Hora Zero

Esquadró Bastard

Hora Zero
 

David J. Williams i Mark S. Williams

No gaire després de la batalla d'Endor, Gina Moonsong lidera als pilots de l'Esquadró Bastard en un atac al nucli de comunicacions imperial de Malastare.

La vasta muralla dels grans i arremolinats núvols tempestuosos del planeta semblava el mateix infinit: Omplia tota la vista, trencada només per retalls de terreny gris ataronjat visibles aquí i allà sota el tumultuós clima. Gina Moonsong va accelerar el seu ala-B a velocitat d'atac mentre la resta de l'esquadró queia en formació darrere d'ella. Va estrènyer les dents i va obrir la comunicació.

-Totes les unitats, al meu senyal... tres... dos... un... ara.

Els ordinadors de combat dels ales-B es van sincronitzar; un instant després, més d'una dotzena de raigs de canó iònic van convergir exactament en les mateixes coordenades de l'escut planetari que protegia Malastare. Durant un instant una porció d'aquest escut va parpellejar en l'espectre visible... i després va desaparèixer, desactivat tan sols el temps just perquè l'esquadró el travessés. La Moonsong va sentir la sacsejada quan la seva nau va travessar l'escut compromès. Al seu voltant, els seus pilots s'esforçaven per mantenir una trajectòria cada vegada més precisa en dirigir-se a la secció més feble de l'escut; un esforç que es feia cada vegada més desesperat conforme l'atmosfera es tornava més densa i la gravetat s'intensificava. Per a una nau va ser massa: Moonsong va veure en les seves pantalles com les ones electromagnètiques de l'escut intermitent van atrapar la cua de Bastard Set, desviant la nau cap amunt, contra el letal mur, i convertint-la en una bola de foc abans que Karls arribés tan sols a saber què li havia colpejat. La Moonsong va maleir en veu baixa mentre comprovava que Fanty seguia en posició al seu costat, i que Stramm i la resta de l'Esquadró estaven just al darrere. Havien penetrat la primera línia de defensa del planeta, però havien de continuar lluitant contra l'aclaparadora força del remolí.

I estava a punt de posar-se molt pitjor.

-Bastard Cinc a Bastard Tres; compto almenys una dotzena de caces TIE apropant-se.

La fredor en la veu d’en Cutter Poole contradeia la seva completa falta d'experiència en combat.

-I tant, són molts... -va replicar Bastard Sis.

-Carregueu deflectors al màxim -va dir la Moonsong-. Fem allò per al que heu estat entrenats.

Però mentre els deflectors es carregaven i els seus reflexos prenien el comandament, la Gina va sentir que la seva ment retrocedia als esdeveniments posteriors a la destrucció de la Segona Estrella de la Mort. Era tan recent i malgrat tot semblava haver passat feia una eternitat...

***

La cerimònia a la coberta de vol va ser breu i concisa. Algun almirall (del qual la Moonsong mai havia sentit a parlar) va deixar anar un avorrit discurs sobre deure, sacrifici i heroisme abans de procedir a atorgar les Medalles al Valor als pilots d'ala-B que havien sobreviscut a la Batalla d'Endor. La Moonsong no podia evitar pensar que haurien haver-les-hi donat als pilots que no ho van aconseguir. Feia que el seu ascens a tinent semblés prou mancat d'importància. L'única alegria que la Moonsong va obtenir d'això va ser que en Braylen Stramm havia estat ascendit a comandant d'ala. Quan els participants en la cerimònia es van dirigir de tornada als seus llocs, la Moonsong es va acostar a ell. Li va oferir un somriure tort i es va quadrar davant seu amb aire alegre, a la qual cosa ell va respondre amb menys entusiasme del que era habitual. En aquell moment, ella ho va saber tot; gairebé com si estiguessin interpretant papers que ja haguessin assajat.

-Et va bé la medalla, comandant -li va dir.

La Gina no anava a deixar que Stramm s'escapolís de la situació. Va mirar al seu voltant per assegurar-se que ningú podia sentir-los... i llavors es va acostar més.

-En què penses? -va preguntar.

-En res -va respondre ell.

-Tots dos sabem que això no és cert.

Stramm va mirar més enllà d'ella, al confeti que penjava del sostre.

-No estic segur de com explicar-ho.

-Jo ho faré per tu. Creus que el teu ascens vol dir que hem de deixar de veure'ns.

-Així és -va respondre ell.

-Això és una mentida com una casa -va dir ella sense alterar el to-. Tens por de com de seriós que s'ha posat això nostre.

-És clar que tinc por -va exclamar-. Por d'haver de triar entre tu i la resta de l'esquadró.

-Sona com si ja ho haguessis fet.

-Gina, puc haver d’ordenar-te fer alguna cosa que podria... bé, si arriba aquest dia no vull tenir dubtes de si podria donar l'ordre o de si tu la seguiries.

-Jo la seguiria. Saps que ho faria.

-En això em refereixo -va dir, i en veure que ella no responia, va afegir-: Jo... mira, podem arreglar les coses entre nosaltres quan acabi la guerra.

-La guerra ja ha acabat.

-No, no ho ha fet. -Es va asseure a la vora de l'estrada, va deixar que els seus peus pengessin... només per un instant, va semblar un nen indefens-. No hauria de dir-te això, però... els imperials no han estat derrotats. El que semblava tan sols una acció de rereguarda està resultant ser quelcom molt més seriós. S'han cancel·lat tots els permisos i l'Esquadró Bastard rebrà una nova fornada de reclutes. I necessito que els entrenis. D'acord?

Ella va somriure amb una calma a través de la qual ell sens dubte podia veure la veritat.

-D'acord -va dir.

***

Stramm i els seus ales-B es van separar, desplegant els seus paquets CME de contramesures electròniques mentre la Moonsong conduïa a la resta de l'esquadró directament cap als caces TIE que s'acostaven. La penetració de l'Esquadró Bastard en l'escut planetari havia despertat a tothom al planeta, però amb sort se centrarien en ella i no amb l’Stramm. La veu de la Fanty va ressonar pels auriculars de l'esquadró.

-Preparats per a marmotes...

La Moonsong va esbossar un somriure. «Marmotes» era el sobrenom per als pilots imperials que volaven en missions dins d'una atmosfera planetària. Pilotar un caça TIE a través de la densitat d'una atmosfera planetària era més difícil del que semblava, i els marmotes feien que semblés fàcil. Fins i tot amb tota aquesta climatologia adversa, els ordinadors de combat dels ala-B els mostraven en formació tancada i aproximant-se ràpidament. Al llarg dels anys, els marmotes havien desenvolupat habilitats i tàctiques que els feien tan perillosos com qualsevol altra classe de pilot de combat en el qual es podria pensar. I en aquest instant la Moonsong no pensava en una altra cosa; empènyer la palanca, llançant-se a interceptar els TIEs que s'acostaven a la que probablement fos la part més angoixant del pla de l’Stramm. El seu ordinador de combat indicava que les naus de l’Stramm es dirigien directes cap a l'objectiu, sense que els TIEs o les bateries de defensa terrestre els hi prestessin atenció. Ella i els seus pilots havien captat tota l'atenció dels imperials.

-Iniciar maniobra Orenth -va exclamar; i els seus ales-B van iniciar un bucle pronunciat que els va allunyar dels caces TIE, donant la impressió que efectuaven una retirada completa. Sentint una victòria fàcil, els caces TIE els van perseguir, guanyant terreny, seguint als ales-B en la seva ascensió fins a la vora de l'atmosfera sota l'escut.

Que era precisament el que ella volia.

***

-Sóc la tinenta Gina Moonsong.

Va examinar les cares noves. Per sobre d'ells, a la coberta d'observació de l'hangar, va poder veure fugaçment l’Stramm mirant-la des de la barana. Tots els seus cadets no tenien experiència. I no tindria temps per ensenyar-los massa.

-Els tres heu estat assignats a la meva secció. -Va abaixar la mirada per fer una ullada a la tauleta de dades que contenia les fitxes personals-. Així que benvinguts a l'Esquadró Bastard.

Va fer una pausa. Què més se suposava que havia de dir?

-Bé, no sigueu tímids -va dir-. Podeu parlar.

La més alta d'ells va parlar primer.

-Es presenta la pilot cadet Yori Dahn.

La Moonsong la va mirar amb ulls inquisidors.

-Aquí diu que abans eres primera oficial en un vaixell de càrrega.

-Sí, Tinent.

-I què et va impulsar a enrolar-te?

-Els imperials van executar a la meva tripulació.

-Així que ets aquí per venjança -va dir la Moonsong.

-Suposo que sí, tinent.

-Aquesta és una raó horrible per lluitar.

-Ho és? Creia que...

-És probable que aconsegueixis que et matin. Busca una raó millor.

-Sí, Tinent.

La Moonsong ja s'havia tornat cap al següent cadet.

-I tu qui ets?

-Pilot cadet Jordan Karls.

Era un togruta corpulent que portava una estola de pell confeccionada amb el que la Moonsong suposava que seria un depredador especialment maligne. Semblava que en Karls l’hagués matat ell mateix només amb les mans.

-La teva fitxa diu que vas veure acció a prop de Bespin. Què et fa pensar que seràs un bon pilot d'ala-B?

-Sóc altament adaptable, tinent.

-Què se suposa que significa això?

-He pilotat de tot excepte ales-X.

-Els ales-B són molt més temperamentals que els ales-X -va dir la Moonsong-. La teva fitxa diu que ho vas fer bé a l'entrenament. Vegem com funciona això a la pràctica.

Es va tornar cap a l'últim cadet, però ell va parlar abans:

-Pilot cadet Cutter Poole, senyora. –En Poole era jove i atractiu, amb la mandíbula marcada, cabell fosc i ulls blaus. Semblava un heroi d'acció sortit d'una holopel·lícula recent.

-Per què estàs somrient? -li va preguntar ella.

-M'alegro que la guerra no acabés abans que jo arribés, senyor. Dic, senyora.

-Oh, ja veig. Nascut per a la glòria. Tenim tota classe d'usos per a tu. Ara, pareu tots atenció: No m'agrada que em diguin senyora, patró, senyor o cap. Us acostumareu tots a dir-me tinent. Si algú de vosaltres es va allistar pensant que us donaríeu un passeig ràpid per la guerra i estaríeu a casa abans del següent Dia dels Fundadors, tinc males notícies per a vosaltres. Això dista molt d'haver acabat. Espero que m’hagueu entès.

-Sí, tinent -van respondre a l'uníson.

-Llavors, benvinguts a l’Esquadró Bastard... aquesta és la meva companya d'ala, Fanty. Ella us organitzarà. Començarem els exercicis demà a les 0600 en punt.

La Moonsong va fer un gest a la Fanty, qui va fer un pas endavant i va continuar la instrucció.

-Molt bé, ja heu sentit a la tinent; en marxa.

La Moonsong va tornar a aixecar la mirada cap a la coberta d'observació, però l’Stramm ja no hi era.

***

Mentre s'esvaïa l'atmosfera, també ho feia l'avantatge dels marmotes. La Moonsong va activar els seus impulsors posteriors; els ales-B van trencar la formació, van donar mitja volta, i es van llançar de cap contra els seus perseguidors, fent que es dispersessin sorpresos. La Moonsong i la Fanty es van deixar caure darrere d'un parell de caces TIE, i sense més cerimònia els van esborrar del cel. Tot d'una, pilots d'ala-B que mai abans s'havien enfrontat a un enemic es van trobar guanyant la seva primera batalla. En Poole i en Dahn van victorejar mentre s'enfrontaven a un TIE desorientat, acabant ràpidament amb ell. L’excitada veu d’en Poole va ressonar pels altaveus de la Moonsong.

-És com disparar droides ratolí en un barril!

-Bastards Cinc i Sis, vigileu!!

Fins i tot mentre cridava l'advertència, la Moonsong sabia que era massa tard: un caça TIE ja estava caient en el punt cec d’en Poole, ruixant-lo amb foc làser. La cabina de l'ala-B va escopir una columna de fum abans de donar mitja volta i desplomar-se a través dels núvols. La Moonsong va virar bruscament a babord, crivellant al caça TIE que havia fet caure a Poole, fent que caigués en espiral darrere d'ell. Però la revenja no li va portar cap consol.

***

-Endavant -va dir l’Stramm.

Ella va entrar a la seva cabina, però no va tancar la porta darrere seu.

-Aquesta és l'operació -va dir ell sense més preàmbuls. Aquesta rutina era nova per a tots dos, i anaven improvisant sobre la marxa. L’Stramm va mostrar un mapa d'un sector estel·lar i va assenyalar un cúmul insignificant en la vora del mateix-. El comandant Antilles ha explorat l'objectiu: un nucli de comunicacions imperial a Malastare. Estic preparant el programa.

Ella va estudiar el mapa.

-Sembla que el planeta està proveït d'escut.

-Per sort, el generador d'escut està just al costat de l’objectiu principal. Podem colpejar-los als dos al mateix temps.

-Com entrem?

-Vegem. –L’Stramm semblava incòmode-. Els tècnics de l’Ackbar creuen que si sumem tots els nostres canons iònics, podem crear una obertura temporal.

-Això sembla una bogeria.

-Et sembla que em vingui de gust debatre-ho?

-I fins i tot si... -va advertir un punt a la superfície del planeta i el senyalà-. Què és això?

-És el palau de vacances del Moff Pandion.

-Pandion... No solia ser el cap d'un càrtel esclavista?

-Segueix sent-ho. I subministra a molts dels camps de treball de l'Imperi.

-I no tenim planejat atacar-lo? –La Moonsong es va esforçar per no alterar el to de la seva veu.

-Romanguem centrats, tinent. Si ataquem l'estació i enderroquem les defenses, podrem posar-nos en terra i assegurar el planeta. -Va mirar amb duresa la Moonsong-. Això és el que compta. Necessitem ser disciplinats i assegurar-nos que tots tornem d'una peça. D'acord?

Ella va moure el cap.

-Anar en allò segur no ens ajudarà a guanyar la guerra, senyor. Si el Moff Pandion està allà, necessitem tenir en consideració atacar l'objectiu.

-Bé, això és part del problema. No sabem si hi és o no, i no vull arriscar la vida de ningú anant darrere seu.

-Hem arriscat les nostres vides per molt menys.

-Gina...

-I qui creus que està realitzant les comunicacions? Atacar el nucli pot fer mal a Pandion... però matar-lo al seu palau acabarà amb qualsevol ordre que vulgui enviar. Per no esmentar que faria molt més probable que les seves tropes acceptessin les nostres ordres de rendir-se.

-Tinent, vostè té les seves ordres. Està clar?

Ella va dubtar per un brevíssim instant. Per a qualsevol que no fos pilot de caça, ni tan sols hauria estat distingible. Per a algú que ho fos, era inconfusible.

-Sí. Senyor -va dir.

***

El conjunt de comunicacions i el generador d'escut van desaparèixer en una immensa explosió que va aixecar a l'aire milers de quilograms de pols gris ataronjat. Les bombes de l’Stramm havien donat en els seus objectius. Ara les forces de terra tindrien una tasca molt més fàcil.

-Líder Bastard a Esquadró Bastard; hem enderrocat els objectius i ens dirigim al punt de trobada.

Mentre s'ocupava de l'últim caça TIE, la Moonsong va observar a la pantalla com l’Stramm posava rumb al cel. Va activar el micròfon:

-Fanty. Emporta't a Yori al punt de trobada.

-No vaig a deixar-te, tinent. Què farem?

La Moonsong va dubtar. Què dimonis, va pensar.

-Descendir a un-zero-zero metres i dirigir-nos en aquesta lectura d'energia en zero-set-cinc nord-oest.

-Això és el palau del Moff.

-Exactament. Anem a atacar-lo.

-Acabem de rebre l'ordre de retirar-nos, tinent. A més, no...

-No tindrem prou combustible per tornar a òrbita? Acabo de fer els càlculs. Podem aconseguir-ho, però serà pels pèls.

-Fem-ho -va dir en Yori, parlant per primera vegada-. Estic gaudint al màxim.

La Fanty va riure amb desgana.

-Això no és una bona idea.

-No tens per què venir amb mi -va replicar la Moonsong.

-Aquí és on no hi estic d'acord.

Les tres naus es van llançar cap a la superfície, amb els pocs TIE que quedaven molt lluny de la seva estela. La majoria del foc des de terra encara estava concentrat en la retirada de l’Stramm; els turbolàsers van trigar a fixar-se en la Moonsong, però quan ho van fer van començar a recuperar venjativament el temps perdut. La Moonsong va observar pols gris ataronjada estenent-se per tot arreu i llances de foc es van alçar cap a ella.

-Detecto algunes bateries antiaèries bastant enutjoses -va dir la Fanty.

-Baixarem a la plataforma i farem servir torpedes de protons. Quan entrem en el perímetre, ascendim i accelerem com ànima que porta el diable.

-Bastard Tres, què estàs fent? –ressonà la veu de l’Stramm en el seu auricular-. Torna a la formació!!

-No et rebo -va dir la Moonsong-. Estic captant molta estàtica...

-Maleïda siguis, pots sentir-me perfectament! Et vaig dir que romanguessis...!

La seva veu es va aturar quan la Moonsong va tallar el canal de comunicacions. L’Stramm hauria d'esperar a què tornessin a l'esquadró per poder cridar-li. Els tres ales-B van baixar a tota velocitat fins que van estar a cinquanta metres o menys de la superfície.

L'ordinador de combat de la Moonsong va fer sonar tota una varietat d'alarmes mentre navegaven en un mar de foc antiaeri. Tot el que podia fer era esperar contra tot pronòstic que la poderosa bombolla de CME i l'elevada velocitat de l'ala-B fossin més del que podien manejar els ordinadors d'objectiu imperials de terra.

-Romangueu en formació -va dir-. Només tindrem una passada.

Els ales-B van rugir sobre la vall coberta d'herba en què es trobava l'extensa finca. L'andanada de torpedes va convertir els diversos edificis en columnes de flames, i després es van col·lapsar sobre si mateixos. En qüestió d'instants, tota la vall va ser un infern ardent. La Moonsong no sabia si el Moff hi era o no, però sabia que, en tot cas, ja no tornaria a ser l’amfitrió de més festes i sopars decadents. Pot ser que no fos molt, però per ara n'hi havia prou. Va tirar de la palanca de comandament i va conduir cap amunt al que quedava del seu esquadró, accelerant cap als gruixuts núvols. La nau es va sacsejar amb tanta força que semblava que estava a punt de caure a trossos. Els núvols es van tornar cada vegada més densos. Els seus instruments es van apagar. Va seguir accelerant cap amunt. Si aconseguia tornar, només podia imaginar-se la classe de rebuda que anava a obtenir de l’Stramm.

La veritat era que no podia esperar.

FI