EPÍLEG
En Tsavong Lah estava assegut, sol, en la seva sala de
control. No podia parlar.
Els Déus ho havien volgut així. Li havien tornat el
braç. Li havien permès extirpar d'arrel la traïció que amenaçava amb
enderrocar-lo. Li havien donat Borleias, els defensors per fi havien fugit.
Els Déus havien d'odiar-lo. Li havien tret al seu pare.
No només era el seu pare, era Czulkang Lah, el llegendari Mestre Bèl·lic amb uns
mètodes d'ensenyament, unes innovacions estratègiques, que malgrat haver-se
desenvolupat dècades abans d'iniciar la guerra en aquesta galàxia, havien
possibilitat les actuals conquestes. Els yuuzhan vong rebrien la notícia de la
mort d'en Czulkang Lah i la destrucció del Domini Hui com si els clavessin un
coufee en les entranyes.
Què significava tot allò? S'havia guanyat l'odi o
l'afecte dels Déus?
Es va recolzar al seient, buit per la pèrdua que
acabava d'experimentar, insegur en un univers que acabava de fer-se més fosc i
estrany.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada