Aniquilació (i Ep)

Anterior

EPÍLEG

En Jace va tractar de projectar un desplegament cap a fora de calma autoritària mentre s'asseia a la cadira darrere del seu escriptori, però per dins el seu estómac estava agitat.

Això és una bogeria. Has fet un milió d'informes. Aquest no és diferent.

Però era diferent, només per qui estava involucrat.

La Satele i el Mestre Gnost-Dural ja hi eren, asseguts en dues de les quatre cadires que havien estat disposades a l'altra banda de l'escriptori d'en Jace. Els altres dos seients estaven buits, reservats per al director i, per descomptat, en Theron. Havien passat tres dies des de la victòria a Duro. En aquest temps, en Jace no havia parlat ni amb la Satele ni amb Theron, a part d'un parell de paraules mentre entregava a Theron, a Gnost-Dural, i a la Teff'ith la Creu de la Glòria, el major honor de la República, en una cerimònia semi-privada atesa per diverses dotzenes de dignataris i oficials. De l'altre costat de la porta va escoltar el riure animat, de to agut de la seva recepcionista; un parell de segons després la porta es va obrir i en Marcus va caminar dins tancant-la darrere d'ells.

-On és Theron? -va preguntar en Jace.

-Va dir que no podria fer-ho-, va dir el director, clarament incòmode-. M'ha donat el seu informe. Podem contactar amb ell després de l'informe si tenim alguna pregunta sobre la marxa.

En Jace estava sorprès. Escaquejar-se de l'informe no era un acte oficial d'insubordinació; tècnicament en Theron responia davant el director, no davant seu. En Marcus podia haver-li ordenat venir, és clar, però això hauria estat del tot contraproduent. Malgrat tot, en Jace havia estat esperant veure'l.

-Està bé llavors-, va dir ell, cobrint la seva decepció amb professionalitat bruscament-. Comencem.

El comunicat no va durar ni de prop tant com Jace hauria esperat per a una assignació d'aquesta naturalesa i complexitat. Podria haver fanfarronejat sobre com tota la missió va ser posada en risc perquè Theron i Gnost-Dural havien fracassat en seguir les ordres, però només hauria estat una actuació. Tots a l'habitació sabien la veritat, i en Jace confiava que la Satele i en Marcus sabessin millor com manejar la seva gent d'aquí en endavant. En el seu lloc, es van cenyir als fets i l'anàlisi, i tota la cosa es va acabar en menys d'una hora.

Mentre tothom s'alçava per anar-se'n, en Jace va dir,

-Gran Mestra Satele, pot quedar-se un moment?

En Gnost-Dural i el director se'n van anar ràpidament, tancant la porta darrere d'ells sense que se'ls ho demanés.

-No ets l'únic que esperava que Theron fos aquí, -va dir la Satele una vegada que van estar sols.

-És tan obvi? -va preguntar ell, sortint de darrere del seu escriptori per tractar de caminar amb una mica de la seva frustració.

-Ho és per a mi, -va dir la Satele, quedant-se immòbil mentre el veia anar enrere i endavant-. Però puc entendre per què no estaria d'humor per a una reunió familiar.

-Creus que encara em culpa?

-Vas fer el correcte. Vas portar la flota a Duro.

-Això arregla el fet d'haver deixat a l'Imperi atacar Ruan?

-No sempre podem arreglar els nostres errors-, li va dir ella-. Només podem aprendre d'ells.

En Jace va arrufar les celles, com sempre, no trobava la típica saviesa Jedi particularment d'ajuda. Va parar de caminar i es va girar cap a la Satele, dret davant d'ella.

-Com podria fer això bé?

La Satele va capcinejar.

-El coneixes tan bé com jo.

-Aquest és el problema-, va dir ell-. Vull arribar a conèixer-lo millor.

-Llavors espera a què ell vagi a tu-, va dir ella.

-Això no sembla estar funcionant massa bé per a tu, -va assenyalar en Jace.

-Les circumstàncies de la teva relació amb el nostre fill són diferents de les meves, -va fer notar la Satele, i en Jace va percebre un profund penediment darrere de les seves paraules.

-Mai has volgut anar i parlar amb ell?

-Hi ha un munt de coses que volem que no podem tenir, -va contestar, la seva expressió il·legible-. Aquesta és la càrrega del lideratge.

Ella va estendre el braç i va posar una tendra mà sobre la seva espatlla. La va deixar allà per un llarg moment, llavors la va treure i es va girar per anar-se'n.

-Adéu, Comandant Suprem.

-Adéu, Gran Mestra-, va contestar ell.

Quan es va haver anat, es va asseure en el seu escriptori i va encendre la seva estació de treball, determinat a perdre's a la muntanya sense fi d'informes que sempre semblaven necessitar la seva atenció. Per a la seva sorpresa, va veure que hi havia una hologravació privada esperant-lo.

-Em sap greu haver-me perdut el comunicat, Comandant-, li va dir en Theron quan va obrir el missatge-. Haig d'ocupar-me d'una cosa. Però potser més tard podem anar a aconseguir prendre aquesta beguda de la que parlem. Donar-nos una oportunitat de simplement... no ho sé... parlar, suposo.

En Jace va apagar el missatge mentre acabava amb un petit somriure, contingut.

Ocult en les ombres a la cantonada posterior de l'habitació d'hotel de la Teff'ith, en Theron observava el paquet de la twi'lek, escoltant entretingut les seves queixes rondinaires mentre furgava a l'habitació buscant una cosa que valgués la pena robar.

-Els estúpids de la República ens donen una estúpida medalla! No podem gastar una medalla. Ni tan sols val la pena fondre-la.

-Busques alguna cosa? -va preguntar ell, sortint a la vista.

Com per art de màgia, el seu blàster va aparèixer de sobte a la mà.

-Com has entrat?

-Ho creguis o no, aquests hotels d'alta classe no tenen una gran seguretat en realitat.

La Teff'ith va baixar el seu blàster, però li va disparar amb una mirada brutal.

-Mai ens vas pagar, -li va acusar.

-Tinc els teus crèdits just aquí, -va dir en Theron, assenyalant una borsa a la cantonada on hi havia estat.

-Crèdits de veritat? No un xip de la República?

-Deu mil crèdits reals. No crec que un xip de crèdits de la República tingués molt valor on vas.

-Deu mil? -va protestar ella-. Què hi ha dels crèdits que en Gorvich ens va robar?

-Això és entre tu i ell, -va dir en Theron arronsant les espatlles.

-Sabíem que no podíem confiar en tu, -va dir la Teff'ith amb el nas arrufat mentre anava i agafava la seva bossa.

-Hauria de ser capaç de reunir un parell de milers més si et quedes per aquí, -va oferir ell.

-No em quedo-, va dir ella, deixant anar els crèdits al llit de l'habitació de l'hotel per poder-los comptar-. Odio això. Massa brillant.

Sé al que et refereixes, va pensar en Theron. En veu alta va preguntar,

-Llavors quin és el teu pla?

-No ho sé. Ja ho esbrinarem. No puc tornar a la Germandat de l'Antiga Tion gràcies a tu.

-M'hi jugo a què el director podria trobar-te un lloc per a tu al SIE com una agent de camp.

-Passem-, Va dir ella, alçant els crèdits i pressionant-los en la borsa-. No estem interessats a omplir informes per un cap darrere d'un escriptori.

-Només treballem per a nosaltres mateixos.

Ella va penjar la borsa de la seva espatlla i es va dirigir a la porta. Abans de marxar, es va girar cap a Theron.

-No ens tornis a espiar més, -va dir ella, movent un dit en la seva direcció-. No necessitem que ens miris de dalt a baix com un germà gran.

En Theron la va veure marxar, sense dir res fins que la porta es va tancar darrere seu.

-Potser no em necessitis mirant-te de dalt a baix, però estaré aquí de tota manera, -va prometre suaument-. Això és el que fa la família.

FI