dimecres, 16 de març del 2016

Aniquilació (VI)

Anterior



CAPÍTOL 6

-Això és un ultratge! -va exclamar Darth Ravage-. Malgus va ser un traïdor que va tractar d'usurpar el tron ​​de l'Emperador! Ara espereu que li atorguem al seu aprenent un seient en el Consell Fosc?
Darth Marr, un membre de rang sènior del Consell Fosc, es va negar a respondre de la mateixa manera a l'explosió agressiva d'en Ravage. En el seu lloc, acuradament va mesurar les reaccions dels altres sis membres que s'havien reunit a la cambra de trobades en les profunditats de l'interior de la Ciutadella de l'Emperador a Dromund Kaas. Al contrari que en Ravage, van romandre calmats, encara que per les seves expressions estava clar que compartien les seves reserves.
-Cap de nosaltres pot exigir res als altres, -els hi va assegurar Marr-. Però us recordaré que Darth Kàrrid li va donar l'esquena a Malgus quan ell ens va donar l'esquena a nosaltres. I la mort inoportuna de Darth Hadra ha deixat l'Esfera de la Tecnologia vacant. Tot el que estic demanant és que la considereu com una candidata a la posició.
-És una falleen, -va objectar Darth Mortis. Darth Rictus, el membre més antic del consell, va assentir per mostrar que compartia l'opinió d'en Mortis.
Marr va lluitar contra la urgència de malparlar contra la seva intolerància. Malgus s'havia extralimitat quan va tractar de proclamar-se a si mateix el nou Emperador, però tenia raó en una cosa: Si l'Imperi volia derrotar la República, no podien seguir aferrant-se al seu prejudici obert contra les espècies minoritàries. Mantenir mons sencers subjugats era massa estrès per als recursos militars Imperials; era molt més eficient provar-los i allistar-los com aliats voluntaris en la guerra contra la República.
Però Marr sabia que les discussions només pressionarien al ja fràgil Consell Fosc cap a un cisma complet. Ara no era el moment de lluitar. La República els tenia en retirada al llarg de la galàxia; un front unit era la seva única esperança de supervivència. La defensa de l'Imperi era la seva Esfera d'Influència oficial, així que requeia sobre ell fer de pont entre les divisions dels seus companys membres del Consell.
-Els nostres números minven, -els hi va recordar Marr-. Necessitem aliats. Elevar a una falleen al Consell mostra a altres espècies que hi ha un lloc per a ells en el nostre Imperi.
-Potser el problema és que les altres espècies han oblidat quin és el seu lloc apropiat, -va contestar en Mortis.
-Ben jugat, Mortis, -va ficar basa Vowrawn, deixant que les seves paraules pengessin en l'aire per un moment dramàtic abans d'afegir-. Tot i així no hem de rebutjar la Darth Kàrrid tan ràpidament.
En Marr havia estat esperant el suport d'en Vowrawn. Un Sith de pura sang que gaudia de les intrigues de la cort, els polítics astuts, i l'hedonisme desenfrenat de la noblesa Imperial, ell també era responsable de l'Esfera d'Influència de Producció i Logística. Sabia de nombres molt millor que ningú; la República tenia més soldats, més recursos, i més aliats que l'Imperi, i si l'Imperi no podia reclutar més mons al seu bàndol anava a perdre.
-Darth Kàrrid ha demostrat ser de força valor per als nostres esforços de guerra, -els va recordar a tots Vowrawn-. Sense ella la nostra situació seria insostenible, en lloc de precària.
Darth Ravage remugà, sense estar convençut.
-Li esteu donant el mèrit a ella, quan tots sabem que realment hauria de ser de la nau. Qualsevol de nosaltres podria haver tingut el seu èxit si controléssim la Llança Ascendent.
-I aquí recau el problema, -va continuar en Vowrawn-. Nosaltres no la controlem. Ella ho fa. I dubto que te la cedeixi només perquè li ho demanis.
-La nau és part de l'equació, -va admetre en Marr-. Darth Mekhis controlava l'Esfera de Tecnologia quan va desenvolupar la Llança Ascendent. Hi ha certa lògica en donar-li el portafolis a aquella que ara controla l'última de les seves creacions.
-Tens por d'ella? -va preguntar Darth Rictus, acabant la seva pregunta amb una riallada joiosa.
En Marr va ignorar la pregunta, negant-se a alçar-se davant la provocació del vell.
-Estic disposat a considerar a altres candidats per al seient, -va continuar ell-. Si algú de vosaltres té un suggeriment que valgui la pena.
-Darth Gravus, -va oferir en Mortis, i hi va haver un murmuri general d'assentiment des de la resta del grup.
En el seu interior, Marr es va avergonyir. No era que en Gravus no fos adequat per a la posició. El Lord Fosc havia provat que era digne debilitant amb èxit la campanya de la República de restaurar el món devastat de Taris. Però Gravus era una unió als mètodes antics. Ambiciós i despietat, s'havia guanyat diversos aliats d'influències en els graons superiors de la societat Imperial... i la mateixa quantitat d'enemics. Portar-lo al Consell obriria la porta a més lluites internes conforme els vells rancors revisquessin, i no faria res per convèncer a altres espècies d'unir-se a la causa Imperial. El pitjor de tot, la seva selecció segur que enfadava a Darth Kàrrid. Afortunadament, la victòria d'en Gravus a Taris havia estat enfosquida quan les seves flotes van perdre el control del món ric en minerals de Leritor, un revés costós per a l'Imperi.
-Gravus va fracassar en mantenir a la República a ratlla en la Vora Mitjana, -els va recordar ell.
-Ha fet una retirada a Bothawui per reagrupar-se-, va contestar en Mortis-. Aviat llançarà una contra i reclamarà Leritor per a l'Imperi.
-Si té èxit, llavors no puc veure cap raó per oposar-se a ell com a candidat, -va admetre Marr a contracor.
-Llavors estem tots d'acord, -va pressionar en Mortis-. Una vegada que Leritor torni a estar sota control Imperial, a Gravus se li hauria de donar un seient al Consell Fosc i el control sobre l'Esfera de la Tecnologia.
En Marr va parlar ràpidament, abans que algú més pogués interferir.
-He dit que no m'oposaria a Gravus com a candidat-, va dir ell, la seva veu ferma-. Hauria de ser considerat. Com ho hauria de ser Kàrrid. Hauríem de prendre'ns el nostre temps per pensar en tots dos candidats abans que prenguem una decisió final.
-Una vegada més tots som humils davant la teva saviesa, Darth Marr, -va dir en Vowrawn, la seva veu surant en la línia entre la sinceritat i el desdeny-. Proposo que ajornem aquesta trobada perquè puguem ponderar aquesta decisió molt important.
Mentre els membres del Consell Fosc abandonaven l'habitació, en Marr només podia imaginar com reaccionaria Darth Kàrrid quan escoltés les notícies. Va decidir que seria millor si les hi explicava ell mateix.
Li va portar menys de vint minuts a la llançadora privada d'en Marr escapar-se de la Ciutadella fins a la plataforma d'aterratge privada del seu baluard personal als afores de Ciutat Kaas. Una guàrdia d'honor de mitja dotzena de soldats Imperials en armadura completa romanien intel·ligentment atents mentre ell caminava baixant la rampa d'aterratge, i un parell de servents fent reverències vestits amb els seus colors personals van obrir les enormes portes que portaven des de la plataforma d'aterratge cap a les càmeres interiors.
Part domicili, part fortalesa, les sales del baluard estaven atrafegades amb membres de manteniment i personal militar apressant-se d'aquí cap allà, cadascun atenent als seus deures respectius. Ells reverenciaven o saludaven apropiadament mentre Marr passava, els seus llargs passos portant-lo directament a la sala de comunicacions.
-Posa'm en contacte amb Darth Kàrrid-, li va dir a l'oficial al comandament.
-De seguida, milord, -li va dir ella, llavors va bordar una sèrie d'ordres al seu personal de tres membres.
En Marr hauria preferit donar els detalls de la trobada del Consell Fosc a la Kàrrid en persona, però el temps era essencial. Volia parlar amb ella abans que escoltés els murmuris i rumors del que havia passat perquè pogués mitigar la seva reacció.
-La Llança Ascendent ha rebut el nostre senyal, Darth Marr, -va confirmar l'oficial-. La desencriptació durarà uns pocs minuts.
En Marr va assentir, sabent que no hi havia forma possible que cap dels altres membres del Consell -ni ningú de la República- pogués escoltar el que anava a dir-se. Fins i tot si d'alguna manera interceptaven el senyal que estava transmetent, seria impossible desxifrar-lo sense un codificador fosc, el dispositiu d'encriptació de l'Imperi.
Desenvolupats per la Intel·ligència Imperial abans que l'organització es col·lapsés, els codificadors foscos eren les màquines d'encriptació més avançades mai dissenyades. A part de les instal·lades a les quinze naus capitals més grans de l'Imperi -incloent la Llança Ascendent- només hi havia dues: una a l'oficina del ministre de Logística Imperial, i una altra en possessió d'en Darth Marr.
L'holoimatge va parpellejar i es va materialitzar davant seu mentre el codificador ordenava el senyal de tornada entrant per revelar a Darth Kàrrid. La seva pell brillant maragda i el seu pèl llarg negre -part recollit en un monyo, part fluint per la seva esquena- estaven esmorteïts per l'holosenyal tenyit de blau. Ella tenia uns pòmuls elevats, prominents, un complexió perfecta, i unes esmolades i ben proporcionades, nas i barbeta. Però hi havia una ombra reptiliana vagament desconcertant als seus trets característics exòtics, particularment al voltant dels seus ulls freds, morts. I en el cas de la Kàrrid la perfecció exquisidament simètrica tan comú en la seva espècie estava danyada pels tatuatges prominents i els implants cibernètics que cobrien completament la part esquerra de la cara.
-Darth Marr-, va dir ella a forma de salutació-. Esperava la seva trucada.
Des de l'holo, en Marr va reconèixer que ella havia transmès el seu senyal entrant a l'aïllament del seu receptacle privat de comandament a l'interior profund de la Llança Ascendent. La xarxa complexa d'interfícies biomecàniques que permetien a la Kàrrid tornar-se una amb la meravellosa nau de guerra d'en Darth Mekhis emmarcaven la seva imatge: dotzenes de cables llargs, fins, serpentejant fora dels murs i el sostre cap a la part posterior del coll i el crani de la Kàrrid.
-Deixeu-nos, -va ordenar Marr, i l'oficial de comunicacions i el seu personal es van esvair de l'habitació.
-Va parlar amb els altres membres del Consell Fosc? -va preguntar la Kàrrid una vegada que estaven sols.
-Amb els que importen, -va dir en Marr.
-I quina va ser la seva reacció?
-Estan d'acord que ets una candidata forta-, va dir Marr, escollint les seves paraules amb compte-. Però hi ha alguns que van expressar preocupacions.
-Qui? -demanà la Kàrrid, la seva cara retorçant-se de ràbia-. Ravage? Aquest vell imbècil, Rictus?
-Això no importa, -va explicar en Marr-. El Consell ha d'arribar a un consens per portar a un nou membre.
-És perquè sóc falleen?
-Hi ha altres preocupacions, -va dir en Marr, evadint la pregunta-. Vas ser l'aprenenta d'en Malgus per molts anys; les seves accions sempre donaran color a la teva reputació.
-Malgus era un traïdor, -va escopir la Kàrrid, la seva pell verda brillant prenent una tonalitat rogenca reflectint el seu estat emocional intensificat-. Però he donat més suport als esforços de guerra Imperials que ningú!
-Aquells de nosaltres que hem dedicat les nostres vides al servei del Consell Fosc no estaríem d'acord-, va contestar fredament en Marr.
-No volia faltar-li al respecte, Darth Marr, -va dir la Kàrrid, la seva veu tornant-se un ronc seductor.
En Marr sabia que la seva reacció era instintiva; els falleen havien evolucionat certs gestos obertament sensuals com un mecanisme de supervivència per a l'espècie. En Marr era prou intel·ligent per reconèixer i rebutjar els subtils sentiments d'excitació que la seva veu activaven en ell, però els individus de la majoria de les espècies humanoides trobarien difícil resistir-se als encants falleen.
-He provat la meva lleialtat a l'Imperi en innombrable ocasions, -va continuar la Kàrrid, pregant el seu cas-. No vaig creure que el Consell simplement em donaria de costat.
-No has estat donada de costat, -li va assegurar ell-. Encara ets una candidata. Però hi ha altres.
-Qui?
En Marr va vacil·lar, llavors va decidir que finalment ho esbrinaria de totes maneres.
-Darth Gravus.
-Gravus? -va xiuxiuejar ella-. Així que en Mortis està darrere d'això; ell i Gravus són com ungla i carn.
-En Mortis dóna suport a Gravus, -va admetre en Marr-, però també ho fan molts altres membres del Consell. El seu treball a Taris mostra que ho faria bé al càrrec de l'Esfera de Tecnologia.
-L'Imperi clama ser una meritocràcia-, va dir la Kàrrid-. Castiguem el fracàs i recompensem l'èxit. Només tinc victòries en el meu nom, però Gravus va perdre Leritor amb la República. Com pot el Consell preferir-lo a ell sobre mi?
-Gravus planeja recapturar Leritor, -va dir en Marr-. Però fins i tot si té èxit, la decisió no és definitiva, -va afegir ell, esperant apaivagar-la-. Tots dos sereu considerats per al lloc.
-Així que encara hi ha una oportunitat, -va contestar la Kàrrid, aferrant-se a la fina corda de l'esperança. Ella va alçar una delicada mà els seus llavis mentre contemplava la possibilitat de victòria.
Suposant que pugui derrotar a la flota de la República a Leritor, la majoria del Consell probablement doni suport a Gravus, -li va prevenir en Marr, sense voler que ella alcés massa les seves esperances només perquè s'esvaïssin després.
-I què hi ha de vostè, Marr? -va preguntar ella, la seva veu lliscant un cop més en el ronc seductor.
-Preferiria que la posició fos per a tu, -li va assegurar en Marr-. A la llarga pots ser de més valor per a l'Imperi que en Gravus. Però no arriscaré la ruptura del Consell Fosc desafiant als altres si ells li donen suport.
-Així que no lluitarà per mi?
-Hem d'escollir les nostres batalles amb saviesa, -li va recordar ell-. En ocasions és millor ser pacient.
-He estat pacient, -va contestar ella, la seva expressió una olla sensual.
-Hi ha altres seients en el Consell. Altres Esferes d'Influència que necessiten ser omplertes. En Gravus pot ser el candidat líder, però tu ets la següent de la llista.
Hi va haver una llarga pausa abans que la Kàrrid assentís en acceptació.
-Ho entenc, Darth Marr. Fins i tot encara que som aliats, no puc esperar que lluiti aquesta batalla en el meu nom.
En Marr va sentir una gran sensació d'alleujament, encara que va ser curós de no mostrar la seva reacció. Part d'ell temia que la Kàrrid reaccionés amb ira cega per què passessin d'ella. Si ella es tornava contra l'Imperi, la Llança Ascendent esguerraria la flota Imperial, pavimentant el camí per a una ràpida i segura victòria de la República a la guerra.
-El teu moment arribarà, -li va assegurar en Marr-. És inevitable.
-Almenys estem d'acord en alguna cosa, -va dir ella amb un somriure.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada