Resistència Rebel (XIX)

Anterior

CAPÍTOL 19

Els navegants de la mónnau no van necessitar que ningú els hi diguessin que havien de maniobrar per allunyar-se de l'interceptor. Però, quant van establir un nou rumb, un gemec consternat va brollar d'ells.

En Czulkang Lah es va limitar a mirar a Kasdakh Buhl. El guerrer es va acostar als navegants, va parlar breument amb ells i va tornar al seu costat.

-Regna la confusió -va dir amb to dolgut-. Cinc mines dovin basal acaben d'eliminar a cinc Falcons Mil·lenaris en el nostre espai immediat. Els seus intents de capturar les naus infidels interfereixen amb els dovin basal de la mónnau.

-Cinc Falcons Mil·lenaris.

-Sí.

-Com si un sol no ens causés ja prou problemes.

* * *

A pocs quilòmetres d'allà, una altra nau de la Nova República va aparèixer del no-res, el Ventura Errant, obrint foc amb tots els seus canons contra la superfície de la mónnau i contra les naus capitals més pròximes.

-Ja he recuperat l'alè -va dir en Luke-. A per ells.

* * *

En Wedge es va allunyar del rumb del Capbussada d'Ammuud amb quatre coralites enganxats a la seva cua. Al transport li quedava menys d'un minut per saltar a l'hiperespai. Un minut... Segur que podria retardar als coralites aquest temps. Encara que fos a costa de la seva vida.

* * *

En Czulkang Lah va contemplar com la seva flota es descoordinava. Tot d'una, l'eixam de coralites es movia com maldestres aprenents. Els víllip es revertien quan els comandants de les naus capitals deixaven de rebre ordres. La pica al morro del Lusankya ja era visible en la lent del sostre, i com més part de la nau s'erosionava, més pica revelava. La intercepció gravitacional d'una nau triangle, en òrbita sobre la mónnau, impedia que els dovin basal maniobressin al Domini Hui perquè s'apartés del camí del Lusankya.

Va ignorar als seus comandants.

-Activa el víllip del meu fill -va ordenar a Kasdakh Buhl.

Un moment després, el víllip instal·lat en el nínxol principal es va revertir i va assumir els trets d'en Tsavong Lah.

-Quines notícies hi ha, pare? -va preguntar el Mestre bèl·lic-. Ha caigut ja Borleias?

-Borleias ha caigut -va dir en Czulkang Lah amb veu tremolosa.

-I has matat a tots els infidels? O ha pogut fugir part de les seves forces?

-Han quedat algunes.

-Tot i així, és una gran victòria.

-No, Fill. Part dels fets pot apuntar una victòria, quan en realitat només ens queda el sabor de la derrota.

El víllip arrufà les celles.

-Derrota? Tens totes les condicions per a una victòria. Has tornat a donar glòria al Domini Lah.

-D'aquí a un minut estaré mort. Massa ments intel·ligents, per heretges que siguin, han acabat per derrotar-me.

-Però...

-Guarda silenci, fill meu, t'he reservat les meves últimes paraules. Que et vagi bé i que els Déus et somriguin com una vegada em van somriure a mi.

En Czulkang Lah va allargar la mà per acariciar el víllip. Aquest es va invertir, enduent-se l'expressió de desconcert d'en Tsavong Lah.

En Kasdakh Buhl es va presentar davant ell.

-Estem a la vora de la victòria. Pensa un últim pla. Guia'ns a una última victòria.

En Czulkang Lah va mirar la cara d'un guerrer massa estúpid fins i tot per conèixer el pesar. El vell Mestre Bèl·lic va guardar silenci. Hi havia promès que les seves paraules per Tsavong Lah serien les últimes. No minvaria el seu valor trencant aquesta promesa.

-Dono l'ordre d'abandonar el Domini Hui? -va preguntar un dels seus oficials, amb veu tremolosa per la por, o la ira, o ambdues coses.

En Czulkang Lah va assentir.

* * *

Tot d'una l'espai es va omplir de reforços de la Nova República. En Gavin va deixar anar el propulsor un instant per contemplar, divertit, com quatre interceptors TIE del Mon Mothma acabaven amb la parella de coralites que s'enfrontava a Nevil i ell, fent-los miques gràcies a tenir pilots i làsers frescos.

-Esquadró Murri, reagrupeu-vos al meu voltant -va dir en Gavin-. Deixem que els nouvinguts escortin al Lusankya. Com ho porteu, Llunes Negres?

-Líder Murri, aquí Lluna Negra Deu. No ho portem... er, molt bé. Vam quedar quatre en actiu, sense comptar amb Lluna Negra U i Dos.

-Llavors, recomano que us relaxeu i mireu durant un minut.

-No pot ser, Líder Murri. Un dels nostres sembla tenir problemes a Borleias. Anem a per ell.

-Us acompanyem.

* * *

En Wedge va concloure el gir i es va dirigir cap als seus quatre perseguidors. Li estaven disparant des de molt abans que pogués alinear-se, però dos d'ells, els supervivents del torpede de protons, ho feien amb poca punteria. La seva part inferior apareixia socarrimada, i en Wedge va sospitar que estaven avariats. Ferits i patint.

Però els dos intactes podien acabar amb ell. Es va desviar cap a un costat, va rotar per canviar el seu perfil, i va pujar i baixar per esquivar el plasma i els grutchin.

A mesura que s'acostava a la formació de coralites, va anar derivant a babord i concentrant tot el seu foc al cori sa d'aquell costat. Només va disparar una fracció de segon, permetent que la sèrie curta de raigs passés sobre la cabina de l'objectiu, veient com reaccionaven els buits i s'empassaven els trets. Llavors va canviar a foc quàdruple, va tornar a centrar la retícula a la carlinga i va disparar, tot en un únic moviment.

Els buits van seguir en la mateixa posició una breu i letal fracció de segon. Els làsers d'en Wedge van impactar darrere d'ells, travessant la cabina del pilot i al propi pilot.

L'Ala-X d'en Wedge es va estremir quan el plasma, parcialment desviat pels seus escuts, va travessar l'ala inferior de babord. La pantalla de diagnòstic es va il·luminar per informar-lo. Danys estructurals que no afectaven a la potència del motor. L'ala podia deixar-se anar si volava dins d'una atmosfera, sobretot col·locada en posició de tret, però mentre les maniobres en l'espai no fossin excessives aguantaria.

L'últim coralita indemne i els seus dos companys ferits seguien llançant plasma. Va sentir un impacte rere l'altre, a mesura que els projectils supercalents xocaven contra els seus escuts posteriors, i va contemplar el seu alarmant descens d'energia.

Els sensors van xiular, alertant que tenia un objecte en rumb de col·lisió, a menys d'un segon de distància. Va tirar del volant del seu Ala-X per envoltar l'obstacle, però abans va passar el control d'armament a torpede de protons i va disparar. Només llavors va baixar el volant.

Va veure la brillant fogonada del torpede detonar a sobre d'ell, i l'Ala-X es va sacsejar en aconseguir l'ona expansiva de l'explosió, però va canviar de nou a làsers i va manipular el volant tot i el càstig. Un instant després sortia de la zona de l'explosió i allà, sobre ell, estava l'últim coralita, amb el pilot encara recuperant-se de la inesperada explosió. En Wedge va disparar i va veure com els làsers travessaven el ventre del cori.

Una altra explosió, aquesta vegada menys forta, quan la nau va alliberar gasos pel cràter que acabava d'obrir-se en el corall Yorik. El coralita va deixar de maniobrar.

Una alarma aguda li castigava l'oïda des de l'explosió. Per fi tenia un instant per mirar el tauler de diagnòstics. Va llançar una maledicció. S'havia quedat sense escuts. No sabia si a causa de l'explosió del torpede de protons o per efecte dels buits del coralita, però sospitava el segon. Això explicaria perquè no hi havia bloquejat aquest últim tret contra el ventre del caça.

Sense escuts podia donar-se per mort. Va dedicar una mirada als dos coralites ferits. S'estarien acostant com depredadors a la recerca d'una presa ferida.

En comptes d'això, s'allunyaven a gran velocitat.

En Wedge va llançar una riallada. Veure destruïda l'última nau intacta del seu esquadró els hauria fet perdre el tremp; segurament, ni tan sols havien detectat que ja no tenia escuts. Es va preguntar què pensarien... Ho atribuirien a una altra suposada manifestació divina, com la Jaina?

Llavors, el riure se li va tallar en sec. Els sensors mostraven que l'esquadró de coralites procedent de Borleias havia sortit de l'atmosfera i es dirigia cap al Capbussada d'Ammuud. L'interceptarien abans que arribés al punt de salt a l'hiperespai.

A no ser que ell s'interposés. A no ser que convencés en aquest segon esquadró perquè lliurés un duel amb ell.

Però, si ho feia en aquelles condicions, amb el seu Ala-X avariat i sense escuts, moriria. Moriria sol, de forma anònima, pilotant la nau d'un altre sense que quedés constància dels seus esforços. Iella i els seus fills mai sabrien el que havia estat d'ell.

Va prendre un rumb d'intercepció i va accelerar.

No podria viure si li donava l'esquena al Capbussada d'Ammuud, si deixava que els yuuzhan vong el destruïssin estant tan a prop de la salvació. Només tindria temps per arreglar els seus assumptes personals abans que la culpa, el pes aclaparador de fer desistiment de la seva responsabilitat com a comandant en cap, li impulsessin a buscar una altra forma de morir.

Es va aproximar obliquament al rumb dels nous coralites i va disparar des de la màxima distància possible. Els seus sensors no van registrar que causés cap dany.

Un moment després, l'esquadró de coralites va canviar de rumb i es va dirigir cap a ell.

Fins i tot podria aplaudir. També ells preferien un desafiament a la indigna presa que suposava un vaixell de càrrega indefens. Fins i tot podria aplaudir si aquesta decisió no garantís la seva pròpia mort.

En Wedge va seguir disparant, fent ziga-zagues l'Ala-X en una pauta evasiva, veient com els trets de plasma passaven sobre ell, o babord, o estribord. El seu foc continuat era absorbit sense problema pels buits del primer coralita, i només ocasionalment es desviava a un costat per impactar contra el corall Yorik.

Va sentir un impacte terrible i, de sobte, el cel a l'exterior de la cabina va girar embogit al seu voltant. L'Ala-X ja no responia als controls. Les alarmes de la fallada de sistema van udolar a les seves orelles, i va saber que era mort.

* * *

Eldo Davip va bloquejar els controls auxiliars del pont, i va prémer el botó que obria la nova porta. Va lliscar a un costat instantàniament, revelant l'Ala-Y que ocultava a l'altre costat. Estava intacte.

Un Ala-Y. Va negar amb el cap mentre corria cap a la cabina i entrava en ella. El caça era tan vell com ell, si no més. Va sospitar que era un dels vehicles qualificats com «peces de recanvi», a partir dels quals s'havien muntat les naus-canonada. Quan va tancar la coberta, una mampara es va obrir diversos metres davant d'ell, permetent-li veure l'espai entre el fulgor de les toveres.

Va connectar els motors del caça, però no va poder enlairar-se. Una pantalla va cobrar vida i, gràcies a ella i a un conjunt de controls enllaçats amb les holocàmeres davanteres que quedaven al Lusankya, va poder veure la lectura dels instruments.

El moribund destructor estel·lar derivava a estribord. Probablement no era un error de navegació; algun dovin basal en la superfície de la mónnau estava utilitzant el seu poder gravitacional sobre ella, intentant desviar-la.

I podia funcionar. Cap dovin basal desviaria per complet els milions de tones de Lusankya, ni podria contrarestar la tremenda energia cinètica acumulada durant la constant acceleració durant el seu viatge cap a la mónnau, però si podia desviar la punta de la llança i reduir la penetració de l'impacte.

En Davip no podia permetre-ho. Va recuperar el control directe del Lusankya i va augmentar la potència dels motors d'estribord, redreçant el rumb.

Es quedaria allà fins assegurar-se que tot sortia segons el pla.

* * *

En Czulkang Lah va veure com l'esmolada proa del Lusankya creixia al cel, apropant-se amb una precisió tan meticulosa que fins i tot ell va apreciar amb creixent distanciament.

Vista de prop, resultava evident la maldestra fabricació d'aquella pica. Podia veure juntures com cicatrius, que suggerien que l'havien armat per parts dins de la nau triangle. Tot i així, resultava admirable la seva simplicitat i el fet que pogués complir amb l'objectiu previst.

Va entrar en l'atmosfera de la mónnau i, un moment després, colpejava la lent situada just a sobre d'en Czulkang Lah.

I Czulkang Lah va morir.

La proa del Lusankya es va incrustar a la mónnau.

Vuit quilòmetres més amunt, abans que l'ona de xoc de l'impacte es transmetés per tot el cos del Lusankya, Eldo Davip va connectar els propulsors i va sortir disparat de la popa de la nau.

Va passar entre dues de les toveres i va veure que s'encenia una llum de diagnòstic anticipant una possible fallada del suport vital, però el groc va canviar a un tranquil·litzador verd.

Però seguia sentint una vibració. Havia rebut algun tipus de dany que no detectaven els controls?

Va trigar un moment en adonar-se que la vibració no procedia del seu Ala-Y, sinó d'ell mateix.

Va traçar un rumb que el portés fins a una formació de caces aliats i va intentar deixar de tremolar.

Però no va poder.

* * *

En Luke i la Mara van sorgir de l'ombra de la mónnau, a temps de veure com el Lusankya s'enfonsava en la superfície del planeta. Al Luke li va semblar veure una ona de xoc estendre's des del punt d'impacte. O era la contracció d'un animal ferit davant el dolor?

El superdestructor imperial va continuar penetrant en la mónnau, amb la seva energia cinètica tot just reduïda per l'impacte. Restes de la superestructura de la nau -algunes de més de cent metres- es van desprendre del seu nucli, però aquest va seguir enfonsant-se inexorablement.

Moments després, quan l'òrbita dels dos Jedi els va apropar a la zona d'impacte, el nucli del Lusankya va ser empassat per la mónnau, deixant en la superfície les restes de la superestructura, un munt alt com una muntanya.

La superfície es va estremir, i en Luke va saber el que significava. La punta de llança havia explotat a vuit quilòmetres o més sota la superfície. Després detonaria la següent secció, d'uns vuit-cents metres; i després, la que hi havia a continuació. Una cadena de destrucció que arribaria fins al que fos la popa del Lusankya.

Quan van passar sobre les restes del superdestructor estel·lar, la muntanya de ferralla va saltar pels aires, propulsada per una erupció gairebé volcànica en detonar l'última de les seccions del nucli del Lusankya. L'esclat de l'explosió va ser encegador i la seva potència la va propulsar cap al cel. Per un breu instant, va semblar la fulla ataronjada d'un sabre làser de quilòmetres de llarg.

La superfície del planeta es va esquerdar. Gegantines esquerdes es van propagar des del punt d'impacte, traspuant una substància negre rogenca que en Luke no es va molestar a contemplar.

I la mónnau va començar a morir.

* * *

En Harrar va contemplar l'impacte i l'explosió des de la seva nau protegida per les restes del grup d'operacions especials d'en Charat Kraal. Va sentir que la sang abandonava el seu rostre, que li fallaven les forces, que les seves cames cedien. Es va desplomar pesadament al seient del capità, sense poder parlar.

-Sembla que els infidels tornen a reagrupar-se -va informar el seu pilot-. Ens unim als coralites per contraatacar?

-De què serviria? -va murmurar en Harrar-. Porta'ns de tornada a Coruscant. Porta'ns a un lloc on puguem contemplar una victòria i no un desastre.

* * *

En Wedge va contemplar com l'esquadró de coralites es dirigia cap a ell. Va disparar després d'ells en un últim gest de desafiament, però les seves armes no van respondre.

Darrere de les naus enemigues es va expandir la brillant fogonada que anunciava la desaparició del Lusankya.

-No es pot dir que vagi a trobar-te a faltar.

Els coralites van obrir foc. En aquella distància, només li va arribar un dels projectils de plasma. Va sentir com travessava la popa de l'Ala-X, i es va trobar girant cada vegada més de pressa, veient com les estrelles rotaven al seu voltant a una velocitat esgarrifosa.

Incapaç d'aconseguir que la imatge que veia a través de la coberta de la seva cabina fos comprensible i marejant-se per moments, li va semblar veure làsers vermells brillant entre les boles de plasma ataronjades. I estava gairebé segur d'haver vist explotar un coralita. No, dos.

Al seu costat tenia Ala-E i Ala-X, aquests últims pintats amb els colors de la Nova República, i el seu intercomunicador espurnejà cobrant vida. Va sentir una intermitent veu de dona.

-Aquí Lluna Negra Deu a... a Onze. Segueixes... amb nosaltres?

Va activar el seu improvisat canal de comunicacions.

-Lluna Negra Deu, aquí Lluna Negra Onze. Li rebo. Segueixo aquí, però a punt de vomitar.

-Aguanti... Llançadora. Estaré allà... minuts.

Llavors va escoltar una altra veu molt més forta, procedent de l'Ala-X que surava a només cinquanta metres d'ell. En Wedge la va reconèixer. Pertanyia a Gavin Darklighter.

-Lluna Negra Onze, què pretenies enfrontant-te sol a tot un esquadró?

-Fer la meva feina.

-És «Fer la meva feina, senyor».

En Wedge va somriure.

-Fer la meva feina, senyor.

-Fill, si algun dia arribes a ser tan hàbil com valent, et consideraran el millor pilot de tots els temps.

* * *

En Gavin, desconcertat, va mirar al seu tauler de comunicacions.

-Lluna Negra Onze? Segueixes aquí?

Però Lluna Negra Onze no va respondre, almenys no amb paraules. L'únic que emetia el sistema de comunicacions era un riure. Un riure que d'alguna manera li resultava familiar.

* * *

Les forces de la Nova República van haver de realitzar operacions de neteja i recollida. Els esquadrons de caces estel·lars es van ajudar els uns als altres, escortant les llançadores d'evacuació i defensant les seves naus capitals dels desorganitzats atacs dels yuuzhan vong.

Però no va passar molt temps sense que portessin un nou yammosk al sistema, poc abans que els reforços yuuzhan vong convertissin la situació en insostenible. Els defensors de Borleias van saltar a l'hiperespai un darrere l'altre, camí del seu primer punt de trobada.

El món que deixaven enrere tornava a ser, de moment, propietat dels yuuzhan vong. La resistència havia complert amb l'objectiu previst. El Consell Assessor i els seus defensors havien comptat amb diversos mesos per preparar els següents moviments, defenses, rendicions i trucs. Però el que mai sabria el Consell Assessor era què més van aconseguir en aquells mesos, quins plans es van traçar, quines bases es van crear per fundar una resistència que no dependria d'ells.

Següent