'HO MENGI TOT D'UN COP. AMB AFECTE,

ELS ESPECTRES

Només llavors es va desplomar sobre la catifa. Només llavors es va posar a plorar.

* * *

La façana del ziggurat estava formada per una sèrie d'amples i alts graons. Els Jedi saltaven a un, recorrien tota la seva amplada i saltaven al següent, una vegada i una altra, fins arribar al terrat.

Des d'allà van poder veure com s'eixamplava el forat del sostre del ziggurat. A cada moment, més i més tones de runa sorgien del forat i volaven per vessar-se cap als quilòmetres d'edificis que els envoltaven. Alguns dolls es concentraven a derrocar coralites, altres seguien ballant i traçant alegres cercles al voltant d'en Nyax.

En Luke els va conduir fins a una cantonada, on els penyals descendien fins a pocs metres de la superfície del ziggurat. Quan va baixar el següent, van saltar a ell, propulsant-se amb la Força per aterrar sobre la irregular superfície de durciment.

En Luke va poder sentir que en Nyax els detectava. El gegant pàl·lid girà en l'aire per mirar-los de front i va canviar el seu somriure de plaer per un altre de malvolença.

-Això es posarà lleig -va dir en Luke.

La Mara va assentir. En aquesta altitud, el vent li sacsejava els cabells com si els dotés de vida pròpia, fent que semblés la flama d'una espelma sota una forta brisa.

-Alguna idea?

-Jo en tinc una -La Tahiri es va agenollar per conservar millor l'equilibri mentre mirava cap endavant. Al lluny, la filera de penyals va girar sobtadament per situar-se a pocs metres d'en Nyax-. Quan passem per aquí, distraieu-lo. Jo acabaré amb ell.

En Luke va alçar una cella.

-Què acabaràs amb ell? Com?

Quelcom en els ulls de la Tahiri va fer que un calfred li recorregués la columna vertebral.

-Pot combatre als Jedi perquè ens sent en la Força -va dir-. Però no pot sentir als yuuzhan vong, així que ha de mirar-los. Doncs bé, jo sóc les dues coses.

Es va aixecar, es va apartar d'en Luke i de la Mara i va saltar al següent penyal volant de la filera. Va recórrer tota la seva superfície i va saltar al tercer.

-Què et sembla si acceptem la seva paraula? -va dir la Mara.

-Estic massa cansat per discutir.

El penyal en el qual estaven va recórrer l'últim tram vertical i va girar. Girà amb més violència que els seus predecessors, però en Luke i la Mara van poder sentir en la Força les intencions d'en Nyax i no es van moure.

Quan el seu improvisat transport va estar aprop d'en Nyax, en Luke va allargar la mà, va arrencar una part del doll d'enderrocs que fluïa per sota i el va llançar contra ell.

Aquest va reaccionar sense moure's, recuperant el control dels enderrocs per llançar-los contra en Luke.

Aquest es va inclinar cap enrere i va fer rodar el penyal amb ell. Les pedres es van estavellar contra el costat i la part inferior de la pedra a mesura que rotava.

La Mara, cap per avall i mantenint-se en posició gràcies al poder augmentat de la Força, va connectar el seu sabre làser i el va llançar. Girà gairebé invisible entre la densa pluja de durciment i, quan va estar a escassos metres d'en Nyax, va canviar de direcció per llançar-se contra ell.

L'expressió d'aquest va ser de sorpresa. En no tenir cap de les seves fulles actives per protegir-lo, es va apartar a un costat apartant-se del curs del sabre làser, i es va tornar per mirar mentre la Mara dirigia el seu vol. La dona va fer que tracés un llarg arc, preparant-lo per un altre atac.

La Mara i en Luke van tornar a la posició vertical quan el seu penyal va completar la rotació, i van poder sentir com en Nyax concentrava la seva atenció en ells esperant un altre assalt. En Luke el va empènyer mitjançant la Força, intentant desequilibrar-lo perquè s'interposés en el camí del sabre làser de la Mara. Va tenir èxit, però en Nyax va activar totes les seves fulles en sentir l'empenta i va apartar el sabre d'un cop amb la mà, amb una facilitat desdenyosa.

* * *

El poder fluïa a través d'en Nyax, un poder com no havia sentit cap ésser viu. Podia arribar fins al fons d'aquest món, travessant la falsa escorça que tenia per sota, travessant la veritable escorça de pedra sota la primera, i arribar al punt en què la pedra es convertia en un fluid viscós i els metalls fosos corrien com l'aigua d'un riu. Podia partir aquell món en dos, obligar als seus treballadors a portar-lo a un altre món, i partir també aquest altre.

I estava fart d'aquestes criatures. Eren més febles que ell, però molt tossudes. I inventives.

En Nyax va alçar les mans. Partiria el penyal sobre el qual estaven i faria que s'estavellés contra les ruïnes.

Alguna cosa li va colpejar l'esquena, just a sota d'on li protegia la seva armadura interna. Va obrir molt els ulls, no l'havia sentit venir. Va haver d'utilitzar el seu poder per superar el dolor.

Una cosa més va tornar a colpejar-lo i va sentir com cedien els ossos de la part inferior de la seva esquena, provocant-li un entumiment a les cames. Va exercir un major control sobre si mateix mentre es girava, intentant desesperadament obligar a les seves extremitats a sentir alguna cosa.

El seu tercer contrincant, la petita femella de pèl groc, estava estirada sobre un altre penyal, subjecta amb una sola mà. L'observava amb els seus ulls implacables i estranys. Tot just la captava amb els seus sentits especials, s'havia d'haver tancat al poder i reduït la seva capacitat per detectar-la, per anticipar els seus moviments.

Alguna cosa anava malament. Hi havia controlat el dolor i el seu poder era gairebé infinit. Hauria de poder fer el que volgués, quan volgués.

En no haver-se entrenat en les maneres i l'ús de la Força, no entenia que el catastròfic error de les seves funcions corporals pogués interferir amb l'ús d'aquesta Força. L'únic que entenia era que el seu control sobre els penyals, sobre el raig d'enderrocs que naixia del creixent forat que tenia per sota, estava fallant.

La femella de pèl groc va alçar un tercer projectil. Tenia potes que s'agitaven.

Era una de les criatures alienígenes, una d'aquestes que llançaven els guerrers que no podia sentir. Se suposava que els humans no usaven aquestes coses, només els alienígenes de nas pla.

No era just. Era trampa.

En Nyax va perdre el control abans que ella pogués llançar-ho. Va caure cridant al fossat que havia creat.

Alhora, els penyals van començar a caure sobre la teulada del ziggurat. En Luke i la Mara van saltar del seu, usant el seu poder per esmorteir l'aterratge, i van rodar fins a posar-se dempeus. Van buscar un cap ros entre la pluja de projectils de moltes tones.

-Allà -va cridar la Mara, i va córrer cap a ella.

La Tahiri es trobava a la part alta d'una petita cúpula, a un camp de pilota de distància. Davant la preocupada mirada d'en Luke, la jove Jedi va saltar quan un penyal es va dirigir cap a ella. Aquest va travessar la cúpula i va desaparèixer.

-Rostre a Mara, Rostre a Mara, em reps?

En Luke va treure el seu intercomunicador, mentre la seva dona arribava fins a la jove Jedi i l'abraçava.

-La Mara està una mica ocupada, Rostre -va saltar a un costat, mentre una massa de ferrociment de la mida d'un Ala-Y s'estavellava al sostre, al costat d'ell-. I ja posats, jo també. Què passa?

-Digues que aquest número de la font de roques ha estat cosa teva.

-Ho era.

-Anem cap allà. I ens acompanyen un parell de naus capitals vong. Voleu que us recollim?

-Volem.

-Arribarem en dos minuts.

* * *

Els tres Jedi van saltar des de la teulada del ziggurat a l'ala del Crua Realitat, van entrar per l'escotilla i, abans que poguessin acomodar-se en els seus seients, en Kell es va llançar en un marejador picat cap a l'avinguda situada sota ells. En Luke va tenir un indici de l'androide de construcció, fins i tot va creure que s'estavellarien contra ell, però en l'últim moment van tornar a anivellar-se i van accelerar per l'avinguda.

-I bé? -Es va interessar en Rostre, com si no hagués passat res-. Això de la destrucció de propietat a escala massiva és una cosa normal en els Jedi?

-Només quan ets el seu amic -va dir en Kell-. Espera a estar casat amb un.

-Hem de tornar -va advertir en Luke-. En Nyax no ha mort.

En Rostre i en Kell van intercanviar una mirada.

-Per salvar-lo o per rematar-lo?

En Luke va sospirar.

-Només per tornar a creuar-nos en el seu camí.

En Kell va esbufegar i va guanyar altitud. Quant va arribar al nivell de les teulades, va donar mitja volta rumb al ziggurat.

* * *

En Nyax jeia en el fons de la fossa presa del dolor.

Abans de conèixer en aquells tres éssers amb el poder de la Força, no sabia el que era el dolor. Ara, tot era dolor.

Els trobaria. I els mataria. I havia de fer-ho aviat perquè sentia com li abandonaven les forces, com defallia, per moltes energies que hagués obtingut del que havia després de la paret negra. Aviat es dormiria.

Es va estendre mentalment amb el seu poder, buscant totes aquelles ments que pogués detectar. Quan la ment era prou forta i complexa com per poder sentir-lo, obeir-lo, mirava a través dels ulls de la criatura.

Al principi, només va poder veure una taca d'imatges superposades. Va aprendre a prescindir d'algunes, va muntar altres i va convertir així la imatge en alguna cosa coherent de tres dimensions.

No veia els que havien usat el poder per fer-li mal, però dos enormes trossos de corall que no podia sentir amb el seu poder s'acostaven a ell des direccions oposades.

Els seus enemics anirien a bord, ocults per aquest poder per bloquejar els seus sentits. Mai es rendien, així que tornarien a per ell. Havien d'estar a bord, perquè no dormiria fins que estiguessin morts.

Va rugir de dolor, i va llançar al cel tones i tones de runa.

* * *

En Kell va perdre altitud i es va desplaçar per aterrar en un terrat a uns quatre quilòmetres del ziggurat. Des d'allà veien acostar-se des del nord i des del sud a dues matalok vong, les naus anàlogues als creuers de la Nova República.

Dos dolls de runes van saltar des del forat del ziggurat, cadascun cap a un matalok diferent. La punteria d'en Nyax empitjorava, cap de les dues naus vong va rebre un impacte en els primers segons de l'atac.

I les dues van llançar contra el ziggurat una pluja de projectils de plasma tan nombrosos com gotes de pluja.

En Luke es va sobresaltar en sentir que se li cremava la carn. Es va mirar el braç, però no va veure res socarrimat o tallat. Era en Nyax, que transmetia el seu dolor a tots els que estaven prou a prop com per sentir-ho, i va poder veure aquest dolor reflectit en les cares de la Mara, la Tahiri, la Danni, i fins i tot en la d'en Kell.

En aquell moment, els dolls d'enderrocs van aconseguir donar als matalok, vessant-se  sobre les naus; una petita part va ser engolida pels buits, però la majoria va penetrar en el corall Yorik com si fos sucre. Els matalok es van apartar, intentant evitar desesperadament aquest diluvi de destrucció, però la runa va anar a per ells, els va perseguir, els va assotar.

En Luke va notar una pressió al pit de la qual no havia estat conscient fins en aquest moment. Tot d'una, es va afluixar i va desaparèixer.

-Ha mort.

-Lord Nyax? -En Rostre el va mirar amb les celles arrufades-. Crec que no. Mira, segueix sortint més runa que mai.

-En Luke té raó -va dir la Mara. La seva veu tenia un to distant, mentre intentava interpretar el que sentia a través de la Força-. En Nyax ha mort. Però, en un últim esforç, ha imbuït el que l'envoltava amb part del seu odi.

Els matalok es van elevar sobre el raig d'enderrocs i van llançar una nova andanada de plasma, abans de tornar a ser atacats. Al lluny, més naus capitals yuuzhan vong s'apropaven al centre dels disturbis.

-I seguirà així mentre quedi part d'ell -va afirmar en Luke-. Mentre una part d'ell pugui exercir la seva voluntat sobre el que l'envolta, i aquest deu de Força ho permeti. Però ha mort -respirà fondo-. Anem a casa.

-Encara no -va dir en Kell-. Sents això? -polsà un botó al tauler de comunicacions, i de sobte van poder sentir com algú xuclava. No, no xuclava. Plorava-. Prové d'un intercomunicador que en Rostre deixar obert per si hi havia endarrerits, allà on vam trobar el Crua Realitat. Així que hi ha algú.

-M'hi jugo el que sigui que sé qui és -va dir en Rostre.

* * *

La Viqi seguia recolzada en el costat de l'aerotaxi, quan va sentir el brunzit per sobre dels seus sanglots. Semblaven repulsors, i el soroll va flotar fins a ella través de la finestra trencada. Es va incorporar per mirar.

El Crua Realitat va aparèixer davant seu, surant a pocs metres de distància.

El cor se li va alegrar tan ràpidament com després es va abatre. Per la finestreta de l'escotilla d'accés podia veure la Mara Jade Skywalker. Els trets de la dona eren inexpressius, però els seus ulls verd gemma reflectien un odi gèlid per a ella, i aquest odi la va paralitzar.

«Podré demanar-li que tingui pietat? -es va preguntar la Viqi-. Podré rebaixar-me tant?».

La resposta era simple.

«És clar que puc. I quan torni a ser lliure, quan escapi, faré que pateixi per aquesta indignitat». La Viqi es va recompondre i va començar a assajar mentalment la seva disculpa. La seva súplica.

-Sabia que menties, Viqi. Sabia que tornaries aquí.

La dona es va tornar, incrèdula.

En Denua Ku estava recolzat al costat de la porta de l'apartament, amb la pitrera completament tacada de sang negra-blavosa. Va tossir, emetent un so trencat i dolorós, i de la seva boca va degotar sang. Mantenia el cap cot.

Però no importava. Seguia sent més fort que ella, i la seva mà empunyava un amfibastó.

-Et mataré, Viqi.

Va donar un pas vacil·lant cap a ella. Ja gairebé la tenia a l'abast del seu amfibastó.

La Viqi va sentir el so de l'escotilla lateral del Crua Realitat abans d'obrir-se, però sabia que no s'obriria a temps. Li va inundar una freda resolució. Amb el seu estil inimitable, podia fer mal per última vegada.

-No, no em mataràs -va dir-. Els yuuzhan vong no poden matar-me. Ni els noghri. Ni els Jedi. Tots sou inferiors a mi. Només una persona en tot l'univers pot matar la Viqi Shesh.

Va donar mitja volta i es va llançar al buit per la finestra trencada.

* * *

En Luke i la Mara van veure com queia. En Luke fins i tot la va sentir morir, com una feble disminució en la Força.

-Mira per on -va dir la Mara-. El meu desig s'ha fet realitat.

El guerrer yuuzhan vong que s'havia enfrontat a la Viqi Shesh va alçar un grapat d'insectes talladors per llançar-los contra el Crua Realitat, però va caure d'esquena. El seu pit es va alçar una vegada. I es va quedar immòbil.

En Luke, afectat, va tornar al seu seient i es va ajustar l'arnés.

-Ja podem marxar.

La Tahiri li va dirigir una mirada que suggeria que havia perdut el seny.

-Abans vas dir «anem a casa». Vaig creure que la teva casa era aquí, a Coruscant.

-No -En Luke li va envoltar les espatlles amb un braç, passant l'altre per sobre dels de la Mara-. Creia que sí, però estava equivocat. Sigui quin sigui el color del sol, siguin quins siguin els mobles, la meva casa està on estigui la meva família.

La Tahiri va assentir. Es va recolzar contra ell, va recolzar el cap en les seves espatlles i va tancar els ulls com si anés a dormir.

I, per primera vegada des que van aterrar en Coruscant, va somriure.

-Llestos per a un passeig per l'espai, noi de les explosions? -va dir en Rostre.

-Sempre, nen bonic. Agafa't bé els teus trofeus.

En Kell es va enlairar, va volar en direcció contrària al ziggurat i va accelerar fins a arribar velocitat atmosfèrica.

 Següent