Aniquilació
Drew Karpyshyn
L'Imperi Sith està en un estat de canvi constant.
L'Emperador ha desaparegut, i es presumeix que està mort, i l'intent d'un
ambiciós Lord Sith d'apoderar-se del tron ha acabat fatal. Tot i així, Darth Kàrrid, comandant de la
temible nau de combat imperial Llança
Ascendent, continua el seu incansable esforç per aconseguir la dominació
total de la galàxia per part dels Sith.
Però la implacable determinació de la Kàrrid és més que
igualada per la fèrria resolució d'en Theron Shan, els assumptes pendents amb
l'Imperi podrien canviar el curs de la guerra per sempre. Tot i ser fill d'una
Mestra Jedi, Theron no pot usar la Força, però igual que a la seva renombrada
mare, l'esperit de rebel·lió corre per la seva sang. Com a agent encobert de la
República, li va assestar un cop crucial a l'Imperi en exposar i destruir un
arsenal de superarmes sith... el que el converteix en l'agent ideal per a una
arriscada i perillosa missió per acabar amb el regnat de terror de la Llança Ascendent.
Acompanyat per la impulsiva contrabandista Teff'ith,
amb qui té un inexplicable vincle, i del savi guerrer Jedi Gnost-Dural, l'antic
mestre d'en Darth Kàrrid, Theron ha d'enfrontar el seu enginy i armes amb la
tripulació provada en batalla d'una de les deixebles del Costat Fosc amb més
sang freda. Però el temps és brutalment curt. I si no aprofiten la seva única
oportunitat per a l'èxit, sens dubte tindran un gran nombre d'oportunitats per
morir...
Fa molt temps en una galàxia molt, molt
llunyana...
PRÒLEG
L'aire dins la cova era fred, però una
lleu brillantor de respiració embolicava la pell de la Satele Shan. La pedra
dura, desnivellada se li clavava a l'esquena i espatlles a través de la manta
sobre la qual estava estirada. Ella es va elevar i es va retorçar per escapar
de la incomoditat, la llum tènue dels bastons brillants exercien l'ombra de les
seves extremitats retorçant-se en una dansa grotesca en el mur allunyat.
-Tracta de romandre en calma, Satele.
El Mestre Ngani Zho, el mentor que
l'havia portat al santuari d'aquesta cova, parlava suaument, però la seva veu
profunda encara ressonava en els confins propers del seu refugi ocult.
A l'exterior, la galàxia estava
embolicada en la guerra. Els Sith, enemics antics de l'Orde Jedi fa molt temps considerats
extints, havien tornat per amenaçar l'existència de la República que hi havia romàs
durant milers d'anys estàndard.
La Satele Shan havia vist els horrors
d'aquesta guerra de primera mà, lluitant amb els seus companys Jedi al costat
dels soldats de la República contra les hordes enemigues. Havia vist mons
cremar. Havia vist amics morir. Hi havia patit més del que mai va imaginar que
podia patir i havia sobreviscut. Tot i així el dolor que experimentava ara era
una cosa completament diferent.
No hi
ha emoció, hi ha pau.
El mantra dels Jedi la va ajudar a
centrar-se, i ella va tancar els ulls mentre tractava d'atreure la Força per
calmar-se. Però el seu cos es negava a obeir a la seva ment, i en comptes d'un
patró lent d'inhalar/exhalar, el seu alè va continuar arribant a panteixos
irregulars, ràpids.
Els mestres a l'acadèmia Jedi mai
l'havien preparat per això. Com podrien haver-ho fet?
-Satele! Pots escoltar-me? Estàs bé?
Els seus ulls es van obrir
automàticament en resposta a la veu d'en Ngani Zho. Estrenyent les dents mentre
una altra onada d'agonia la inundava, ella només podia assentir en resposta,
els seus dits aferrant la mà mentre tractava de reunir les forces per
mantenir-se a través d'aquesta dura experiència.
-Ja gairebé estem, Satele. Només una
empenta més.
L'última contracció se sentia com si
l'estigués estripant, però ella va seguir les instruccions del seu Mestre i va
empènyer tot i el dolor. La Satele va cridar, i llavors de cop i volta el dolor
va acabar. Un instant després els plors forts d'un nen -el seu nen- omplien la
cova.
-És un nen, Satele-, va dir el Mestre
Zho mentre tallava el cordó umbilical-. Tens un nen.
La Satele havia sabut que el nen que
portava era un home des de feia mesos; ho havia sentit a través de la Força
conforme la seva vida es tornava forta amb ella. Però escoltar les paraules en
veu alta d'alguna manera li feia sentir que era més real. Ella havia portat
vida a una galàxia inundada de mort.
-Aquí, Satele, -va murmurar el Mestre
Zho, estenent-li l'infant.
Exhausta, va lluitar per trobar la
força suficient per agafar-lo amb els seus braços esgotats. En Ngani havia embolicat
el nadó en una manta de drap; càlid i embolicat com ho havia estat a l'úter, ja
no estava plorant.
Portant al nen a prop del seu pit, no
podia evitar preguntar-se quin destí havia escollit la Força per al seu fill.
Ella no tenia dubtes que el seu camí seria un de difícil, perquè en aquests
temps foscos no hi havia cap camí fàcil. Quin rol jugaria en el destí de la
galàxia?
Ella sabia el seu propi paper prou
bé: Satele Shan, heroïna de la República, parangó de l'Orde Jedi. Poderosa en
la Força. Era una campiona de la llum; un símbol; una icona.
Les tropes la veien com la
personificació de tot allò pel que s'alçaven els Jedi i la República. I era per
això pel que havia estat forçada a ocultar el seu embaràs. Durant els primers
mesos havia estat simple, les túniques àmplies dels Jedi havia cobert fàcilment
l'inflor del seu nadó. Però en els últims mesos va ser necessari un ardit més
elaborat.
No podia haver-ho fet sense l'ajuda
del Mestre Zho. Quan la seva condició es va tornar impossible de concebre i
havia estat forçada a ocultar-se, li havia dit al Consell Jedi i als líders de
la milícia de la República que ell havia enviat a la Satele en una missió
vital, una cosa del que no podia parlar per por a posar en perill la seva vida.
Donada la reputació impecable del Mestre Zho, ningú l'havia qüestionat.
Ara, però, la missió s'havia acabat.
Era hora que ella tornés; la República havia lluitat massa temps sense la seva
campiona. L'avanç implacable de l'Imperi Sith havia anat massa lluny. Ella ja
no podia ignorar la necessitat de la República.
-Estàs segura sobre això, Satele? No
ho vols reconsiderar?
La Satele va mirar a baix al nadó
descansant tan pacíficament en els seus braços, i es va adonar que atresoraria
aquest moment per la resta de la seva vida. Quan fos que tingués por o estigués
sola o se sentís consumida per la pena, podria atreure a la seva memòria la
primera vegada que va sostenir al seu fill.
En les primeres fases del seu
embaràs, havia lluitat contra els seus sentiments maternals mentre sentia la
vida creixent al seu interior. Hi havia tractat de racionalitzar els seus
instints protectors com res més que una imperativa biològica, un mecanisme
evolutiu per assegurar la propagació de les espècies. Però conforme les
setmanes i els mesos passaven, es va adonar que el seu amor pel seu nen nonat
era quelcom més que només biologia i hormones. El vincle emocional era real, i
el seu desig de fer qualsevol cosa -Assumir qualsevol risc o cometre qualsevol
acte- per protegir el seu fill era gairebé aclaparador.
Ella faria qualsevol cosa en el seu
poder per protegir-lo, fins i tot coses terribles, violentes. Posaria les seves
necessitats sobre totes les altres, fins i tot si això significava que un
planeta sencer hauria de patir per estalviar-li el dolor. Donada la seva
posició i el seu poder, això era inacceptable.
-Vas prometre que te l'emportaries,
-va dir la Satele suaument, mirant cap avall cap als ulls amplis, perplexos del
nen.
-Ho faré, -li va assegurar Ngani-. Si
això és el que encara vols.
-El que jo vulgui no té res a veure
amb això, -va mussitar ella mentre reàciament li retornava al nen al seu
Mestre-. Pel bé de la galàxia, això és el que ha de ser.
Mentre ell agafava el nen dels seus
braços, el moment de major goig que mai coneixeria va acabar. El nen va
començar a ploriquejar, així que en Ngani es va aixecar i va començar a creuar
enrere i endavant al llarg del sòl irregular de la cova. El moviment semblava
calmar el nen, per alleugeriment de la Satele.
-I estàs segura que no vols dir-ho al
pare? -el seu Mestre va preguntar mentre caminava.
-No. És un bon home, però hi ha
foscor en ell.
En Ngani va assentir, acceptant la
seva decisió.
-Quin és el seu nom? -va preguntar
ell.
La Satele va ser momentàniament
agafada per sorpresa. Ell mai li havia preguntat pel nom del pare abans, i ella
mai s'havia ofert a dir-li. Llavors es va adonar que estava parlant del nadó.
-Tu vas a criar-lo-, va dir ella
sacsejant el cap-. Tu hauries d'escollir el seu nom.
El Mestre Jedi va deixar de caminar i
va apuntar cap a ella amb una mirada que recordava dels seus dies com a Padawan.
-Tu ets la seva mare. El seu nom
hauria de venir de tu.
La Satele girà el seu cap a un costat
i va tancar els ulls a mesura que el cansament es marxava fora.
-Theron, -va murmurar ella-. El seu
nom és Theron.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada