Resistència Rebel (XVI)

Anterior

CAPÍTOL 16

Borleias

L'expedició d'en Luke va tornar a un Borleias molt canviat, almenys en els voltants de l'edifici de biologia i altres zones on estaven instal·lades les forces de la Nova República.

A la superfície, tot semblava haver anat a pitjor. En Luke i en Kell van haver de pilotar el Crua Realitat a través de diverses capes defensives formades per camps de mines dovin basal i patrulles de coralites, que segurament haurien aconseguit destruir un vehicle controlat per pitjors pilots. Els edificis que envoltaven al laboratori estaven destrossats pels freqüents bombardejos de les naus capitals. Les ininterrompudes onades d'esquadrons coralites contra les naus en òrbita havien reduït el Lusankya a una ruïna volant, i castigat severament als altres creuers i destructors estel·lars. Només en un dia, l'esquadró Lluna Negra, una de les unitats d'elit aquarterades davant el complex, va perdre tres pilots, inclòs el seu comandant i el seu segon. Els pilots, els soldats i els tripulants seguien lluitant gràcies al caf i a la tossuderia, i alguns amb prou feines se sostenien drets quan es presentaven al torn corresponent.

Però, durant les primeres hores a casa, en Luke va poder veure més enllà de la superfície.

En Kyp Durron el va rebre amb un somriure gens ambigu i una forta encaixada de mans. Quan va saber de l'existència d'en Lord Nyax, no va criticar la forma en què en Luke havia enfocat la situació.

En Han i la Leia semblaven còmodes junts, i no mostraven tensió en les seves converses. Li van dir que, donades les elevades probabilitats d'un atac yuuzhan vong a gran escala en el Sistema Pyria, posposaven la seva següent missió per a la resistència per prestar a la Jaina tot el suport possible.

La Jaina també estava canviada, i fins a cert punt massa tranquil·la. No sentia menys la pèrdua dels seus germans, ni s'enfrontava als yuuzhan vong amb menys ferocitat, però semblava més equilibrada, sense cap inclinació cap al Costat Fosc. Somreia sovint i sense esforç aparent.

La seva família, tan estripada i dividida en totes direccions no s'havia recuperat del tot, però estava curant-se.

* * *

El menjador de l'edifici de biologia ja no s'utilitzava per a aquest fi, i mai tornaria a utilitzar-se. S'havien alineat totes les taules i les cadires a un costat, de cara a la capçalera de la sala on seien el general Wedge Antilles, el coronel Tycho Celchu i Luke Skywalker. Les taules estaven ocupades per caps de divisió, comandants d'esquadró, capitans de naus, espies i Jedi.

-El Projecte Llança Estel·lar -va començar en Wedge- és una superarma làser, semblant al canó principal de l'Estrella de la Mort, però amb dues diferències importants. La primera és que distorsiona l'espai i el temps per accelerar la seva força destructiva mitjançant l'hiperespai, permetent iniciar un atac contra sistemes estel·lars enemics situats a diversos anys llum de distància.

L'aire es va omplir amb els murmuris dels que no estaven al corrent del projecte, però no podien competir amb les distants explosions. El bombardeig dels yuuzhan vong era gairebé continu, ja que les forces de la Nova República no eren prou nombroses ni estaven prou descansades com per poder repel·lir-los com havien fet les últimes setmanes. En aquests moments, esquadrons de cansats pilots defensaven el laboratori contra aquest martelleig constant, però no podien anul·lar-lo per complet.

En Wedge va assenyalar una zona d'aire buit i en ell va aparèixer un holograma. Era gairebé un truc de saló, ja que tenia a Tycho preparat per activar l'holoprojector en el moment adequat, però a Wedge li semblava d'una certa gràcia. I va veure la Iella, al fons de la sala, somrient davant el desplegament.

L'holograma va mostrar l'espai ple d'estrelles. Llavors, quatre vehicles de forma irregular van aparèixer en pantalla. Tres eren idèntics; eren carlingues d'Ala-Y, fusionades mitjançant amples canonades creuades en un angle de seixanta graus, amb una tercera que dividia aquest angle en dues de trenta graus. El quart vehicle tenia un aspecte similar, però amb tres canonades que partien d'un eix central situat a popa de la cabina. Una quarta canonada sorgia d'aquest eix en un angle de noranta graus respecte al pla.

A l'holograma, els tres vehicles idèntics es van separar fins a formar les puntes d'un triangle imaginari. El quart es va situar en el centre de la formació.

-La imatge no és a escala, només una simulació -va prosseguir en Wedge-. Aquestes naus se separen a una distància de diversos segons/llum per realitzar la seqüència d'activació.

Raigs de llum van brollar dels tres vehicles, unint-los en un triangle de llum. Llavors, el tub central de cada una de les tres naus va disparar un altre feix de llum que va convergir en el vehicle central. Finalment, es va disparar la quarta canonada del vehicle central. El seu raig làser, més brillant que els altres, es va dirigir a l'espai... i va desaparèixer.

-La Llança Estel·lar utilitza un vidre Lambent gegant, un vidre vivent fabricat pels yuuzhan vong, per concentrar l'energia i aconseguir aquesta hiperacceleració que he esmentat abans i que ja està a punt per ser utilitzada.

»Ah, la segona diferència entre aquesta arma i el canó de l'Estrella de la Mort és que la Llança Estel·lar no funciona. És falsa.

Els murmuris van augmentar. En Wedge va veure somriure al Luke.

El general va alçar la veu per fer-se sentir sobre el guirigall i fer-lo callar.

-L'objectiu del Projecte Llança Estel·lar és dictar el moment en què els yuuzhan vong congregats en aquest sistema iniciaran l'assalt final contra nosaltres. Saben que l'arma és un perill per a ells. Tenen el sabre làser de vidre Lambent que va fabricar l'Ànakin per fer comparacions i sentir-se alarmats. Saben que ens hem apropiat de la seva tecnologia i això els enfureix. Saben que, una vegada que l'arma estigui a punt, podrem destruir la mónnau que òrbita Coruscant, i ho saben perquè vam fer veure una demostració a baixa potència. Vam situar una de les nostres naus capitals a l'exterior del sistema de Coruscant i vam fer que disparés les seves bateries làser contra aquesta mónnau coincidint amb el moment en què vam disparar la nostra arma. Així que saben que, quan puguem fer enlairar la versió operativa de l'arma, no els hi quedarà més remei que atacar-nos amb tots els seus recursos.

»I això, en definitiva, els distraurà el temps suficient com per iniciar l'evacuació completa d'aquestes instal·lacions... i presentar batalla d'una manera que no s'esperen.

Es van intercanviar moltes paraules i expressions d'alleujament davant la declaració. En Wedge va veure com els seus oficials intercanviaven mirades.

-Així és. Malgrat tot el que hàgiu sentit, aquesta campanya de Borleias no és una missió suïcida.

Això va resultar una mica decebedor. El Consell Assessor de la Nova República i l'autoproclamat Cap d'Estat Pwoe exigien precisament això: una missió suïcida. Però en Wedge havia decidit interpretar les ordres d'una manera diferent.

-Durant aquests últims dies hem evacuat els ferits i el personal no imprescindible de forma molt incòmoda, em temo, traslladant-los com a mercaderia fins als vaixells de càrrega de dalt. Tycho?

En Tycho es va aixecar i va prémer un botó del seu datapad.

-Acabo de transmetre el canvi d'ordres. Disposen d'una hora abans que tot es posi en marxa. Si tenen alguna cosa en terra que desitgin conservar, els suggereixo que vagin a recollir-la.

-Si teniu alguna pregunta, plantegeu-la als vostres controladors -va afegir en Wedge-. No tenim temps per perdre. Podeu marxar.

Els oficials es van aixecar i es van amuntegar a les sortides. Durant uns moments, fins que les portes es van aclarir, les seves veus gairebé van ofegar el soroll del distant conflicte.

-Com és el teu nou esquadró? -va preguntar en Wedge al Luke.

-No està malament. El meu predecessor li donava més importància a la disciplina que al talent, però els pilots que he heretat són decidits. Ens portarem bé.

En Wedge va trucar a un oficial que ja arribava a la porta.

-Eldo. Tens un moment?

El corpulent capità del Lusankya es va tornar, obrint-se pas entre les disperses cadires. La seva expressió resultava més inescrutable que setmanes abans quan va arribar al sistema, però a Wedge li va semblar bé; llavors, l'únic que transmetia era confusió i preocupació.

-General?

-Només volia dir-li que lamento haver-li tret el comandament. Estic segur que no afectarà negativament al seu historial.

El comandant li va dedicar un lànguid somriure.

-Negativament? General, vaig a pilotar el monoplaça més gran i aterridor que mai hagi vist l'univers. Visqui o mori, passaré a la història.

-És una forma de veure-ho -va acceptar en Wedge, estenent-li la mà-. Bona sort.

* * *

En Luke es va instal·lar a la cabina del seu Ala-X, emetent un grunyit de satisfacció. En les setmanes transcorregudes des de la seva marxa, en Wedge l'havia utilitzat com a transport personal i cuidat amb la conscienciosa monomania que només un altre pilot de caça sabia apreciar.

-Com estàs, R2?

L'astromecànic xiulà, també alegre, feliç per tornar a l'acció.

-Líder de Lluna Negra a esquadró -va dir en Luke-. Líder de Lluna Negra llest. Informe de situació per ordre de numeració.

-Lluna Negra Dos, a punt.

Era la Mara, en l'Ala-E de l'antic comandant de l'esquadró. No l'havien perdut en combat, sinó que l'estrès va acabar per convertint-lo en un cridaner paranoic, incapacitant-lo per pilotar tan sols el lliscant de joguina d'un nen, molt menys una arma bèl·lica.

-Lluna Negra Tres, a punt.

-Lluna Negra Quatre, impacient per entrar en combat.

En Luke va veure com els pilots de la Llança Estel·lar utilitzaven els repulsors de la desmanegada nau per treure-la de l'hangar d'Operacions Especials. Els tres vehicles tenien el mateix aspecte de sempre, però el quart, la unitat central, tenia un nou complement: a l'alvèol de l'astromecànic, darrere de la carlinga, es podia veure una joia facetada de la mida d'un humà. Sobresortia metre i mig de l'alvèol i relluïa sota el sol. Era idèntic al vidre que trenqués l'espia yuuzhan vong en un dels soterranis de l'edifici de biologia... i idènticament fals.

En alguna part de la selva situada més enllà de la zona de seguretat, hi hauria espies yuuzhan vong observant tota l'operació, activant alarmats els seus comunicadors víllip, parlant als seus comandants amb frases ràpides i agitades.

Un darrere l'altre, els esquadrons d'elit, els que portaven tantes setmanes aparcats lluny del complex biològic per reforçar la idea que era el punt focal de la defensa de Borleias, van anunciar que estaven preparats i es van alinear: l'Esquadró Murri d'en Gavin Darklighter, el Sols Bessons de la Jaina Solo, els Cavallers Salvatges de la Saba Sebatyne, el Lluna Negra d'en Luke, els Asos Grocs de Taanab d'en Wes Janson, l'Avantguarda de la Shawnkyr Nuruodo. I el Falcó Mil·lenari. A menys de dos quilòmetres de distància, els esquadrons del Lusankya lliuraven combat amb els coralites i les naus capitals que ja es dirigien cap a les instal·lacions, però no ajudarien als assetjats. No s'enfrontarien als atacants a nivell planetari, havien d'enganyar a l'enemic.

El general Antilles va donar una ordre, i els esquadrons Murri, Sols Bessons i Lluna Negra van alçar el vol. Els caces canonada que formaven la Llança Estel·lar es van elevar darrere d'ells, i després van seguir els altres esquadrons. Formaven un comboi de caces, bombarders i un vaixell de càrrega lleuger, i, en cert sentit, un dels exèrcits més letals que mai noliejarà la Nova República.

* * *

En Wedge va contemplar a l'holopantalla com s'enlairaven els esquadrons.

-Alerta al Lusankya -va ordenar a Tycho-. En quan comenci la persecució, que comenci l'Operació Martell de l'Emperador.

-Fet -va dir en Tycho.

* * *

-Ha començat -va anunciar en Czulkang Lah a Harrar-. Van a llançar un atac a gran escala per destruir al meu fill.

-Com pensen fer-ho? -va preguntar el sacerdot.

-Els seus millors pilots protegiran als vehicles que porten el Lambent. Esperaran que enviem una horda de coralites contra la seva flota. I una vegada que els nostres caces estiguin en posició d'atac, utilitzaran tots els mitjans necessaris per confondre als nostres yammosk i anul·lar les comunicacions entre les nostres forces.

En Czulkang Lah va exhibir un somriure gairebé sense llavis.

-Però no succeirà així. Quant les nostres forces entaulin combat, enviarem mines mòbils dovin basal perquè anul·lin els escuts de l'enemic. Tots els pilots assignats en aquesta missió han estat acuradament entrenats per mostrar iniciativa individual. El bloqueig del control del yammosk no els preocuparà en el més mínim. Els seus millors pilots seran superats i aniquilats, i l'amenaça del vidre Lambent anul·lada. Amb les seves forces terrestres afeblides pel cansament i les baixes, les instal·lacions cauran en menys d'una hora.

En Harrar va assentir. En aquests temps incerts, la seguretat del vell Mestre Bèl·lic era benvinguda.

-Tots aquests pilots amb iniciativa individual... saben que no han de causar mal a la Jaina Solo?

-Ho saben.

-Els Déus et somriuen, Czulkang Lah.

-Que així sigui. Ara he de concentrar-me en la batalla que s'acosta.

En Harrar va fer una reverència i es va retirar. No ho va demostrar, però se sentia complagut. Per fi tenien al seu abast els objectius dels yuuzhan vong en el Sistema Pyria.

* * *

La Danni Quee es va acostar al tauler de comunicacions del bombarder dels Cavallers Salvatges i va connectar la freqüència de la unitat.

-Aquí Salvatge U. Les lectures gravitacionals suggereixen una gran formació de coralites dirigint-se cap a nosaltres, cent coris almenys. Temps aproximat d'intercepció, deu minuts.

-Salvatge U, aquí As U. Val per als Ases Grocs, però, què fareu els altres?

-As U, aquí líder Murri. Guarda silenci.

-Correcció, Els sensors augmenten el nombre. Són si més no cent cinquanta.

-Ah, això està millor.

* * *

-Ara? -va preguntar en Tycho.

En Wedge va pensar un moment, sense deixar de mirar la pantalla que coordinava les dades dels diversos esquadrons. Va assentir.

-Lusankya, comenci l'Operació Martell de l'Emperador -En Tycho va escoltar la resposta, i es va treure el comunicador de l'oïda-. El Lusankya ha partit.

-Comenceu a evacuar les instal·lacions.

En Tycho va tornar al comunicador.

-Començar Piranya-Escarabat. Repeteixo, començar Piranya-Escarabat.

-Puja al Mon Mothma, Tycho. Si en algun moment perds contacte amb mi, perquè estigui en trànsit o per qualsevol altre motiu, assumeix el comandament de l'operació.

-Fet.

-I assegura't que m'esperi una llançadora. No vull sortir al trot d'aquest edifici per trobar-me amb una nota de disculpa.

En Tycho va somriure i va allargar la mà.

-Que la Força t'acompanyi, Wedge.

-Com sabré si ho fa? -va respondre, estrenyent-li la mà.

* * *

-El Lusankya abandona l'òrbita -va informar en Kasdakh Buhl-. Està llançant caces dels seus cellers perquè l'escortin.

En Czulkang Lah va arrufar les celles.

-No veu dir que tots els caces es trobaven al planeta defensant la base infidel?

-Sí, Czulkang Lah.

-I bé?

-Van ser els nostres consellers de la Brigada de la Pau dels que van informar d'això, basant-se en les converses interceptades entre els caces i les naus triangulars.

-Així que mentien en aquestes converses.

-Sóc de la mateixa opinió.

-Fes que aquests consellers pugin a una de les nostres naus. Mata'n un per aquest error, i mata un altre cada vegada que un error d'aquest tipus ens costi vides.

-Així es farà -En Kasdakh Buhl es va girar per estudiar la imatge formada pels insectes brillants i escoltar els víllip. I llavors es va girar de nou cap el seu comandant en cap-. La nau del triangle vermell abandona l'òrbita.

-Bé. Està poc armada, serà presa fàcil -En Czulkang Lah va fer un gest per atreure l'atenció del comandant de la flota-. Envia dos matalok a eliminar aquesta atrocitat.

-Així es farà.

* * *

El Lusankya girà amb una lentitud que cap comandant d'un destructor estel·lar hauria consentit al seu pilot en cap. De fet, era una maniobra massa àmplia i, un cop completat el gir a babord, el morro va derivar uns quants graus a estribord, abans que el gegantesc vaixell s'alineés correctament.

Llavors, va connectar els propulsors i va accelerar gradualment rumb a la mónnau del Domini Hui.

* * *

-Recompte confirmat: dos-cents deu coralites -va anunciar la Danni-. Porten amb ells un parell d'aquestes anomalies gravitatòries. Temps d'intercepció: tres minuts.

-A tots els esquadrons. Repeteixo, a tots els esquadrons: invertiu el rumb -va ordenar en Luke-. Tornem contra els perseguidors. Iniciarem l'Etapa Dos després el compte enrere d'un minut -traçà un gir tancat amb el seu Ala-X. -Compte enrere... -situà un dit sobre el transmissor-. Ara.

* * *

Les dues naus yuuzhan vong anàlogues als creuers es van acostar al Ventura Errant des d'angles oposats.

El Ventura Errant havia estat construït com un destructor imperial, fins que va ser capturat pel contrabandista Booster Terrik i convertit en casino i hotel mòbil; a diferència d'altres naus de la seva classe, estava pintat de proa a popa amb un color vermell llampant. Recentment havia estat la llar d'infants Jedi i estava considerat com un blanc fàcil. Els yuuzhan vong ni tan sols s'havien molestat a atacar-la perquè no suposava cap amenaça, era un objectiu molt menys important que la base biològica o qualsevol altra nau capital de la Nova República.

Però li havia arribat el moment, i quan els matalok es van acostar prou, les tristament escasses bateries defensives del Ventura Errant van esquitxar les naus enemigues amb insignificants espines de dolor.

Els comandants yuuzhan vong van tornar el foc, reservant els canons de plasma fins apropar-se prou com per causar veritable mal a l'ofensiu triangle vermell. Però, un moment abans d'arribar a la distància òptima, l'antic destructor estel·lar va rotar per situar a cada matalok en el punt de mira de trenta noves bateries turbolàser, convertint el casc de les naus yuuzhan vong en un caliu explosiu i supercalent.

Els dos matalok van desaparèixer en qüestió de segons, deixant un núvol de gas i runes com a únic rastre de la seva presència. Els seus comandants mai sabrien com els havien enganyat, com, a mesura que el Lusankya patia més i més danys en combat, va anar traslladant molts dels seus turbolàsers i canons d'ions intactes a la resta de naus capitals de la flota, convertint-lo en poc més que un closca desarmada, alhora que proporcionava als altres la seva plena capacitat destructora.

El Ventura Errant va mantenir el rumb fins que la gravetat de Borleias va deixar d'atreure'l significativament, moment en què va saltar a l'hiperespai.

* * *

Charat Kraal, comandant d'un dels esquadrons que es dirigien cap als caces-canonada i el seu herètic vidre, va llançar un sospir de satisfacció. Només havien de mantenir els caces enemics a ratlla, mentre feien temps perquè arribessin les mines dovin basal de suport. I perquè les mines assignades a l'Ala-X de la Jaina Solo s'apoderessin d'ella, deixant-la en les seves mans.

La nau de la Jaina era una més del núvol de caces que s'aproximava. El dovin basal auxiliar del seu coralita estava especialment criat per captar la signatura gravitacional de la seva nau, i transmetia a Charat Kraal la seva excitació en forma de brunzit continuat a través de la caputxa cognitiva.

Els caces s'havien dividit en esquadrons i, d'aquí a pocs instants, estarien a l'abast. En Charat Kraal va seleccionar un objectiu de l'esquadró de la Jaina: la nau amb les extensions en forma d'urpa.

Però, de sobte, totes les naus enemigues van desaparèixer.

En Charat Kraal va pestanyejar i va centrar la seva atenció en el segon dovin basal. Li va formular una pregunta sense paraules, però va ser entesa: «on era el vehicle?».

El dovin basal no ho sabia.

Tot i així, les quatre naus que els infidels anomenaven caces-canonada seguien veient-se en la distància. Alterat i confús, en Charat Kraal es va dirigir cap a ells mantenint la persecució, igual que la resta de la seva poderosa força de coralites.

Aviat van tenir al seu abast a les blasfèmies volants. El desdeny d'en Charat Kraal va augmentar quan els coralites més avançats de la formació van obrir foc. Els caces-canonada no es van molestar a maniobrar. Potser els seus pilots eren massa inexperts, potser massa espantats per la seva inferioritat manifesta.

En Charat Kraal va apartar aquesta idea, no tenia sentit. Fins i tot el pilot més inexpert intentaria maniobrar per apartar-se de la línia de tir, i aquests no ho feien. Els quatre vehicles van explotar un rere l'altre sota els canons de plasma dels seus perseguidors; l'últim va ser el vehicle que portava el vidre.

Una idea va acudir a la ment d'en Charat Kraal: «Estaven tan sols pilotats per éssers vius? O eren abominacions controlades per altres abominacions?».

* * *

En Kasdakh Buhl semblava molest per haver de donar-li unes notícies incomprensibles a Czulkang Lah.

-Els coralites que perseguien els caces que escortaven el vidre Lambent informen de la desaparició de totes les naus infidels.

-Desaparició? Han fugit?

-No, sembla que van saltar ordenadament a l'espai fosc. I n'hi ha més.

-Parla.

-Els matalok enviats a destruir la nau del triangle vermell han desaparegut, igual que aquesta mateixa nau.

-Destruïts? Ha hagut de ser una batalla impressionant, estant tan mal equipat.

-Ho desconeixem. Els comandants dels matalok no van informar que el seu objectiu oferís una resistència ferotge.

En Czulkang Lah va arrufar les celles, però no es va enfadar amb Kasdakh Buhl. El guerrer no era molt intel·ligent, però es requeria valor per comunicar notícies desagradables a un oficial superior.

I realment eren notícies desagradables. Els misteris s'acumulaven i a ell no li agradaven els misteris. Significaven que no hi havia interpretat correctament totes les variables. I aquest era una manera de perdre la batalla.

* * *

Un cop lliure de la força gravitatòria de Borleias, el Lusankya va connectar els hipermotors i va donar un microsalt que va deixar enrere els seus caces-escorta. El salt el va fer creuar mig sistema solar abans que una mina dovin basal l'arrossegués de tornada a l'espai real.

No era una cosa inesperada. La seva tripulació sabia que passaria, tot i que no on ni quan. En termes de distàncies estel·lars, no es trobava lluny de la mónnau del Domini Hui dirigit per Czulkang Lah, però resultava improbable que pogués donar un altre salt per apropar-se més; l'espai que els separava estaria ple de mines dovin basal.

La seva tripulació va transmetre un senyal a la freqüència de la flota. A tots els efectes, deia: «Sóc aquí».

Tot i que la nau podia albergar una tripulació superior al quart de milió d'éssers -sense comptar tropes terrestres-, les coses havien canviat. No tenia ja bateries d'armament que manejar, els sistemes vitals en la major part de la nau estaven desconnectats, les comunicacions restringides a uns pocs canals, els escuts i altres sistemes crítics eren governats per androides desmuntats i connectats als principals punts del sistema. Ningú controlava el consum de combustible, la temperatura de les toveres, els cellers, els subministraments.

La seva tripulació consistia en una sola persona.

Un minut després, els esquadrons de caces que havien abandonat la protecció dels caces-canonada van aparèixer, arrencats de l'hiperespai per la mateixa mina dovin basal que ella. Van girar per formar una pantalla protectora al voltant del Lusankya.

Esquadrons de coralites es van dirigir cap a ells.

* * *

El Falcó Mil·lenari no estava entre els vehicles que protegien al Lusankya. En comptes d'això, el transport va sorgir de l'hiperespai a la vora d'un dels camps més espessos de mines dovin basal, el del principal vector d'arribada des de Coruscant.

-No localitzo cap coralita -va dir la Leia.

-Bé! Qui juga una partida de sàbacc?

La Leia el va mirar fixament.

-Saps que era una broma. Prepara els esquers grisos.

La Leia va connectar una sèrie d'interruptors en la consola d'armament. Normalment controlaven els míssils d'impacte, però en els últims dies havien substituït temporalment aquesta funció.

-Cinc carregats -va dir la Leia.

-Foc l'un.

Ella va accionar el primer interruptor. El Falcó va vibrar lleugerament quan un projectil va sortir pel tub de míssils.

La Leia va estudiar la consola de sensors. El projectil va rugir al mig del camp de mines, abans de girar lentament cap a la zona de batalla distant. Es movia més a poc a poc del que ho havia de fer.

Al tauler de control, els gràfics indicaven que els punts on s'havia distorsionat la gravetat romanien constants... excepte en una zona. En aquesta zona el gràfic es va arronsar i la distorsió es va moure al pas del projectil, a poc a poc al principi i després a velocitat creixent.

-S'ha empassat l'ham -va informar la Leia amb un somriure.

El projectil, l'ham, era un conjunt d'instruments que simulaven una signatura gravitacional desenvolupada per la Jaina Solo i que en aquells moments transmetia la signatura gravitacional exacta del Falcó Mil·lenari, igual que els altres quatre que encara esperaven dins del Falcó.

-Foc el dos.

-Saps que sones d'allò més marcial?

En Han va somriure.

-Només quan dono ordres.

-Segon projectil en camí.

Següent