Aniquilació (XXX)

Anterior

CAPÍTOL 30

Encapsulada dins l'esfera de vidre de la seva beina de comandament, Darth Kàrrid podia sentir l'energia de la Llança Ascendent circulant a través dels cables connectats als implants del seu coll, cara, i crani. Els cables es balancejaven i torçaven com si estiguessin vius, bategant amb energia i igualant el ritme del seu cor accelerat mentre enviava sang corrent per les venes.

El seu nerviosisme era quelcom més que l'anticipació per la batalla que s'acostava. Guiar la nau a través del paisatge extradimensional de l'hiperespai era estimulant, una emoció més enllà de qualsevol altre plaer mental o físic. Hi havia transcendit de la seva closca de carn i ossos, tornant-se una amb la Llança Ascendent mentre els planetes i estrelles volaven darrere d'ella per tot arreu, percebudes més que vistes, esvaint-se de la seva alerta en segons mentre es quedaven a trilions de quilòmetres darrere d'ella.

Podia sentir la presència del seu aprenent i els seus dos nous companys a l'exterior dels confins de la beina mentre ella s'alimentava d'ells per millorar i augmentar la seva connexió amb el Costat Fosc... i amb la nau. Encara es va adonar que, amb les presses que tenia per arribar a Duro, havia de frenar el pas. La seva segona aprenenta encara estava fent guàrdia al costat d'en Gnost-Dural, i encara que Lord Quux i Lord Ordez eren forts, encara no estaven acostumats a l'esforç únic de recolzar-la mentre ella controlava la Llança. Havia de tenir cura de no cansar-se abans de la batalla.

La nau va frenar encara més lleugerament en resposta a la seva directiva silenciosa, permetent-li conservar les seves forces mentre continuaven precipitant-se cap al seu destí.

El Moff Nezzor, comandant de la nau capital Imperial Extempus, va delectar els moments abans de liderar la seva flota cap a la batalla. L'atac al món agrícola de Ruan havia estat una victòria gloriosa, però empal·lidiria comparada amb la devastació que planejava deslligar contra Duro.

Com amb el previ atac a un insospitat món, lleugerament defensat de la República, el pla era elegant en la seva senzillesa. Colpejar les drassanes de Duro per paralitzar la producció, bombardejar les ciutats en òrbita per infligir el màxim dany i baixes, llavors retirar-se abans que els reforços de la República en el sector poguessin respondre a l'amenaça.

Nezzor aprovava aquest canvi recent en les tàctiques Imperials. Mentre que alguns -com Davidge, el llepafils ministre de Logística- havien argumentar que l'Imperi guanyava poc benefici tangible d'un atac a Duro, el Gran Moff defensava el valor psicològic de colpejar a objectius suaus amb el propòsit primari de la massacre i el caos. I personalment, preferia bastant una missió sense oposició contra un món densament poblat civil a un llarg enfrontament contra els defensors de la República sobre un planeta ric en recursos amb un alt valor estratègic a llarg termini.

-Dos minuts per a Duro, Moff Nezzor, -li va informar el navegador assegut a l'altra banda del pont.

-Prepareu un canal de comunicació general, -va ordenar en Nezzor, amb pressa per començar a donar ordres per dirigir l'assalt de la flota en l'instant que sortissin de l'hiperespai.

-A l'ordre, senyor.

Un somriure se li va formar als llavis fins i esquerdats d'en Nezzor.

Va sentir el familiar onatge de la frenada, i el camp d'estrelles de l'exterior de la finestra de vistes del pont es va transformar des del sòlid blanc al camp d'estrelles de l'espai real. Van arribar als límits del sistema Duro, prou lluny del pou de gravetat del sol però encara només a un parell de minuts del propi món. Però en lloc de veure l'epònim planeta i les seves ciutats orbitals en la distància, desemparades i a la seva mercè, el Moff Nezzor es va trobar a si mateix encarant una flota sencera de la República aguaitant davant seu, reunits per a la batalla.

Impossible! Va pensar ell, cridant:

-Escuts al màxim! -fins i tot mentre l'enemic obria foc.

* * *

En Jace Malcom va mantenir els seus ulls acuradament centrats en els monitors de batalla de bord del pont de l'Aegis en els moments abans que la batalla comencés.

De les transmissions xifrades interceptades, sabia que l'Imperi estava enviant una flota dissenyada per a un assalt de colpeja i corre covard: la nau capital del Moff Nezzor Extempus, un vaixell de càrrega de classe Delta amb un complement complet de dues dotzenes d'Interceptors, dos Cuirassats, i tres Destructors.

Al costat de la República, en Jace havia cridat a tots els navilis militars en el sector: tres naus capitals, incloent l'Aegis, quatre Caps de Martell, sis corbetes, i quatre esquadrons de suport de vuit caces de tipus Tro. L'Imperi estava superat en armes per un marge més gran de tres a un, però en Jace no anava a prendre riscos. Si la Llança Ascendent estava amb ells l'Imperi tenia l'avantatge.

Ell ja havia donat als comandants de les altres naus capitals l'ordre de concentrar el seu foc exclusivament en la Llança en l'instant que sortís de l'hiperespai, esperant infligir algun dany significant abans que la Kàrrid pogués activar els seus escuts. Alhora, la resta de la seva flota se centraria en l'Extempus i els Imperials restants.

El monitor va començar a parpellejar amb els navilis Imperials parpellejant en l'existència de l'escàner mentre sortien de l'hiperespai. Els Caps de Martell i les corbetes van obrir foc sobre l'enemic, però per ordre d'en Jace les naus capitals es van contenir, esperant la Llança.

L'Extempus va patir diversos cops directes abans que els seus escuts s'alcessin, donant-li una pròrroga momentània. Un destructor va explotar conforme un tret afortunat d'una de les corbetes trencava el nucli d'hipermatèria. Els altres destructors, els Cuirassats, i el vaixell de càrrega van aconseguir escapar al dany infringit en l'assalt inicial.

En Jace va continuar mirant a la pantalla, intentant esperar que la Llança Ascendent es materialitzés. Els Trons es van enfonsar en el xoc, dos esquadrons eixamenat a l'Extempus mentre els altres dos anaven cada un a per un dels Cuirassats. Les corbetes van descendir sobre el vaixell de càrrega, tractant de deshabilitar-lo abans que fos capaç de desplegar els Interceptors que carregava.

-Comandant Suprem Jace, -va cridar per ràdio l'Almirall Gorwin des d'una de les altres naus capitals-. No hi ha senyal de la Llança Ascendent. Permís per atacar a altres objectius.

-Permís concedit, -va grunyir en Jace, les seves mans agafant els braços de la seva cadira de comandament tan fortament que els seus artells es van tornar blancs.

Es va girar cap a on la Satele i la Teff'ith estaven dretes en una cantonada del pont.

-Darth Kàrrid està de camí, -li va assegurar la Jedi.

-No podem esperar més, -va contestar en Jace-. No si volem minimitzar les baixes de la República.

Es va girar cap al terminal de comunicacions que li connectava a les altres seccions de la nau.

-Concentreu el foc a l'Extempus. Feu que Nezzor pagui pel que va fer a Ruan.

El pont de l'Extempus era fosc, il·luminat només per la lleu il·luminació de les llums d'emergència i la brillantor dels panells des de les consoles que s'alineaven en el perímetre.

-Només hem perdut el Dravilla, -li va informar el seu primer oficial.

Fora de la finestra de vistes, el Moff Nezzor podia veure el condemnat destructor mentre estava embolicat en una sèrie d'explosions.

-Estat dels escuts-, va exigir ell.

-Per sota del vint per cent.

En Nezzor havia estat esperant una massacre. Havia trobat una, però no hi havia manera de negar que era al costat equivocat. Fins i tot sense l'avantatge de la sorpresa, les forces de la República amb què s'estava enfrontant haurien aixafat la seva flota.

Però si anava a morir, no ho faria mentre intentava una retirada.

-Traça una ruta cap a la ciutat orbital més propera, -va ordenar ell-. A la màxima velocitat cap endavant.

El timoner va dubtar abans que tota una vida d'entrenament Imperial el portés a obeir l'ordre de suïcidi.

-A l'ordre, senyor.

Si aquesta era la batalla final d'en Nezzor, anava a dur-se'n tantes vides de la República amb ell com fos possible.

En Jace va veure l'Extempus canviar de ruta i accelerar, encara que el va portar un parell de segons adonar-se del que en Nezzor estava planejant.

-Totes les naus, concentreu el foc al màxim en l'Extempus! -va cridar, transmetent les ordres a través de tota la flota de la República-. Estan tractant d'estavellar-se contra les ciutats!

Seguint la seva ordre, la flota sencera de la República -menys sis caces que es van perdre durant la batalla- es van separar dels seus objectius i es van girar cap a la nau insígnia Imperial. Veient l'oportunitat, la resta de la flota Imperial va començar una retirada completa en direcció oposada, desesperadament tractant de posar suficient distància entre ells i les naus de la República per activar de forma segura la seva hiperconducció i escapar amb vida.

La Kàrrid es va preparar per a un moment de desorientació mentre la Llança Ascendent sortia de l'hiperespai en el sistema Duro. Encara que només li va dur una fracció de segons als sensors per ajustar-se a les lleis físiques i a les dimensions de l'espai real i tornar en línia, en el seu estat d'agudesa augmentada el retard se sentia com una eternitat. En l'instant en què la seva ceguesa induïda per l'hiperespai va cessar, però, va ser capaç de localitzar la posició de cada nau sobretot el camp de batalla.

La Llança havia aparegut bastant més enllà dels límits del sistema Duro, en comptes d'on ella havia esperat que l'emboscada de la República s'enfrontés a la flota d'en Nezzor. Les restes sense vida de diversos navilis Imperials flotaven silenciosament en la distància. Darrere d'ells, un únic navili -l'Extempus d'en Nezzor- corria cap al propi Duro, amb les naus de la República donant-li caça. Les restes supervivents de la flota Imperial -un Cuirassat, un destructor, i un grapat d'Interceptors- es dirigien en direcció oposada, cap a ella i els límits del sistema. Enfrontant-se a les probabilitats aclaparadores, van escollir abandonar al seu comandant i fugir de la batalla.

Els dits de la Kàrrid van teclejar lleugerament en el teclat de control al braç de la seva cadira, enviant senyals, disparant-los pels cables enllaçats als seus implants cibernètics i cap a la pròpia nau. La Llança Ascendent va respondre a les seves ordres enfocant als navilis Imperials aproximant-se mentre baixaven els seus escuts preparant-se per al salt a l'hiperespai, sense sospitar mai que un dels seus els hi dispararia. Els canons iònics de la Llança van esquinçar les naus indefenses, fent-les explotar fins a pols còsmica com a recompensa per la seva covardia.

La Llança va canviar de ruta mentre la Kàrrid l'enviava accelerant cap als navilis de la República. Encara massa lluny per a fins i tot les seves armes incomparables, ella va apuntar a la nau insígnia enemiga i es va preparar per disparar tan aviat com estigués dins de l'abast.

En Theron havia sentit a la Llança sortir de l'hiperespai, el nucli del motor passà de cridant a apagant-se amb agraïment mentre ho feia. Quan els sensors de la nau van tornar en línia, ja estava connectat, aguaitant en els racons de la xarxa just sota la consciència de la Kàrrid.

Malgrat que estava rebent les dades a temps real, fins i tot llavors va ser agafat amb la guàrdia baixa quan ella va disparar cap als navilis en avanç Imperials. No és que ell hagués fet res per aturar-la encara que s'ho hagués esperat. Però la velocitat i la precisió amb la qual va despatxar als seus objectius reforçà les seves anteriors pors que la Llança fora a guanyar la batalla, malgrat els seus millors esforços.

Va apartar els pensaments negatius de la seva ment mentre la Kàrrid avançava cap a la flota de la República a la distància. El seu enllaç a la nau li va donar a Theron una vasta idea dels números de la república, però les dades arribaven massa ràpidament perquè ell els pogués processar del tot. No és que importés, la seva atenció havia d'estar centrada en el treball intern de la Llança si tenia alguna esperança de frenar-la.

Mentre els sistemes d'objectiu es posaven en línia, Theron va utilitzar la seva pua talladora per pujar una de les seves subrutines de virus, resant per que funcionés.

La cursa suïcida desesperada d'en Nezzor mai va tenir una oportunitat, però això no va evitar que en Jace renegués sota el seu alè mentre la flota de la República bombardejava la nau insígnia Imperial. Quan els escuts de l'Extempus van caure, exhausts per la constant barrera de foc enemic, va alçar el seu puny. Un segon més tard es va aixecar i va deixar sortir un rugit victoriós primitiu mentre una sèrie d'explosions rebentava la nau, eliminant l'amenaça.

-Darth Kàrrid és aquí! -va declarar de sobte la Satele, abruptament acabant la seva celebració.

En Jace es va enfonsar de nou a la cadira, els seus ulls parpellejant cap enrere i endavant sobre la pantalla que mostrava el camp de batalla.

-On? No la veig!

Un segon més tard una nau va aparèixer en la vora de l'abast de l'escàner, i no necessitava la confirmació del timoner per saber que era la Llança Ascendent.

-No hi havia dubte, -va sentir dir a la Teff'ith, encara que sonava més com si estigués parlant amb ella mateixa.

-Totes Les naus, prepareu-vos per la batalla, -va bordar ell-. Farem el que calgui per fer caure la Llança!

Les naus a la flota es van girar de la runa fumejants de l'Extempus, fent un ampli arc mentre l'envoltaven per anar en direcció oposada. La Llança s'estava acostant a ells ràpidament, tot i que encara estava massa lluny per enfrontar-s'hi.

-Mireu la mida d'aquesta bèstia! -va panteixar el timoner mentre els sensors mostraven les dimensions del navili enemic en les seves lectures.

-Alceu els escuts. Prepareu-vos per disparar en el segon en què entrem en l'abast, -va ordenar en Jace, sabent prou bé que les armes de la Llança serien capaces de destrossar-los molt abans que estiguessin prou a prop com per contraatacar.

Vinga, Theron. No ens decepcions!

-Senyor! -va advertir el timoner-. Arriba el foc enemic!

-Prepareu-vos per a l'impacte! -va cridar en Jace mentre la seva pantalla mostrava les explosions d'ions que arribaven.

Ell va resar per què els escuts aguantessin, però per a la seva sorpresa el cop va passar per amunt seu i àmpliament.

-Ella va fallar-, va dir el timoner, atordit-. Fallà en donar-nos per complet!

-Objectiu a l'abast-, li va dir l'artiller.

En Jace va mostrar les seves dents en un somriure ferotge.

-Colpegeu-la de tornada amb tot el que tenim!

Darth Kàrrid va veure el seu tret perdre la seva marca, però li va portar un segon embolicar la seva ment al voltant del que havia passat. L'objectiu no havia pres maniobres evasives, o reflectit l'atac amb escuts... ella simplement havia fallat.

Ella va fer córrer un ràpida revisió de diagnòstic del seu sistema d'objectius, només per trobar que estava completament mal calibrat. Només li va portar un parell de segons corregir l'error, però en aquest moment els navilis de la República s'havien acostat prou per treure les seves pròpies armes.

Percebent el foc de camí, va redirigir l'energia des dels escuts de popa per reforçar els reflectors que s'enfrontaven a la flota en avanç. Els trets en camí van ser reflectits sense danys, i la Kàrrid va fer punteria una segona vegada, només per veure el seu tret passar de llarg de nou. Mentre les naus de la República llançaven una segona metralla, la Kàrrid va tornar a fer córrer els diagnòstics en el sistema d'objectiu, va aïllar un altre error, i el va ajustar.

Un instant abans que la segona ronda del foc en camí de la República la colpegés, els escuts de popa de sobte van emergir a la màxima capacitat, drenant tota l'energia dels reflectors davanters. En lloc de ser fàcilment repel·lits, els raigs làser i explosions iòniques van colpejar el casc de la Llança, fent que la Kàrrid cridés de dolor. El dany va ser significant, i ella va teclejar frenèticament el tauler de control per reencarrilar els sistemes afectats a través de nous relés i restaurar l'eficiència òptima, començant amb els escuts reflectors.

Les naus de la república estaven dispersant-se mentre s'acostaven, buscant envoltar el seu navili perquè poguessin atacar des de totes bandes. La Kàrrid va connectar els propulsors subllum i va virar de forma intensa a estribord, inclinant el morro de la Llança cap avall en un angle de quaranta-cinc graus i accelerant massa ràpid perquè els navilis de la República li seguissin. Ella es va enfonsar i es va allunyar, aconseguint temps per arreglar els sistemes que no funcionaven correctament.

Ella va veure els navilis de la República tractant en va de perseguir-la, i llavors de cop i volta se'n van anar mentre tota la xarxa de sensors externa va caure. Completament cega al que hi havia fora del seu navili, la Kàrrid momentàniament va entrar en pànic, els seus braços movent-se salvatgement i el seu cap colpejant violentament de costat a costat. La sensació dels cables que la connectaven a la seva nau copejant-li a la cara i espatlles la van tornar als seus sentits, i en aquest instant ella el va percebre.

Un intrús. Un manefla. Un sabotejador en la seva nau, colant-se en la seva xarxa privada.

La violació la va fer enrabiar. Cridant un rugit, la Kàrrid es va llançar en la tasca de trobar i destruir l'enemic de l'interior. La seva fúria l'energitzava, alimentava els focs del Costat Fosc que cremaven al seu interior i en la seva nau. Fora de l'esfera de vidre de la seva beina de comandament va sentir a Lord Quux i a Lord Ordez gairebé trencats per l'esforç augmentat, tot i que el seu aprenent mai titubejava. Però tan a prop com estaven de fallar-li, d'alguna manera van aconseguir romandre en el seu tràngol meditatiu, permetent-li reunir el seu poder per empènyer-la a ella mateixa i la Llança més enllà dels seus límits previs.

En uns segons havia reencarrilat tots els sistemes de batalla primaris a noves vies, segellant les antigues per aïllar qualsevol virus potencial i evitar que es dispersessin. Els sensors van tornar en línia, igual que els escuts i el seu sistema d'objectius. Ara que sabia que l'intrús hi era, era capaç de percebre el seu següent atac, inhabilitar-lo abans que pogués tenir efecte, i tornar-lo cap a la seva font.

-Seguretat a la sala de motors, -va xiuxiuejar en el comunicador de la beina. Es va adonar que l'intrús podria probablement escoltar-la, però no hi havia res que pogués fer al respecte.

L'intrús va tractar d'interrompre un altre sistema, però ara que sabia d'on venien els atacs era fàcil evitar que li fessin cap dany real. Amb l'amenaça interna neutralitzada, va girar la seva atenció de tornada a la batalla just a temps d'alçar els seus escuts per protegir-se d'un altre atac. La seva maniobra evasiva l'havia separat de la flota de la República, però estaven apropant-se una vegada més. Ella va apuntar al navili més proper -un dels Cap de martell- i va disparar.

Quan la Llança Ascendent va virar sobtadament lluny de la flota i es va enlairar en una direcció inesperada, en Jace sabia que tenien la Kàrrid fugint.

-És vulnerable, -va dir ell-. Acabeu amb ella. Ara!

Cada nau de la flota de la República es va llançar per a interceptar el navili enemic en la seva nova ruta. Encoratjats per les armes i els escuts que fallaven, van anar fort i ràpid, buscant donar-li un final ràpid a la batalla. L'Aegis va disparar de nou, com ho van fer molts dels altres navilis, apuntant al mateix lloc on havien perforat els escuts i puntejat el casc de la Llança en el seu atac previ.

En lloc d'infligir encara més mal, els seus atacs van ser reflectits per complet. Les armes de la Llança van obrir foc de nou, però aquesta vegada en lloc de passar de llarg van donar un cop directe a un dels Caps de Martell. El poder combinat dels canons iònics apuntats, molt precisos, i els turbolàsers van travessar els escuts i va destrossar el Cap de Martell, estripant la nau amb un simple atac devastador.

-Retrocediu! -va ordenar en Jace, adonant-se que havien perdut el seu avantatge-. Retrocediu i reagrupeu-vos!

Una de les corbetes es va perdre mentre la flota de la República avortava la seva càrrega de cap, bufada per les torretes de defensa de la Llança quan es va acostar massa. Una altra explosió dels canons iònics va colpejar l'Aegis mentre intentava retirar-se a una distància segura, enviant la Teff'ith i la Satele tombant contra el terra i gairebé colpejant a Jace fora de la cadira de comandament.

-Informe de danys!

-Els escuts es van endur la pitjor part. No s'han colpejat als sistemes crítics. Hem perdut l'energia en el Sector Quatre. Els equips mèdics estan de camí.

-Escuts?

-Han caigut al setanta per cent.

Els escuts drenats un 30 per cent en un sol atac? Es va meravellar en Jace.

Un instant més tard va ser colpejat per la comprensió alliçonadora que no tindrien ni una oportunitat. La guerra rabiava per tota la galàxia; la República havia portat només tantes naus com estaven als voltants.

-Demana reforços-, va dir ell, sabent que passarien hores abans que qualsevol nau estacionada en una altra part de la galàxia hi arribés-. Preneu acció evasiva, -va ordenar a la resta de la seva flota-. Manteniu la distància.

Fins i tot si no podien derrotar la Llança, podrien almenys intentar allargar la batalla el que fos possible per donar-li a Theron i a Gnost-Dural una oportunitat de fer un miracle.

Següent