CAPÍTOL 4
La Teff'ith va sorgir de la foscor de la Plataforma 7
cap a la habitació central de subministraments que proveïa als hangars del 7 al
12. El seu pla original havia estat anar a través de la sala de subministraments
cap a la Plataforma 9 i tractar d'arribar als assassins per darrere. Però quan
els seus ulls van caure sobre el carregador pesat i un nucli de combustible
danyat descansant a la cantonada, va tenir una idea millor.
El nucli tenia forma cilíndrica, un metre de gruix i
dos metres d'alt, i pesava prop d'una tona. No era estrany que les naus fessin
reparacions menors mentre estaven amarrades en un espaiport, però reemplaçar la
maquinària d'un nucli de combustible era una empresa gran. No era només la mida
el que feia difícil la reparació. El combustible residual atrapat dins el nucli
era altament inflamable. El nucli estava embolicat en una cuirassa d'escut
gruixut, però si la cuirassa estava esquerdada, i el líquid de dins estava
exposat a l'aire, podia calar.
La Teff'ith va inspeccionar el nucli. La cuirassa
estava del tot intacta; probablement havia estat reemplaçada per un bloqueig en
les línies. Reassegurant que la maquinària del nucli no explotaria
inesperadament, va saltar cap al seient de l'operador del carregador i va
pressionar l'iniciador. El motor poderós del vehicle compacte va tossir,
espurnejà, i va escopir un núvol dens de fum negre abans de recuperar-se
finalment. El carregador havia vist millors dies, però estaria prou bé com per
al que havia planejat. Podia sentir les vibracions de les petjades bessones
vibrant sobre el sòl i cap a la seva cadira mentre maniobrava el carregador
sobre el nucli de combustible.
Prement un parell de botons, ella va manipular els
braços de càrrega de manera que van agafar el nucli de combustible a cada
extrem i el van elevar en l'aire, sostenint-lo en la seva extensió. Va baixar
els braços lleugerament fins que el nucli va estar anivellat amb el seu seient,
permetent només tot just veure sobre la part superior del cilindre cap a on
anava. Girà el carregador fins a la seva posició, llavors el va enviar
esbufegant cap enrere per la porta per la qual havia entrat.
En Theron va escoltar el motor del carregador i
ràpidament va esquivar-lo cap a les ombres fora de la vista mentre esbufegava
passant-li, portant un nucli de combustible descartat d'una nau estel·lar.
Veient la Teff'ith als comandaments, sabia exactament el que havia planejat i
va decidir que era hora perquè ell fes la seva sortida. Va esperar fins que el
carregador desaparegués a través de la porta que el portava de volta a la
Plataforma 7, llavors va lliscar fins a l'habitació de subministraments i va
sortir a través d'una de les plataformes del costat oposat, segur que ella
podia ocupar-se dels assassins restants sense més ajuda per part d'ell.
La Teff'ith va veure els ulls d'en Gorvich obrir-se com
a plats mentre el carregador vibrava a través de la porta a la part posterior
de l'hangar. Els assassins encara ocults en l'altre extrem obrien foc al nou
objectiu, però la Teff'ith va ser acurada de mantenir el seu cap ficat darrere
del nucli de combustible, i els seus raigs es reflectien sense causar danys a
la cuirassa gruixuda del cilindre. En Gorvich agafà l'oportunitat per sortir de
darrere de la seva cobertura i disparar un parell de trets simbòlics als seus
atacants mentre la Teff'ith dirigia el carregador cap a on Vebb s'estava
amagant.
-Hora d'anar-se'n, -va cridar sobre la maquinària.
Ella va posicionar el vehicle per bloquejar als
assassins que tinguessin un tret clar, permetent al rodià córrer a corre-cuita
cap a la rampa de càrrega de la nau i desaparèixer pel contenidor.
Mentre ella girava el carregador en direcció a Gorvich,
un dels assassins finalment va trencar la cobertura i es va moure a una nova
posició per tenir a tir la Teff'ith. La twi'lek no podia esbrinar l'espècie a
través del nucli i l'armadura de cos complet, però la figura semblava d'una
dona.
Finalment present amb un objectiu que podia veure, en
Gorvich va avaluar l'oportunitat. Els seus blàsters bessons van colpejar-la amb
una precisió mortal, fent caure a l'assassina exposada al seu lloc abans que
donés dos passos.
-Bon tret, -va destacar la Teff'ith, admetent a
contracor que en Gorvich no era completament inútil.
-Bona conducció, -va respondre en Gorvich, alçant una
cella cap al carregador.
L'únic assassí que quedava va disparar una altra ronda;
una vegada més es va reflectir sense causar danys al massiu nucli del motor. El
motor de la nau darrere d'ells va rugir en encendre's, i el sostre de l'hangar
va lliscar lentament per obrir-se amb un sorollós grinyol mentre en Vebb es
preparava per enlairar-se.
-Menjamerda de pell verda serà millor que no ens deixis
a la cuneta, -va escopir en Gorvich.
És el teu
estil, no el seu, va pensar la Teff'ith. En veu alta va dir,
-Entra a la nau.
En Gorvich va moure el seu cap.
-No vaig a deixar la meitat del nostre carregament enrere.
Desfés-te d'aquest últim assassí i podrem prendre'ns el nostre temps en
carregar la resta de l'espècia.
La Teff'ith anava a dir-li com d'estúpid que estava
sent quan va veure una cosa petita i rodona volant en l'aire cap a ells.
-Detonador! -va cridar ella, ajupint-se sota el seu
seient.
En Gorvich es va enfonsar darrere del carregador mentre
el detonador explotava. Hi va haver un flaix sobtat de llum i so, i llavors tot
es va tornar negre.
Mentre la seva consciència va tornar, la Teff'ith
lentament va obrir els ulls. Estava descansant a terra, coberta per una fina
pols, i l'únic so que escoltava era un gemec perforant. Ella va donar un cop
d'ull a l'escena al voltant d'ella, lluitant per fer que tingués sentit el que
acabava de passar.
Gran part del xoc de commoció del detonador va escapar
a través del sostre, però l'explosió encara havia estat prou poderosa per crear
el caos a l'hangar. Les caixes havien estat reduïdes a trossos, plovent a
l'hangar i tot el que hi havia en ell en una pols d'espècia i trossos
destrossats de fusta. El carregador descansava bolcat al seu costat, bolcat per
la força de l'explosió.
Els cossos d'en Frinn i del caça-recompenses a qui va
disparar Gorvich havien estat llançats de camí a la part del darrere de
l'hangar, on havien aterrat en una pila retorçada. La Teff'ith es va adonar que
el carregador l'havia escudat de la pitjor part de l'explosió; era l'única raó
per la qual havia sobreviscut. Es preguntava si en Gorvich havia tingut tanta
sort mentre s'alçava irregularment sobre els seus peus.
Les seves oïdes encara sonaven i el seu equilibri
estava desalineat; era tot el que podia fer per no esfondrar-se. A l'altre extrem de l'habitació va veure un home en armadura reptant amb mans
i genolls, l'assassí que havia llançat l'explosiu. Estava clarament agitat i
desorientat, però s'estava movent lentament cap a on el seu rifle blàster
descansava, a terra, a prop seu.
La Teff'ith va agafar la pistola dels seus malucs, però
el moviment sobtat era massa en el seu estat oscil·lant, i ella va trontollar de
costat i va caure a terra. Els seus moviments
maldestres van atreure l'atenció de l'assassí mentre embolicava els seus dits
al voltant de la seva arma.
Ell la va alçar-se lentament i va apuntar cap a la Teff'ith.
Abans que pogués disparar, un únic tret va arribar per sobre la seva espatlla,
colpejant-lo al pit. La seva armadura va absorbir la pitjor part del cop, però
l'impacte li va enviar tombant-lo cap enrere i l'arma es va deixar anar de les
mans.
La Teff'ith es va girar per veure a Vebb baixant de la
rampa d'aterratge de la nau, pistola en mà i una mirada ombrívola en els seus
ulls mentre avançava cap al seu oponent vulnerable.
En una lluita justa el pilot no hauria tingut
oportunitat, però en Vebb havia estat dins de la nau quan el detonador va volar,
ell era l'únic que no estava trontollant i ensopegant. L'assassí es va aixecar
i amb poca traça va aconseguir arribar al seu cinturó, anant a per la seva arma
de recanvi mentre en Vebb continuava cap a ell. El rodià va disparar tres trets
més a boca de canó, posant fi als seus esforços desesperats, maldestres.
Ell es va girar cap a la Teff'ith i la va agafar
fortament pel braç, arrossegant-la pels seus peus.
-No tan ràpid, -va rondinar ella, balancejant-se
intranquil·lament fins i tot amb el seu suport.
-Hem de donar-nos pressa, -li va dir ell, la seva veu
sonant distant i buida.
La Teff'ith mirà en la direcció a la qual ell estava
assenyalant i va veure que el nucli de la nau havia estat danyat de mala manera
en l'explosió.
-La cuirassa està esquerdada, -va dir ell-. La cosa
podria explotar en qualsevol segon.
La Teff'ith va assentir. Amb l'ajuda d'en Vebb ella va
ensopegar cap a la nau en espera i mig trontollava, mig reptava cap a la rampa
d'aterratge. Per a la seva sorpresa, Gorvich ja estava esperant-la al
contenidor.
-Cuida d'ella-, va dir a Vebb mentre ell lleument la
baixava a terra. Llavors va colpejar el botó per retreure la rampa abans de
córrer cap a la cabina de comandaments.
En Gorvich estava cobert d'estrips i esgarrapades, i es
va moure amb una coixesa pronunciada mentre lentament s'obria pas cap al kit
mèdic de la nau. Però d'una altra manera semblava estar bé; clarament el
carregador l'havia escudat de la pitjor part de l'explosió també.
La fortuna afavoreix els ximples, va pensar la Teff'ith
mentre la nau s'alçava en l'aire.
Hi va haver un boom profund d'alguna part lluny sota
d'ells mentre la cuirassa esquerdada del nucli del motor cedia. L'explosió va
fer que la nau se sacsegés i trontollés, fent que en Gorvich caigués fortament
contra el terra on va aterrar amb un grunyit pesat.
-Estúpid rodià ni tan sols pot volar recte-, va
mussitar mentre es posava de nou en peu.
A l'ull de la seva ment la Teff'ith podia imaginar el
dany causat per la detonació del nucli de combustible. Les Plataformes de la 7 a la 12 estarien fora de
servei durant setmanes i les tripulacions netejarien el desastre i farien
reparacions estructurals. Els hutts no estarien contents per les pèrdues
d'ingressos; buscarien algú a qui culpar. Morbo acabaria havent de pagar els
plats trencats, ell va ser qui va organitzar el cop que va acabar malament.
Ella va decidir que seria intel·ligent romandre lluny de Nar Shaddaa en un
futur probable.
En Gorvich va seure cautelosament
al seu costat i va obrir el kit mèdic.
-Assenyala on et fa mal, Raig de
sol-, va dir ell amb un somriure lasciu.
-No necessito ajuda, -va grunyir ella, bufetejant la seva
mà lluny mentre ell estenia el seu braç cap a ella.
-Per què estàs tan embogida? Hem hagut de deixar la meitat de l'espècia enrere, però encara és un bon
assoliment.
-En Frinn és mort, -li va recordar
ella-. Per la teva culpa. Hauries d'haver pagat
a Morbo.
En Gorvich va arronsar les
espatlles.
-Mai em va agradar massa Frinn. A
més, ara podem repartir-nos la seva part. Tot ha sortit per
bé.
La Teff'ith no estava tan preparada per simplement
deixar passar tot el que havia passat. Ara que estaven lliures i espavilats,
tenia una forta sensació que no estaven veient totes les peces del puzle.
-Hi ha una cosa que hem passat per alt, -va mussitar
ella-. Per què només dos assassins? Envia
tres, i no tindrem oportunitat.
-Vam tenir sort. Passa de vegades. Tracta de gaudir-ho.
-No confiïs en la sort. Sempre torna.
-Sempre hi ha desgràcia i malenconia amb tu, oi, Raig
de sol? -va dir en Gorvich, capcinejant mentre ella s'alçava sobre els seus
peus i caminava cap a la cabina de comandaments.
Sola en el contenidor, la Teff'ith no podia deixar-lo
anar. Seguia reproduint la lluita un cop i un altre al seu cap, intentant
entendre per què en Morbo no s'havia pres la simple precaució d'enviar un
tercer assassí per tallar la seva retirada. Com més lluitava amb el problema,
més es convencia que havia passat per alt una cosa molt, molt òbvia.
* * *
En Theron ja estava fora de l'espaiport, deambulant amb
la resta de la multitud darrere de les portes, quan va escoltar la primera
explosió. Va resistir la urgència de córrer de tornada a l'interior; no volia
atreure cap atenció indesitjada cap a si mateix, però no podia evitar-se
preguntar si alguna cosa havia anat malament en el pla de la Teff'ith. Quan va veure la seva nau enlairar-se després d'un curt temps, va respirar
un sospir profund d'alleujament.
La segona explosió va arribar un instant després,
aquesta molt més gran que la primera. Els plors de
consternació brollaven de la multitud, la majoria dels pilots i capitans
imaginant quins danys havien d'haver fet a les seves naus.
-En quin hangar estàs tu? -va preguntar en Theron al
sullustà amb el qual havia parlat abans.
-Plataforma 10-,
va contestar ell amb tristesa en la seva llengua nativa. Llavors els seus ulls
es van encongir-. Vas córrer cap a dins.
Per què?
-Havia de comprovar el meu carregament, -va mentir en Theron-.
Assegurar-me que tot estava fora de perill.
-Vas tornar fora,
grans explosions, -va continuar el sullustà-. Sospitós.
-No intentis penjar-me això, -va dir en Theron a la
defensiva-. Tu mateix ho vas dir. Afers hutt. Si tens problemes, parla amb
ells.
El sullustà va continuar mirant-lo per diversos segons,
llavors finalment es va girar.
-Només estic
preocupat per la meva nau.
-Jo també, -va dir en Theron. Quan va continuar, va
parlar prou alt perquè els altres en la multitud li escoltessin-. Aquesta
explosió no ha sonat gaire bé. Els hutts probablement
vulguin tancar l'espaiport al complet mentre fan les reparacions.
-Tancar-lo?
-el sullustà va fer ressò, la idea de sobte arrelant al seu cap.
-Sí. Probablement posaran en quarantena l'àrea al
complet i avaluaran tot allò de l'interior com a evidències mentre investiguen
el que va passar.
Hi va haver un moment de silenci sorprès mentre la
multitud ponderava les implicacions de les seves paraules, llavors una dona va cridar:
-De cap manera vaig a deixar que aquests llimacs
avariciosos posin els seus guants sobre la meva nau!
El seu crit desafiant deslligà una estampida mentre
tots intentaven entrar a la vegada, pressionant i empenyent-se els uns als
altres de camí en la seva pressa per agafar qualsevol carregament que poguessin
i enlairar abans que els hutts s'abalancessin i tanquessin l'espaiport.
En Theron va esperar uns pocs segons fins que la petita
multitud desaparegués per complet a l'espaiport. Confiat que no hi hauria
testimonis quedant-se per donar-li la seva descripció als hutts i causessin
problemes al SIE de la República. Va fer una caminada en l'altra direcció,
xiulant una melodia antiga mantelliana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada