Parlant en silenci (I)

Parlant en silenci

Jason Fry

I

El capità Rex sabia que les seves brusques gambades feien que el seu enuig fora obvi per a qualsevol que li estigués mirant. No li importava. Tota una esquadra capturada, els separatistes preparant-se per abatre el seu flanc esquerre, els generals cridant des del Comandament del Sector, i ara algú de la milícia local insistia a fer-li perdre un temps del qual no disposava?

En Rex es va aturar enmig de la base d'operacions d'avantguarda, fent una ganyota davant la idea que un grapat de refugis prefabricats i xarxes de camuflatge mereixés un nom tan altisonant. Els seus soldats de la Companyia Torrent el van veure arribar i van buscar altres llocs en els quals estar. Per les seves reaccions, en Rex sabia quin devia ser l'aspecte de l'expressió del seu rostre. Això tampoc li importava.

El milicià que l'esperava no va donar cap senyal de captar la ràbia tot just continguda de la cara d'en Rex. Era un humà alt, prim i de cabell castany, amb una barbeta pronunciada i ulls foscos i penetrants. Un altre milicià es trobava al seu costat.

-Capità Rex? -va preguntar lànguidament l'home-. Tinent Sollaw ap-Orwien, de les Forces de Seguretat Planetàries d'Ereesus. I aquest és el caporal Dafyd.

Tècnicament, va suposar en Rex, ell superava en rang als milicians. Però això era Ereesus, i els vilatans de molts mons se sentien ofesos rebent ordres de clons, fins i tot quan aquestes ordres els hi salvaven les vides. Així que va mantenir la seva veu curosament controlada: brusca però no grollera.

-Què passa, soldat? -va preguntar.

-L'Holo de l'esquadra de milicians capturats la passada nit -va dir-. Necessito veure'l.

En Rex va alçar una cella.

-I això per què?

-Era l'esquadra del sergent Palola, no és cert? -va preguntar l'ap-Orwien-. En Palola és un milicià, més o menys de la meva estatura i complexió. Els separatistes el van exhibir a l'holo, mostrant els seus captius. És correcte, oi, capità?

-Podria ser-ho -va grunyir en Rex, pensant en els segons que passaven en els cronos de les unitats lògiques dels droides tàctics separatistes a l'altre costat de les colines-. Si ho fos, per què els hi importaria això?

-Perquè en Pal és un lorrdià com jo -va dir l'ap-Orwien-. El senyal visual de l'holo és de bona qualitat? Necessito saber el que va dir en Pal.

En Rex va deixar caure la mà sobre una consola amb un cop sec, sense preocupar-se més per ser educat o per la possibilitat de queixes de la milícia local al Comandament del Sector. No es podia permetre perdre ni una mínima part del seu preciós temps responent a estúpides preguntes basades en idees equivocades.

-No va dir res -va dir en Rex-. No li haurien deixat, és clar. Ens estem enfrontant a droides tàctics, tinent, no a aquests B1s idiotes.

La comissura dels llavis de l'ap-Orwien es va aixecar en un somriure.

-Si la imatge és de bona qualitat, li garanteixo que va dir moltes coses -va dir l'ap-Orwien-. Només que el tàctic mai ho sabria, capità... ni vostè tampoc.

-De què m'està parlant?

-Només un altre lorrdià ho entendria -va dir l'ap-Orwien.

En Rex va dubtar. Què diria el general Skywalker? Tampoc és que el general Skywalker fos un clar exemple de com dirigir una operació militar segons el manual. No obstant això... certament el Jedi obtenia resultats.

Lamentaré això, va pensar en Rex, fent un brusc senyal amb la mà a l'ap-Orwien.

-Vostès dos, vinguin amb mi. Pot explicar-m'ho de camí.

***

-Li explicaré la versió curta -va dir l'ap-Orwien mentre s'afanyava a seguir-lo, amb les seves botes lliscant sobre l'espès fang verdós d'una tarda dels últims dies de primavera d'Ereesus-. Ha sentit parlar dels Desordres Kanz?

-Només per sobre -va dir en Rex-. Un antic conflicte localitzat de la República.

L'ap-Orwien i en Dafyd van intercanviar una ràpida mirada. Quan es van girar cap a Rex, els ulls de l'ap-Orwien s'havien tornat durs i freds.

-Té raó sobre això d'antic; els Desordres Kanz van tenir lloc fa gairebé quatre mil·lennis -va dir l'ap-Orwien-. Van morir gairebé sis mil milions d'éssers, molts d'ells camarades lorrdians.

-Sense anim d'ofendre, tinent -va dir en Rex-, però em temo que avui en dia no tinc temps per mirar els llibres d'història. Així que, la versió curta, si no li importa.

-Molt bé, capità -va dir l'ap-Orwien mentre s'ajupien per entrar a la sala d'operacions-. Durant els Desordres Kanz, els fanàtics argazdans van esclavitzar als lorrdians. Durant tres segles se'ls va prohibir parlar entre ells.

En Rex va tornar la salutació als soldats Jesse i Ringo, i després va assentir al que havia dit l'ap-Orwien.

-Em sap greu escoltar això -va dir en Rex-. Jesse, activa l'holotaula i reprodueix la transmissió separatista que vam rebre la nit passada.

En Jesse va assentir, amb els seus dits surant sobre el teclat de l'holotaula. Un instant després un rutilant holograma va cobrar vida. El sergent lorrdià capturat romania amb aire taciturn costat d'Oz, el soldat de la Companyia Torrent que servia d'enllaç entre el Gran Exèrcit de la República i la milícia.

El rostre del soldat -idèntic al d'en Rex i en Jesse- era perfectament neutre, mancat de tota emoció. Hi havia estat entrenat per no revelar res si era capturat. Tots ho havien estat.

Droides de batalla envoltaven als dos homes. Un droide tàctic va girar al lorrdià perquè mirés a l'holocàmera, amb el que d'alguna manera semblava una exasperant arrogància a la cara mecànica.

Com en Rex li havia dit a l'ap-Orwien, ni en Palola ni l'Oz havien dit una sola paraula mentre el droide tàctic formulava amenaces, seguides per peticions que sabia que la República no compliria. De fet, en Rex tot just va veure que el lorrdià es mogués durant els dos minuts de durada de l'hologravació.

L'ap-Orwien va mirar a Dafyd, va assentir, i va tornar a mirar a Rex.

-Necessitarem una canonera -va dir l'ap-Orwien-. Però l'equip d'extracció pot ser mínim; quatre o cinc soldats com a màxim.

-Un moment -va dir en Rex-. Aquí sóc jo qui desplega canoneres i equips d'extracció, no vostès. I ara, de què estan parlant?

-Les meves disculpes; de vegades m'oblido que no tothom és lorrdià -va dir l'ap-Orwien-. El seu soldat, Pal, i la resta de l'esquadra estan presoners al soterrani d'un magatzem a la part alta de la serralada Hidaci. Set captius en total. L'única forma d'arribar són unes escales estretes, així que el nombre de guàrdies és mínim. La base d'operacions del droide tàctic és una vella sitja a meitat de camí del turó. Els separatistes han acumulat artilleria i combustible en diversos punts al llarg del camí; en Dafyd i jo podem senyalar-vos-los en un mapa de satèl·lit.

En Ringo va mirar a Rex amb aire incrèdul.

-I com han descobert això? -va preguntar en Rex.

-Ens ho ha dit en Pal, és clar! -va respondre l'ap-Orwien-. Bé, no ens ho va dir a nosaltres. Però ho va dir a qualsevol lorrdià que pogués estar observant. Sort que els droides tàctics es preocupen per la cultura o la història tan poc com vostè, capità, o mai l'haurien posat davant de la càmera.

-Segueixo sense entendre...

-Ho anomenem comunicació cinètica, capità -va dir l'ap-Orwien-. En prohibir-nos fer servir la veu, vam aprendre a parlar entre nosaltres a través dels més petits moviments, els gestos més subtils.

-I poden usar això per parlar de sitges i soterranis i dipòsits d'artilleria? -va preguntar en Rex.

-Potser vulgui vostè posar-nos a prova -va dir l'ap-Orwien-. Abandonaré la sala. Digui-li alguna cosa al seu soldat, amb Dafyd escoltant. Tornaré i en Dafyd em transmetrà el missatge.

-Està bé -va dir en Rex.

L'ap-Orwien va assentir i va abandonar la sala d'operacions. En Rex es va acostar a Jesse i Ringo, i després va dubtar. En Jesse va aixecar una cella.

-Jo, eh, no acostumo inventar informació tàctica -va explicar en Rex, lleugerament avergonyit-. Hmm... enviïn tres esquadres a la cadena de muntanyes. L'esquadra de l'esquerra fixa l'objectiu. L'esquadra de la dreta es desplegarà amb estaborna-droides. Sap el que són els estaborna-droides, caporal?

-Granades de pols electromagnètica -va dir en Dafyd en bàsic amb un fort accent-. Molt bones contra els llaunes.

En Jesse va somriure.

-Exacte -va dir en Rex. Va treure el cap a fora per cridar a l'ap-Orwien, i després es va tornar per mirar a Dafyd. Ara que estava mirant-lo detingudament, podia veure com l'altre lorrdià es movia lleugerament de forma subtil; canviant de posició els peus, parpellejant, torçant les comissures dels llavis. Però no era res que pogués semblar fora del comú.

-Tres esquadres a les muntanyes -va dir l'ap-Orwien-. La de l'esquerra fixa l'objectiu, la de la dreta porta granades PEM.

En Ringo va deixar anar un xiulet.

-Ho ha clavat tot, capità.

-No es tracta d'una oïda excepcional, transmissors ni res semblant? -va preguntar en Rex.

-Només l'art lorrdià, capità, un que mai hem abandonat. Necessita una altra prova?

-No serà necessari -va dir en Rex-. Jesse, prepara una canonera per enlairar-se al vespre. Tu, Ringo, Kix i Dogma. Més nosaltres tres. Que en Kix porti medikits de camp, i... no, espera un moment.

Es va tornar cap als dos lorrdians.

-Estan segurs sobre els dipòsits de combustible i artilleria? -va preguntar en Rex-. Poden assenyalar les ubicacions?

L'ap-Orwien va assentir.

En Rex va fer una pausa. Quants riscos prendria el general Skywalker en una oportunitat com aquesta, una oportunitat basada en una cosa que amb prou feines podia veure i que no tenia la menor esperança de comprendre?

En Rex es va adonar que ja sabia la resposta en aquesta pregunta.

-No enviïs encara aquesta ordre, Jesse... abans comunica'm amb el Comandament del Sector -va dir.

***

La canonera havia estat modificada per al sigil; equipada amb escuts i deflectors de motors i coberta amb un polímer negre d'assecat ràpid que reduïa les seves emissions electromagnètiques a un murmuri i la seva signatura tèrmica a una feble taca. També estava desarmada; els seus llança-míssils, les seves torretes en forma de bola i els seus canons làser sacrificats en nom d'eliminar la resistència i el soroll.

Les modificacions feien que el celler principal estigués tan silenciós que els clons i els dos lorrdians podien conversar amb veu normal... encara que en Rex es va trobar fulminant als seus soldats amb la mirada cada vegada que alçaven les seves veus per sobre d'un lleu murmuri. Els llums estaven apagats, però podien veure amb força facilitat sota la llum de la lluna. Queia per les escletxes de les portes retràctils laterals de la canonera, platejada i acusadorament brillant.

Oblida-ho, es va dir en Rex. No pots apagar la lluna.

-Llavors els Ales-Y vindran des del sud-est? -va preguntar l'ap-Orwien, volent repassar de nou el pla.

En Rex va assentir. Era millor que els lorrdians ho preguntessin un cop de més que una vegada a faltar.

-Correcte, mentre donem una volta i entrem des del nord -va dir en Rex-. Els Ales-Y atacaran els dipòsits de combustible i artilleria. Mentrestant, les nostres unitats mostraran gran activitat, com si estiguessin planejant avançar. Això hauria d'atreure els llauna cap al sud, donant-nos temps per colar-nos i alliberar a la nostra gent.

-I el seu droide tàctic, no ho deu imaginar? -va preguntar en Dafyd.

-Aviat ho descobrirem, no?

-No es preocupi, cap -va dir en Jesse amb un somriure-. Fer volar pels aires aquests dipòsits de combustible atraurà sens dubte la seva atenció.

-Què et fa pensar que estic preocupat? -va preguntar en Rex, comprovant els seus DC-17s per assegurar-se que les cèl·lules d'energia estaven adequadament encaixades.

En Jesse va somriure.

-Potser és perquè està posant aquesta cara que posa quan està preocupat.

-I quina cara és aquesta? -va preguntar en Rex... però va ser l'ap-Orwien qui va respondre.

-Crec que és aquesta -va dir, i llavors va prémer els llavis fins que van ser una fina línia, va obrir de bat a bat els ulls i va mirar directament al front, amb les espatlles i l'esquena rígides, i les mans movent-se amb moviments ràpids i precisos, desmuntant una arma de foc imaginària.

Els clons van mirar bocabadats al lorrdià. En Ringo va ser el primer a riure, seguit d'en Jesse i després els altres. En Rex es va obligar a somriure. S'havia reconegut a si mateix a l'instant, tot i que l'ap-Orwien no s'assemblava en res a ell.

-Ara imita a Jesse -va demanar en Ringo.

-I de què servirà? -va preguntar en Rex-. Som la mateixa persona.

-No ho són -va dir l'ap-Orwien-. Tots us moveu, actueu i reaccioneu de forma diferent.

En Rex va negar amb el cap.

-Som clons.

-La qual cosa és rellevant fins que neixen -va dir l'ap-Orwien-. Després d'això, la vida els fa diferents... com fa amb tots nosaltres.

-Potser -va dir en Rex-. La imitació... és part de la seva comunicació cinètica?

-Relacionat -va dir l'ap-Orwien-. Amb un llenguatge de petits gestos, aprens a distingir coses. Som excel·lents actors, imitadors, intèrprets.

-I observadors -va dir en Rex-. Però com funciona? Com separen els gestos que comuniquen alguna cosa dels que són simplement gestos?

-Això és una cosa que no compartim -va dir-. Hem tingut molts enemics al llarg dels anys. Avui treballem amb la seva República, però demà les coses podrien ser... diferents.

En Rex va començar a protestar, però un dels pilots clon va contactar pel comunicador.

-Capità, els caces estan començant la seva passada d'atac -va dir el pilot-. Espero deixar-los en terra en vuit minuts.

En Rex va donar un cop d'ull al celler i va veure com els rostres dels seus soldats s'endurien. Sabia que estaven repassant els objectius de la missió al cap. Això era el que ell estava començant a fer, com havia fet en milers de maniobres a Kamino, i després en els camps de batalla... tants que li resultava impossible recordar-los tots.

-Cascs -va dir, aixecant el seu i col·locant-lo sobre el seu cap, reorientant-lo perquè la placa facial quedés cap endavant. Jesse, Kix, Ringo i Dogma estaven fent el mateix. Ap-Orwien i Dafyd estaven asseguts, rígids.

-Comproveu les vostres pantalles d'interfície i comunicadors -va dir en Rex, amb paraules que ja li sortien de forma automàtica.

Un brillant flaix taronja en alguna part de la superfície darrere d'ells va il·luminar el celler principal, i gairebé instantàniament li va seguir un altre. Un moment més tard la canonera va tremolar i van escoltar el rugit dels impactes.

-Els caces informen que han deixat anar els explosius -va dir amb calma un dels pilots-. Estem sobre objectiu.

La canonera va virar a la dreta, començant el seu descens cap als rectangles i els quadrats dels camps sota ells, desproveïts de color per la llum de la lluna.

Següent